dijous, 15 d’abril del 2021

Hipocondriart, una comèdia àcida

   Amb un text molt suggeridor i interessant (guanyador del IV Torneig de dramaturgia valenciana 2020) i una entregada i encertada actuació, Triangle Teatre ha presentat hui al Teatre Micalet de València l'obra Hipocondriart, dirigida i escrita per Borja López Collado i interpretada per Carles Sanjaime, Glòria Román i Bruno Tamarit.

  En què s'assemblen l'art i la vida? Quina diferència hi ha entre la sordesa i la incomunicació? No heu tingut cap moment dels que voldríeu que tot reventara per tornar a començar? Potser en les coincidències i els desitjos hi ha el motor del veritable canvi. Però quin serà? Amb sentit de l'humor és parla de temes quotidians i d'altres que no ho són tant, però interessen també.



    El decorat reprodueix un dels espais del museu on s'inaugura la nova exposició neofigurativa de Paula, una jove promesa de l'art. En aquest espai, on una escultura és l'únic element que complementa les blanques parets on pengen els quadres, el pare de l'artista intenta explicar el significat d'un dels quadres que conté l'abstracció d'una vagina a un dels visitants que, lluny del que aquest intenta explicar-li està més preocupat per uns tèrbols objectius que pretén perpetrar. Aquesta situació donarà lloc a una reflexió sobre l'art i sobre les relacions humanes, sobre la solitud i la falta d'empatia, enteniment i comunicació que sol produir-se en la nostra societat i sobre el valor de la crítica.  

    En  aquesta comèdia destaca:

 - un interessant text carregat de referències a l'actualitat i a les relacions personals que ens convida a mirar cap endins d'un mateix i a pensar en les segones oportunitats, 

- la defensa de tres personatges per grans professionals del teatre com són Carles Sanjaime, Gloria Roman i Bruno Tamarit que ens desvetllen una realitat individualista a través de les reflexions que suscita l’art. 

    Fins al diumenge 18 al Teatre Micalet. Una ocasió per gaudir d'un bon espectacle en valencià. 

    

Recordeu que la cultura és segura a les sales de teatre perquè posen totes les garanties perquè així siga en cada representació. 
A més a més, en aquest temps que ens ha tocat viure, necessitem de bon entreteniment i el teatre n'és un dels millors llocs on trobar-ne

divendres, 9 d’abril del 2021

Interessant 'El mercader de Venècia' per Dau al Sec al Teatre Micalet

Aquesta versió de El mercader de Venècia, nua d'ornaments escenogràfics, posa el seu èmfasi en l'ús i la força de la paraula, la interpretació dels actors i actrius i la llum com a únics elements expressius de l'acció dramàtica. Les referències a la usura i a l'abús en certes transaccions econòmiques ens remeten metafòricament als crèdits no abusius (que ho són) i a la lletra menuda d'algunes hipoteques i contractes. Les mencions a la intervenció de la justícia per subsanar els conflictes que generen certs contractes abusius són un altre dels elements que justifica el subtítol amb què la Companyia Dau al Sec  ens presenta el text de Shakespeare: "El mercader de Venècia. Els inicis del capitalisme".   

L'obra, estrenada hui divendres, estarà en cartell fins al diumenge dia 11 d'abril al Teatre Micalet de València.  

Amb una taula coberta per una tela, uns quants objectes d'attrezzo i l'ajuda d'una il·luminació molt cuidada per centrar el foco d'atenció i contribuir al dramatisme del text, la Companyia Dau al Sec defensa l'obra de Shakespeare amb la força teatral de la interpretació i la paraula. Els dos actors i les  dues actrius encarnen diversos personatges magistralment i ho fan a partir de la caracterització de vestuari, sense decorats, només amb el bon treball i professionalitat que són capaços de realitzar per atrapar l'espectador en una història on s'han suprimit les trames secundàries però s'ha respectat fidelment la prosa i el vers de l'original.

El subtítol de l'obra (L'inici del capitalisme) i el vestuari dels personatges ens recorda la roba pròpia de finals del segle  XIX, detall que actualitza el conflicte del s. XVI i el trasllada i el manté a través dels segles, segons ho mireu, a un passat menys remot, el de la industrialització, que haguera pogut ser també el de la depredació existent al llarg de les moltes crisis econòmiques esdevingudes durant els segles XX i XXI.

La usura i la venjança són el punt de partida i d'arribada d'una obra escrita a finals del segle XVI però que, a més del que ja hem dit, té la vigència que representa sempre un text de W. Shakespeare. Cal entendre l'obra, per tant, escrita dins d'una cultura fortament cristiana i que practica un cert antisemitisme centrat exclusivament en el personatge de Shylok (magistralment defensat per Mercè Managuerra), el prestamista usurer que ha de veure com, primer, el criat se'n va de sa casa per treballar amb un noble cristià i pobre; i, després, com sa filla fuig per casar-se amb Lorenzo, un jove cristià. Aquest personatge serà, a més, l'objectiu d'una utilització perversa de la llei i el centre del conflicte entre dos cultures enfrontades en moltes ocasions i que conviuen en l'espai i en el temps al llarg dels segles.

Crec que és molt bona ocasió per refrescar o conéixer el text de William Shakespeare i la versió excel·lent de Dau al Sec.


FITXA TÈCNICA

Argument: "La rica ciutat estat de Venècia, centre d'una prosperitat sense precedents a partir del segle XIV, brinda a Shakespeare un marc excel·lent on situar l'engranatge dels temes que vol aplegar. Amb 'El mercader de Venècia' Shakespeare salta de la comèdia a la tragèdia de manera vertiginosa, amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del sistema social i la irrupció d'una societat individualista dominada pel poder econòmic. 

 La usura, la riquesa, l'odi recíproc de cultures que conviuen, la vulnerabilitat de l'estranger i la utilització perversa de la llei conformen una mirada sobre la gènesi del sistema capitalista i el naixement de la banca."


Equip artístic 

Versió: Konrad Zschiedrich 
Traducció: Miquel Desclot 
Direcció: Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols 
Repartiment 
       Sílvia Forns: Salarino, Jèssica, Pòrcia 
      Àlvar Triay: Antonio, Lancelot, Salanio 
      Mercè Managuerra: Salanio, Shylock 
      Damià Plensa: Bassanio, Salarino 
Espai escènic: Damià Plensa 
Disseny il·luminació: Alberto Rodríguez 
Vestuari: Georgina Viñolo 
Espai Sonor: Joanjo Rubio i Mingo Ràfols 
Fotografia programa de mà: Guillem Medina 
Fotografia espectacle: Maria Alzamora 
Video: Arian Botey Videostudi 

Equip Dau al Sec 
     Cap de Producció: Sylvie Lorente
     Comunicació: Laia Roigé
     Producció: Eix 49
     Companyia: Dau al Sec Arts Escèniques