tag:blogger.com,1999:blog-79877657538810717482024-03-06T16:17:45.501-08:00De teatre i altres artsLa realitat de la ficció, el negatiu del positiu, la mirada puntual...
<b>Comentaris sobre actes culturals, exposicions, teatre, música</b>...Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.comBlogger167125tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-42363400350792725272024-02-13T04:32:00.000-08:002024-03-06T16:17:12.274-08:00Les Troianes, Fucking nowhere<p style="text-align: justify;">Un espectacle complet: una adaptació del clàssic d'Eurípides espectacular; una interpretació de conjunt molt brillant; una direcció excel·lent, un reforç audiovisual corprenedor, que ens acosta els primers plans de la violència i les males praxis; una mirada en femení per a un text i un espectacle corprenedors on passat i present es fusionen i demostren al públic, que també forma part d'eixa tragèdia, que tot gira i retorna al mateix drama vint-i cinc segles després. Potser, aquesta vegada troben solució als conflictes, recuperen el centre del món?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt2eqDLyuqczrzro92EXk7hMal8erbRN06AyqKis1-EeD_QKhv1MU1GWkv7JV4IK-ZjLlZkzr-0Z_apDKNirSZhfW_-O0FwaMSBUvciK6YZrsEvgA88IaVQsp-mVZ4k9CNlgvag-dY_EVJZ0pKSV1H8_nhdnYER9ymPfE8TZ4sz6r7twxqSpTaiOFSXNM/s1080/428712100_834877941986496_39952095906538515_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1080" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt2eqDLyuqczrzro92EXk7hMal8erbRN06AyqKis1-EeD_QKhv1MU1GWkv7JV4IK-ZjLlZkzr-0Z_apDKNirSZhfW_-O0FwaMSBUvciK6YZrsEvgA88IaVQsp-mVZ4k9CNlgvag-dY_EVJZ0pKSV1H8_nhdnYER9ymPfE8TZ4sz6r7twxqSpTaiOFSXNM/s320/428712100_834877941986496_39952095906538515_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">La humanitat ha perdut el centre, el diàleg, el raonament, la comprensió... Els déus antics i els déus actuals mantenen actituds superbes, egoistes, abusives amb les seues pràctiques comercials i la guerra acaba amb els més desprotegits a qui no els queda cap vàlvula d'escapament mentre segueixen vivint perquè les grans marques, els poders en l'ombra i la mentida dominen un món en el qual uns pocs segueixen enriquint-se i manant d'un poble pla esclau/explotat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjePh59crztKKI_Vw3QV8d6pzxA84ABYhR0_DiX108IOL0hZZUd7DszZKKfoQUz6h47QYgu4dBWFbyXX5Ld-aXWXn97syhXycsm5xDPQTKq-Nvy4ufjdIXF-HVEJyBzrQJzozKAAQBSOYr4k04JAOxowTbDGT25b_XGNbHH75EjDISQ4_6gu2PMLnJepqY/s5080/unnamed2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3380" data-original-width="5080" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjePh59crztKKI_Vw3QV8d6pzxA84ABYhR0_DiX108IOL0hZZUd7DszZKKfoQUz6h47QYgu4dBWFbyXX5Ld-aXWXn97syhXycsm5xDPQTKq-Nvy4ufjdIXF-HVEJyBzrQJzozKAAQBSOYr4k04JAOxowTbDGT25b_XGNbHH75EjDISQ4_6gu2PMLnJepqY/s320/unnamed2.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>"Les Troianes. Fucking Nowhere</i> incomoda en les preguntes i dona veu a les víctimes: la població civil i, en especial, a les dones i els seus fills"</span><span style="font-family: inherit;"><span>, ens apunta </span>el programa de mà. </span></p><p style="text-align: justify;">Després d'un muntatge tan sorprenent i vivint en un món tan interconnectat i pendent de les pantalles, l'espectador es preguntarà on comencen les connexions amb la realitat que mostren els noticiaris i on acaba la ficció en l'obra. Què interessa al públic o què interessa als poders? El teatre de Santiago Sánchez sempre ens remet, des de la ficció a la reflexió i per això es qüestiona si "<span style="font-family: georgia;">Es pot fer poesia després d'Auschwitz? Teatre antibel·licista després de Gaza, d’Ucraïna? Per què hi ha guerres que continuen considerant-se justes? Quina és la responsabilitat dels mitjans occidentals en la disneyficació dels conflictes?" </span><span style="font-family: inherit;">I la producció torna a qüestionar-se, des del programa de mà:</span><span style="font-family: georgia;"> "</span><span style="font-family: georgia;">Si Eurípides alçara el cap el tornaria a enterrar en veure Cassandra atacada per Àiax en el lavabo d'un bar, en veure Taltibi, el missatger, convertit en un reporter de guerra corromput pels Déus del mercat"</span><span style="font-family: inherit;">. Per què les guerres del segle XXI no s'han instal·lat només al front de batalla, també en la vida quotidiana estan ben presents en països on aparentment no hi ha conflicte però es mantenen actituds com la dels hòmens prepotents que es creuen amos de les dones i les violen; com la de la premsa que fa d'altaveu de les mentides intencionades d'alguns grups de poder a través de l'opinió i de les seues editorials; com la dels països que reben els migrants però allarguen els tràmits burocràtics obligant-los a suportar la invisibilitat i misèria durant mesos sense papers (magnífic ball de lletres on naveguen i naufraguen milers de noms); com la dels països que venen les armes i n'impedeixen la justícia per als més desprotegits (excel·lent escena la dels jocs infantils en què els sorolls de les bombes només paralitza un instant les persones que, després continuen amb els seus jocs...). </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhebnx4hpqhlsoL3VO9KikpHh_NiMGT4aVVk222P4O03zaXz6XH8rpCokBaJx1kwnEtjMM7kxkSYtzSX45DwQO7r9q08NsMaPDjZuza9YRjQ5SyPtlY7zQb_Nt5_hXqXf7zwH1wniffkjnsDgJfIxaaBfJdBH0B2OW3QyYP7Tx0MIDnBluSQdEHp4TPats/s1080/429504908_834353972038893_2590640861347601659_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhebnx4hpqhlsoL3VO9KikpHh_NiMGT4aVVk222P4O03zaXz6XH8rpCokBaJx1kwnEtjMM7kxkSYtzSX45DwQO7r9q08NsMaPDjZuza9YRjQ5SyPtlY7zQb_Nt5_hXqXf7zwH1wniffkjnsDgJfIxaaBfJdBH0B2OW3QyYP7Tx0MIDnBluSQdEHp4TPats/s320/429504908_834353972038893_2590640861347601659_n.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p><div>No es d'estranyar per tant que la producció ens diga "L<span style="font-family: georgia; text-align: justify;">es nostres troianes són belles i herètiques. Es diuen Andròmaca i Hècuba però també Fàtima i Svitlana, i són crit i són música, rialla i campana. Perquè la història no té per què estar condemnada a repetir-se. Perquè aquesta vegada elles escriuen el final"</span><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">.</span></span></div><div><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">No us la perdeu, se us posarà pell de gallina en algun que altre moment </span></span><span style="text-align: justify;">per la sensibilitat i cura amb què han estat tractats tots els aspectes de l'obra i</span><span style="font-family: inherit; text-align: justify;"> algun nuc a la gola per la duresa d'algunes escenes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqMOBSvzTq4OoIAQZB_qTZtOHgkFoxTihwhQOwD3Fmvzk8hGvo8J6N9vpY-lCisNJcpUBydGyhAzhB5ColEesk64l4xPiXBoNV9lILsa_AJBcfRr1kmDKQXHAwWI1owvc6AslsP8nSWja0mgw5IakH7-1TPhjZwv6ZzVwAe0BKqRNjCfgj5yBUrz4dYSs/s4961/Les%20troianes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4961" data-original-width="3508" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqMOBSvzTq4OoIAQZB_qTZtOHgkFoxTihwhQOwD3Fmvzk8hGvo8J6N9vpY-lCisNJcpUBydGyhAzhB5ColEesk64l4xPiXBoNV9lILsa_AJBcfRr1kmDKQXHAwWI1owvc6AslsP8nSWja0mgw5IakH7-1TPhjZwv6ZzVwAe0BKqRNjCfgj5yBUrz4dYSs/s320/Les%20troianes.jpg" width="226" /></a></div><br /><p></p><p><a href="https://ivc.gva.es/val/escena-val/programacio-escena/les-troianes-fucking-nowhere-val" style="font-family: arial;" target="_blank">LES TROIANES, FUCKING NOWHERE</a></p><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #757575; font-family: arial;">Del 9 de febrer al 10 de març</span></div><span style="font-family: arial;"><br style="background-color: white; color: #757575;" /><span style="background-color: white; color: #757575;"><b>Autoria</b>: Josi Alvarado<br /><b>Direcció</b>: Santiago Sánchez </span></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEKDKrHXDOqwPOGo_f4WheO136O7BOJr3H9fbSmPJEYZzXRaL7PZgiNXiLrhhEvvuz6x5KbOQdWhHuwJmbPqU7XoS2csYFDnjzITT8UuxCHpqc05LueLZxeBVyZN-Eagijl0KUXNyRBohf5tqAa8Z4fnrY_dAeHbBrw2AcpG6NvNFUzUZ_CiMsMeltS4/s4747/unnamed1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3259" data-original-width="4747" height="138" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEKDKrHXDOqwPOGo_f4WheO136O7BOJr3H9fbSmPJEYZzXRaL7PZgiNXiLrhhEvvuz6x5KbOQdWhHuwJmbPqU7XoS2csYFDnjzITT8UuxCHpqc05LueLZxeBVyZN-Eagijl0KUXNyRBohf5tqAa8Z4fnrY_dAeHbBrw2AcpG6NvNFUzUZ_CiMsMeltS4/w200-h138/unnamed1.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVylBKeQ9hdgN_EvuWsopxH5r5f3igWJ1Jxck9yu6ZUvq4ta6-WQ7GSTf8BrNou-I0QTdVCp7bDtAKauQKYB2NxNRO0_-xf9xTvOZKqKz743nnPQgggGgZ81VnBnKNTWJQXA-a6qMQHECgZZZKYzYAOL0DrJL2gtPBzWUAgzd5JvMnjixsF0s88M6Z43c/s1080/unnamed3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVylBKeQ9hdgN_EvuWsopxH5r5f3igWJ1Jxck9yu6ZUvq4ta6-WQ7GSTf8BrNou-I0QTdVCp7bDtAKauQKYB2NxNRO0_-xf9xTvOZKqKz743nnPQgggGgZ81VnBnKNTWJQXA-a6qMQHECgZZZKYzYAOL0DrJL2gtPBzWUAgzd5JvMnjixsF0s88M6Z43c/w200-h200/unnamed3.jpg" width="200" /></a></div><br /><span style="color: #757575; font-family: arial;"><br /></span><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #757575;"></span></span><p></p><div style="background-color: white; color: #757575; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b>Intèrprets</b>: Marina Alegre, Resu Belmonte, Paloma Calderón, Josep Manel Casany, Alberto Ángel Escartí, Juanki Fernández, Gemma Miralles, Candela Mora, Rebeca Valls, Pau Vercher</span></div><p><span style="font-family: arial;"><br style="background-color: white; color: #757575;" /><span style="background-color: white; color: #757575;"><b>Producció </b>Institut Valencià de Cultura</span></span></p><p><span style="font-family: arial;"><b><a href="https://ivc.gva.es/admin/assets/docs/d/o/dossier-didctic-les-troianes.pdf" target="_blank">Dossier didàctic</a></b><br style="background-color: white; color: #757575;" /></span></p></div><div style="text-align: justify;">Les fotografies han estat estretes des de les xarxes socials de l'IVC Rialto.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtcW4M7g3FlaNCgjZAutSosYn0FB8KRzXs7HhxuRgeQ07i2H2G7bBjf23Nu_vrKCtAjkyNS3gj2DsC41V3KfKep51kMvhcgBBoP2xg8n3KCEW_OJSv0OgaKUF_MK0l-aW7KwxGfXXVbzq6yKXsu4c8mnLadtMDyiXZokOYJ5qUUczTh0jbUxfz0IH9DK8/s1031/troianes.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1031" data-original-width="773" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtcW4M7g3FlaNCgjZAutSosYn0FB8KRzXs7HhxuRgeQ07i2H2G7bBjf23Nu_vrKCtAjkyNS3gj2DsC41V3KfKep51kMvhcgBBoP2xg8n3KCEW_OJSv0OgaKUF_MK0l-aW7KwxGfXXVbzq6yKXsu4c8mnLadtMDyiXZokOYJ5qUUczTh0jbUxfz0IH9DK8/s320/troianes.png" width="240" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-79902892671332086882024-02-06T04:38:00.000-08:002024-02-09T11:53:55.323-08:00Set maneres de ser Hamlet<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Josep Pere Peyró ens relata una visió de Hamlet (i dels mallorquins) ben particular i divertida que converteix en un espectacle on riureu i gaudireu del domini de l'escena d'aquest actor, director i dramaturg que no us decebrà. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Qui és Josep Pere Peyró?</b></div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1602/josep-pere-peyro.htm" target="_blank"><b>Josep Pere Peyró</b></a><span style="text-align: justify;"> es va formar "al Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo i al Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona, dirigit per José Sanchis Sinisterra. Ha estat professor d'interpretació i dramatúrgia a l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma, a l'Institut del Teatre de Terrassa o, </span><span style="text-align: justify;">entre d'altres,</span><span style="text-align: justify;"> a la Sala Beckett de Barcelona. El darrer encàrrec ha estat l'escriptura del guió i la direcció dels XXV Premios Max celebrada al Teatre Principal de Maó".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoCGSzkxDYX0WPKqiLBNM_0qEjiQO3YU5Q-mR4IR9WykaUngNGivtB8pPgpwwfXQK3cQF50ckvTNWIHQTKlmuLSuDLcWhQ84ot61v3_Yf0OkoMl_XdwvILMWzQ9A2ezNCc8WKSyvYdFEJeKUlb7T3tw9wiAzG83yaRus9M1mphyphenhyphenpsRhYB_33DgugHRtBo/s2000/Set-maneres-de-ser-Hamlet-2000x1217.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1217" data-original-width="2000" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoCGSzkxDYX0WPKqiLBNM_0qEjiQO3YU5Q-mR4IR9WykaUngNGivtB8pPgpwwfXQK3cQF50ckvTNWIHQTKlmuLSuDLcWhQ84ot61v3_Yf0OkoMl_XdwvILMWzQ9A2ezNCc8WKSyvYdFEJeKUlb7T3tw9wiAzG83yaRus9M1mphyphenhyphenpsRhYB_33DgugHRtBo/s320/Set-maneres-de-ser-Hamlet-2000x1217.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><b>Què ens presenta a València?</b></div><div><br /></div><div>Del 8 a l'11 de febrer representarà <i><a href="https://teatremicalet.org/set-maneres-de-ser-hamlet/" target="_blank"><b>Set maneres de ser Hamlet</b></a></i> al <a href="https://teatremicalet.org/" target="_blank"><b>Teatre Micalet</b></a> de València (dijous i divendres a les 20.00h i/ dissabte i diumenge a les 19.00h.) <div><br /></div><div style="text-align: center;">*<span style="font-size: x-small;">DIVENDRES I DISSABTE COL·LOQUI POSTERIOR </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">AMB L'AUTOR, DIRECTOR I ACTOR, </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">JOSEP PERE PEYRÓ i AMB NEL DIAGO, CRÍTIC.</span></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/FbX3mcwyRL8?si=pUUEe9dVCR2Onuvf" title="YouTube video player" width="560"></iframe> </div><div><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">En l'entrada al Teatre Micalet se'ns diu: "Una manera divertida d’actuar Shakespeare és <i><a href="https://teatregaudibarcelona.com/calendari/set-maneres-de-ser-hamlet/" target="_blank"><b>Set maneres de de ser Hamlet</b></a></i>, un personatge que no sap si ser o no ser, si morir o dormir, si actuar o restar immòbil davant d’un joc de variacions que trastoca, irreverent, la tragèdia en comèdia".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El ben cert és que us trobareu molt més. L'espectacle s'inicia amb una anècdota que ens mostra el paral·lelisme entre la vida quotidiana i el personatge de <i>Hamlet</i>; un personatge literari, marcat per la tragèdia i el mal auguri, en el qual aprofundirà l'actor des de la perspectiva de la seua solidesa dins de l'obra de Shakespeare (de qui també presentarà els seus dubtes sobre la sort en aconseguir l'èxit, l'originalitat i qualitat, o no, de l'obra).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Amb un pròleg, set escenes i un epíleg, ens narrarà l'argument de l'obra, algunes teories sobre els seus personatges i com, en diferents llocs i moments, s'ha interpretat <i>Hamlet</i> de forma distinta. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La delirant, per divertida, visió de les diverses escoles dramàtiques que s'han acostat a l'obra ens mostra la pluralitat i la idiosincràcia a què s'han pogut acostar diferents col·lectius des de mirades particulars. <a href="https://teatregaudibarcelona.com/calendari/set-maneres-de-ser-hamlet/" target="_blank">"<b>En to de</b></a> comèdia i prenent el <i>Hamlet </i>de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare" target="_blank"><b>William Shakespeare</b></a> com a model, l’espectacle proposa actuar el personatge a partir de set tècniques interpretatives, des del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Grammelot" target="_blank"><b>Grammelot</b></a>, coneguda ja des del segle V, passant per l’escola Francesa i “la veritat” del mètode <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Konstant%C3%ADn_Stanislavski" target="_blank">Stanislavski </a></b>i de l’<b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Actors_Studio" target="_blank">Actors Studio</a></b> del segle XX, fins a la modernitat performativa dels nostres dies. A més de reflexionar sobre com es reactualitza constantment un text clàssic, la peça vol ser un cant d’amor a la professió teatral i un homenatge a tota la gent que ha dedicat forces i energia- en temps bons, dolents i pitjors- a practicar aquest art exigent i apassionant". </div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com us deia i per no desvetllar-vos res més sobre l'espectacle, <a href="https://jppeyro.wixsite.com/girahamlet/presentaciones?lightbox=dataItem-jlleukzj" target="_blank"><b>Josep Pere Peyró</b></a> demostra el seu gran domini de l'escena i del control del públic. La seua ironia i intel·ligència en riure's (d'ell mateix si cal) per mantenir el públic viu i expectant a la comèdia i al seu art durant quasi dues hores molt entretingudes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No us la podeu perdre!</div><div><br /><p><strong style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 16px;"></strong></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 16px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidMV87SmHAducPJpz4TWPEpjErfvdvgV1MgrMWgTPMRMbPOJeEFNSkuW-L9KbyaEZX827O6O3JiPaJOthbpYAtY78C4KWknmRYLhIpVqhtJawqz_iXGF72xrgGkhvWrrSEkfXwNEmbFk11jpcWBV6a6hsTrpZFiG9-LLfvwlaSRceRnmGgq6wPDCwUuzE/s1741/Set%20maneres%20de%20fer.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1741" data-original-width="1142" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidMV87SmHAducPJpz4TWPEpjErfvdvgV1MgrMWgTPMRMbPOJeEFNSkuW-L9KbyaEZX827O6O3JiPaJOthbpYAtY78C4KWknmRYLhIpVqhtJawqz_iXGF72xrgGkhvWrrSEkfXwNEmbFk11jpcWBV6a6hsTrpZFiG9-LLfvwlaSRceRnmGgq6wPDCwUuzE/s320/Set%20maneres%20de%20fer.jpg" width="210" /></a></strong></div><strong style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 16px;"><br /></strong><br style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 16px;"> Teatre Barcelona <a href="https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/set-maneres-hamlet" target="_blank">diu</a></span></div></div></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-17188817342403125172024-01-26T14:00:00.000-08:002024-01-29T10:15:52.832-08:00Ron Lalá en essència; al 100 % amb "4x4"<p style="text-align: justify;"><a href="https://ronlala.com/" style="font-weight: bold;" target="_blank">Ron Lalá</a>, amb <a href="https://www.teatrofernangomez.es/actividades/ron-lala-4x4" style="font-weight: bold;" target="_blank">4x4</a><b>,</b> ens planteja un viatge a un ritme trepidant; una obra carregada d'ironia, sàtira i bon humor<i> </i>al <a href="https://ivc.gva.es/es/escena/programacion-escena/4x4" target="_blank"><b>Teatre Principal de València</b></a>. Es tracta d'un muntatge amb una posada en escena senzilla que respecta el que és essencial; amb una interpretació brillant de Juan Cañas, Miguel Magdalena, Diego Morales, Luis Retana i Daniel Rovalher; l'encertada direcció de Yayo Cáceres i una selecció de textos divertida per poder recrear de forma coherent les escenes que formaren part dels quatre primers espectacles. De vegades "poc és més": amb pocs elements s'amplia el dinamisme i el moviment d'actors, músics i cantants i s'alleugereix el volum d'elements que faran la gira començada a València sense que afecte gens a la qualitat de l'espectacle.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1716" data-original-width="1373" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPXF1t8Qdnq2paGt4T5yLwjahbXEzjNfXFX7P4srJKPj_WjDwaTZQryKNpf9Jn9HthlSZttrMdJI4L3iEzCsgN-OJYS7foBjdsWups6TpvXgXYK3x0V7EBpOF0Gw2W4N0sNh7yxA20QzwSTWhOmH7t0tUITB3HMj5EXplP7F52ZeTIvpnL-_gCnkFxpH5/w160-h200/foto-03B-scaled.jpg" width="160" /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPXF1t8Qdnq2paGt4T5yLwjahbXEzjNfXFX7P4srJKPj_WjDwaTZQryKNpf9Jn9HthlSZttrMdJI4L3iEzCsgN-OJYS7foBjdsWups6TpvXgXYK3x0V7EBpOF0Gw2W4N0sNh7yxA20QzwSTWhOmH7t0tUITB3HMj5EXplP7F52ZeTIvpnL-_gCnkFxpH5/s1716/foto-03B-scaled.jpg" style="clear: left; display: inline; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Clws1WDgE5cgDFcBxYg1-6G7jV5PG3QBUE-9BN3iVDOzIahjXDSHJIMsaLh_UyKEWMQ2sFa-VQ_8NOIzfziBZthr_ckHV4kWcM6RRfYBe8o6EkCeW0fWy1DeZHgYj-nnPAdiK2kqByLV8gmkmQHfQJsP5M57kVxhtEdZO78INMvRVMP6dl3JAs52K4_o/s2415/Ron%20Lal%C3%A1%20programa_0002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2415" data-original-width="1673" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Clws1WDgE5cgDFcBxYg1-6G7jV5PG3QBUE-9BN3iVDOzIahjXDSHJIMsaLh_UyKEWMQ2sFa-VQ_8NOIzfziBZthr_ckHV4kWcM6RRfYBe8o6EkCeW0fWy1DeZHgYj-nnPAdiK2kqByLV8gmkmQHfQJsP5M57kVxhtEdZO78INMvRVMP6dl3JAs52K4_o/w139-h200/Ron%20Lal%C3%A1%20programa_0002.jpg" width="139" /></a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span><span style="text-align: left;">Amb l'espectacle </span><i style="text-align: left;"><a href="https://www.google.es/search?q=Cr%C3%ADtgiques+de+x4+de+Ron+Lal%C3%A1&sca_esv=602237750&source=hp&ei=uw63Zdz6AoCL9u8P3tKEoAo&iflsig=ANes7DEAAAAAZbccy8U_UhDnL1118xmzNMGmylXZV9yo&udm=&ved=0ahUKEwicxJbkx4GEAxWAhf0HHV4pAaQQ4dUDCA0&uact=5&oq=Cr%C3%ADtgiques+de+x4+de+Ron+Lal%C3%A1&gs_lp=Egdnd3Mtd2l6Ih5DcsOtdGdpcXVlcyBkZSB4NCBkZSBSb24gTGFsw6EyBxAhGAoYoAEyBxAhGAoYoAEyBxAhGAoYoAFIlk9QAFi9TXACeACQAQCYAWGgAYsTqgECMzC4AQPIAQD4AQHCAhEQLhiABBixAxiDARjHARjRA8ICCxAAGIAEGLEDGIMBwgILEC4YgAQYxwEY0QPCAg4QABiABBiKBRixAxiDAcICCBAAGIAEGLEDwgIREC4YgAQYigUYsQMYgwEY1ALCAgsQLhiABBixAxiDAcICDhAuGIAEGIoFGLEDGIMBwgIFEAAYgATCAgQQABgDwgIFEC4YgATCAggQABiABBiiBMICChAAGIAEGA0YsQPCAgcQABiABBgNwgIHEC4YDRiABMICBhAAGB4YDcICChAAGB4YDRgPGArCAggQABgeGA0YD8ICBhAAGBYYHsICCBAAGBYYHhgPwgIFECEYnwXCAgQQIRgV&sclient=gws-wiz#fpstate=ive&vld=cid:5c109d67,vid:08ojfir84aM,st:0" target="_blank"><b>4x4</b></a>, Ron Lalá </i>ens ofereixen una mirada al seu primer repertori per recordar-nos dotze de les <a href="https://www.google.es/search?q=Ron+Lal%C3%A1&sca_esv=602189667&source=hp&ei=pa22ZfyuJ4GskdUPlpexiAw&iflsig=ANes7DEAAAAAZba7tUI6-AfcPAUVgfJ0SDiiC_4pjtlK&udm=&ved=0ahUKEwi8lZOZ64CEAxUBVqQEHZZLDMEQ4dUDCA0&uact=5&oq=Ron+Lal%C3%A1&gs_lp=Egdnd3Mtd2l6IglSb24gTGFsw6EyBRAuGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBRAAGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBhAAGBYYHjIGEAAYFhgeMgYQABgWGB4yBhAAGBYYHkjJD1AAWNkNcAB4AJABAJgBYaAByAWqAQE4uAEDyAEA-AEBwgIREC4YgAQYsQMYgwEYxwEY0QPCAgsQABiABBixAxiDAcICDhAuGIAEGLEDGMcBGNEDwgILEC4YgAQYsQMYgwHCAg4QLhiDARixAxiABBiKBcICDhAuGIAEGIoFGLEDGIMBwgIIEAAYgAQYsQPCAggQLhiABBixA8ICDhAAGIAEGIoFGLEDGIMBwgILEC4YgwEYsQMYgATCAgsQLhiABBixAxjUAg&sclient=gws-wiz#fpstate=ive&vld=cid:2021c22b,vid:TI0mpmjGRKg,st:0" target="_blank"><b>escenes</b></a> més brillants de les quatre primeres obres (2005-2012); com diuen a l'espectacle les "<i>que un día nos dieron fama y dinero..., cuando el dinero existía</i>"). <i><a href="https://ronlala.com/portfolio/mi-misterio-del-interior/" target="_blank"><b>Mi misterio del interior</b></a>,</i> on les cançons i els jocs de llenguatge flueixen al temps que es va retratant el caràcter i personalitat del "JO"; <i><a href="https://ronlala.com/portfolio/mundo-y-final/" target="_blank"><b>Mundo y final</b></a>,</i></span><span> on es juga amb la idea de la fi del món i es parodia el que són els programes radiofònics nocturns i les llibres d'auto-ajuda; <i><a href="https://ronlala.com/portfolio/time-al-tiempo/" target="_blank"><b>Time al tiempo</b></a>,</i> on es relativitza la importància que té el temps en la vida dels humans i com enganys amb què s'han enfrontar; i <i><a href="https://ronlala.com/portfolio/siglo-de-oro-siglo-de-ahora-folia/" target="_blank"><b>Siglo de oro, siglo de ahora (folía)</b></a></i> s'hi centra en els tòpics de la fama i l'èxit i l'amor en la literatura clàssica.</span></div><p style="text-align: justify;">Com sempre que visiten València, Ron Lalá ha deixat un bon sabor de boca i moltes riallades entre el públic assistent. El secret és una bona representació on tot l'equip desplega les seues bones arts en un treball col·lectius que respon a les característiques d'uns espectacles ben cuidats: bona música i cançons en directe, referents identificables, jocs dramàtics ben harmonitzats, decorats senzills aplicats a múltiples escenes i una il·luminació excel·lent de Miguel A. Camacho, que alterna la concentració en els espais transcendents i íntims i la difusió en uns altres on el ball i la música requereixen de llocs més espaiosos. </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRfWbLpqvjuB6NzVRPf-ZI6GMnlG88QYvY4yAFtyKqu_L9Ioh03bAPWHnOIJTyNaa-E1m9h07l-y13WchyphenhyphenD5zz1RR00Ci0cprabLhyphenhyphenWUbUPLj3gWClDzZwPctvBemAaWZIY_nqmJsffxnJ03sDSyYc4-_moYMXenIY-eUUqiUPTt38oMMd71QBpMwr9OcQ/s1500/4X4-RON-LALA-FOTO-DAVID-RUIZ-7226.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRfWbLpqvjuB6NzVRPf-ZI6GMnlG88QYvY4yAFtyKqu_L9Ioh03bAPWHnOIJTyNaa-E1m9h07l-y13WchyphenhyphenD5zz1RR00Ci0cprabLhyphenhyphenWUbUPLj3gWClDzZwPctvBemAaWZIY_nqmJsffxnJ03sDSyYc4-_moYMXenIY-eUUqiUPTt38oMMd71QBpMwr9OcQ/s320/4X4-RON-LALA-FOTO-DAVID-RUIZ-7226.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Els textos i l'acció dels actors juguen a provocar el públic perquè hi participe en els jocs de llenguatge (onomatopeies, palíndroms o "<a href="https://www.google.es/search?q=Ron+Lal%C3%A1&sca_esv=602189667&source=hp&ei=pa22ZfyuJ4GskdUPlpexiAw&iflsig=ANes7DEAAAAAZba7tUI6-AfcPAUVgfJ0SDiiC_4pjtlK&udm=&ved=0ahUKEwi8lZOZ64CEAxUBVqQEHZZLDMEQ4dUDCA0&uact=5&oq=Ron+Lal%C3%A1&gs_lp=Egdnd3Mtd2l6IglSb24gTGFsw6EyBRAuGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBRAAGIAEMgUQABiABDIFEAAYgAQyBhAAGBYYHjIGEAAYFhgeMgYQABgWGB4yBhAAGBYYHkjJD1AAWNkNcAB4AJABAJgBYaAByAWqAQE4uAEDyAEA-AEBwgIREC4YgAQYsQMYgwEYxwEY0QPCAgsQABiABBixAxiDAcICDhAuGIAEGLEDGMcBGNEDwgILEC4YgAQYsQMYgwHCAg4QLhiDARixAxiABBiKBcICDhAuGIAEGIoFGLEDGIMBwgIIEAAYgAQYsQPCAggQLhiABBixA8ICDhAAGIAEGIoFGLEDGIMBwgILEC4YgwEYsQMYgATCAgsQLhiABBixAxjUAg&sclient=gws-wiz#fpstate=ive&vld=cid:2021c22b,vid:TI0mpmjGRKg,st:0" target="_blank"><b>frases capicua</b></a>", efecte eco) o que riga de la sàtira sobre personatges i situacions literàries o dels acudits enginyosos que poden versar sobre l'actualitat social i política o sobre les veus del diccionari (significats del segle XV front als actuals). Amb sàtira i humor cítric recuperen els aspectes folklòrics del passat (moments "<i>falamencos</i>" en diuen) amb gèneres musicals com el tango o les <i>alegrías</i>, <i>tanguillos </i>i <i>bulerías </i>amb una dramatúrgia i lletres enginyoses i divertides d'Álvaro Tato.</p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCH7XnZQgti21xYk-45dZNmFWKCr0oqHqNpdfpXFRK7QnVQKTO0M7wGP7CTx9khlSk_X67t0iZb75AqHVOpsvXGCBpSN4ahC-iRVR8qui8irsN5skXoB8cTyrUmSs5mHa1xjlvN46hja-5Jkb1kfiQHsR7_wb9iB5ZmfCvzsYsRW83VBHXGX-HhQXZSZvF/s1500/4X4-RON-LALA-FOTO-DAVID-RUIZ-6969.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><i><span style="font-size: xx-small;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCH7XnZQgti21xYk-45dZNmFWKCr0oqHqNpdfpXFRK7QnVQKTO0M7wGP7CTx9khlSk_X67t0iZb75AqHVOpsvXGCBpSN4ahC-iRVR8qui8irsN5skXoB8cTyrUmSs5mHa1xjlvN46hja-5Jkb1kfiQHsR7_wb9iB5ZmfCvzsYsRW83VBHXGX-HhQXZSZvF/s320/4X4-RON-LALA-FOTO-DAVID-RUIZ-6969.jpg" width="320" /></span></i></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Sàtira de l'abella i la flor de l'espectacle <i>Time al tiempo</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZZpnYHfDJeaeiAMV_7c2xnaeq837QUyI9kbAZoBVI5k_xgUzvVmwdF9cTr9bS29olAtWPP4ByiG9gVzSXedEXqbU_nF9Ifkj5o7CPNIsyU8WBVriDeE3Hq6tfgDfGgz22za0IRDbbjQ0J5U0cYLB7SLFBflACxDx-5eI2ZvBKEd8GxbfSX-ElDnCRbB60/s1500/4X4-RON-LALA-FOTO-DAVID-RUIZ-7387.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1000" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZZpnYHfDJeaeiAMV_7c2xnaeq837QUyI9kbAZoBVI5k_xgUzvVmwdF9cTr9bS29olAtWPP4ByiG9gVzSXedEXqbU_nF9Ifkj5o7CPNIsyU8WBVriDeE3Hq6tfgDfGgz22za0IRDbbjQ0J5U0cYLB7SLFBflACxDx-5eI2ZvBKEd8GxbfSX-ElDnCRbB60/w133-h200/4X4-RON-LALA-FOTO-DAVID-RUIZ-7387.jpg" width="133" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaXJWDJrnUU9tJVTWH0gGLhAdjUw-ciA5ZiDmFd2KyxzvAUEn-qM25An9KtfRknmSLsm9HVYVJxmG2xLMPiDrkt3QR39PcZuGQRIzp8t2dSP_GOLWXSDOuZZf5UX69vpYAAJ9BDv9rqzCLQM2b86ig4chDM3vrX7ByCAAJm33licqHCkfoImoBTnkHloo/s1024/slide02-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="1024" height="98" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaXJWDJrnUU9tJVTWH0gGLhAdjUw-ciA5ZiDmFd2KyxzvAUEn-qM25An9KtfRknmSLsm9HVYVJxmG2xLMPiDrkt3QR39PcZuGQRIzp8t2dSP_GOLWXSDOuZZf5UX69vpYAAJ9BDv9rqzCLQM2b86ig4chDM3vrX7ByCAAJm33licqHCkfoImoBTnkHloo/w200-h98/slide02-1.jpg" width="200" /></a></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Sàtira sobre l'autoria de les obres i el ball d'idees en la literatura del Segle d'Or</span></div><br /><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Un espectacle ple d'escenes per al record on passareu hora i mitja d'entreteniment i diversió.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><p></p>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/08ojfir84aM?si=Js5ZbhxIGt_XHWuW" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Altres entrades del blog relacionades:</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><i>- <a href="https://calidoscopivives.blogspot.com/2021/12/andanzas-y-entremeses-de-juan-rana-al.html" target="_blank">Andanzas y entremeses de Juan Rana</a></i></div><div style="text-align: center;"><br /></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-34050583814764561822023-12-27T14:57:00.000-08:002024-01-01T08:14:36.307-08:00Suggeridora 'Per què t'estime, que si no...'<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="background-color: transparent;">Qui no s'ha vist mai reflectit en algun passatge d'una novel·la, d'una cançó o d'una escena teatral alguna vegada? Qui no ha presenciat alguna de les escenes o "converses" en el seu voltant? A bon segur que tres generacions diferents trobaran punts en comú amb alguna de les parelles de l'espectacle o recordaran alguna de les anècdotes i acabaran feliços en eixir de la sala. L'espectacle atrapa! </span></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiSZHF4cuGdSSaoh1AdwWKjJ8thiMzi4q8Kwe711Sk9MaUSyxtGA-MSWF_CGFwQNNw45PPQWsCXiG22hBwfMgA65BkM-dIdpIfJM9Fn0IZzE1iQN9KwLER_PpZjvUyNa0uCLL5D2Ak1iFGCQlCv4Ow3RnlB2aZ_q6QeUV9ocjh68qbjQWT3MTrx7m2cA4/s876/Perqu%C3%A8%20t'estime%20que%20si%20no.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="876" data-original-width="629" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiSZHF4cuGdSSaoh1AdwWKjJ8thiMzi4q8Kwe711Sk9MaUSyxtGA-MSWF_CGFwQNNw45PPQWsCXiG22hBwfMgA65BkM-dIdpIfJM9Fn0IZzE1iQN9KwLER_PpZjvUyNa0uCLL5D2Ak1iFGCQlCv4Ow3RnlB2aZ_q6QeUV9ocjh68qbjQWT3MTrx7m2cA4/s320/Perqu%C3%A8%20t'estime%20que%20si%20no.jpg" width="230" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDj_0PxrOlvDqzIftEQ-W0zkdkPuqddpqFRVcqLnb6WGnKgn1WFeQNuIzJuOnprdgGXG91D-o1q8ZbAJdVqalF4LKUTL3kS-DM7RyoFcf9CaW0EOXd8cLJe0qnvhyphenhyphenF8nQRoW4AbyVwKkok-3GFtDYLFXeHYxIBSuw4eYXnk593hfWVPbUop4SsrHbTfGY/s2860/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2860" data-original-width="1906" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDj_0PxrOlvDqzIftEQ-W0zkdkPuqddpqFRVcqLnb6WGnKgn1WFeQNuIzJuOnprdgGXG91D-o1q8ZbAJdVqalF4LKUTL3kS-DM7RyoFcf9CaW0EOXd8cLJe0qnvhyphenhyphenF8nQRoW4AbyVwKkok-3GFtDYLFXeHYxIBSuw4eYXnk593hfWVPbUop4SsrHbTfGY/s320/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%203.jpg" width="213" /></a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><i>L'obra de teatre Perquè t'estime, que si no...</i> va rebre el Premi de Teatre Palanca i Roca-Ciutat d'Alzira <span style="color: #050505;">publicat per l'editorial </span><a href="https://bromera.com/publicacions/bromera-teatre/8103-perque-t-estime-que-si-no-9788413580098.html" target="_blank">Bromera</a>. És <span style="color: #050505;">una comèdia excel·lent sobre l'efecte del pas del temps en les relacions de parella escrita per </span><span style="color: #050505;"><span class="xt0psk2" style="display: inline; font-family: inherit;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=1BoNNRgBN6M&ab_channel=FULLFundaci%C3%B3pelLlibreilaLectura" target="_blank">Carles Alberola Ortiz</a></span></span><span style="color: #050505;">. </span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;">Enguany l'Institut Valencià de Cultura (IVC) ha produït la seua representació que s'estrenà al </span><span style="color: #050505;"><span class="xt0psk2" style="display: inline; font-family: inherit;"><a href="https://ivc.gva.es/val/escena-val/programacio-escena/perque-testime-que-si-no-val" target="_blank">Teatre Rialto</a> de València</span> </span><span style="color: #050505;">el darrer 15 de desembre s</span><span style="color: #050505;">ota la magnífica direcció del propi Carles Alberola.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixMYzpMlV3NrKdqoMz1ygaWOadnV7qPtn5sixm9mLIVIkwjh3XGNmj8M_rCmzTCres3tattUVmy7HhEzRk4lD7XS0cBHLlMY8kAriWYYa3XsXWj4OsA2RhYFs0BWIdum-4fnqN-BWHcO_sotYF-GJboraMeyjgfxXvmLvqTMRQcio3KJ0Y4eIfdowE6-w/s3107/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%201.jpg" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; white-space-collapse: collapse;"><img border="0" data-original-height="2898" data-original-width="3107" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixMYzpMlV3NrKdqoMz1ygaWOadnV7qPtn5sixm9mLIVIkwjh3XGNmj8M_rCmzTCres3tattUVmy7HhEzRk4lD7XS0cBHLlMY8kAriWYYa3XsXWj4OsA2RhYFs0BWIdum-4fnqN-BWHcO_sotYF-GJboraMeyjgfxXvmLvqTMRQcio3KJ0Y4eIfdowE6-w/w200-h186/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%201.jpg" width="200" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuCGZg1wvUda8zEyAGQPBob6g1mCUijSg1AotDvMGQc2N4ZRhrtFU2voMGMuKa_AA6YMIIVt3xisK8_DjwAGGbimzxwOJci60UfbYh8_87padefGnxsu35bx1ORe9c9sBf-FJdcTy-ZMJkK0jhe8m6xND62zFV5lDcsJEuRYogZsRsI7u3d7lt3O6sJYU/s3471/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%204.jpg" style="background-color: transparent; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="2313" data-original-width="3471" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuCGZg1wvUda8zEyAGQPBob6g1mCUijSg1AotDvMGQc2N4ZRhrtFU2voMGMuKa_AA6YMIIVt3xisK8_DjwAGGbimzxwOJci60UfbYh8_87padefGnxsu35bx1ORe9c9sBf-FJdcTy-ZMJkK0jhe8m6xND62zFV5lDcsJEuRYogZsRsI7u3d7lt3O6sJYU/w200-h133/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%204.jpg" width="200" /></a></div><div><br /></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;">Tres parelles, de diferents generacions, viuen una nit al mateix pis i comparteixen delers i retrets. La confluència espacial i temporal donarà pas a una reflexió interessant que gira al voltant dels encerts i equivocacions que es pateixen en la relació de parella. L'experiència d'uns i el deler de projectar-se en un futur millor d'altres seran el motor que permetrà la comunicació o els silencis i desencadenarà la comèdia. </span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><br /></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;">El propi Carles Alberola ens fa una breu sinopsi al programa de mà: "<i>Perquè t'estime, que si no…</i> és una comèdia sobre l'erosió que el pas del temps provoca en les relacions de parella. I de com, malgrat això, som capaços de reescriure la nostra manera d'estimar i de ser estimats. <i>Perquè t’'estime…</i> és una declaració d'amor a totes eixes parelles que han perdurat en el temps amb un pacte d'estima, generositat i renúncia, abans que la convivència, l'avorriment, les malalties i l'oblit ho enfosqueixen tot. Quasi una utopia". </div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><br /></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;">Tres parelles, sis personatges i una llarga convivència són defensats a l'escenari de forma brillant per Arantxa Cortés, Ramón Rodenas, </span><span style="color: #050505;">Cristina García</span><span style="color: #050505;">, </span><span style="color: #050505;">Jaime Linares</span><span style="color: #050505;">, </span><span style="color: #050505;">Pilar Martínez MG</span><span style="color: #050505;"> i </span><span style="color: #050505;">Joan Verdú</span><span style="color: #050505;">. Els dos primers, Arantxa i Ramon, representen la joventut, els somnis i aspiracions professionals, les primeres renúncies, l'eufòria i passió dels primers anys fins a l'aparició dels fills. La segona parella, Cristina i Jaime, representen la maduresa, quan els fills ja no viuen a casa i cal mantenir la passió, recuperar la màgia que suposa l'equilibri entre llibertats i obligacions, la necessitat de comprensió i transigència, la quotidianitat i l'estima que pot perdurar. La tercera, Pilar i Joan, ens mostren la tendresa que es manté quan la companyia necessària i el coneixement de l'altra persona és tan gran que ja no caben enganys però sí molt d'afecte. </span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;">L'obra té un caràcter oníric molt marcat també a través d'un decorat que a penes toca terra, amb uns objectes que pugen o baixen com els pensaments que venen de sobte o desapareixen per falta de memòria. Tot està en l'aire, fins i tot l'acció que subratlla el títol. La casa dels seus somnis sempre ha estat menuda però l'han feta a la seua mida; és la de les seues alegries i el niu on tornar a estimar malgrat les diferències i les manies pròpies i de la parella.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="color: #050505;">Amb un llenguatge planer, mai no exempt d'ironia, des de la vellesa es veuen com a escandoloses les accions dels joves i, així, a manera de comèdia amb frases que "tiren al lleu o a la comprensió" és com creix el sentit de l'humor que l'autor del text va deixant caure a través de les xerrades o comentaris en veu alta d'uns i d'altres que empra per caracteritzar una determinada generació, una situació, un moment de la vida.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"> </div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;">Aquesta, molt recomanable i divertida comèdia, àcida o tendra per moments, estarà en cartell fins al 28 de gener de 2024.</div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><br /></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;">No us la perdeu! </div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkfI3c38LNala_IhkZRdeJUbHxjan4100OplY_-uDs5laILkuHlj3CG8myo6E7nbWMvuX4rXfGEssYhV0qKEmBM5nz7UKghtQtavtxcpf0uI7kg-w1I-Gh2Ghlv3geMfBfhDk032hKr54UPLLhu2xl45iAqsKnBYzOMEnUKFTJMNPr_FiAXnpVfrb-tXY/s2805/Per%20qu%C3%A8%20t'estime.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2805" data-original-width="1870" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkfI3c38LNala_IhkZRdeJUbHxjan4100OplY_-uDs5laILkuHlj3CG8myo6E7nbWMvuX4rXfGEssYhV0qKEmBM5nz7UKghtQtavtxcpf0uI7kg-w1I-Gh2Ghlv3geMfBfhDk032hKr54UPLLhu2xl45iAqsKnBYzOMEnUKFTJMNPr_FiAXnpVfrb-tXY/s320/Per%20qu%C3%A8%20t'estime.jpg" width="213" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Hbq5ftXEut1aPc9RLaAHZn4kl8xW9diJiDPYZu2vMHa4DSf4KX3xC8LiCJ2gLsaaxH1wmUWyQAG4El4chz9pbflP5SBXH1woWI3rRTpLsRGTdMFK5CeO1Ou-sBBsvV2t3BgDddgMv2WMgiYi6CXiWeR5dK4AvWo0bw1nwKonxI2HOZBnrANy1Ug-p34/s4059/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2705" data-original-width="4059" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Hbq5ftXEut1aPc9RLaAHZn4kl8xW9diJiDPYZu2vMHa4DSf4KX3xC8LiCJ2gLsaaxH1wmUWyQAG4El4chz9pbflP5SBXH1woWI3rRTpLsRGTdMFK5CeO1Ou-sBBsvV2t3BgDddgMv2WMgiYi6CXiWeR5dK4AvWo0bw1nwKonxI2HOZBnrANy1Ug-p34/s320/Per%20qu%C3%A8%20t'estime%202.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-32588690983312051762023-12-03T14:00:00.000-08:002023-12-06T11:47:38.896-08:00'La plaça del Diamant'<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7gMSilTdjV7Vv4o9ptQRxGAtKlyXq8j_r0tkhhV8r5a4Oo1XbgmgGDm9n3Bb9nufgbTuunwCR0AX_8rmQ5Rg6Rjzy_oPbV4kyHDF-9Zw5zxfMY2CAAILGUNzlY2pzKW5k4VSUJy2Ao0vUuBllzrwnPcZJTH1VqMuBFRVI6h0YF9uf8EMBkjAU1mLkWY4/s738/La%20pla%C3%A7a%20del%20Diamant.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="575" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7gMSilTdjV7Vv4o9ptQRxGAtKlyXq8j_r0tkhhV8r5a4Oo1XbgmgGDm9n3Bb9nufgbTuunwCR0AX_8rmQ5Rg6Rjzy_oPbV4kyHDF-9Zw5zxfMY2CAAILGUNzlY2pzKW5k4VSUJy2Ao0vUuBllzrwnPcZJTH1VqMuBFRVI6h0YF9uf8EMBkjAU1mLkWY4/s320/La%20pla%C3%A7a%20del%20Diamant.jpg" width="249" /></a></div>El 2 i 3 de desembre s'ha representat al <a href="https://ivc.gva.es/es/escena/programacion-escena/la-placa-del-diamant" target="_blank">Teatre Principal de València</a> la versió teatral de la novel·la <i>La plaça del Diamant</i> de Mercè Rodoreda. L'obra, dirigida per Carlota Subirós, és la posada en escena del text de Rodoreda per part del Teatre Nacional de Catalunya. Una proposta fidel al text i a la simbologia de la novel·lista catalana que manté el to intimista del monòleg interior. L'obra, interpretada per onze dones, aporta una <span style="text-align: left;">mirada contemporània al text amb la música en directe de la compositora Clara Aguilar. L'espectacle és tot un repte escènic per a la Companyia</span>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La veu interior, que recorre tot el discurs del personatge en la novel·la, en la versió teatral representa la pluralitat de veus que podrien identificar-se amb el relat de Natàlia-Colometa-Sra. Natàlia encara hui en dia i presenta la vivència universal d'una dona que passa pel desassossec i gairebé la bogeria fins arribar al reconeixement de la pròpia identitat i l'acceptació del present.</div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div>L'arrel i la saba d'una vida de lluita i superació brillantment representada.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>FITXA TÈCNICA</b> </div><div><div style="text-align: justify;"><b>Autoria</b>: Mercè Rodoreda </div><div><div style="text-align: justify;"><b>Direcció</b>: Carlota Subirós </div><div><div style="text-align: justify;"><b>Intèrprets</b>: Clara Aguilar (música en directe), Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Tai Fati, Alba Florejachs i Maria Ribera
Teatre Nacional de Catalunya i Grec 2023 Festival</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>SINOPSI</b></div></div><div><div style="text-align: justify;"><i><a href="https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/la-placa-del-diamant-2" target="_blank">La plaça del Diamant</a></i> relata la vida de Natàlia, una dona humil del barri de Gràcia que pateix els trasbals de la Segona República, la guerra i la misèria del franquisme. El personatge de Colometa és interpretat per onze actrius d'edats i perfils diversos, en una mena de calidoscopi escènic i femení que ens descobreix matisos de la novel·la i ens mostra contrasts de la vida de la protagonista.</div><div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Comentaris sobre l'obra</b>:</div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://www.ara.cat/cultura/teatre/placa-diamant-onze-rostres-sola-natalia_1_4815613.html" target="_blank">Ara</a> </div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://recomana.cat/obres/la-placa-del-diamant-carlota-subiros/critica/placa-del-diamant-liquida-i-fluida" target="_blank">Recomana</a></div><div>- <a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/un-colomar-de-natalies-332126" target="_blank">Núvol</a> <span style="text-align: justify;">i </span><a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/una-placa-contemporania-343483" style="text-align: justify;" target="_blank">Núvol</a></div><div>- <a href="https://www.espectaculosbcn.com/critica-la-placa-del-diamant/" target="_blank">Espectacles BCN</a></div><div>- <a href="https://www.catorze.cat/butaca/la-placa-del-diamant-tnc-211458/" target="_blank">Catorze</a><br /><span style="background-color: white; color: #757575; font-family: Helvetica; font-size: 16px; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tC4LIeV5NDw?si=qLUsZFSregjJLbqW" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div></div></div></div></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-26673461507925002632023-11-27T17:49:00.000-08:002023-12-06T10:15:06.485-08:00'El Avaro', amb bon ritme!<p> <span style="font-family: inherit;"><a href="https://ivc.gva.es/val/ivc-val/el-avaro-de-moliere-en-el-teatro-principal-de-valencia-v?fbclid=IwAR2-KfFqAbVfFcwAGmk1c8U05C81rcF-PJTmbn_-qQvLDTk03d4UibzxdR8">El Avaro de Molière</a> s'ha representat al Teatre Principal de València entre el 24 i el 26 de novembre amb èxit de públic.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNpj0r3KbAmZzAJkjI-gyXf82D7GAkPGFRWnxSBKRuo0hQMBu4Ngvya1L_OL0xhwf1YQQewFYOZ1_CekFrfTpPKQk_rd-HVECe5SamE3ApJIWoctD0iwtnhEIM71SCXB2A0fppXpiYRzBBFTgLWoF9nC-9T_1Lh5Sw_28lw5bM2qKKfCcB0-4h73EGmJ4/s1860/El%20avaro.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1860" data-original-width="1488" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNpj0r3KbAmZzAJkjI-gyXf82D7GAkPGFRWnxSBKRuo0hQMBu4Ngvya1L_OL0xhwf1YQQewFYOZ1_CekFrfTpPKQk_rd-HVECe5SamE3ApJIWoctD0iwtnhEIM71SCXB2A0fppXpiYRzBBFTgLWoF9nC-9T_1Lh5Sw_28lw5bM2qKKfCcB0-4h73EGmJ4/w160-h200/El%20avaro.jpg" width="160" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO98uInEo8pfxwilyNL3vQhEHHV_8B8IpQyZUjUyU_G5yuwSJDHCBsz2L7MVmSV0_IemHr5wEkr9nu61uk9q3CBjAaeYKWjrspp17Zp7rhGdrTrcvws2VzZsHAq8Eh2Ytr5GrscQ69cWsmk4IrmbLV1W_obKG4puv22kNDELGOpvkJFwP8HN42LTiqGUY/s2048/El%20avaro2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1831" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO98uInEo8pfxwilyNL3vQhEHHV_8B8IpQyZUjUyU_G5yuwSJDHCBsz2L7MVmSV0_IemHr5wEkr9nu61uk9q3CBjAaeYKWjrspp17Zp7rhGdrTrcvws2VzZsHAq8Eh2Ytr5GrscQ69cWsmk4IrmbLV1W_obKG4puv22kNDELGOpvkJFwP8HN42LTiqGUY/w179-h200/El%20avaro2.jpg" width="179" /></a></div></div><br /><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><br /></div><div><div dir="auto" style="font-family: inherit; text-align: justify;"><a href="https://www.redescena.net/espectaculo/39807/el-avaro-de-moliere/?" target="_blank">L'espectacle</a> de la companyia <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Atalaya_(grupo_de_teatro)" target="_blank">Atalaya</a>, dirigit per <span style="font-family: inherit;">Ricardo Iniesta, és una producció que compta amb la participació de huit actors i actrius, </span><span style="font-family: inherit;">coreografiats magistralment per Juana Casado i Lucía You seguint la composició i direcció musical de Luis Navarro.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><b><a href="https://www.atalaya-tnt.com/funcion/el-avaro-de-moliere-6/" target="_blank">El avaro</a> de Molière</b></i> és presenta en format de farsa musical on les veus no necessiten brillar tant com en altres gèneres musicals i ens recorden sovint a les murgues o les xirigotes. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb una escenografia senzilla i dinàmica, que implica un treball coreogràfic intens per part de tota la companyia, els actors i les actrius trauen tot el suc possible al puzle de portes en constant moviment. Les portes es transformen, segons les necessitats de cada escena, en llit, taula, finestra, balconada... Al fons, la caixa negra queda reforçada, a més de pel dinamisme i el moviment coreogràfic ja esmentats, per un magnífic disseny d'il·luminació. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27avar" target="_blank">L'avar</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Moli%C3%A8re" target="_blank">Molière</a> és un dels seus últims textos cabdals on es mostra el costat més mesquí i egoista de l'ésser humà. El protagonista és un vell usurer que viu terroritzat per la por a que li roben el bagul on té ocult un gran tresor. Desconfia de tots, fins i tot dels seus fills i dels maltractats criats, generant problemes pels diners i pel poder. </div><div style="text-align: justify;">Tots els aspectes de l'original han quedat ben retratats en la versió d'Atalaya, al temps que es percep un sexisme exacerbat. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Interessant muntatge!</div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-60336322053547219382023-11-20T09:41:00.000-08:002023-11-20T17:38:53.022-08:00'L'alegria que passa', enèrgic Dagoll Dagom<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Ahir diumenge poguérem gaudir a València, per tercer dia consecutiu, d'un Teatre Principal ple i ben entregat al grup <a href="https://www.dagolldagom.com/" target="_blank">Dagoll Dagom</a>, que s'acomiadava amb <i><a href="https://drive.google.com/file/d/1ClyKI8BrRWrSXrcC4p46N8h7_-_dvAx1/view" target="_blank">L'alegria que passa</a></i> dels espectadors valencians. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrk4_yl_J_rQujCL3RZahyphenhyphend6OaIO7ERuRT1JmI5SXCYuiltXelZ4RzGcglG2IvZpjRZVTffVz8gyE6r0Inkj6_wvyVnQheC2Pmh1d2Rwkcjt1Sqiw8QDwSTc8j-o3X9fvzbu_JRxB7Hg9iKP9p2H0yc5xQjkREEgTsHmV8VRi-tdlK5KNRiNQghWnMi74/s4032/20231119_180425.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrk4_yl_J_rQujCL3RZahyphenhyphend6OaIO7ERuRT1JmI5SXCYuiltXelZ4RzGcglG2IvZpjRZVTffVz8gyE6r0Inkj6_wvyVnQheC2Pmh1d2Rwkcjt1Sqiw8QDwSTc8j-o3X9fvzbu_JRxB7Hg9iKP9p2H0yc5xQjkREEgTsHmV8VRi-tdlK5KNRiNQghWnMi74/w400-h225/20231119_180425.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Gràcies a la Companyia per tantes hores de teatre musical de qualitat i per la professionalitat i l'estima per la llengua que sempre han demostrat. Un espectacle brillant, carregat d'energia i de referències literàries i cinematogràfiques. L'inici de l'obra, amb el moviment escènic de l'entrada a la fàbrica, ens retorna a la memòria la imatge potent de la pel·lícula <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Metropolis_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" target="_blank">Metropolis</a> </i>de Fritz Lang. L'abús de poder, el discurs de l'alcalde i la grisor amb què es descriu el poble i el treball constant en una fàbrica (que és tot el poble i no pot parar ni de nit ni de dia) arreplega la idea de l'ús del temps i, per tant, dels hòmens de gris que, a la novel·la <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Momo_(novel%C2%B7la)" target="_blank">Momo</a></i> de Michael Ende, consumien el temps de les persones corrents.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Però l'<i><a href="https://www.ara.cat/cultura/teatre/dagoll-dagom-comiat-alegria-passa-rusinol-poliorama_1_4645402.html" target="_blank">Alegria</a></i> és més que reflexió de l'abús de poder i de l'explotació dels individus perquè també explora en els sentiments humans, en l'estima, en les relacions pare/fill... El control de l'alegria que proporciona la música, el ball i el teatre es concentra amb la visita al poble de L'Arca del Talent que l'alcalde emprarà per fer la nova campanya electoral. La visita dels còmics és tota una reflexió sobre el propi teatre i el paper dels còmics en la societat. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i><a href="https://www.dagolldagom.com/uploads/20221121/LAlegriaQuePassa_online.pdf" target="_blank">L'alegria que passa</a></i> és un espectacle complet que, en els temps polítics que corren, convida a l'espectador perquè faça un pensament sobre el seu paper en la tria dels qui governen.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El musical compta amb la dramatúrgia i producció artística d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rosa_Cisquella_i_Passada" target="_blank">Anna Rosa Cisquella</a>, de qui va partir la idea de posar en peu l'obra teatral <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27alegria_que_passa" target="_blank">L'alegria que passa</a></i> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats" target="_blank">Santiago Rusiñol</a>, tot i que de l'obra de Rusinyol només en queda el títol i la idea del poeta, de l'artista, que vol eixir del poble gris i deixar lliure la seua creativitat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La companyia, dirigida encertadament per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Rosich" target="_blank">Marc Rosich</a>, torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre amb l'adaptació del text del propi Rosich, <a href="https://www.dagolldagom.com/uploads/20230615/LQP___Lletres_.pdf" target="_blank">les lletres</a> de M. Rosich i <a href="https://www.andreugallen.com/bio" target="_blank">Andreu Gallén</a> i la magistral direcció coreogràfica d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ariadna_Peya_Rigolfas" target="_blank">Ariadna Peya</a>.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://www.dagolldagom.com/ca/critiques-lalegria-que-passa" target="_blank">Dagoll Dagom</a> desperta consciències i torna a atrapar l'espectador perquè la selecció de professionals que formen l'equip, el seu talent i el treball intens, després de quasi 50 anys, no defrauda.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRb-bRmDEvziqLwVI-ErC38W0EKPvjACTVf-j2HFCXV27Hi6P6ZXw_vm9TYgrbEESpsICHCxo4xInLhOzFAmncOwiqgA9SrGGiDqYXdplr1UAbsl7VJdr2fTPi6V_UqLRyzDUBDK0_FF813jksKL56B-JxC75OrZCEVFeweuJcrFz_GMWbXksjrKxlcm0/s2362/DAgoll%20Dagom.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2362" data-original-width="958" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRb-bRmDEvziqLwVI-ErC38W0EKPvjACTVf-j2HFCXV27Hi6P6ZXw_vm9TYgrbEESpsICHCxo4xInLhOzFAmncOwiqgA9SrGGiDqYXdplr1UAbsl7VJdr2fTPi6V_UqLRyzDUBDK0_FF813jksKL56B-JxC75OrZCEVFeweuJcrFz_GMWbXksjrKxlcm0/w163-h400/DAgoll%20Dagom.jpg" width="163" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKXQ7LYZsO9AY3yhOgL6RdpleqHYMT3er_eVWtB3gUIVacAoNnfsaXziOW5tvFz3VrhrwVdfF41xZbFLEv0fYgXCv0TTsgalG0mMmCyk3SH0BpDhE76uqOK_zuBeGgWWavYi1enzM8W6qK0xae-3n9_XiCqfeok-S5XLEA1NFBf7sfVG8CRMKVmN-RYz0/s741/L'alegria%20que%20passa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="741" data-original-width="574" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKXQ7LYZsO9AY3yhOgL6RdpleqHYMT3er_eVWtB3gUIVacAoNnfsaXziOW5tvFz3VrhrwVdfF41xZbFLEv0fYgXCv0TTsgalG0mMmCyk3SH0BpDhE76uqOK_zuBeGgWWavYi1enzM8W6qK0xae-3n9_XiCqfeok-S5XLEA1NFBf7sfVG8CRMKVmN-RYz0/s320/L'alegria%20que%20passa.jpg" width="248" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><b><a href="https://ivc.gva.es/val/escena-val/programacio-escena/lalegria-que-passa-v" target="_blank">FITXA TÈCNICA</a></b><div><br /></div>
<b>Intèrprets</b>: Mariona Castillo, Cisco Cruz, Guillem Fole, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Maria Molins, Pau Oliver, Guillem Ripoll <div><b>Idea</b>: Anna Rosa Cisquella </div><div><b>A partir de l'obra de</b>: Santiago Rusiñol <div><b>PRODUCCIÓ</b>: Dagoll Dagom</div></div><div><br /></div><div><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/12usZ9x5uQ0?si=R5fXC7PC_n-S_bBL" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Podeu ampliar la informació amb la visita als enllaços que teniu a Youtube</b>:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://www.youtube.com/watch?v=12usZ9x5uQ0&ab_channel=DagollDagom" target="_blank">L'alegria que passa</a> L'inici</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://www.youtube.com/watch?v=K31J7XjQf7c&ab_channel=DagollDagom" target="_blank">L'alegria que passa</a> Tràiler</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://www.youtube.com/watch?v=s4y-qYURaHw&ab_channel=BroadwayWorldSpain-musicalesyteatromusical" target="_blank">L'alegria que passa</a> Destacats</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://www.youtube.com/watch?v=HV6IiiN80bU&ab_channel=Teatremusical.cat" target="_blank">L'alegria que passa</a> Com s'ha fet</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <a href="https://www.youtube.com/watch?v=MWPP8CL1hCY&list=OLAK5uy_nSD4JVw3XLQD14_Mus1tqHnZJHRMGx0O0&ab_channel=DagollDagom-Topic" target="_blank">L'alegria que passa</a>: les cançons</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-90165445929763958982023-11-18T05:09:00.000-08:002023-12-15T15:52:55.951-08:00Gran aposta de la CTM: 'Senyareta Júlia, la funció està a punt de començar'<p style="text-align: justify;">Ahir s'estrenà a València <i><a href="https://teatremicalet.org/senyoreta-julia-la-funcio-esta-a-punt-de-comencar/" target="_blank">Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar</a>.</i> Un públic jove connectà amb una obra complicada gràcies al gran treball d'interpretació,a l'encertada direcció i al del conjunt de tècnics que han aconseguit una producció cuidada, fet que la Companyia de Teatre Micalet de València (CTM) té molt present en tots els seus muntatges. </p><p style="text-align: justify;">Un teatre d'on els espectadors ja han marxat; un text amb temes crucials com la lluita de classes, l'afirmació de la personalitat, les relacions i l'abús de poder, el servilisme laboral, el "saber estar" sense perdre els papers; una il·luminació aparentment senzilla que es dona quan, acabada la funció, els tècnics comencen part del seu treball per organitzar i deixar a punt la funció següent; una direcció encertada i una actuació entregada conviden el públic de hui en dia a reflexionar sobre temàtiques socials i relacions humanes. </p><p style="text-align: justify;">La darrera producció de la CTM està basada en l'obra <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_senyoreta_J%C3%BAlia" target="_blank">La Senyoreta Júlia</a></i> d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg" target="_blank">August Strindberg</a>, un text clàssic del teatre naturalista suec escrit el 1888 i representat, des d'aleshores, en diferents llocs del món cada any. <span style="text-align: left;">Versionat en més d'una ocasió, potser el muntatge del dramaturg i guionista britànic <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Patrick_Marber">Patrick Marber</a> </span><span style="text-align: left;">és un dels més coneguts perquè traslladà l'acció al 1945 i el drama a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ7tJLrtLZN91hMd3X27nSPd4vRCncnlIGjHxIQuWXbwuqgIbtSIrzUByS9cgj_19-ru0xZ2Ac5tqtB73bAcI3vMOcw39IVWbo9S-m4b_Y6dg0P_8LwyP1t7AqIkIPz1XHZn_SFc2JOAhJNTsCuHlFcBsoN1EEX3mgOr0iEzr7qkO2VUg7ycHQdssv7Xk/s3250/Senyoreta%20J%C3%BAlia1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1351" data-original-width="3250" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ7tJLrtLZN91hMd3X27nSPd4vRCncnlIGjHxIQuWXbwuqgIbtSIrzUByS9cgj_19-ru0xZ2Ac5tqtB73bAcI3vMOcw39IVWbo9S-m4b_Y6dg0P_8LwyP1t7AqIkIPz1XHZn_SFc2JOAhJNTsCuHlFcBsoN1EEX3mgOr0iEzr7qkO2VUg7ycHQdssv7Xk/w400-h166/Senyoreta%20J%C3%BAlia1.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: justify;">La versió valenta d'Eva Mir, que es presenta al <a href="https://teatremicalet.org/senyoreta-julia-la-funcio-esta-a-punt-de-comencar/" target="_blank">Teatre Micalet de València</a>, conté un joc metateatral que comença quan el públic entra a sala. La regidora de l'obra roda per l'escenari i trasllada objectes de la funció que ha acabat, posant ordre. Passat un temps, ella mateixa comença la funció amb l'explicació sobre la relació amb Strindberg i la importància de la seua obra; és el moment d'alçar els focus (l'equivalent a obrir el teló) perquè comence la funció. El text d'Eva Mir dialoga amb l'original i actualitza l'argument amb dues transposicions: una temporal, el canvi del segle XIX al XXI; l'altra més social, el lloc i el context laboral que ens marca la relació de classe existent entre els personatges. Aquest canvi no sols ens recorda que la proposta d'Strindberg encara està vigent sinó que, a més, l'adaptació deixa constància que el conflicte de classes i l'abús de poder també està present actualment en altres esferes de la vida. </p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i>La Senyoreta Júlia</i> (<i>Fröken Julie</i>) versa sobre l'aventura fugaç entre una dona de classe alta de finals del segle XIX i un dels seus criats. En canvi, en <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=hfw3v-Z6QmI&ab_channel=TeatreMicalet" target="_blank">Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar</a>,</i> els personatges són una actriu d'èxit i dos tècnics. No obstant això, com en </span><span style="text-align: left;">l'obra original,</span><span style="text-align: left;"> la versió </span><span style="text-align: left;">manté </span>les distàncies socials entre els personatges, la relació sentimental i la utilització que fan els uns dels altres per aconseguir les pròpies aspiracions o necessitats personals. Dos segles més tarrd, de què volen fugir els personatges?</p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">El text és un retrat de l'estrat social i de la sexualitat humana. En aquest sentit, el conflicte entre la passió sexual i la posició social respon als temps que corren: gravació d'imatges, difusió per xarxes, violència masclista, degradació de la dona... </span><span style="text-align: left;">La direcció i aportació de la versió estrenada capta molt bé la personalitat de la senyoreta Júlia i el seu estat anímic a conseqüència de l'eufòria nocturna posterior a l'estrena. El joc, en aquesta ocasió, és doble i deixa al descobert la complexitat humana: la posició de poder d'ella, la falta d'escrúpols d'ell...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg40lu8hv8Ot__zKLxOVz2vj68NcAZrp7x9y57pA8w3BWWZ_Ml4U33Ic8AfqGPxqtz_tnc1DBaXYgdlkzKSgdufFMOW-SJHUyWaFIFQcLtW12nk81HIkcTLr8CRFgCzJt29elUTXOI9-AGdcKoFvgdUaBfIsdJ6xyEpvy-suVUR1bARK5pq3mOTBa2ulH0/s2048/Senyoreta%20J%C3%BAlia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1679" data-original-width="2048" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg40lu8hv8Ot__zKLxOVz2vj68NcAZrp7x9y57pA8w3BWWZ_Ml4U33Ic8AfqGPxqtz_tnc1DBaXYgdlkzKSgdufFMOW-SJHUyWaFIFQcLtW12nk81HIkcTLr8CRFgCzJt29elUTXOI9-AGdcKoFvgdUaBfIsdJ6xyEpvy-suVUR1bARK5pq3mOTBa2ulH0/s320/Senyoreta%20J%C3%BAlia.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="text-align: justify;">L'acció se situa a l''escenari quan al teatre ha tancat el teló. Mentre, fora de la sala, hi ha la festa de celebració de l'estrena. Júlia, una dona de família bé, filla del propietari del teatre i primera actriu no sap comportar-se quan no actua, li falta la protecció de la màscara amb què representa els seus personatges. Potser és per això que, en la vida real, manté una actitud prepotent, de domini, que plana sobre els altres dos personatges a qui considera els seus criats. Joan i Cristina, tècnics del teatre, mantenen certa submissió generada per la necessitat de conservar el seu treball. Cristina és el personatge sensat que toca terra i protegeix Joan de les seues mancances en el treball; Joan, per contra, veu en l'acostament a Júlia una possibilitat de medrar en l'escala social i no té en compte el que Cristina ha fet per ell. </p><p style="text-align: justify;">Sota l'encertada direcció de Toni Agustí i de Joan Peris, una excel·lent Lara Salvador, un enèrgic Roberto Hoyo i una molt creïble Maria Covadonga transmeten la intensitat que requereixen les escenes dramàtiques que s'alternen amb d'altres de més quotidianes sobre el treball d'organització de la següent funció. Cap al final de la nit, el temor actuarà contra Júlia, que pot veure destrossada la bona imatge pública a través de les xarxes socials. Per què? El desig de domini i el joc sexual, en canvi, donarà ales a Joan que jugarà fort i aprofitarà la debilitat de la seua cap en moments d'excitació. Cristina, per la seua banda, se sentirà traïda per ambdós. Un joc de tensions que respon a les debilitats humanes i al desig d'aspirar a ser diferents: embrutar-se en el fang o ascendir a la copa de l'arbre. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUB_pqEjEolIcgZcfL6UGdS4PWZWP-tOF1CVcLqvW035YrQFAtL3fFVcRRLtlq6vFMMmYdJia1kkI2Nj45u_j6TBfx9F2hVFp2A5NoYTs889vHV2YoFWiS1TBdhPWQYtnNI5fzpYA0QTIOVeon_UphcvkBdY18YA7WluzSGYcriEvz9SExFYMJ7oc1GU/s2474/Image_20231121_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1689" data-original-width="2474" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUB_pqEjEolIcgZcfL6UGdS4PWZWP-tOF1CVcLqvW035YrQFAtL3fFVcRRLtlq6vFMMmYdJia1kkI2Nj45u_j6TBfx9F2hVFp2A5NoYTs889vHV2YoFWiS1TBdhPWQYtnNI5fzpYA0QTIOVeon_UphcvkBdY18YA7WluzSGYcriEvz9SExFYMJ7oc1GU/s320/Image_20231121_0001.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;">Què hi ha de cert en la interpretació i què hi ha de ficció? Un joc constant entre la versemblança i la pantomima; un combat entre la sinceritat i la representació; una actuació brillant de Lara Salvador, Roberto Hoyo que passen per diferents estats d'ànim en qüestió de segons i ho broden.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Com haureu llegit, l'argument es conta fàcilment; altra cosa ben distinta és transmetre emocions i generar sensacions, mantenir la tensió del públic. Per experimentar això, no deixeu de veure l'obra al teatre; el directe és imprescindible per contemplar el treball ben fet de tota la Companyia.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'obra estarà en escena fins al diumenge 17 de desembre.</div></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-27018906475948092732023-10-19T14:45:00.193-07:002023-10-20T02:50:12.364-07:00'Eclipsi total', l'excel·lència de la senzillesa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFurk8WHg_kmdiTP229kIrvgboa10U9Vy-Vhs0SU3hl2Gdnzh-hK_H2n4gUeoNVbbGQ6qTpsySzcBtHl8gq1MyQgUBrN5v_k0GIF9Xjb8l8Qr2mfOmOWumjjFfFsB3bHe84ODeOR2fXUs7oQTtciodKlj9y3_jdo9yMNCDvqPfDaHXRVip0DQzTLdBnwU/s733/Pont%20Flotant%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="652" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFurk8WHg_kmdiTP229kIrvgboa10U9Vy-Vhs0SU3hl2Gdnzh-hK_H2n4gUeoNVbbGQ6qTpsySzcBtHl8gq1MyQgUBrN5v_k0GIF9Xjb8l8Qr2mfOmOWumjjFfFsB3bHe84ODeOR2fXUs7oQTtciodKlj9y3_jdo9yMNCDvqPfDaHXRVip0DQzTLdBnwU/s320/Pont%20Flotant%201.jpg" width="285" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><i><a href="https://teatremicalet.org/eclipsi-total/" target="_blank"><b>Eclipsi total</b></a></i> és teatre fet amb molta versemblança, sensibilitat i estima; representat per dos grans actors, Jesús Muñoz i Àlex Cantó, que entreguen l'ànima a cadascun dels personatges (familiars i amistats literaturitzats), tan presents en les seues vides com absents arriben a estar en algun moment a la taula del banquet.</p><p style="text-align: justify;"><b><a href="https://pontflotant.es/" target="_blank">Pont Flotant</a></b>, representarà l'obra fins al diumenge 22 d'octubre al Teatre Micalet de València. Hui l'estrena ha aconseguit un ple de públic que s'ha emocionat i ha reconegut el gran treball fet sobre un tema tabú, el de la mort, tractat de manera respectuosa, natural i plana; amb humor i sense caure en sentimentalismes.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3nuDYjRO1b0RO_H6p108lh9dw2KuvSmPeCbkjF9Uv1tZhISsvCME9-J73HwHb2TdMKKOLGhiA4E2Sx1e9yDuqM0-K_NyPTJZfnEQxnHY7RZfeIrJRLwerAgiw0TRnlN5a1swXUSxjl-_KYehC1WelUaSGUnJsVLOfBdxze_z0bkEOo_rMdYRNvILITiM/s678/Pont%20Flotant%204.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="609" data-original-width="678" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3nuDYjRO1b0RO_H6p108lh9dw2KuvSmPeCbkjF9Uv1tZhISsvCME9-J73HwHb2TdMKKOLGhiA4E2Sx1e9yDuqM0-K_NyPTJZfnEQxnHY7RZfeIrJRLwerAgiw0TRnlN5a1swXUSxjl-_KYehC1WelUaSGUnJsVLOfBdxze_z0bkEOo_rMdYRNvILITiM/s320/Pont%20Flotant%204.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">No és d'estranyar que des del 2021, data de l'estrena, s'haja reconegut la professionalitat de Pont Flotant i la genialitat de l'obra, amb el reconeixement de nombrosos guardons. <i><b>Eclipsi total</b></i> són ganes de viure; són les emocions que es desprenen de l'afecte (reunions familiars), el desig de gaudir la quotidianitat i la pròpia vida amb alegria, el relleu generacional. <i><b>Eclipsi total</b></i> és poesia feta imatge i paraula; és estima i tendresa, és el reconeixement de l'amistat i la família; és saber valorar els records de les persones que els generen. I també és la confirmació que som una mota de pols en un univers grandiós i un planeta del qual es fa un repàs superficial de la seua edat i circumstàncies. I mentre roda la Terra, els humans ocupen l'espai i el temps que els toca viure.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_QEm6rxnixxKmISv_a6EgtJNFd-ovxZDy4RE53eY-P-e-y70czH_iJWlX_kQ9lQVHkRSC8xgi80GlBOGJPhW77RsvFd2Vk-hA1EKaan80momUdrluOfzteqa70xlOvGwPywPB6IOEeqGONdzPNFu1LadH__GblZmSeVIfN6u_McGxt5Y5V5ts5oNwZIs/s731/Pont%20Flotant%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="651" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_QEm6rxnixxKmISv_a6EgtJNFd-ovxZDy4RE53eY-P-e-y70czH_iJWlX_kQ9lQVHkRSC8xgi80GlBOGJPhW77RsvFd2Vk-hA1EKaan80momUdrluOfzteqa70xlOvGwPywPB6IOEeqGONdzPNFu1LadH__GblZmSeVIfN6u_McGxt5Y5V5ts5oNwZIs/s320/Pont%20Flotant%203.jpg" width="285" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b><i><a href="https://pontflotant.es/eclipsi-total-2021-11/" target="_blank">Eclipsi total</a></i></b> és saber tractar amb delicadesa el tema de la pèrdua de les persones estimades; és fer fàcil i amable tot allò que resulta tan difícil de pair; és tractar temes universals des de la quotidianitat d'uns personatges amb què els espectadors es poden reconèixer, és parlar del pas del temps i de la mort amb un tacte excepcional.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXB1zo72hpQ-0QkFaaea6j1KZ42wCFcfzcmrJ0CDST6eA6lRcXh4l5yA4mGXGijS80bgmZOKUjMAQ21WrqJTUyhllo6A2F5W0qG0Szd40pS9xduFFjvxQA_8YUOkHF_bpM6cjy4SW4xHjgMrjdJPiMGMJnM1i-ItB30KppsoUPRK17pfiK1QxRBeD9nQE/s732/Pont%20Flotant%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="732" data-original-width="647" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXB1zo72hpQ-0QkFaaea6j1KZ42wCFcfzcmrJ0CDST6eA6lRcXh4l5yA4mGXGijS80bgmZOKUjMAQ21WrqJTUyhllo6A2F5W0qG0Szd40pS9xduFFjvxQA_8YUOkHF_bpM6cjy4SW4xHjgMrjdJPiMGMJnM1i-ItB30KppsoUPRK17pfiK1QxRBeD9nQE/s320/Pont%20Flotant%202.jpg" width="283" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">A més del treball extraordinari dels actors, que es desdoblen en múltiples personatges, l'obra avança amb una aparent senzillesa gràcies també al treball ben fet pels tècnics i especialistes de vestuari, decorat, il·luminació, projecció i so. El seu treball està ben present, per exemple, a través d'elements com el funcionament de la maquinària que trasllada a l'espectador la sensació del moviment de rotació de la Terra mitjançant una plataforma que gira; o en el taüt de roba que simula el soterrar dels personatges; o en els arbres/globus/planetes que creen la idea d'un dinar a l'aire lliure; o a través de la paraula que passa de la boca dels actors a les parets o deixa el ressò que queda a l'ambient, com fa l'eco, just un breu espai de temps després de pronunciar-les. I, també, en la bellesa amb què es reprodueix l'eclipsi a través de la il·luminació, metàfora de la vida que 's'eclipsa' un bon dia i deixa petjada (com l'ombra) en les persones que ens perduren. Tot contribueix al gran espectacle que és <i>Eclipsi total</i>.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Intenteu aconseguir entrada per alguna de les tres funcions restants d'<i><b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=6DTum2B099o&ab_channel=PontFlotant" target="_blank">Eclipsi total</a></b></i>, eixireu del teatre amb la satisfacció d'haver passat més d'una hora amb un somriure quasi permanent.</div><br /><p><b>SINOPSI</b></p>
<p style="text-align: justify;">Partint de l'anàlisi del temps planetari i d'algunes circumstàncies i esdeveniments especials sobre la creació de l'Univers i del planeta Terra en concret, <b>Pont Flotant</b> se centra en alguns aspectes interessants sobre com afrontem els humans la vida, tot sabent que té un final, una data de caducitat; fet tan segur i molt més breu que el de la fi del planeta on vivim.</p>
<p><b>FITXA TÈCNICA</b></p><b>Creació</b>: Pont Flotant
(Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons) <div><b>Interpretació</b>: Àlex Cantó i Jesús Muñoz </div><div><b>Disseny d’il·luminació</b>: Marc Gonzalo (AII) </div><div><b>Disseny sonor</b>: Adolfo García </div><div><b>Espai escènic i vestuari</b>: Pont Flotant </div><div><b>Assessor artístic</b>: Fermín Jiménez </div><div><b>Realització d’escenografia</b>: Los Reyes del Mambo </div><div><b>Disseny gràfic</b>: Joan Collado </div><div><b>Maquinària i regidoria</b>: Yolanda García i Santi Montón </div><div><b>Tècnics en gira</b>: Juan Serra, Javi Vega i Josep Ferrer </div><div><b>Coordinació tècnica</b>: Juan Serra </div><div><b>Fotografia</b>: Nerea Coll </div><div><b>Vídeo promocional</b>: Nacho Carrascosa </div><div><b>Distribució</b>: Fiona Maxence, Inma Expósito i Rafa Jordán. Pro21 Cultural. </div><div>Una <b>producció</b> de Pont Flotant i Rambleta</div><div><br /></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-60210766680948616652023-10-14T12:12:00.014-07:002023-10-14T13:45:01.752-07:00Les preposicions, un muntatge valent<p style="text-align: justify;">Dins de la caixa negra del <a href="https://teatremicalet.org/les-preposicions/" target="_blank">Teatre Micalet</a> de València, amb una actuació brillant, amb un text excel·lent i un decorat i efectes senzills, però efectistes, s'ha presentat l'obra <i><a href="https://www.elsomniproduccions.com/wp-content/uploads/2022/11/Dossier_LesPreposicions_redu%C3%AFt.pdf" target="_blank"><b>Les preposicions</b></a></i>, que s'ha estrenat hui i repetirà funció demà diumenge.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.elsomniproduccions.com/el-somni/" target="_blank">El Somni Produccions</a> no és la primera vegada que ens sorprén gratament. Al Teatre Micalet ja va distribuir les obres <i><a href="https://calidoscopivives.blogspot.com/2019/01/smiley-al-teatre-micalet.html" target="_blank">Smiley</a></i> i <i><a href="https://calidoscopivives.blogspot.com/2022/10/sergio-baos-un-maratonia-de-la-paraula.html" target="_blank">Paradís</a></i>. </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq6HLj5xzjKh38vhoVfWHZ8q3o8fyKGBxWRTR_8toh3MQexnGSOBBbf6LCQ-9kAEnhRGP6ZI1Wjq366SNreGMtwtB5LySQPGJ-78ItBBbttnGQcWhLzKC-NXpebmLflbNSafr9QpXf7ahguKGnR1yAIFKOZdOzuBPCaIViZp0ei1MJQlu8gJ36wCG9IA4/s778/Les%20preposicions.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="522" data-original-width="778" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq6HLj5xzjKh38vhoVfWHZ8q3o8fyKGBxWRTR_8toh3MQexnGSOBBbf6LCQ-9kAEnhRGP6ZI1Wjq366SNreGMtwtB5LySQPGJ-78ItBBbttnGQcWhLzKC-NXpebmLflbNSafr9QpXf7ahguKGnR1yAIFKOZdOzuBPCaIViZp0ei1MJQlu8gJ36wCG9IA4/s320/Les%20preposicions.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">L'obra parla de l'amistat entre cinc dones, de la forma d'afrontar la pròpia vida i el treball després del pas per la universitat de "Periodisme i Comunicació Audiovisual", de com els ha afectat el pas del temps després de vint anys i complits els quaranta. </p><p style="text-align: justify;">Cinc dones, cinc amigues, una visió feminista, cinc punts de vista diferents sobre un mateix fet, cinc sensibilitats distintes al voltant d'un conflicte i un pensament compartit socialment: la roba bruta es renta a casa. </p><p style="text-align: justify;">Un espai diàfan, uns fils d'estendre la roba, 5 rentadores, la celebració d'un aniversari, un regal. </p><p style="text-align: justify;">Un conflicte silenciat, somort i soterrat, que torna a aflorar; un secret que ix a la llum vint anys més tard de la primera celebració d'un aniversari. La tensió que creix, el dolor que es passeja i voreja el trencament d'una amistat de grup. </p><p style="text-align: justify;">Una actitud de domini, un assetjament persistent per part d'un professor, una actuació punible, un relat repetit per "acceptat socialment?" en un temps diferent: la roba es renta a casa.</p><p style="text-align: justify;">Com us he dit, amb una posada en escena senzilla i un text que va de la poesia a la quotidianitat de la conversa per acabar poèticament de nou, cinc actrius, amb la bona direcció de Marta Aran, defensen genialment els seus personatges amb molta credibilitat. </p><p style="text-align: justify;">El tema de l'assetjament i l'abús de poder arriba molt bé al pati de butaques perquè l'actuació resulta molt creïble. La senzillesa i les metàfores es fan evidents i s'entenen tant com entenem les frases fetes i dites en castellà que es van deixant caure al llarg de l'obra. Per això, l'estructura de l'obra manté els espectadors atents perquè sempre queda un espai d'ombra en la interpretació del sentit de l'escena. Al mateix temps que s'avança en l'argument, en la història de la dona al camp de roselles, de la dona del vestit de gira-sols, es competa i quadra el relat.</p><p style="text-align: justify;">De nou, una bona ocasió per a contemplar teatre fet des de Mallorca. Una obra que ens desmunta el masclisme existent en les institucions i la presa de consciència sobre les actuacions del passat. I, en un "valencià" molt entenedor.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 14.4px; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: left;"><b>FITXA TÈCNICA<br /></b><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;"><span face="Montserrat, sans-serif" style="box-sizing: border-box; font-size: 14.4px;"><br /></span></span></div><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 14.4px; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: left;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;"><span face="Montserrat, sans-serif" style="box-sizing: border-box; font-size: 14.4px;">Autoria: </span><span face="Montserrat, sans-serif" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 14.4px; font-weight: 400; margin: 0px; padding: 0px;">Aina de Cos <br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-size: 14.4px;">Direcció :</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 14.4px; font-weight: 400; margin: 0px; padding: 0px;"> Marta Aran </span></span></div><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 14.4px; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: left;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Intèrprets:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Aina de Cos (ISA), Alexandra Palomo (JÚLIA), Alicia Garau (CONXI), Marga López (LAURA) i Sofía Muñiz (OLGA).<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">il·luminació: </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Albert V.O.<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Espai escènic:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Alberto Cubillo.<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Espai Sonor:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Sara Mingolla<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Fotografia:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Luca Rocchi.<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Ajudantia de producció: </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Laura Porcel<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Assesoria de moviment: </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Marga Salas<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Assessorament vestuari:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Joan Porcel.<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Ajudant de direcció i producció executiva</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">: Luis Baró<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Distribució:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> El Somni Produccions<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Coproducció:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Teatre Principal de Palma i El Somni Produccions.<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Col·laboració:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Andratx<br /></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Agraïments:</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"> Lluki Portas, Ben Net Lavanderia (Andratx).<br /></span></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-67379177616273360752023-10-05T14:43:00.346-07:002023-10-06T05:16:19.293-07:00Vincent, la força dels sentiments. Excel·lent interpretació<div style="text-align: justify;">L'obra <i><b>Vincent </b></i>de <a href="https://www.facebook.com/p/L%C3%9Altim-Toc-Teatre-100032105482167/?paipv=0&eav=AfYcOrV-YRH9BgWUlSiKthaq-6IJQnfqrJp1STFP_LE_jnl392_hL-wpeH3HogWNRCk&_rdr" target="_blank"><b>L'Últim Toc Teatre</b></a> s'ha estrenat hui dijous al <b><a href="https://teatremicalet.org/" target="_blank">Teatre Micalet</a></b> de València i estarà en cartell fins al proper diumenge.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Emili Chaqués ha escrit un text que se centra en la informació extreta de les múltiples cartes, repletes d'il·lustracions, que intercanviaren Vincent i Theo; en l'espectacle, al terra, tanquen la línia entre l'escenari i el públic. El propi Chaqués, en col·laboració amb Joan Miquel Reig, s'encarrega també de codirigir de forma brillant un muntatge atractiu que trau a la llum un viatge cap a la bogeria, amb les dèries i temors que es barregen amb l'entusiasme i obsessió amb què el geni <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vincent_van_Gogh" target="_blank">Van Gogh</a> es lliurà al treball creatiu. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;"><i><b><a href="https://ultimtocteatre.com/vincent/" target="_blank">Vincent </a> </b></i>és una peça teatral que ens permet abordar la biografia del pintor des d'una perspectiva distinta a com l'hem coneguda a través del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Van_Gogh,_la_passi%C3%B3_de_viure" target="_blank"><b>cinema</b></a>. L'obra se centra en la psicologia dels personatges i s'aborda a través de les emocions i els sentiments, de la relació entre dos germans interpretats magistralment per Claudi Ferrer i Emili Chaqués.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoQvNLJ-5HnhnjQFyt1Z09IsKHOKEL05IL5YkSbB9_3vvKkxBla-Lmdt2nEPjGviBKAlUztcdSptFM5Zbn6Sm8rU1qkTkDnPsEwkLd_EKExiG-ymwogfN-jWIIaa65vgwIYdt0VBGCh71UXVW3qPhodyn7LQ29dF234MeEI5oTtniH0_8amfb96gVyRY8/s730/Vincent%2012.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="730" data-original-width="653" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoQvNLJ-5HnhnjQFyt1Z09IsKHOKEL05IL5YkSbB9_3vvKkxBla-Lmdt2nEPjGviBKAlUztcdSptFM5Zbn6Sm8rU1qkTkDnPsEwkLd_EKExiG-ymwogfN-jWIIaa65vgwIYdt0VBGCh71UXVW3qPhodyn7LQ29dF234MeEI5oTtniH0_8amfb96gVyRY8/w179-h200/Vincent%2012.jpg" width="179" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgavoy2vHcEElKgT6bQVvFzAZXsXBQpz7mKeg2WeUxB8ZUfuw-vs3KrV0_AiLhHVcsCjpCD0QI4LseW8P3U3OIhYxPRzJcdJXvuz50q_0Zl57RQq7oPjqoOytxPt_IHxpsY37kxJxieI_jF4r08DTTB-WSFAWiszy7uvY7nEf4XRf23xfeoKw1A_1e10Ow/s727/Vincent%2011.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="727" data-original-width="653" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgavoy2vHcEElKgT6bQVvFzAZXsXBQpz7mKeg2WeUxB8ZUfuw-vs3KrV0_AiLhHVcsCjpCD0QI4LseW8P3U3OIhYxPRzJcdJXvuz50q_0Zl57RQq7oPjqoOytxPt_IHxpsY37kxJxieI_jF4r08DTTB-WSFAWiszy7uvY7nEf4XRf23xfeoKw1A_1e10Ow/w179-h200/Vincent%2011.jpg" width="179" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vincent i Theo Van Gogh, des de l'estima, mostren la preocupació del qui se sent més fort i ha de cuidar del que se sap més inadaptat i dèbil. La lluita entre ells per ser compresos fa visible la complexitat que han de superar les persones que no compleixen els cànons ni els estàndards establerts en la societat; així com el rol de les que conviuen amb elles. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En un exercici d'empatia i reflexió importants, durant la representació es fan patents les pressions i la discriminació a què es veu sotmesa la persona que pateix una malaltia mental. Un tema que, malauradament, encara no ha resolt adequadament la nostra societat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTbA3wIGksaLirzfnYa7PH35WGitm_ojcZ8FR6kVOjtfspd7jCy1qeK67c0ImsLoP7_kRcwMX0m5HScIUOdVCTWN1JFedMzJ-7dCHhe7KqLB_3TK9dhtadTII5rgS-dlvy7agmvUTliKeimkMzN7k37Ke2WiQQVNCAYeIEQZIzJimDJzGtRBc9FL_z644/s733/Vincent%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="642" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTbA3wIGksaLirzfnYa7PH35WGitm_ojcZ8FR6kVOjtfspd7jCy1qeK67c0ImsLoP7_kRcwMX0m5HScIUOdVCTWN1JFedMzJ-7dCHhe7KqLB_3TK9dhtadTII5rgS-dlvy7agmvUTliKeimkMzN7k37Ke2WiQQVNCAYeIEQZIzJimDJzGtRBc9FL_z644/w175-h200/Vincent%202.jpg" width="175" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-mhv8uGkOys0ze69yErZZNFj_TCW2fdbrNwxxDKh4_H8OlE-pPid-ag8XIRVp2rlnRiAE0eVVg8L5sFEZXQjyFkZ8S3YdVqWBwibFUt4rkichR9nFSAKhsEHml1CGl3ZoGPsIGBhm0JsaN6iQNNFLwoSy68cTuGZxFIx9YN5dKhOnqmooVD0FSgIXr4/s730/Vincent%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="730" data-original-width="645" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-mhv8uGkOys0ze69yErZZNFj_TCW2fdbrNwxxDKh4_H8OlE-pPid-ag8XIRVp2rlnRiAE0eVVg8L5sFEZXQjyFkZ8S3YdVqWBwibFUt4rkichR9nFSAKhsEHml1CGl3ZoGPsIGBhm0JsaN6iQNNFLwoSy68cTuGZxFIx9YN5dKhOnqmooVD0FSgIXr4/w177-h200/Vincent%203.jpg" width="177" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><h3 style="text-align: justify;"><b>L'art de l'equilibri i el màxim rendiment</b></h3><div><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">De vegades menys és més. Amb pocs recursos escènics, però molt ben emprats, se'ns mostra la simbologia i estil, que Vicent emprà, en una obra on es veu l'evolució personal del pintor, la temàtica, les influències, els colors i la força del seu traç sobre el llenç (en aquest sentit, molt interessant l'aportació de la tecnologia en la projecció d'una de les imatges amb un efecte especial). </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Adquireixen també importància en algunes escenes la il·luminació (per exemple per mostrar la presència del pare); el vestuari senzill amb què es caracteritzen els diferents personatges que interpreta Emili Chaqués; el so i la música que reforcen el drama personal d'un dels pintors del segle XIX més importants i reconeguts de la Història de l'Art. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una vegada més <b><a href="http://ultimtocteatre.com/wp-content/uploads/2023/01/Dossier-Vincent-VALENCIA%CC%80-2022_compressed.pdf" target="_blank">L'Últim Toc Teatre</a></b> sorprén gratament amb una actuació carregada de sensibilitat i emocions on la paraula i el bon treball actoral prenen sentit per guanyar-se al públic escena rere escena.
</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Obra d'imprescindible visió. No us la perdeu!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikZADXNyPw3eZEQAmVRbdoEY3E5uq-0xL1IApuwI-RmIt3jCWpxvVFom6SlDYYopqdgNJlj96AuMoLoP7Eh-9kNEPeR-6Kh8s7A-ocQBr8Xs8y86PyVO3CpxUHo2aRixG5NDura7Mk9OknRhbdW7n0NK5MXwjKPutZYByOFF_LjVCk7nQJgvYzhyphenhyphenYsAHo/s1659/Vincent.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1109" data-original-width="1659" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikZADXNyPw3eZEQAmVRbdoEY3E5uq-0xL1IApuwI-RmIt3jCWpxvVFom6SlDYYopqdgNJlj96AuMoLoP7Eh-9kNEPeR-6Kh8s7A-ocQBr8Xs8y86PyVO3CpxUHo2aRixG5NDura7Mk9OknRhbdW7n0NK5MXwjKPutZYByOFF_LjVCk7nQJgvYzhyphenhyphenYsAHo/s320/Vincent.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-89457194504863807882023-09-29T14:44:00.317-07:002023-09-30T12:54:30.544-07:00'Petites tragèdies', amb Iguana teatre sorprenent l'espectador de nou<div style="text-align: justify;">Ahir, <a href="http://iguanateatre.com/" target="_blank">Iguana Teatre</a> estrenà al <a href="https://teatremicalet.org/petites-tragedies/" target="_blank">Teatre Micalet</a> de València l'obra Petites tragèdies, amb l'encertada dramatúrgia i direcció de Pere Fullana. Es tracta d'una adaptació lliure del cicle de quatre peces d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aleksandr_Puixkin" target="_blank">Aleksandr Pushkin</a> l'acció de les quals transcorre a l'Europa occidental (Espanya, França, Austria i Alemanya) en diferents èpoques. </div><div><div style="text-align: justify;">En entrar al pati de butaques, l'escenografia, versàtil i eficaç, ens recorda el vestuari o camerino dels actors i l'actriu. Conté un penja-robes, un moble i tres tocadors mòbils amb alguns elements amb què es caracteritzen els distints personatges (perruques, fotografies, caps de maniquí, barrets...). La seua disposició situa l'espectador gairebé dins del propi <i>camerino </i>on s'esdevé l'actuació de la cantant en el quadre de Don Juan, en un joc d'enganys que continuarà al llarg de la funció. Tot és teatre i, com a espectadors, en formem part d'un ritual de transformació constant dels actors en personatges diferents; si més no, tant com els caps de maniquí del tocador de l'esquerra de l'escenari moguts per Rodó Gener per remetre'ns al públic que escolta la cantant.</div><p style="clear: both; text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8q-_Z_gBWTWskKF7SpozALH-xaQETCagjvTXzkg6_Yc74eeycpYXhzolnk78Qbr9M-2f1siuQgB-eelRUR44cL3r9fMEsshcuaOwpNULrZOvIpf48nM_dpe23KlRnZRxzp_BLOr4Bpu1y5pCf-z2VSRzQaaiu6XenEu7OI7fHO5604vnR712jGIRTolM/s4032/20230929_195559.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8q-_Z_gBWTWskKF7SpozALH-xaQETCagjvTXzkg6_Yc74eeycpYXhzolnk78Qbr9M-2f1siuQgB-eelRUR44cL3r9fMEsshcuaOwpNULrZOvIpf48nM_dpe23KlRnZRxzp_BLOr4Bpu1y5pCf-z2VSRzQaaiu6XenEu7OI7fHO5604vnR712jGIRTolM/s320/20230929_195559.jpg" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu0I3Y-9KbFw2D7Eaass9zJ-2McBAezTF1iY1ojYqkKJZOcjTvQKeCqsotChLw2lxLL5-vAaKckt97SsbFQE5bWF0BB4MKmoMObV44hEfs7M_pkMvaACw1YHWeUQmC1f8LF9YFnsneCIFjtrN_WfVcJcS7hAZOs_X6Xj6fYUpIr1XUtWqOReOzG1UUKCs/s1024/IMG-20230929-WA0040.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu0I3Y-9KbFw2D7Eaass9zJ-2McBAezTF1iY1ojYqkKJZOcjTvQKeCqsotChLw2lxLL5-vAaKckt97SsbFQE5bWF0BB4MKmoMObV44hEfs7M_pkMvaACw1YHWeUQmC1f8LF9YFnsneCIFjtrN_WfVcJcS7hAZOs_X6Xj6fYUpIr1XUtWqOReOzG1UUKCs/s320/IMG-20230929-WA0040.jpg" width="240" /></a></div><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: left;"><span style="background-color: transparent; text-align: justify;"><br /><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: transparent;">Quatre històries dramàtiques, representades en clau de comèdia, on la sàtira està ben present; quatre relats breus basats en tres obres (<i>Don Juan</i> o <i>El convidat de pedra</i>, <i>El cavaller avar</i>, <i>Mozart i Salieri</i>) més un particular <i>Faust</i>; uns personatges de la literatura universal que representen passions universals com l'amor, la luxúria, l'engany, la cobdícia, l'avarícia, l'ambició o l'enveja, pecats que porten alguns dels personatges fins i tot a l'assassinat.
Tres actors defensen magistralment múltiples personatges, amb diferents canvis de registre i, fins i tot de rol: Rodó Gener fa el paper de marquesa i Marina Nicolau el paper de Mozart.</span></div></span></div></div><div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-ehIZ6kZbE603mt-nYBz01dljJJYSbF3wsu5uI78pK7ehEoEeIU568Yhr-ua547FV-i8RmdPWajAgEXWj2zJuEIcEub2A6Y8EOwyexaQZIcWZhFBMiBYdrqr1nQjjy11faHQFq57ao8TdpV-UdU0gHD704swO8-zFBTuKvVk3jGLdiKMjkkYi1sI8cBo/s1024/IMG-20230929-WA0036.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-ehIZ6kZbE603mt-nYBz01dljJJYSbF3wsu5uI78pK7ehEoEeIU568Yhr-ua547FV-i8RmdPWajAgEXWj2zJuEIcEub2A6Y8EOwyexaQZIcWZhFBMiBYdrqr1nQjjy11faHQFq57ao8TdpV-UdU0gHD704swO8-zFBTuKvVk3jGLdiKMjkkYi1sI8cBo/s320/IMG-20230929-WA0036.jpg" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;">Els canvis d'acte comporten el canvi de personatges i un lleuger moviment de decorat que és resolt fàcilment amb la projecció del títol sobre la paret del fons, la il·luminació i la nova posició d'algun dels </span><span style="text-align: justify;">mobles</span><span style="text-align: justify;"> (cadires, aparadors, tocadors) que hi havia en escena.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Montserrat, sans-serif; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvd8nEA0WOIW7p1jbp0UqZePFk9gL2iLw4kaAlvauTKXPO9Tai9Y7F3WQVKSovLQPpQZ8_8j7BA76G2JTIY7mpvBAKlPtXPTS7myCzqvHHiVaJU_ZiuUq_v0SozcjQ5NTYCstUABX6Z-NIVk-KVYKKqfRgvI1l4JbgO_CL-E6IZWw2n3Ahfzmt9AQCzo/s1024/IMG-20230929-WA0039.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvd8nEA0WOIW7p1jbp0UqZePFk9gL2iLw4kaAlvauTKXPO9Tai9Y7F3WQVKSovLQPpQZ8_8j7BA76G2JTIY7mpvBAKlPtXPTS7myCzqvHHiVaJU_ZiuUq_v0SozcjQ5NTYCstUABX6Z-NIVk-KVYKKqfRgvI1l4JbgO_CL-E6IZWw2n3Ahfzmt9AQCzo/s320/IMG-20230929-WA0039.jpg" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquesta versió lliure, <a href="https://calidoscopivives.blogspot.com/2022/04/fils-de-vida-emotiva-proposta-diguana.html" target="_blank">Iguana Teatre</a> trasllada les quatre paràboles a l'actualitat a través d'algunes accions, cançons, espais, vestuari, elements d'atrezzo… perquè el públic senta que el veritablement essencial de les "<i>Petites tragèdies</i>" continua sent vigent hui en dia.</div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span face="Montserrat, sans-serif" style="background-color: white; text-align: left;"><br /></span></div><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; font-family: Montserrat, sans-serif; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqchWuR9gtL6O4FwvX84cih7aiI659OLjDtCD1NFpjXdVSUjQft6BiSLJJIjMFyPMJyrGBhkA3h44cTk_1q5AeGCpzcyf1kvc1tI-VHc_hSJw_P57bwF0yhIVT-BnyhxIJcYo0R27YGGkoSrxVz3pgyYXcMIUwU0oBFvSqe9MDFkcjGI09yuAYYvCc14c/s1024/IMG-20230929-WA0038.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqchWuR9gtL6O4FwvX84cih7aiI659OLjDtCD1NFpjXdVSUjQft6BiSLJJIjMFyPMJyrGBhkA3h44cTk_1q5AeGCpzcyf1kvc1tI-VHc_hSJw_P57bwF0yhIVT-BnyhxIJcYo0R27YGGkoSrxVz3pgyYXcMIUwU0oBFvSqe9MDFkcjGI09yuAYYvCc14c/s320/IMG-20230929-WA0038.jpg" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: Montserrat, sans-serif; text-align: center;"><br /></div>En resum, enginyosa obra al <a href="https://www.facebook.com/TeatreMicalet" target="_blank">Teatre Micalet</a> de València, bon teatre amb l'actuació exemplar de <a href="https://www.facebook.com/rodo.gener" target="_blank">Rodo Gener</a>, <a href="https://www.facebook.com/carles.molinet" target="_blank">Carles Molinet</a> i <a href="https://www.facebook.com/marina.nicolaudom" target="_blank">Marina Nicolau</a>, dirigits magistralment per Pere Fullana, qui també ha construït una dramatúrgia molt inspiradora.</div><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;"><br /><div style="font-family: Montserrat, sans-serif;"><b style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Fitxa tècnica</span></b><span style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">:</span></span></div><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; line-height: 1.7; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify;">Intèrprets</span><span style="text-align: justify;"> Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau <br /></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify;">Il·luminació</span><span style="text-align: justify;"> Toni Gómez <br /></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Escenografia</span><span> Jordi Banal <br /></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Vestuari</span><span> Bel Cirerol <br /></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Dramatúrgia i direcció</span><span> Pere Fullana <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Tècnic de llums i so</span> Juanro Campos <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Construcció atrezzo i escenografia</span> Pablo Sacristan, Dídac Roig, Julia Gómez i Naiara Yerobi <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Assessorament lingüístic</span> Carme Planells <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Disseny gràfic i fotografia</span> Naiara Yerobi <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Enregistrament videogràfic</span> Bernardo Arzayus <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Promoció i comunicació</span> Gemma Prats <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Distribució</span> Santi Celaya <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Disseny de producció</span> Carles Molinet <br /></span><span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px; padding: 0px;">Producció</span> executiva Jordi Banal</span></span></div></div><p></p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpuYtOiXiNKGMIY7-khQ37tCFgnoSAhFNVIx44NA5L16XBa9UNWoHwpcIQh0G5pVdHKNGrfmsLtRIZf7onbibsH6b7XNNYPt5THiQigLVEEwpWuYCMi2TN46v1MVhGjm4WSRF9MrCkvnVNXJq0W82Z7WTg8qKA3zZ_3mXhniia63Zcv3L9niGozCCeOLw/s1024/IMG-20230929-WA0037.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpuYtOiXiNKGMIY7-khQ37tCFgnoSAhFNVIx44NA5L16XBa9UNWoHwpcIQh0G5pVdHKNGrfmsLtRIZf7onbibsH6b7XNNYPt5THiQigLVEEwpWuYCMi2TN46v1MVhGjm4WSRF9MrCkvnVNXJq0W82Z7WTg8qKA3zZ_3mXhniia63Zcv3L9niGozCCeOLw/s320/IMG-20230929-WA0037.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="background-color: white; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div></div><div style="text-align: left;"><div><br /></div><div><b>Fotografies de l'entrada</b>: Anna Gascón</div><div><br /></div><div><b>Altres comentaris en web o premsa</b>: - <b><a href="https://www.arabalears.cat/cultura/quatre-histories-bis-j-a-mendiola-observatori_1_4626689.html" target="_blank">ara<span style="color: #2b00fe;">balears</span></a> - <a href="https://fernandomerinoblog.wordpress.com/2022/10/02/iguana-teatre-levanta-un-monumento-a-la-interpretacion/" target="_blank">El quaderno de Pedropan</a> o </b></div><div><b> - <a href="https://www.facebook.com/100042693465987/posts/pfbid0SPYZB3499a53ZqoDTRABwRrrRjeLxSrLRcFkGHzgj696uVetNJLtKgwyFx6fWJFjl/" target="_blank">LaZentralita Esteatro </a> </b></div></div></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-90514515405673483452023-09-22T01:48:00.163-07:002023-10-11T03:38:05.998-07:00"La mare coratge", el treball, l'empenta i l'energia d'unes actrius i del muntatge de Malatesta Teatre <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Anit, <a href="https://malatestateatre.es/espectaculos/" target="_blank">Malatesta Teatre</a> estrenava <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=TMIZ9HWjhQ0&ab_channel=MislataTVAyto.Mislata" target="_blank">La mare coratge</a></i>, una obra que ha obtingut diversos premis en els certamens: Concurs de Teatre <a href="https://www.youtube.com/watch?v=1mahASWquVs&ab_channel=MislataTVAyto.Mislata" target="_blank">Vila de Mislata</a> i en la XVIII Mostra de Teatre Cullera a Escena (podeu trobar informació també a les <a href="https://www.facebook.com/malatestateatre/" target="_blank">xarxes socials</a> del grup).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><strong style="box-sizing: inherit; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">SINOPSI DE L'OBRA</span></strong></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><a href="https://malatestateatre.es/espectaculos/la-mare-coratge/" target="_blank">La Mare Coratge</a>,</i> Anna Fierling, és una venedora ambulant que, per a sobreviure, <span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">esquiva hàbilment les diferències entre catòlics i protestants mentre </span>segueix l'exèrcit suec amb una carreta arrossegada pels tres fills. Les estratègies per aconseguir l'èxit dels negocis, a costa de les misèries que va sembrant la llarga guerra, inclouran també els xantatges i les mentides. </span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En l'obra, la mare coratge esdevé un símbol del cost que comporten les guerres i de la projecció de la societat actual on les aliances entre guerra i comerç són ben evidents i interessades. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Malgrat l'esforç de la mare, a poc a poc els guanys esdevindran més minsos i les conseqüències de la guerra afectaran també els sentiments i el coratge d'aquesta dona. </span></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: #f9f9fa; color: #29292a; font-size: 14px;"> «A la guerra -com diu Brecht- no és la gent del poble la qui fa els grans negocis.»</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlA5JwLMOgFKFZ0qRwqJ9kvoR7XPkJXiSEFWN0IzAiHwe1Ysgcoi0HhlNDucp6zTIDzOXD7ttrILC1M92EbFGB1XQxzYrSPyexNIHO-7Vnhy1kAkEYrYHc_as-pXH3rQYQU7-HrHxEdTGKFclkiPjOtryKCuDQ2TInf-AirS-vBEp1gtxezcH5XV7FF1s/s1086/Mare%20coratge%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1086" data-original-width="742" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlA5JwLMOgFKFZ0qRwqJ9kvoR7XPkJXiSEFWN0IzAiHwe1Ysgcoi0HhlNDucp6zTIDzOXD7ttrILC1M92EbFGB1XQxzYrSPyexNIHO-7Vnhy1kAkEYrYHc_as-pXH3rQYQU7-HrHxEdTGKFclkiPjOtryKCuDQ2TInf-AirS-vBEp1gtxezcH5XV7FF1s/s320/Mare%20coratge%203.jpg" width="219" /></a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/cataleg-bibliografic/id2631/la-mare-coratge-i-els-seus-fills.htm" target="_blank">L'obra</a>, basada en el text <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mare_Coratge_i_els_seus_fills" target="_blank">La mare coratge i els seus fills</a></i> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bertolt_Brecht" target="_blank">Bertolt Brecht</a>, és un text complicat perquè, a més del drama d'una família i de les misèries que escampa tota guerra (l'obra fa referència a la 'guerra dels trenta anys')</span><span style="font-family: arial;">, s'hi inclouen cançons i música que exigeixen d'una direcció acurada i d'una interpretació brechtiana, a l'estil dels </span><span style="font-family: arial;">números</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">musicals del </span><span style="font-family: arial;">cabaret alemany. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El grup se n'ix amb prou solvència i transmet a l'espectador l'angoixa de la guerra i tots els tripijocs que s'hi generen al seu voltant. La guerra afecta als més dèbils i, en especial, a les dones, que han de sobreviure amb astúcia i coratge sobreposant-se a les dificultats més grosses, que les porten, en ocasions, a acceptar la prostitució o la realització d'estafes i enganys.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=_IwVTgrhluI&ab_channel=YouMoreTv-Espect%C3%A1culo" target="_blank">La mare coratge</a>, en aquesta ocasió, està </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-align: left;">interpretada íntegrament per dones,</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-align: left;"> una dificultat afegida que </span><span style="font-family: arial;">suposa entrebancs perquè no és gens fàcil haver de representar el paper de l'altre sexe i fer diversos personatges (en aquest cas són pinxos, soldats i un sacerdot, fonamentalment). A més a més, el treball exigeix diferents registres i un treball corporal i físic per part de les actrius, que es nota. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La música és un element clau per marcar el canvi d'escena i el pas del temps, així com alguns àgils moviments coreogràfics, la interpretació de cançons i la realització d'efectes visuals que marquen les diferents estacions de l'any i </span><span style="font-family: arial;">el pes del temps</span><span style="font-family: arial;"> que portarà més misèria (magnífic l'efecte plàstic que reprodueix una nevada). </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5HwdfneEbSuhInYnkMgSg5V1VDz1k8ih2KDE0BT_S2ZXwOb6agyvxt5BfpB0A43HQTgR2uGC7cuAjcMDNSQHHzOIql_Zzz7w1XlL7rHgtVP2KdLUmlnu4i3-U8LJk7dSOj07_ZgFXwWMnsdMzU_wM4U4ohszv3H7pgh7Dl93T7BVRY7tmLla9PKf87G8/s608/Mare%20coratge%204.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="603" data-original-width="608" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5HwdfneEbSuhInYnkMgSg5V1VDz1k8ih2KDE0BT_S2ZXwOb6agyvxt5BfpB0A43HQTgR2uGC7cuAjcMDNSQHHzOIql_Zzz7w1XlL7rHgtVP2KdLUmlnu4i3-U8LJk7dSOj07_ZgFXwWMnsdMzU_wM4U4ohszv3H7pgh7Dl93T7BVRY7tmLla9PKf87G8/s320/Mare%20coratge%204.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><p style="box-sizing: inherit; font-family: "Times New Roman"; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Perquè no s'hi fa referència explícita, jo no hauria de fer-ne cap a l'actualitat, però em venen al cap </span><span style="font-family: arial;">compres d'armament, encariment dels preus dels aliments, destrucció de bens i ciutats o la pèrdua de vides que generen guerres com la que es viu a hores d'ara a Ucraïna. Lamentablement, no és l'únic escenari bèl·lic actual al món on la pau és absent (</span><span style="font-family: arial;">abusos, morts, falta de justícia), </span><span style="font-family: arial;">per això he volgut afegir possibles paral·lelismes amb alguna de les escenes que connecten més amb l'actualitat. Potser l'espectador podrà extrapolar allò que passa a l'escenari i el que cada dia s'emet als telenotícies sobre algun lloc del món que entra en conflicte per l'interès i per a benefici d'uns pocs. A ben segur que, a escala diferent, observarà en escena, l'adquisició i venta d'aliments, la lluita per la vida, l'acceptació de suborns, la injustícia que paga el més dèbil.</span></p><p style="box-sizing: inherit; font-family: "Times New Roman"; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"></p></span><p></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'obra s'hi representarà fins al diumenge 24 de setembre al Teatre Micalet de València. Val la pena poder valorar l'esforç que suposa alçar una obra com aquesta, feta en valencià i amb actrius que viuen el dia a dia en diferents professions, però que, quan pugen a l'escenari, actuen com a professionals.</span></p></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiQmAjwOkjK8_lg8AuCBhA6ooEXPNWMT27XGOJWl4Z80ClpV9dxBOsBzyH2nT4EA8uVY57HOPOnuuCgLOGg3DhYvEJdDDHf3Tvb4upfRrSZ6Rzc0ORVZ814eVWsGejr4Ly00DAbikmvl-B_u8pKgHgWeh-3mySpKAfYhJVd4n1NOSVpdV8u8P7JpCVH7s/s566/Mare%20coratge%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="566" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiQmAjwOkjK8_lg8AuCBhA6ooEXPNWMT27XGOJWl4Z80ClpV9dxBOsBzyH2nT4EA8uVY57HOPOnuuCgLOGg3DhYvEJdDDHf3Tvb4upfRrSZ6Rzc0ORVZ814eVWsGejr4Ly00DAbikmvl-B_u8pKgHgWeh-3mySpKAfYhJVd4n1NOSVpdV8u8P7JpCVH7s/s320/Mare%20coratge%201.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><b style="background-color: white;"><br /></b></span><div><span style="font-family: arial;"><b style="background-color: white;">FITXA ARTÍSTICA</b><br /></span><p></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><b style="background-color: white; font-family: arial; text-align: center;"><br /></b></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><b style="background-color: white; font-family: arial; text-align: center;">RE</b><b style="background-color: white; font-family: arial; text-align: center;">PARTIMENT: </b><span style="background-color: white; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Carmen Aguado, </span></span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-align: left;">Geni Cerveró Mas, </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-align: left;">Sara Nere</span><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; text-align: left;">a García, </span><span style="background-color: white; text-align: left;">Teresa Llácer i Viel, </span><span style="background-color: white; text-align: left;">Alicia Llorca, </span><span style="background-color: white; text-align: left;">Rosa Navarro, </span><span style="background-color: white; text-align: left;">Enri Sánchez i </span><span style="background-color: white; box-sizing: inherit; text-align: left;">Paula Úbeda.</span></span></p><div class="wp-block-column" style="background-color: white; box-sizing: inherit; flex-basis: 0px; flex-grow: 1; margin-left: 2em; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: left; word-break: break-word;"><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Adaptació, dramaturgia i direcció</b>: <span style="box-sizing: inherit;">PAULA ÚBEDA</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Disseny i tècnic d'il·luminació</b>: <span style="box-sizing: inherit;">VÍCTOR ANTÓN</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Traducció</b>: <span style="box-sizing: inherit;">TERESA LLÁCER VIEL</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Tècnic de so</b>: <span style="box-sizing: inherit;">JOSE SEBASTIÁ</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Disseny gràfic</b>: <span style="box-sizing: inherit;">JSNET INFORMÁTICA</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Fotografia</b>: <span style="box-sizing: inherit;">JOSE SEBASTIÁ</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">-<b> Vídeo</b>: <span style="box-sizing: inherit;">SENINA MORENO</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">- <b>Producció</b>: <span style="box-sizing: inherit;">MALATESTA TEATRE</span></span></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVQoU0JwgBqq71qZ4cxGqJd2rxR1n1b3Q10qQFjqNllY8k9-thck7qcZaptlEcQkUpsEmwmXhI_whcAPU1cnVuLpxGihhwJ8OIY4S0MZiZp_h3dsJFW1_D5tyqR0nXN7idiKriWYpGhzJQfCeTO-Fj1xUB5pIAPF9fuquoe79-9WKpmCrcaqyGrlHlH8M/s563/Mare%20coratge%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="563" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVQoU0JwgBqq71qZ4cxGqJd2rxR1n1b3Q10qQFjqNllY8k9-thck7qcZaptlEcQkUpsEmwmXhI_whcAPU1cnVuLpxGihhwJ8OIY4S0MZiZp_h3dsJFW1_D5tyqR0nXN7idiKriWYpGhzJQfCeTO-Fj1xUB5pIAPF9fuquoe79-9WKpmCrcaqyGrlHlH8M/s320/Mare%20coratge%202.jpg" width="320" /></a></div><span style="background-color: transparent; font-family: arial;"><p style="box-sizing: inherit; font-family: "Times New Roman"; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px; text-align: justify;"><br /></p></span></div></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-31269328977883553322023-08-01T04:34:00.007-07:002023-08-09T09:05:14.498-07:00Per la qualitat i la fidelitat a la nostra llengua i cultura <h1 style="text-align: center;"> Avançament de la temporada 2023 -2024</h1><h2 style="text-align: center;">TEATRE MICALET</h2><div><span class="r-18u37iz" style="-webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: horizontal; background-color: white; color: #0f1419; flex-direction: row; font-family: TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 17px; white-space-collapse: preserve;"><a class="css-4rbku5 css-18t94o4 css-901oao css-16my406 r-1loqt21 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" dir="ltr" href="https://twitter.com/hashtag/TeatreMicalet?src=hashtag_click" role="link" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #1d9bf0; cursor: pointer; display: inline; font: inherit; list-style: none; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; white-space: inherit;">#TeatreMicalet</a></span><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline; font-family: TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 17px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space-collapse: preserve;">: </span><a class="css-4rbku5 css-18t94o4 css-901oao css-16my406 r-1loqt21 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" dir="ltr" href="https://t.co/ZpOkOnuWLc" original_target="http://bit.ly/43i39t5" rel="noopener noreferrer nofollow" role="link" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #1d9bf0; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 17px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; list-style: none; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-decoration-line: none; white-space-collapse: preserve;" target="_blank" waprocessedanchor="true" waprocessedid="9ynnsk"><span aria-hidden="true" class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-hiw28u r-qvk6io r-bcqeeo r-qvutc0" style="border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: inherit; display: inline; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: 0px; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: inherit;">http://</span>bit.ly/43I39t5</a><div mcafee_wa_ann="{"category":["it"],"flags":3,"key":"bit.ly","trust":85,"ttl":2592000,"originalUrl":"http://bit.ly/43i39t5","dossierUrl":"http://bit.ly/43i39t5"}" style="background-color: white; color: #0f1419; cursor: default; display: inline-block; float: none; font-family: TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 17px; padding: 0px 0px 0px 4px; position: relative; top: 2px; white-space-collapse: preserve; z-index: 1;" waprocessedid="9ynnsk"><div class="mcafee_green" id="0DE9E47C-871A-4F90-8440-B190C216800A_1" style="background-image: url("chrome-extension://fheoggkfdfchfphceeifdbepaooicaho/images/annotation/green_icon.svg?secret=jlsf0v"); background-position: center center; background-repeat: no-repeat; background-size: contain; height: 16px; outline: none; width: 16px;" tabindex="0"></div></div><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline; font-family: TwitterChirp, -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 17px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space-collapse: preserve;"></span></div><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU0DNl7AyMKhvEJm1xLioC3XXmgJ6Q6ltVvbxJNRFYlvRiJOnZMriNqm0ba7j9JPv9hM1ZHVruY5I8kopRN7Jgl7IdEqhsM6WVN8D1TElY1hAxWpsowWNv1O836yaoBfBo8Zjz6IFJI137yVmw8VjxJj_XZ0sXUIzU6O530vhJZidaocgxSWY08CVLIdQ/s1936/Teatre%20Micalet%20temporada%202023%20-2024.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1936" data-original-width="1870" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU0DNl7AyMKhvEJm1xLioC3XXmgJ6Q6ltVvbxJNRFYlvRiJOnZMriNqm0ba7j9JPv9hM1ZHVruY5I8kopRN7Jgl7IdEqhsM6WVN8D1TElY1hAxWpsowWNv1O836yaoBfBo8Zjz6IFJI137yVmw8VjxJj_XZ0sXUIzU6O530vhJZidaocgxSWY08CVLIdQ/w386-h400/Teatre%20Micalet%20temporada%202023%20-2024.jpg" width="386" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Us avancem un tast de la programació de la propera temporada al <a href="https://teatremicalet.org/" target="_blank">Teatre Micalet</a> de València. Es tracta dels primers muntatges i actuacions que hi estaran en escena.</p><p style="text-align: justify;">No obstant això i, donats els aires que s'han girat darrerament, em faig una pregunta: <b>No seria un bon gest</b> pel teatre en valencià i pel reconeixement a la defensa que sempre ha fet la Companyia de Teatre Micalet de la nostra llengua i cultura,<b> comprar abonaments de temporada?</b> </p><p style="text-align: justify;">El gest ens beneficia en el preu com a espectadors fidels i garanteix part de la retribució del treball de la <a href="https://teatremicalet.org/" target="_blank">Companyia de Teatre Micalet</a> que en fa la gestió teatral a la Societat Coral Micalet. </p><p style="text-align: justify;">Aneu meditant-ho i no desaprofiteu l'ocasió: <b><a href="https://teatremicalet.org/">https://teatremicalet.org/</a></b></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">UN CONSELL MÉS: mireu-vos la programació de <a href="https://saguntaescena.ivc.gva.es/" target="_blank">SAGUNT A ESCENA</a>. La Cultura i el Teatre també refresquen! ;)</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><h2 style="text-align: center;">MOLT BON ESTIU! </h2><p style="text-align: justify;"><br /></p>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-6884987677380099872023-06-26T13:00:00.015-07:002023-06-28T07:13:34.304-07:00La Ventafocs, un muntatge ben curiós!<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.lesarts.com/cendrillon/" target="_blank">Les Arts Volant</a> és un projecte nascut el 2016, fruit de la col·laboració entre el Palau de les Arts i diferents administracions valencianes (la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport; la Diputació i l'Ajuntament de València) a través del qual es promou l'estima per la música i es promociona la interpretació i el treball de joves que comencen a fer-se una carrera en la<i> lírica</i>. </p><p style="text-align: justify;">Enguany és la vuitena edició del projecte, que es podrà veure a Petrés, L'Eliana, Tuéjar, La Font d'en Carròs, Riola, Ademuz, Fontanar dels Alforins, Benifaió, Emperador i l'Alcúdia de Crespins. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhru67aOHwySltypNLX9XESg8MhE3pHRnYqkpM1YAr0_y-87WgViZ7rdBFdvQCBXYKqGjBfwmAF1gCC9CRAetlmCxOyS3uZZJuIDLxTvDo-vLk-9Mq_WGtj1n9XPI3FmwzMXNDK01Al8SSVubEyOikrxyBcUMiPD_hSbz_7KXdwBbJz1Ut_yPC52utVZ58/s759/La%20Ventafocs%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="759" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhru67aOHwySltypNLX9XESg8MhE3pHRnYqkpM1YAr0_y-87WgViZ7rdBFdvQCBXYKqGjBfwmAF1gCC9CRAetlmCxOyS3uZZJuIDLxTvDo-vLk-9Mq_WGtj1n9XPI3FmwzMXNDK01Al8SSVubEyOikrxyBcUMiPD_hSbz_7KXdwBbJz1Ut_yPC52utVZ58/s320/La%20Ventafocs%202.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Al més pur estil de les <a href="https://www.youtube.com/watch?v=NdRMx7KY3YM&t=12s&ab_channel=LESARTS%2CVal%C3%A8ncia" target="_blank">companyies ambulants</a> o de varietats que lluïen en les festes dels pobles, amb un camió/escenari, s'acosta l'òpera a les valencianes. En aquesta obra, la interpretació corre a càrrec d'un repartiment de veus i músics <span style="text-align: left;">prodigiosos</span>. A saber: <i>El baró de Picornut, </i>Marcelo Solís; <i>Ventafocs, </i>Rosa Dávila / Elena Zamudio; <i>Armelina, </i>Mariana Sofía / Laura Orueta; <i>Magalona</i>, Iria Goti/ Federica di Trapani; <i>La Fada</i>, Saray García; <i>El Príncep</i>, Álvaro Diana / Gonzalo Manglano; <i>El comte Barigol</i>, Maximiliano Spósito / Marc Sala. I al piano: Ignacio Aparisi / José Alberto Sancho. </p><p style="text-align: justify;">L'obra seleccionada es basa en el conte <i>Cendrillon </i>de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Perrault" target="_blank">Charles Perrault</a>, adaptada al valencià per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Enedina_Lloris_i_Camps" target="_blank">Enedina Lloris</a>. Sota el títol de <i><a href="https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-les-arts-volant-ofrece-alocada-nueva-produccion-joan-font-ventafocs-20230622123452.html" target="_blank">La Ventafocs</a></i> es posa en peu l'adaptació del <a href="https://www.lesarts.com/wp-content/uploads/2023/06/LLIBRET_LA-VENTAFOCS.pdf" target="_blank">llibret</a> de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pauline_Viardot-Garc%C3%ADa" target="_blank">Pauline Viardot</a> (1821-1910), dirigida excel·lentment per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Font_i_Pujol" target="_blank">Joan Font</a>. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiziLOkUqelYSw2Jkt27izBmkV7PugelFcYJOTXd7TkjXiHW9813okkhuoEMpIFNur9kpRSYq6McwBSWLn6KiYx3xFYE8Q7g4Tw1Z-bN5KS7LWcXDdEHEPfKL9-82XpwiUt9y-Ekntpb--c42gTQhssTuyFHukfYvxS6k51bURtx7m8sfwuN4g7_DqaU-8/s767/La%20Ventafocs%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="767" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiziLOkUqelYSw2Jkt27izBmkV7PugelFcYJOTXd7TkjXiHW9813okkhuoEMpIFNur9kpRSYq6McwBSWLn6KiYx3xFYE8Q7g4Tw1Z-bN5KS7LWcXDdEHEPfKL9-82XpwiUt9y-Ekntpb--c42gTQhssTuyFHukfYvxS6k51bURtx7m8sfwuN4g7_DqaU-8/s320/La%20Ventafocs%201.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">A qui no li agrada que li conten un bon conte? A qui no li agrada que li canten una història i amb bones veus? A qui no li agrada que, dins de la tensió del drama, s'hi incloguen moments còmics per relaxar un poc la tensió del moment? Doncs, amb <i>La Ventafocs</i> ho tenim tot i ho podem contemplar a la fresca, cosa que s'agraeix en els dies d'estiu. Doble goig!</p><p style="text-align: justify;"><i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=4_XTi8sFO00&t=37s&ab_channel=LESARTS%2CVal%C3%A8ncia" target="_blank">La Ventafocs</a></i> és una història que no us sorprendrà per l'argument; n'estic segur que ja coneixeu de sobres la història de l'enveja (que no l'admiració) entre persones i de l'abús i marginació a què es pot sotmetre a hòmens i dones que, per respecte, exerceixen i actuen amb bondat o debilitat. L'abús del poder és més vell que l'anar a peu; per això l'obra deixa constància d'aquest fet mentre un grup de persones, que formen part d'una companyia de mudances, decideixen jugar a representar un conte; tot és un joc d'amics i amigues. I ací és on rau la modernitat del muntatge:</p><p style="text-align: justify;">- En les estratègies brillants per a canviar-se ràpidament de roba dins o fora d'escena amb un vestuari atrevit de José María Adame. Molt divertits els dels ratolins/cavall/patge, el muntatge dels vestits de festa de les germanastres o els que intercanvien el príncep i el seu majordom de cambra.</p><p style="text-align: justify;">- En les transformacions enginyoses del decorat en cadascun dels quadros, intel·ligent escenografia de <a href="https://academiadelasartesescenicas.es/manuel-zuriaga/" target="_blank">Manuel Zuriaga</a> que transforma la casa que cal desmuntar per mudança, plena de caixes i fardells, en una llar humil on viuen Ventafocs i la família. Les muntanyes de caixes/armari, dibuixades apilades com en una il·lustració de conte, permeten obrir i desplegar l'interior per mostrar-nos espais nous com el que requereix la celebració de la festa reial on, amb algun quadre i els aparells d'il·luminació, com de cristall de Murano, trobem la referència a la riquesa del palau. I no acaba ací el bon ofici de Manuel Zuriaga, la transformació d'uns objectes en altres amb pocs materials és sublim quan, com en la màgia del conte, l'espectador contempla la transformació de l'escala en un carruatge digne d'un quadre de Goya quan Ventafocs s'hi puja.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxSQ_zDC6CWdA--ogbhq7fOT0onsCaBjSCtNMPaVCIu7h01BZC3Y4IjUr4Nm51KwnxWtO6lM3mt_7Gg1mZklw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">- En la il·luminació ajustada de Nadia García que ajuda a la transformació dels espais i potencia els moviments coreogràfics generats per la interessant coreografia de Fátima Sanlés.</p><p style="text-align: justify;">- En uns diàlegs àgils i divertits (no us perdeu detall en l'escena dels saragüells o en la de la prova de la sabata on la paraula esdevé només onomatopeia i gest) en la dramaturgia d'Antonio Alonso-Soriano. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1acYLNubCePgkWRglcC7m_E1vxLJpzMe-uCpI3eceJx74GYTMajfv7oOu8msWsW8hne6gMaXoZPM7bFHCabKDxszMpFJCnCvQOckrckkHnm5TUNOis81bwqAuZqrQCmi426cFtpYhiFVCs8Kp7ncOTMJ1F6xEWgtZ0vMXny_W6D2m41V2zJGJPwnd6aQ/s763/La%20Ventafocs%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="763" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1acYLNubCePgkWRglcC7m_E1vxLJpzMe-uCpI3eceJx74GYTMajfv7oOu8msWsW8hne6gMaXoZPM7bFHCabKDxszMpFJCnCvQOckrckkHnm5TUNOis81bwqAuZqrQCmi426cFtpYhiFVCs8Kp7ncOTMJ1F6xEWgtZ0vMXny_W6D2m41V2zJGJPwnd6aQ/s320/La%20Ventafocs%203.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="text-align: justify;">- En les veus i en la tria i varietat de gèneres de la cançó (alguna masurca, cuplé o vodevil) amb un format de teatre líric on no falta el divertiment, ni la gràcia, ni l'enginy. </p><p style="text-align: justify;">És així com la història s'ha actualitzat a través d'una posada en escena interessant. I, per això, crec, us fareu un bon regal si teniu ocasió de veure alguna de les funcions amb què <b>les ARTS Volant</b> ens acosta la lírica i rememora la importància de l'òpera a la fresca.</p><p style="text-align: justify;">Bon estiu!</p>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-32237970112546513192023-06-24T14:50:00.132-07:002023-06-25T05:26:28.130-07:00Diversió i qualitat assegurades. L'EMT de Silla representa: 'Yvonne, PRINCESA de Borgonya' de Witold Gombrowicz<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigA4gFJ_1xWslOtsDyRY4RVC6BsKhhT2_f2MzrrL9IrcoMrfy9lZx6-S9bxaLl5Qm8fqq0klUP-rlKiEUlpzLKJkXbVIPdqCxSPmM2eBSB2yuGwTU5KooSr0Vh7BtuWpL6SD-jYeLDHHdbSGLuiMYyM2fvBLaiMXlFInqdpRHhRfAY3ewwtWDYpj6c6w8/s2048/Yvonne%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigA4gFJ_1xWslOtsDyRY4RVC6BsKhhT2_f2MzrrL9IrcoMrfy9lZx6-S9bxaLl5Qm8fqq0klUP-rlKiEUlpzLKJkXbVIPdqCxSPmM2eBSB2yuGwTU5KooSr0Vh7BtuWpL6SD-jYeLDHHdbSGLuiMYyM2fvBLaiMXlFInqdpRHhRfAY3ewwtWDYpj6c6w8/s320/Yvonne%201.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhufto6IxYcyholoWnCLGc9choDpvgRuq4zkdbjRhi_sEsjMgwlvAmbvqoN7ztcnz2yMCtyaSAR49HCjG4v1aelz4ElXszxnp4HOMq32BWEDpvvlrxtOqSPIaRq9UVquqPjsbKabCD5MrXw_Gnufg-UEnzsHeaJgDKJHTz8YaEyQ4A5cHtkyqwvvJQnkwY/s934/Yvonne%201a.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="934" data-original-width="628" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhufto6IxYcyholoWnCLGc9choDpvgRuq4zkdbjRhi_sEsjMgwlvAmbvqoN7ztcnz2yMCtyaSAR49HCjG4v1aelz4ElXszxnp4HOMq32BWEDpvvlrxtOqSPIaRq9UVquqPjsbKabCD5MrXw_Gnufg-UEnzsHeaJgDKJHTz8YaEyQ4A5cHtkyqwvvJQnkwY/s320/Yvonne%201a.jpg" width="215" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlz4Zl4dDzMdWKuG1Ugs1VndXh5eKd6kH2p_kD3Y_o4ixyCZdZDBtThpPf6206xvkqplZ4FBE8V2Ip4mKFK8jsX0o8CpElDaqG5CF1z6_pXjmAmxyMdqt4bDajlFSA7uGmUQtPgtikojPN8KcfG7weyeUVunDaxzU59C-_9Bk2kGTdjx_wU2RQchUG5Sc/s2048/Yvonne%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant els dos darrers caps de setmana de juny, l'Escola Municipal de Teatre de Silla ha representat "<i>Yvonne, princesa de Borgonya</i>", un text del novel·lista i dramaturg polonés <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Witold_Gombrowicz" target="_blank">Witold Gombrowicz</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK8DG79OhjHaPMEiEkDVtbCZxqKUmJRBSHm7nDTRXXMPP41vyOqkxzmHNeoQrG-5pYiEnu-896vq1dIhVPyXS-5-tQumGlJxw-1tq9rf8vt37kdKBe5oa8CAAbLGoXAaNQbA9PgnIcPoMlqSPBfijPz1AY0jMQGrOi52YZjCTgC9Ex3sxFGryKySxWTAw/s1808/Yvonne%209.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1808" data-original-width="1080" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK8DG79OhjHaPMEiEkDVtbCZxqKUmJRBSHm7nDTRXXMPP41vyOqkxzmHNeoQrG-5pYiEnu-896vq1dIhVPyXS-5-tQumGlJxw-1tq9rf8vt37kdKBe5oa8CAAbLGoXAaNQbA9PgnIcPoMlqSPBfijPz1AY0jMQGrOi52YZjCTgC9Ex3sxFGryKySxWTAw/w119-h200/Yvonne%209.jpg" width="119" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvlp7yFjZd0fc-OdOoAqfIq6-Vz6kAD4kWg9mBwharqWIOWH0J-ygrJjOzfM70Ii_Tm7MrUpwIMSrie5B62kdIo9jK1_B9sHAPlGufwKXir9s9SQjKvX37vGaL3fAYVGSTemnZz6_qA0ySg0XJI9mqNdrNylawDwhbSv-mGm4bRS7eV7u4eqixzkHTi5w/s2048/Yvonne%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1070" data-original-width="2048" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvlp7yFjZd0fc-OdOoAqfIq6-Vz6kAD4kWg9mBwharqWIOWH0J-ygrJjOzfM70Ii_Tm7MrUpwIMSrie5B62kdIo9jK1_B9sHAPlGufwKXir9s9SQjKvX37vGaL3fAYVGSTemnZz6_qA0ySg0XJI9mqNdrNylawDwhbSv-mGm4bRS7eV7u4eqixzkHTi5w/s320/Yvonne%203.jpg" width="320" /></a>*</div></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De nou han tornat a sorprendre el públic en demostrar la seua professionalitat, i més, tractant-se d'amateurs que, any rere any (amb alguns canvis d'alumnat pertinent), mantenen molt alt el nivell d'interpretació. Ningú no diria ja que es tracta d'una mostra de fi de curs donat l'èxit de públic i la quantitat de premis aconseguits al llarg de més de trenta anys que l'Escola Municipal de Teatre de Silla porta arreplegant-ne pels seus muntatges. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc940paBCjodfZqGT9vBiacwvz5ZVYClRxo7FenVr2x3GTGcU1OU1EuFnap26fD9tlFolYH1OLryA8YQ2C3wY91105MuRSFSXHvpxNbgDO2O01obcIfhywQik2fLRmbW_78kXqeW4Z_0I9H-rt97U0onltIugtq83LnF7usZ2MdbrYO09mNXyWzL6_5GQ/s2048/Yvonne%208.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1094" data-original-width="2048" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc940paBCjodfZqGT9vBiacwvz5ZVYClRxo7FenVr2x3GTGcU1OU1EuFnap26fD9tlFolYH1OLryA8YQ2C3wY91105MuRSFSXHvpxNbgDO2O01obcIfhywQik2fLRmbW_78kXqeW4Z_0I9H-rt97U0onltIugtq83LnF7usZ2MdbrYO09mNXyWzL6_5GQ/s320/Yvonne%208.jpg" width="320" /></a>*</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;">A més a més, en el procés de formació d'actors i actrius, l'EMT, cada any, incorpora un nou element, matèria d'un curs monogràfic abans de la preparació de l'obra. Enguany, la importància de la comèdia i el vodevil, amb cançons i música interpretada en directe, obliga actors i actrius també a preparar la veu per al cant. Per cert, veu excepcional la de Marina Cerdán que -estic convençut- ens proporcionarà moltes més sorpreses en la seua carrera professional.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pel que fa a la música, cal també destacar la magnífica selecció que realitza Amparo Pedregal. Per a <i>Yvonne, princesa de Borgonya</i>, fragments musicals clàssics, que aporten a la representació un caràcter preciosista i fantasiós, que afegeix el sentit de refinament cortesà, màgic i renaixentista que adquireix la representació. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpJ9ymWMP8upwnRUjw83cCiTTP4tpRWxMG9qtxI1Uvzgyl4sSxc5NGoJDwH8TkrOG-kuVzuW-LAOzi3a5GJ55ETyi-lH81YdAN1O8hrEmSyiOYSdhRuoSSjXrH5G9fm_nnMHasIF8ogBoxe5kYsvVSHBLvgrKHz96iaNCy9ZXG71c6X0O-_-XUPskXo_I/s2048/6%20Yvonne.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="2048" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpJ9ymWMP8upwnRUjw83cCiTTP4tpRWxMG9qtxI1Uvzgyl4sSxc5NGoJDwH8TkrOG-kuVzuW-LAOzi3a5GJ55ETyi-lH81YdAN1O8hrEmSyiOYSdhRuoSSjXrH5G9fm_nnMHasIF8ogBoxe5kYsvVSHBLvgrKHz96iaNCy9ZXG71c6X0O-_-XUPskXo_I/s320/6%20Yvonne.jpg" width="320" /></a>*</div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'encertat moviment d'actors és un altre dels aspectes cabdals de l'obra. Es produeix sovint en grups, organitzats per famílies: la família reial (rei, Dani Chanzá; reina, Carmen Aguado; príncep, Juan Antonio Navarro), el majordom (Robert Alberola), les assessores del rei (Geni Cerveró i Rosa Navarro), les assessores de la reina (Eva Romaguera i Bàrbara Pérez), les joves dames de la cort (Carmen Fernández, Ana Martínez, Estela Moreno, Carme Reig i Laura Segura) i els assessors/amics del príncep (Pau Cerdán, Josep Vicent Morales "Moro" i Javi Giner). </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tractar-se d'una representació coral, se'm fa difícil destacar la interpretació de cap personatge per damunt dels altres. Tots ells tenen certa dificultat per mantenir el gest, el to de la veu i l'energia corporal que exigeixen els seus diferents papers. I tots i totes ho aconsegueixen i fan molt creïbles els seus personatges cursis! </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Yvonne (Marina Cerdán) provoca el drama en actuar i sentir de manera distinta a la resta de la cort reial. Ella, pel seu aspecte, serà motiu de mofes i burla per part de la resta de persones que la veuen diferent i ho expressen amb qualificatius despectius: lletja, poc sociable, amb falta d'habilitats cortesanes... És el vers solt que molesta a tothom i en destapa la superficialitat i intrigues cortesanes i la mala fe que genera l'enveja i el menyspreu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM431FyNfyoJjph033mlrIp46MHJJ-C6kCO2KgCKHtfE9H8j-SQf8hZQxWqOBzfSiP07UsG9StXz4k3F7EKTzWabjiqz6-gVVPygywF9ujtQrNjRbzZsyjjFfDvazatYGZhn7VJP8EUAhgy6viJrUkCzRglPuh7H7wAJ1V2sOdkc_E1gny-4U4Zyf-Ppg/s2048/Yvonne%204.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1397" data-original-width="2048" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM431FyNfyoJjph033mlrIp46MHJJ-C6kCO2KgCKHtfE9H8j-SQf8hZQxWqOBzfSiP07UsG9StXz4k3F7EKTzWabjiqz6-gVVPygywF9ujtQrNjRbzZsyjjFfDvazatYGZhn7VJP8EUAhgy6viJrUkCzRglPuh7H7wAJ1V2sOdkc_E1gny-4U4Zyf-Ppg/s320/Yvonne%204.jpg" width="320" /></a>*</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">L'interessant treball</span><span style="text-align: left;"> d'il·luminació de Víctor Anton, completa la plasticitat d'un muntatge preciosista. A més, subtilment </span><span style="text-align: left;">dona profunditat a l'escena i en destaca la gestualitat, divertida, histriònica i còmica, dels personatges. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">La riquesa en el disseny de vestuari per representar els cortesans i les cortesanes i un maquillatge de base blanca, amb uns llavis particulars i molt destacats, accentua eixe caràcter pedant, esnob, bufó i amanerat dels personatges que porten el drama personal d'Ivonne cap a la comèdia.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm_hVVayNRQx6e5u4SY0gdGTcd5xknj55JY4MOolo0Xj4nIXOtxaZ12kOhPlJm4j6f3JhBJOg4qZlvhFateybnEtq4WqgDnPURljP2ZQ1H8PAwIB_HrVjIJR4PxviN5MBMIu_3pGyoU9hF7VYmyrn0x3qt86Fieg5A-QKu2JmuFl2hTpdEgU-gOV_gUZ0/s2048/Yvonne%206.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1362" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm_hVVayNRQx6e5u4SY0gdGTcd5xknj55JY4MOolo0Xj4nIXOtxaZ12kOhPlJm4j6f3JhBJOg4qZlvhFateybnEtq4WqgDnPURljP2ZQ1H8PAwIB_HrVjIJR4PxviN5MBMIu_3pGyoU9hF7VYmyrn0x3qt86Fieg5A-QKu2JmuFl2hTpdEgU-gOV_gUZ0/s320/Yvonne%206.jpg" width="320" /></a>*</div><div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De l'extraordinària dramatúrgia i la direcció se n'han fet càrrec Amparo Pedregal i Ramón Moreno. Cal subratllar la professionalitat i art que imprimeixen als seus espectacles i, en especial, al moviment escènic, cosa gens fàcil si tenim en compte que, en un espai reduït -els dos camerinos i l'escenari del Teatre de la Plaça no són gens grans- intervenen 17 persones. En algun moment, com s'observa en les brillants fotografies de Vicent A. Jiménez, veureu que estan totes en escena forman t com un quadre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqfSp8RX9K5qmdpUD9AYWaD1syLcJnPU43MVSewfpM46LmtV1YkF3QxU3BPQNaxgOMrwakRiL7suBvgPN6RAOE7cjOxcNnl4lrVNpG53UEDnpJdvv_G3-gS-ghwZG8gQCNorZ83nOoEeQ_b1YFtiThUNvZSYOicXtCijicPd81s4iCVSMzB1eapbWGVc/s2048/Yvonne%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1363" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqfSp8RX9K5qmdpUD9AYWaD1syLcJnPU43MVSewfpM46LmtV1YkF3QxU3BPQNaxgOMrwakRiL7suBvgPN6RAOE7cjOxcNnl4lrVNpG53UEDnpJdvv_G3-gS-ghwZG8gQCNorZ83nOoEeQ_b1YFtiThUNvZSYOicXtCijicPd81s4iCVSMzB1eapbWGVc/s320/Yvonne%202.jpg" width="320" /></a>*</div><div><br /></div><div><br /></div>Si encara no heu vist l'obra, aprofiteu la representació de hui, que serà la darrera. Segur que us diverteixen i passeu poc més d'una horeta en gran. <div><br /></div><div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">P. S. En la representació del dia 24 de juny, aprofitant l'efemèride i que l'obra apel·la a la necessitat de diversitat i respecte entre les persones, el grup d'actors i actrius va lluir la bandera de l'orgull. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hN9E0ZGs9O5dYoqu3NDMuXRUl5r-oHL46sDGxGT7UPm6vXbFayRlTosWpviJN3W7p285atXGnSrEbMy6eKr5XqJAtuLDhQN060UNZ22sfX76Og5hU5J15pkGC3O1fwxf7TIudUL8VfR6uZxchyCvq1a0AXIzznCbtk33E7-14wDcWbZKXiRgjTUahwE/s2048/Yvonne%2010.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1805" data-original-width="2048" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hN9E0ZGs9O5dYoqu3NDMuXRUl5r-oHL46sDGxGT7UPm6vXbFayRlTosWpviJN3W7p285atXGnSrEbMy6eKr5XqJAtuLDhQN060UNZ22sfX76Og5hU5J15pkGC3O1fwxf7TIudUL8VfR6uZxchyCvq1a0AXIzznCbtk33E7-14wDcWbZKXiRgjTUahwE/s320/Yvonne%2010.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>* Fotografies </b>de Vicente A. Jiménez</div></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-9084241784185224182023-06-08T14:45:00.016-07:002023-06-09T12:52:22.660-07:00'Spoiler' de Xavi Castillo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4EyqvYIPygz8A0E0R4hWtWmjVxtD543G4c5mjCLpq5KLhccubTwpdT9wiedlPRlUgn-67C7u-D1F7kBZeFXJ0LQ8dPfKrZf7xgU6an63pgdDKmC-GsW7oDGYirYf9RG6FBZa0CnW1W7bJDKpISf-CfQ33CWcxuQm6_0FsV0kRtzj2_nequxFrBipr/s780/Spoiler.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="780" data-original-width="779" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4EyqvYIPygz8A0E0R4hWtWmjVxtD543G4c5mjCLpq5KLhccubTwpdT9wiedlPRlUgn-67C7u-D1F7kBZeFXJ0LQ8dPfKrZf7xgU6an63pgdDKmC-GsW7oDGYirYf9RG6FBZa0CnW1W7bJDKpISf-CfQ33CWcxuQm6_0FsV0kRtzj2_nequxFrBipr/s320/Spoiler.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.potdeplom.com/" target="_blank">Pot de Plom Teatre</a> ha estrenat aquesta nit al <a href="https://teatremicalet.org/" target="_blank">Teatre Micalet de València</a> l'obra '<a href="https://teatremicalet.org/spoiler-xavi-castillo/" target="_blank">Spoiler</a>', un repàs de la importància del cinema en la vida de les persones, en la infància i joventut de Xavi Castillo i en les produccions anteriors de la pròpia companyia. Estarà en cartell fins al diumenge 11 de juny i, si ja coneixeu al personatge i el seu humor, riureu i ho passareu bé dins del teatre i, en eixir, se vos hauran passat les penes si és que en teníeu alguna. Ahir, l'obra durà aproximadament dues hores i quart i el Sr. Castillo ens donà una lliçó de nou del que significa improvisar quan dialoga amb el seu públic.</p><p style="text-align: justify;">La seua capacitat d'improvisació és tan gran que només necessita un fil per aconseguir que, un públic tan entregat com té, note que li toquen la fibra sensible quan fa, per exemple, que jugue com ell i recorde algunes bandes sonores o alguna de les escenes que parodia dalt l'escenari amb l'ajuda de voluntàris.</p><p style="text-align: justify;">Anar a una estrena de Xavi Castillo, com ahir va ser la d'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=XjAIt3drZxo&t=1s&ab_channel=PotdePlom" target="_blank">Spoiler</a>, és com anar a una cinema de sessió contínua en un diumenge de vesprada d'aquells anys seixanta o setanta. Hi entraves amb la pel·lícula començada i, quan tornaven a passar-la de nou -després de les altres dos pel·lícules que incloïa el paquet-, et quedaves amb l'excusa de veure el principi només, però t'hi esperaves fins que acabava. Hi estaves a gust tiraren el que et tiraren. </p><p style="text-align: justify;">Les obres de Castillo, un dia d'estrena, poden durar tant com el públic aguante i s'ho passe bé; ell no té aturador perquè també s'ho passa "en gran" -crec- provant com funcionen els gags, prenent notes mentals per ajustar algun detallet dels que tenia per polir. I uns i l'altre veuen passar el temps com si res, mentre no arriba l'hora de l'últim transport públic o la de tancar el pàrquing on havies deixat el cotxe. Aleshores exclames: "<i>fill de puta i damunt plou!</i>" En realitat, el gest de Xavi és d'una generositat que només s'entén si el propi actor "s'ho passa pipa"; és com aquells gestos d'algunes criatures amb la pilota nova o aquelles altres entremaliades, amigues de la broma, que estan pensant quina en faran mentre ja endevinen el resultat final. </p><p style="text-align: justify;">Tot i que he esmentat les dos dècades més pròximes a la meua, cal dir que l<span style="text-align: left;">a generació dels <i>millennials </i>també van veure molt de cinema, especialment infantil i d'acció, perquè era una manera d'evasió i un lloc d'encontre on la pantalla t'atrapava; als primers per la força que tenien les pròpies imatges en moviment i a aquests altres, per la </span><span style="text-align: left;">fantasía</span><span style="text-align: left;"> i efectes especials que et feien somiar també. </span></p><p>Gràcies Xavi per aquesta paròdia on repasses tant de cinema, per fer-nos jugar com quan érem xiquets i xiquetes que imitaven les pel·lícules, per no abandonar el teu segell completament i deixar caure, de tant en tant, algun aspecte de la realitat que ens envolta i que ha format part de tants dels teus personatges ("reals o reials" portats a la ficció de la comèdia?), per mostrar-nos el que, en altres muntatges anterors, havies agafat d'aquell menut que es passava molts dies a Alcoi en algun dels seus múltiples cines.</p><p>Iéeee, ja ho teniu bé; si en voleu més, torneu quialsevol dia que segur que serà diferent o escolteu l'entrevista de la <a href="https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2023/06/09/spoiler-un-espectaculo-palomitero-de-xavi-castillo-radio-valencia/" target="_blank">SER</a> on Xavi Castillo promociona l'obra. </p><p>Això sí, si voleu riure, ¿on millor que al Teatre Micalet i amb 'Spoiler' de Pot de Plom? </p><p>Ara, compte! També hi ha pel·lícules de por on et cagues... </p>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-22798907212263676252023-04-21T14:30:00.007-07:002023-05-01T11:17:45.553-07:00Largo y Társilo<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9TfDnmLSXxVJvkkYClyaAYUKhTr2QqCv0Osw-KmLiQMkMjTaMvJZXglKjrSSjUp_9BZ0xhD8ko6JAeNd-u3Gi1pVa2TtKR3usLDWSujim7flBu1YIFVVKL72X1vlUb0SeMdpR3zEt1CkcvlscHOWDc_pRuMB3pkFLbkAAos0h3rJgoC2FWjbg22zz/s4896/Largo%20y%20T%C3%A1rsilo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4896" data-original-width="3449" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9TfDnmLSXxVJvkkYClyaAYUKhTr2QqCv0Osw-KmLiQMkMjTaMvJZXglKjrSSjUp_9BZ0xhD8ko6JAeNd-u3Gi1pVa2TtKR3usLDWSujim7flBu1YIFVVKL72X1vlUb0SeMdpR3zEt1CkcvlscHOWDc_pRuMB3pkFLbkAAos0h3rJgoC2FWjbg22zz/s320/Largo%20y%20T%C3%A1rsilo.jpg" width="225" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i><a href="https://teatrodeltemple.com/project/largo-y-tarsilo/" target="_blank">Largo y Társilo</a></i> s'inspira en un record familiar de l'autor, Gabriel Ochoa, i permet a l'espectador recuperar aspectes de la història de la família , i la dels valencians, acallada durant massa temps.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Ochoa indaga en la figura del president de la II República, i analitza una part de la història recent. El net de Társilo només coneix retalls de la història del seu avi lligat al rellotge i l'anell que sa mare li dóna perquè tinguera un record d'ell. Però, realment coneix ben poc de l'anècdota que visquè durant els primers mesos de la Guerra Civil quan, per seguretat, el govern de la República i el seu president, Francisco Largo Caballero, es traslladen a València. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'actuació interessant dels dos actors permeten a l'espectador viatjar en la memòria des de l'actualitat fins a novembre de 1936; en concret, als tres dies en què Társilo Peris i la seua família hostatgen al qui era president de la II República en sa casa. La convivència de l'avi de l'autor amb el polític sindicalista ens anirà desvetllant detalls de la família valenciana i de l'actuació del Govern per generar un retrat amable del qui fora aleshores president del país, un home preocupat pel futur de la nació i pels esdeveniments de la guerra.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'espai on s'ha representat l'obra ha servit d'excusa per mostrar el monestir als espectadors i associar un espai físic tan potent i lligat a la memòria històrica dels valencians amb el relat familiar. Els escenaris per on passen els personatges (des de la casa dels Peris Caruana fins als locals de l'Ajuntament i dels ministeris) es representen en diferents dependències del monestir de Sant Miquel dels Reis i permeten viure les distintes escenes dins l'església dessacralitzada, els passadissos que donen al claustre o l'escala interior que dóna a l'horta d'Alboraia. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'argument gira al voltant de com es produí la coneixença de l'avi d'Ochoa amb qui fora el president de la II República i com, un jove servicial, conversa amb ell de tu a tu i n'extrau les idees fonamentals que es desprenen de les actuacions i decisions del Govern d'aleshores i, a través de les cartes del germà major de la família, detalls de l'actuació dels sublevats al llarg del primer període de la confrontació bèl·lica. </div><p></p><p style="text-align: justify;">De l'obra se n'extrau una reflexió: la idea del paral·lelisme existent entre el context i la realitat d'aquells mesos de 1936 i determinades situacions que s'observen en la societat actual i que pretenen que el retorn a temps més grisos ja superats en democràcia. </p><p><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p><b><span style="font-size: medium;">Fitxa tècnica i artística</span></b></p><div style="text-align: left;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b><b>Direcció</b>: Carlos Martín <br /><b>Actors</b>: Mariano Anós (Largo Caballero) i Borja López Collado (Társilo Peris Caruana)<br /><b>Veus en off: </b>Paula Llorens, Nacho López Murria i Rosa María Villanueva<br /><b>Text</b>: Gabriel Ochoa amb la col·laboració d'Alfonso Plou <br /><b>Coproducció</b>: La República del lápiz i Teatro del Temple<br /><b>Ajudant de direcció i coordinació tècnica</b>: Alfonso Plou <br /><b>Música</b>: Laura Miñarro i Eva Gómez <br /><b>Escenografia</b>: Oscar Sanmartín <br /><b>Il·luminació</b>: Mingo Albir <br /><b>Vestuari</b>: Ana Sanagustín <br /><b>Fotografia</b>: Marcos Cebrián <br /><b>Vídeo</b>: Víctor Izquierdo<br />Projecte de mediació: Teatro del Temple i Lartefacta<br /><b>Disseny gràfic</b>: Patricia Bolinches<br /><b>Equip de producció</b>: Pilar Mayor i Pilara Pinilla <br /><b>Tècnics en gira</b>: Antonio Fernández Garza i Pablo Catalá </div><p><a href="https://teatrodeltemple.com/wp-content/uploads/2021/08/Cr%C3%ADtica-Largo-y-Tarsilo-en-Madrid.pdf" target="_blank">Crítica a Madrid</a> en pdf</p>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-61596724176238003322023-04-04T23:03:00.001-07:002023-04-14T09:05:26.315-07:00Gran treball i anàlisi etnològica: 'El malfet d'Inishmaan'.<h2 style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;">Del 19 d'abril al 14 de maig torna al Teatre Micalet de València</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><i>El malalt d'Inishmaan</i></div></h2><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdaMoFgXrd_aX41aqm6Mg534Yk3t4dfblLz1ILLW9G5VVWkPn3dHW7nMOZkee_meVgn3Gj52jW95h65IVASjVSF_rZjebnI_WFBhY-6o6_n9qC5p94ROFwFA7xikVMWd_0n6uemKUN_BX9dc_NpYmVrbmBEdvozKQmEnZTq14UJGaC_yo4zAVk8Dr/s1310/Inishmann.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="955" data-original-width="1310" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdaMoFgXrd_aX41aqm6Mg534Yk3t4dfblLz1ILLW9G5VVWkPn3dHW7nMOZkee_meVgn3Gj52jW95h65IVASjVSF_rZjebnI_WFBhY-6o6_n9qC5p94ROFwFA7xikVMWd_0n6uemKUN_BX9dc_NpYmVrbmBEdvozKQmEnZTq14UJGaC_yo4zAVk8Dr/s320/Inishmann.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Us heu preguntat mai com es vivia a principis del segle XX? Les dificultats laborals, la lluita diària, la convivència, l'alimentació, l'enginy d'alguns, la maldat o la bonhomia d'altres, el sentit de l'humor, la parla? Heu pensat com encara ens pica la curiositat la possibilitat de veure en directe com es filma una pel·lícula ni que siga per veure de prop als famosos que la puguen fer? </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> La Companyia de Teatre Micalet, amb <i><a href="https://teatremicalet.org/el-malfet-dinishmaan-2/" target="_blank">El malfet d'Inishmaan</a></i> ens regala el privilegi de descobrir-ho i contemplar en directe el retrat d'alguns hòmens i dones de les Illes d'Aran (Irlanda).
L'humor àcid que desprén el text de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_McDonagh" target="_blank">Martin McDonagh</a> i la representació valenta dels personatges permet a l'espectador gaudir tant del teatre com ho pogueren fer, a principis dels anys trenta, els encuriosits habitants d'Inishmaan per la filmació de la pel·lícula <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Man_of_Aran" target="_blank">Man of Aran</a></i> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Flaherty" target="_blank">Robert J. Flaherty</a>, 1934) prop de les seues cases.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEise92jTnVeZraWwktEi2R8F7hjDC1W6sqxtp-yxFfcZYIN6UkIemHipfnDuU9Uf-y7ccFv-8ivwvwYJ90bGl6tGOjp4dsWybuzGum-qMZdcNDwjLJi43LfSAQfhq0fW45HtGttMIFIZ64/s400/si_880_267.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEise92jTnVeZraWwktEi2R8F7hjDC1W6sqxtp-yxFfcZYIN6UkIemHipfnDuU9Uf-y7ccFv-8ivwvwYJ90bGl6tGOjp4dsWybuzGum-qMZdcNDwjLJi43LfSAQfhq0fW45HtGttMIFIZ64/s320/si_880_267.jpg" /></a></div><br /> I tot això, escenificat i representat amb la garantia de la Companyia Teatre Micalet, sota l'encertada direcció de Joan Peris. A bon segur que no us decebrà el gran treball de conjunt de l'equip actoral i dels tècnics per contar, des del naturalisme, una història on els personatges mostren les seues entranyes i justifiquen la seua parla aspra. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Malgrat que es tracta d'una comèdia coral, no puc estar-me de nomenar el treball de Pilar Almeria i Pilar Matas que interpreten magistralment el paper de dues germanes, <i>Kate </i>i <i>Eileen Osbourne</i>, carregades de senzillesa i que, amb la seua actuació, ens transporten al cor de les seues emocions mostrant-nos els canvis emocionals que han de suportar des de la seua botiga per superar el dia a dia amb el patiment de veure feliç el nebot 'malfet' de qui es feren càrrec en morir els pares. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJPiDtRqagHAzX1YSJoY1cIlJVg258nkuiNdP-RnOB0vgraaVdiJXkFwJXXjmhQ-KDbmK7e_-qlcH-_mNk-Fbbcx2JupDKPtyc4llwD2kTsyaGMOx2ZA-bMqiFWeDqx7sF4yQSJGV7elA/s1317/Pilar+Almeria+i+Pilar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1317" data-original-width="1317" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJPiDtRqagHAzX1YSJoY1cIlJVg258nkuiNdP-RnOB0vgraaVdiJXkFwJXXjmhQ-KDbmK7e_-qlcH-_mNk-Fbbcx2JupDKPtyc4llwD2kTsyaGMOx2ZA-bMqiFWeDqx7sF4yQSJGV7elA/s320/Pilar+Almeria+i+Pilar.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> En la mateixa línia, Josep Manel Casany torna a meravellar-nos amb l'energia que traspua en escena i que traspassa al seu personatge, <i>Johnnypateenmike</i>. Es nota com gaudeix dalt l'escenari i reviu cada xafardeig, cada història que conta, així com la relació que manté en aquesta ocasió amb sa mare, una Isabel Requena (encarregada també del vestuari) que defensa el paper de <i>Mammy O'Dougal</i>, una vella borratxa (però ben lúcida davant del que l'envolta) dona que enyora el marit mort i és mereix un bon reconeixement. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Bruno Tamarit fa de <i>Billy Claven</i>, un jove malfet que viu amb les seues ties; és l’espill que reflecteix el millor i el pitjor de la comunitat on viu. Com diu el seu personatge: "és l'actor que representa millor el paper que un vertader malfet". Mantenir el seu personatge no és gens fàcil perquè requereix esforç físic i emocional, fins i tot quan juga a sentir-se per damunt de la resta, al mateix temps que aguanta l'embat de l'assetjament que pateix des que era menut.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTml9z1AaGptNfYzpAfkTFmM7dSw5gmjy8EzTucd3mMH3kaMlCId_Dts_smyh_s_qFRZIjroht5aaUHdBSs0G1-9xvzf4dXl9GbMRM3Dtt9P-4-a784pjyNRZc1dbyHHvxxWzgtaumeRw/s1340/J+M+Casany.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1340" data-original-width="1010" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTml9z1AaGptNfYzpAfkTFmM7dSw5gmjy8EzTucd3mMH3kaMlCId_Dts_smyh_s_qFRZIjroht5aaUHdBSs0G1-9xvzf4dXl9GbMRM3Dtt9P-4-a784pjyNRZc1dbyHHvxxWzgtaumeRw/s320/J+M+Casany.jpg" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgiRQajydw71dlDa6NmmaOyO8M4Ez8Qvc_vPyDiAAphmZiNmeQAW05EhAwvgyX-_pEtl6hPkDlWAP52DnZox6b03r0sY3mZtPWXNCGiSoHL3fMkMV_rgS7x35BLPNEXfm22SUFYZS5UkE/s1600/Bruno+Tamarit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgiRQajydw71dlDa6NmmaOyO8M4Ez8Qvc_vPyDiAAphmZiNmeQAW05EhAwvgyX-_pEtl6hPkDlWAP52DnZox6b03r0sY3mZtPWXNCGiSoHL3fMkMV_rgS7x35BLPNEXfm22SUFYZS5UkE/s320/Bruno+Tamarit.jpg" /></a></div></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> La resta del repartiment dóna vida a personatges interessants <span face="futura-pt" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: left;">que completen el ventall d'una societat apartada del món i que aporten força dramàtica a la història</span>: Héctor Fuster, <i>Babbybobby Bannett</i>, el mariner que ha perdut la dona; Dani Machancoses, <i>Doctor McSharry</i>, el metge entregat als seus pacients; Guille Zavala, <i>Bartley</i>, l'adolescent que rep tots els colps de la germana major, <i>Helen McKormick</i>, una xica dura, malparlada, enèrgica i divertida al mateix temps defensada per Laura Sanchis.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Si no teniu ocasió de veure l'obra aquest cap de setmana, al febrer (entre el 3 i el 28 de febrer) tornaran de nou al Teatre Micalet de València. No us la perdeu! </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbcEOqL87coTof8FsDkEQOCUW0GLf-IzX2FtagxUUyYognHws95C8O_jNA8ibbKEY2sjvWdS0OfCiq0AWJsJyVemAwMLtZpEjmC-1vsUJHXQv_Zu9VtuyoxTc5-CEk44k93MkdWeNY_AuJFi3ylyzsdx_HoMykhpKmZPyffEFdpr3I6RObObvDjY-q/s740/Inishmaan.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="718" data-original-width="740" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbcEOqL87coTof8FsDkEQOCUW0GLf-IzX2FtagxUUyYognHws95C8O_jNA8ibbKEY2sjvWdS0OfCiq0AWJsJyVemAwMLtZpEjmC-1vsUJHXQv_Zu9VtuyoxTc5-CEk44k93MkdWeNY_AuJFi3ylyzsdx_HoMykhpKmZPyffEFdpr3I6RObObvDjY-q/s320/Inishmaan.gif" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>Fotos</b>: Santiago Carreguí</div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><h3 style="text-align: justify;"><b>Enllaç al <a href="https://teatremicalet.org/wp-content/uploads/2020/11/Programa_Ma_Malfet-1.pdf" target="_blank">programa de mà</a></b></h3><div><br /></div><div><span style="background-color: #fcff01;">Article publicat anteriorment el 19 de novembre de 2020</span></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-20623945711912586882023-03-02T12:40:00.003-08:002023-03-02T17:25:04.299-08:00Cristina, un muntatge eixerit amb un plantejament interessant <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5II_tUsnZiNnEG3qySSYnaAELwuVDDTytAQVSAo9M2yk1WUp3Ar-1jVijFDesYlxfxzdi1L_WFgdxbKPyxrwHSOoz3xHzYskk3M74xmgNrWpkAczo6tm9NQ_8ElanLkrYpU3tVCZfsFy3_CVhU7CBArE5L1DUeG4eZRQZ0xB9RHZm9YfU3ynwi1h2/s1580/Cristina.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="882" data-original-width="1580" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5II_tUsnZiNnEG3qySSYnaAELwuVDDTytAQVSAo9M2yk1WUp3Ar-1jVijFDesYlxfxzdi1L_WFgdxbKPyxrwHSOoz3xHzYskk3M74xmgNrWpkAczo6tm9NQ_8ElanLkrYpU3tVCZfsFy3_CVhU7CBArE5L1DUeG4eZRQZ0xB9RHZm9YfU3ynwi1h2/s320/Cristina.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hui dijous s'ha estrenat al <a href="https://es.patronbase.com/_TeatreMicalet/Productions/364/Performances" target="_blank">Teatre Micalet</a> de València <i>Cristina</i> de la Companyia Fantàstica Meravellosa. En l'obra, tres dones joves, angoixades per la música, per qui es quedarà amb el ram de la núvia i els esdeveniments, de vegades esperpèntics, d'una celebració de casament, es plantegen el futur, la vellesa. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fins al diumenge, 5 de març, es presenten amb un decorat senzill i un text atrevit on la música, els sons gravats i la il·luminació juguen un paper important per recrear el ball posterior al banquet de casament. Una actuació brillant d'Ivet Zamora, Tatiana Dunyó i <a href="http://carlosochando.com/#slide13" target="_blank">Marina Alegre</a>, una obra interessant que et remourà els budells a partir d'interrogants com "què passarà quan no tinguem a ningú". </div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta reflexió, que es barreja amb instants del present, trau a la llum les relacions de dependència amb la parella i la pròpia família i enllaça amb qüestions, tractades amb molta sensibilitat i des de l'estima a les àvies, sobre la salut mental de les persones grans (alzheimer, demència), la necessitat de comunicar-se (por a la soledat) o el temor a no aclarir-se bé amb la tecnologia (dependència); és a dir, la por a les lamentacions, a no saber com portar bé la vellesa. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Temes que es posaran damunt la taula durant el banquet de casament de <i>Cristina </i>amb un punt de comèdia que ens fa distanciar-nos sovint de l'angoixa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wdSym9mlpl0" title="YouTube video player" width="560"></iframe> </div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">El pànic d'estar desaprofitant la festa (de la joventut?) ja es manifesta des del començament de l'obra en entrar a la sala a través de l'exercici físic i a</span>mb frases com: "Fa exactament 9 cançons que voldria estar ballant". "Fa exactament 9 cançons, 4 plats, dos tiramisús i tres copes de cava que l'espero". "Fa… 26 anys que no sé què vull". "Però jo soc una persona que balla". (<i>Però no balla</i>). "No, no és ara, és que no hi ets mai!" (<i>Crida per telèfon</i>). "No sé ni per què he vingut. A mi aquestes celebracions em posen molt nerviosa. I trista". (<i>Somriu</i>)."Tota l'estona, tota la vida és aquesta festa on vas arrossegant els peus". "I no m'heu explicat a qui es truca quan no hi sou"... es va creant un clímax que deixa al descobert com de fràgils som els humans respecte al futur que ens llaurem o ens espera.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><b style="text-align: left;">FITXA TÈCNICA</b></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiCJKqTGRupuB4jme2euDi6X8kVgKO7awZuSJyWF7iGwakicGs2YUgY5Ke_izWPU0g6y6sNe1kdmOzeS9KrTeKr5wn0XN9zSSncTKgrCRlIPKpeV4Pt2MiNwCnFe-eRKKhXsrq7GG0A1WrIB6UPBFF6jBPLpB4z2SnDrdGWhubqdttDSFWsr6YJs-j/s1472/Cristina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="1472" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiCJKqTGRupuB4jme2euDi6X8kVgKO7awZuSJyWF7iGwakicGs2YUgY5Ke_izWPU0g6y6sNe1kdmOzeS9KrTeKr5wn0XN9zSSncTKgrCRlIPKpeV4Pt2MiNwCnFe-eRKKhXsrq7GG0A1WrIB6UPBFF6jBPLpB4z2SnDrdGWhubqdttDSFWsr6YJs-j/s320/Cristina.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div><div><br /></div><div><b>SINOPSI</b></div><div><br /></div><div>El banquet s'ha acabat i la nit avança. Tres dones, que no es coneixien abans,es<span style="text-align: left;"> troben al fons del saló de bodes. Inmòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que deuria ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seues pors. La por d’envellir soles, però també d’envellir amb algú. Que els vells que cuiden siguen els seus pares. </span></div><div><span style="text-align: left;"><br /></span></div></div><div><b><br /></b><div style="border: 0px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif;">Direcció</strong><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-weight: inherit;">:</strong><span face="Montserrat, sans-serif" style="color: #333333;"><span style="font-weight: inherit;"> Marina Alegre, Tatiana Dunyó, Ivet Zamora i Júlia Valdivielso.</span></span><br /><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif;">Interpretació i text</strong><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-weight: inherit;">:</strong><span face="Montserrat, sans-serif" style="color: #333333;"><span style="font-weight: inherit;"> Marina Alegre, Tatiana Dunyó i Ivet Zamora</span></span><br /><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif;">Espai Escènic i il·luminació</strong><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-weight: inherit;">:</strong><span face="Montserrat, sans-serif" style="color: #333333;"><span style="font-weight: inherit;"> Xènia Cubí</span></span><br /><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif;">Disseny de so</strong><strong style="color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-weight: inherit;">:</strong><span face="Montserrat, sans-serif" style="color: #333333;"><span style="font-weight: inherit;"> Andrea Bel</span></span></div><div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><strong>Assessoria de moviment:</strong> Blanca Tolsá<br /><strong>Producció:</strong> Pol Berch<br /><strong>Disseny gràfic i direcció d’art:</strong> Maria Roca i Mercè Ripoll<br /><strong>Agraïments:</strong> Victoria Szpunberg, Marc Chornet, Maria Estela, Georgina Viñolo, Nina Tuset, Arnau Guillén, Elisabet Mateu, Cristina</div><div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><b style="color: black; font-family: "Times New Roman";">DURADA</b><span style="color: black; font-family: "Times New Roman";">: 60 minuts</span></div></div><div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div><div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman";"><span><b><br /></b></span></span></div><div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman";"><span><b>Informacions rellevants</b></span><span style="font-weight: inherit;">: </span><b><a href="https://tempsarts.cat/arts-esceniques/cristina-de-fantastica-meravellosa-les-preocupacions-de-totes/#.Y_8KrmngCH4.twitter" target="_blank">El Temps de les Arts</a></b></span></div></div><div style="border: 0px; color: #333333; font-family: Montserrat, sans-serif; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-54363598136037412662023-01-28T01:30:00.005-08:002023-02-02T04:48:47.225-08:00"Ai, Carmela ", d'imprescindible visió!<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><h1 style="clear: both; text-align: center;"><br /></h1><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEmlXwvDBtKKNlwtrsoxziibjta6Sgd0erWNLRJ9YAOR4-zu1eBn43hVLOauvu85PfRY9CMG6UfTk8QVlXkZdzNI-PanMgSzBA5gKQ3NsFqPBexSbHKG9QcQqZLjiKx1gYJt003n80OdU7xlRu9GREL3rWJCF9wOo9zslfnbUSym4FBBRu0lDG3ThJ/s1900/Ai,%20Carmela!.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="877" data-original-width="1900" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEmlXwvDBtKKNlwtrsoxziibjta6Sgd0erWNLRJ9YAOR4-zu1eBn43hVLOauvu85PfRY9CMG6UfTk8QVlXkZdzNI-PanMgSzBA5gKQ3NsFqPBexSbHKG9QcQqZLjiKx1gYJt003n80OdU7xlRu9GREL3rWJCF9wOo9zslfnbUSym4FBBRu0lDG3ThJ/s320/Ai,%20Carmela!.jpg" width="320" /></a></div><br /><h1 style="clear: both; text-align: center;">Torna al Teatre Micalet </h1><h1 style="clear: both; text-align: center;">des de l'<span style="background-color: #fcff01;">1 al 26 de febrer</span></h1><h1 style="clear: both; text-align: center;"><br /></h1><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGkT2B7P-ULbJV_QZGau4mZDaKpVzhej6ZLOgVLN9S3T9qBZ7x4WLXS9fZdQJKOhHz2YkxPsYeh87mNCG6XVk-hrYFANo42MJIfCXvSTLYFrNnq1u6b5EV5xXCRzLYQ5Imfw9ilIw4yXw/s1102/Carmela.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1102" data-original-width="849" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGkT2B7P-ULbJV_QZGau4mZDaKpVzhej6ZLOgVLN9S3T9qBZ7x4WLXS9fZdQJKOhHz2YkxPsYeh87mNCG6XVk-hrYFANo42MJIfCXvSTLYFrNnq1u6b5EV5xXCRzLYQ5Imfw9ilIw4yXw/w154-h200/Carmela.jpg" width="154" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0kSK1HVlMVl3jKIgHCN3tRzR8_HYlmQHMt_tpcKoJ6mEvOMQi5b2OdqniNkPwaxK0Hg1AOXxulvFPGdiyBjPpcosKNK1hWWW3cU1GzoNGA84UJJfGsk6gXf85x3SKXd4OKKn6li8_gA/s2045/CCI29042021.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2045" data-original-width="1678" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0kSK1HVlMVl3jKIgHCN3tRzR8_HYlmQHMt_tpcKoJ6mEvOMQi5b2OdqniNkPwaxK0Hg1AOXxulvFPGdiyBjPpcosKNK1hWWW3cU1GzoNGA84UJJfGsk6gXf85x3SKXd4OKKn6li8_gA/w165-h200/CCI29042021.jpg" width="165" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Amb èxit de públic, hui dimecres s'ha estrenat, al <a href="https://teatremicalet.org/ai-carmela/" target="_blank">Teatre Micalet</a> de València, l'obra de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Sanchis_Sinisterra" target="_blank">José Sanchis Sinisterra</a> <i>Ai, Carmela</i>, dirigida molt encertadament per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Josep Manel Casany. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Amb una aparent i senzilla escenografia (d'Eduardo Díaz) que ens recorda un teatre buit amb la boca habitual dels teatres modernistes d'alguns pobles valencians, el pati de butaques del teatre Micalet es transforma per donar pas a una brillant representació on el drama, la comèdia i l'esperit de la revista van de la mà. Contribueix a crear el clima que busca Joan Peris, el disseny d'il·luminació de Jordi Carcelen per permet la distinció entre l'oníric i el present.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'obra forma part ja de l'ideari teatral de molts valencians que l'han pogut veure representada en teatre des del 1987 o en la versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura. La mateixa Companyia de Teatre Micalet ja la va estrenar amb èxit al setembre del 1997. Des d'aleshores han passat vint-i-quatre anys, però els personatges i la representació han guanyat en excel·lència gràcies a l'experiència, la complicitat i el saber fer de tres dels grans professionals que tenim a l'escena valenciana. Un gran goig notar la direcció de Joan Peris i veure a l'escenari Pilar Almeria i Josep Manel Casany que broden els personatges.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWSmIvitJKZM1OrSCzcNtVZ_Ph0Q27IqwIdbCl-eyJJSzKZhxFhGlvgp61x9seU-rwlMqCRLMBCq4EJ_07rlr4FgMqnRK3ou87PZXjkM4RE4Kgp-oBl8iCJOsnrvHXZ8PvMRZ3MeWn-NM/s1988/Carmela.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1326" data-original-width="1988" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWSmIvitJKZM1OrSCzcNtVZ_Ph0Q27IqwIdbCl-eyJJSzKZhxFhGlvgp61x9seU-rwlMqCRLMBCq4EJ_07rlr4FgMqnRK3ou87PZXjkM4RE4Kgp-oBl8iCJOsnrvHXZ8PvMRZ3MeWn-NM/w400-h266/Carmela.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Es tracta d'una obra construïda sobre metàfores i personatges poètics que traslladen a l'espectador les emocions, les reflexions i les anècdotes durant la tragèdia de la guerra civil. En línies generals, no s'abandona la gràcia que se suposa a dos còmics de revista, <a href="https://www.contextoteatral.es/aycarmela.html" target="_blank">Paulino i Carmela</a>. "<i>Variedades a lo fino</i>" simbolitza als humils perdedors de la guerra: l'idealista Paulino, sensat, temorenc a voltes, sempre enamorat i orgullós de l'atrevida, graciosa, solidària i valenta Carmela. Ell intenta posar seny, marcat pel temor i el desig de poder tornar a la zona republicana, llevant-li importància i frenant l'ímpetu de Carmela; ella, tot cor, deixa veure la seua profunda humanitat solidaritzant-se amb els condemnats presents a qui no vol infringir-los cap mal.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquesta parella d'artistes que actuaven en la frontera de la guerra, dins de territori republicà, són sorpresos per l'exèrcit vencedor i obligats a representar la seua funció davant de la tropa "nacional" i d'uns brigadistes republicans que havien de ser afusellats al dia següent. Aquest fet, que marca les seues vides, transporta l'espectador a un món fantàstic i a la reflexió sobre el que ens podem trobar després de la mort on el caos de la guerra també pot estar-hi present.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'obra esdevé una reivindicació del culte a la llibertat i un recordatori imprescindible en aquests moments on encara és necessària la lluita per dignificar la memòria històrica.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">_____________________</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Al web del Teatre Micalet podeu trobar més informació, com les línies següents en què la companyia i, en especial, Joan Peris amb la direcció de l'espectacle destaca alguns aspectes de l'obra.</div></div><p></p>1. 'Ai, Carmela!' és un cant a la memòria, un exercici contra l'oblit, però també és un homenatge al teatre i als artistes de varietés que havien de recórrer els pobles per guanyar-se la vida. <div><br /></div><div>2. Per expandir aquest homenatge, Joan Peris ha remodelat la distribució del Teatre Micalet per recrear l'ambientació d'un teatre clàssic, incloent-hi una embocadura inspirada en la de l'històric Teatro Ruzafa, espai ja desaparegut, que va ser un punt de referència per als artistes de varietés.</div><div><br /></div><div>3. L'obra, construïda amb la tècnica del flashback a partir dels records de Paulino, després de la mort de Carmela, reflexiona sobre un dels episodis de la nostra història, com va ser la Guerra Civil. Un espectacle en el qual es troben tots els ingredients per connectar amb l'espectador.</div><div><br /></div><div>4. <span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"> El vestuari de 𝑨𝑰, 𝑪𝑨𝑹𝑴𝑬𝑳𝑨! va ser dissenyat l’any 1997 per Enric García. Ell és el responsable d’unes peces tan característiques. </span></div><div><br /></div><div style="text-align: right;"><b>València, 28 d'abril de 2021</b></div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-39624273817166483942022-12-21T13:00:00.001-08:002022-12-21T13:00:00.201-08:00La màgia del teatre: la paraula. Nadal a casa els Cupiello<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
Enguany torna al <a href="http://www.teatremicalet.org/nadal-a-casa-els-cupiello-del-18-de-desembre-de-2019-al-12-de-gener-de-2020/">Teatre Micalet</a> de València l'obra <i><a href="http://www.teatremicalet.org/nadal-a-casa-els-cupiello-del-12-de-desembre-de-2018-al-13-de-gener-de-2019/">Nadal a casa els Cupiello</a></i>, una comèdia que us entretindrà i us farà començar les festes amb diversió i alegria; és per això que us deixe l'escrit publicat el 2017 amb motiu de la reestrena de l'obra. <b><span style="color: red;">Enguany </span>s'estaran des del dimecres 21 de desembre fins al diumenge 8 de gener de 2023</b>. En el repartiment intervindran Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br style="text-align: left;" /><b style="background-color: yellow; text-align: left;">Publicat anteriorment el 14 de desembre de 2017</b><br style="text-align: left;" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Podeu descarregar-vos el <a href="https://teatremicalet.org/wp-content/uploads/2020/12/Programa_Ma_Nadal-2021.pdf" target="_blank">programa de mà</a>.</b></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/xqR-7JQB-c0?rel=0" width="560"></iframe>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
_______________________________________</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH73a3ZGAFhkccPeBOcyY_Hhgg4vL9b4kChsUPWzQeIX82X0oM9CflPwwXBiRXTB4J6Fo22tdhiyW_ZRPRKelMIDyooJOn-gs0ffrokjdz0iMI9zYas1hDCcgamM4wezq718a47c4QN0E/s1600/NADAL-EN-CASA-ELS-CUPIELLO-1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH73a3ZGAFhkccPeBOcyY_Hhgg4vL9b4kChsUPWzQeIX82X0oM9CflPwwXBiRXTB4J6Fo22tdhiyW_ZRPRKelMIDyooJOn-gs0ffrokjdz0iMI9zYas1hDCcgamM4wezq718a47c4QN0E/s320/NADAL-EN-CASA-ELS-CUPIELLO-1.jpg" width="240" /></a></div>
Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de <i><b><a href="http://www.teatremicalet.org/nadal-en-casa-els-cupiello-del-14-de-desembre-de-2017-al-14-de-generde-2018/">Nadal a casa els Cupiello</a></b></i> vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.<br />
<br />
Com ja us deia en l'<a href="http://calidoscopivives.blogspot.com.es/2017/12/un-moment-de-diversio-assegurada-amb.html"><b>apunt anterior</b></a>, es tracta d'una obra escrita el 1931 que va ser ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Italia_fascista"><b>1929</b></a>. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYUJxfhcx6FMwZptytpmu47Kn8lPtqfB_YRmlIqK5A8hb54xKhDcpD-Cx5md_hY8WUso6g-JQY3se9-xQ8Swd3-hOfDXZXgsEIDQc9l8lREjDrxYN2eW5YVsGTIM1PqFnFSCqRcwrUUY0/s1600/598466-944-664.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="944" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYUJxfhcx6FMwZptytpmu47Kn8lPtqfB_YRmlIqK5A8hb54xKhDcpD-Cx5md_hY8WUso6g-JQY3se9-xQ8Swd3-hOfDXZXgsEIDQc9l8lREjDrxYN2eW5YVsGTIM1PqFnFSCqRcwrUUY0/s400/598466-944-664.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.<br />
<br />
L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVHNhS-uW1WadVgapSHY2QCYPlGrEXwlr1Xb6NHj_HXyLZz97c-lYIoAiK4557aKSQLQUAo4GGs0pQYeSw5ofeyrXwc6_je_AANgvLNhYSPiObR4FHnA5hVeH2jSNurZijW8KGUGFvFyI/s1600/Captura-de-pantalla-2017-11-23-a-las-20.27.06-300x216.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="216" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVHNhS-uW1WadVgapSHY2QCYPlGrEXwlr1Xb6NHj_HXyLZz97c-lYIoAiK4557aKSQLQUAo4GGs0pQYeSw5ofeyrXwc6_je_AANgvLNhYSPiObR4FHnA5hVeH2jSNurZijW8KGUGFvFyI/s1600/Captura-de-pantalla-2017-11-23-a-las-20.27.06-300x216.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la <b>Companyia de Teatre Micalet</b> amb <i><b>Nadal a casa els Cupiello</b></i> al <b>Teatre Micalet</b> de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita, ni que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal del gaudi compartit i un gran somriure a la cara. </div>
<b><br /></b>
<b>No us la perdeu!</b><br />Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-15226745941161826022022-12-20T01:00:00.005-08:002022-12-20T17:56:01.795-08:00Torna 'Nadal a casa els Cupiello'<div style="text-align: justify;">
<h3 style="text-align: center;">
<b style="background-color: yellow;"></b></h3>
<h1 class="post-title entry-title" style="background-color: white; border: none; color: #111111; font-family: Oswald, sans-serif; font-weight: normal; line-height: 1.4em; margin: 0px 0px 0.3em 20px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: start; text-transform: uppercase; word-spacing: 2px; word-wrap: break-word;">
<div style="text-align: center;">
<span style="line-height: 1.4em;"> </span><span style="line-height: 1.4em;">DEL 21 DE DESEMBRE DE 2022</span><span style="line-height: 1.4em;"> </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="line-height: 1.4em;">AL 8 DE GENER DE 2023</span></div>
</h1>
<h3 style="text-align: center;">
<b style="background-color: yellow;">Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet</b></h3><div><b style="background-color: yellow;"><br /></b></div>
</div><div style="text-align: justify;">Per tancar i obrir l'any, la <a href="https://teatremicalet.org/nadal-a-casa-els-cupiello-4/" target="_blank">Companyia Teatre Micalet</a> torna a divertir-nos, com des del 2017, amb "<i><a href="http://www.teatremicalet.org/nadal-en-casa-els-cupiello-del-14-de-desembre-de-2017-al-14-de-generde-2018/">Nadal a casa Els Cupiello</a></i>" al <a href="http://www.teatremicalet.org/">Teatre Micalet</a> de València. Es tracta d'una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris i protagonitzada enguany per Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Prengueu nota dels <b>horaris</b><strong style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: left;">:</strong><span style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: left;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: left;">Dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores / Dissabtes i diumenges a les 19:00 hores / *Dia 24 desembre no hi ha funció / *Dia 25 de desembre la funció serà a les 20:00h / *Dimarts 27 de desembre funció a les 20:00h / *Dia 31 desembre </span><strong style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: left;">‘Especial nit de Cap d’Any’</strong><span style="background-color: #fafafa; color: #202020; font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: left;"> a les 23:00h.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b><b style="background-color: yellow;">Publicat anteriorment el 4 de desembre de 2017</b></div><div style="text-align: justify;"><b style="background-color: yellow;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="background-color: yellow;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj-pTDVqRWDOY3BxDtJmq8GLsMOaehzjf0YOAq_QCBpSDcx7WDxWZmF1CKx3TiRTjnPKmP_i_IdDAgwMnVxTDbEq6OMOZuADiEegPl3_dA4BgkQjU8wF0kiIhmZhPmiE0zAeGBFgXoHc9ow3R80hcHTTHxrcuH6qfByrDexbiJreTJD7kmuZfNs6VJU=s1200" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="901" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj-pTDVqRWDOY3BxDtJmq8GLsMOaehzjf0YOAq_QCBpSDcx7WDxWZmF1CKx3TiRTjnPKmP_i_IdDAgwMnVxTDbEq6OMOZuADiEegPl3_dA4BgkQjU8wF0kiIhmZhPmiE0zAeGBFgXoHc9ow3R80hcHTTHxrcuH6qfByrDexbiJreTJD7kmuZfNs6VJU=s320" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduardo_De_Filippo">Eduardo de Filippo</a> </b>(Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><a href="https://www.nuvol.com/critica/un-classic-de-nadal/"><b>Natale in Casa Cupiello</b></a></i> és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifNuswa4ysRvhFBaNB9i2tWWXlDrTVFwRxYjj6Vpie7x-Dw4RvEtE3hD-jDwMugWS08LnvPbGvSfMQ1T4YelXRoy_m4K6_5oPrhDEUtMhA5O6yo1ev3bEg7Di2r-JfvGv4Uia5UnkdUVk/s1600/1unnamed.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="525" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifNuswa4ysRvhFBaNB9i2tWWXlDrTVFwRxYjj6Vpie7x-Dw4RvEtE3hD-jDwMugWS08LnvPbGvSfMQ1T4YelXRoy_m4K6_5oPrhDEUtMhA5O6yo1ev3bEg7Di2r-JfvGv4Uia5UnkdUVk/s400/1unnamed.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre <i>Luca Cupiello</i>, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona <i>Concetta</i>, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, <i>Tommassino</i>, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle <i>Pasqualí</i>, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, <i>Ninuccia</i>, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, <i>Nicolino</i>, un home gelós i avorrit; aquesta vegada <i>Ninuccia </i>està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, <i>Vittorio</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 8 de gener i, coneixent l'èxit en temporades anteriors i el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.<br />
<br />
Amplieu <a href="https://teatremicalet.org/nadal-a-casa-els-cupiello-5/" target="_blank">informació</a>.<br /><br /></div>
Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-22108697585970878832022-12-19T14:30:00.233-08:002022-12-20T18:26:22.876-08:00'Aforismats', l'entusiasme pels aforismes de Joan Fuster<p style="text-align: justify;">Si heu passat per la Plaça de l'Ajuntament de València i, més en concret, per davant de l'edifici <a href="https://ivc.gva.es/val/escena-val/noticies-escena/presentacio-daforismats" target="_blank">Rialto</a>, haureu vist que, a la façana principal, llueix un provocador, divertit i canavalesc cartell amb la caricatura de Joan Fuster, rialler i irònic, lluint unes particulars ulleres per anunciar l'obra <i><a href="https://ivc.gva.es/val/escena-val/programacio-escena/teatre-rialto-de-valencia-escena/aforismats-val" target="_blank">Aforismats</a></i>. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDuohbrGjWRQAc9wiBebe4Ia8NXy0p-9SVopDDEBatTj24K6hCGBBXzQR81vQjxDDQAbGp94CujkXRRr4jXaqRefmFNvMZGZQl9wUWoyw7CuVeNOGHy2Z7YZqnY00OEcEQbGUNcjOE03MZVfqQaC1K07DiYMCMeSvZbSzcg-nNFzP9WpJRTar3HOJN/s3055/Aforismats%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2086" data-original-width="3055" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDuohbrGjWRQAc9wiBebe4Ia8NXy0p-9SVopDDEBatTj24K6hCGBBXzQR81vQjxDDQAbGp94CujkXRRr4jXaqRefmFNvMZGZQl9wUWoyw7CuVeNOGHy2Z7YZqnY00OEcEQbGUNcjOE03MZVfqQaC1K07DiYMCMeSvZbSzcg-nNFzP9WpJRTar3HOJN/w400-h274/Aforismats%201.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Si us atreviu a passar-ho bé, aneu a la Sala Rialto; contemplareu danses urbanes i escoltareu els textos, el dispositiu sonor i la música electrònica a càrrec del DJ Tusfer i cinc intèrprets extraordinaris. Irreverents, irònics, provocatius, encertats com Fuster? Comproveu-ho vosaltres.<p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjahXOWt15W6HIZQcPOF86MO2SilzK5XP1gL6tuO6Z2QfRis6hTyJWc8HUC9vcsRTKqUmYh5f-mUgCo3DqpuFArl1Lri0PhRtWBT3H750cO9LMeUYnq_yoKZKkUZrYlQ9WZpy1sxSSH79NcVLo2QuUJtWgNmj4lJQtfhRvNN9fLxqDiq_FI4D98G6Gv/s1337/Aforismats%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="963" data-original-width="1337" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjahXOWt15W6HIZQcPOF86MO2SilzK5XP1gL6tuO6Z2QfRis6hTyJWc8HUC9vcsRTKqUmYh5f-mUgCo3DqpuFArl1Lri0PhRtWBT3H750cO9LMeUYnq_yoKZKkUZrYlQ9WZpy1sxSSH79NcVLo2QuUJtWgNmj4lJQtfhRvNN9fLxqDiq_FI4D98G6Gv/w200-h144/Aforismats%201.jpg" width="200" /></a>* <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpUwcXAeffY4HPfASsGxAnVzVRu97eehQ9ay0Ywx0SvTNJv9-RElUnEjb1byI0MV0gtflMzEY579Qj9BrH1gXLpIrdR6WuHs1ob146alaXbxrc8lKSJ8TNDkCFRpCnwY8S4K4bbxEc-RgTuAsIsVYV6S1PUwdPqzALgmcA_uFmQf73Pa4qgTFBZAt1/s6000/Aforismats%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3744" data-original-width="6000" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpUwcXAeffY4HPfASsGxAnVzVRu97eehQ9ay0Ywx0SvTNJv9-RElUnEjb1byI0MV0gtflMzEY579Qj9BrH1gXLpIrdR6WuHs1ob146alaXbxrc8lKSJ8TNDkCFRpCnwY8S4K4bbxEc-RgTuAsIsVYV6S1PUwdPqzALgmcA_uFmQf73Pa4qgTFBZAt1/w216-h135/Aforismats%204.jpg" width="216" /></a>*</div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">L'obra estarà en cartell del 19 fins al 29 de desembre de 2022. Al teatre Rialto gaudireu de l'interessant treball col·lectiu de l'equip de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) que promociona textos, intèrprets i muntatges per arribar a tots els públics. En aquest cas, a bon segur que atraurà també el públic juvenil (de 12 a 99 anys) i li descobrirà detalls divertits i intel·ligents de l'intel·lectual valencià més reconegut per la seua poesia, els seus assajos i, especialment, pels seus aforismes punyents i certers que us faran rascar-vos la closca.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe6V1JaUPZp8L5t3a1z3xEkKeCYB8lloOYTXr__aZrQJ4V4p8SVpHX1H3XkzRBGJJ-1Kt68Y43DpEEKbvh6KHKRO-dflPCFaW4Ti0r8hQ9YM-OuR_pWBxFavqkiatgnGxETchLphe6k8CibQINzwQV0_547RoWgubI8cX7X7kTW-UuqWCsZgFue7W/s1510/Aforismats%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="955" data-original-width="1510" height="126" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe6V1JaUPZp8L5t3a1z3xEkKeCYB8lloOYTXr__aZrQJ4V4p8SVpHX1H3XkzRBGJJ-1Kt68Y43DpEEKbvh6KHKRO-dflPCFaW4Ti0r8hQ9YM-OuR_pWBxFavqkiatgnGxETchLphe6k8CibQINzwQV0_547RoWgubI8cX7X7kTW-UuqWCsZgFue7W/w200-h126/Aforismats%202.jpg" width="200" /></a>* <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu2TcIsav5akjV7ASF4TDdhdO3ce9a2ONmAHdYiR0GUqdOx4qLzDLZ5MuwAN94HbXUtz2jjEKyQJSJ0ZZ35FEZZIh8PhqCqevmqPqkbIZAGC0Js-HqhJanzzZlgAaosRe4xVeFWxXgrcoAbAzSj0-Aj-gztJwe7i12I1KyCN82wiCR0m7eHjnocv08/s1533/Aforismats%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="971" data-original-width="1533" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu2TcIsav5akjV7ASF4TDdhdO3ce9a2ONmAHdYiR0GUqdOx4qLzDLZ5MuwAN94HbXUtz2jjEKyQJSJ0ZZ35FEZZIh8PhqCqevmqPqkbIZAGC0Js-HqhJanzzZlgAaosRe4xVeFWxXgrcoAbAzSj0-Aj-gztJwe7i12I1KyCN82wiCR0m7eHjnocv08/w200-h127/Aforismats%203.jpg" width="200" /></a>*</div><p></p><p></p><p style="text-align: justify;">Fa goig veure ballar, dir i moure's per l'escenari amb energia al grup de 5 intèrprets (Álvaro D. Río "Tidra", Ángel Lara, Victoria Mínguez, Inka Romaní i Sílvia Sahuquillo) tan ben coordinats i auxiliats per DJ Tusfer, que posa música a la dansa i al text. Dóna gust veure gent jove amb codis i llenguatges actuals que transmet amb senzillesa i gràcia els textos de Fuster. </p><p style="text-align: justify;">No ens sorprén gens que la proposta de l'IVC siga trencadora i que, fins i tot, puga colpir d'entrada els espectadors menys joves. No ens sorprén que els alumnes de Secundària i Batxillerat puguen gaudir del muntatge i, divertint-se, aprenguen de nou o repassen -ara a través d'un codi teatral- allò que ja sabien: quatre notes biogràfiques sobre Joan Fuster, uns pocs aforismes i les preferències més quotidianes de l'autor suecà. </p><p style="text-align: justify;">Sigueu grans o joves, aprofiteu els pocs dies que s'hi representarà a la 7a. planta del Teatre Rialto l'espectacle <a href="https://ivc.gva.es/val/escena-val/noticies-escena/presentacio-daforismats" target="_blank"><i>Aforismats</i></a>, us divertirà i sorprendrà el mestissatge del treball en conjunt. Les coses senzilles són les més complicades d'aconseguir i <i>Aforismats </i>ho encerta amb la seua efectista i, aparentment, senzilla proposta que sap a poc; un treball brillant que convida a llegir Fuster o a rellegir-lo i conéixer millor la seua obra; un treball que et despabila amb la paraula i els seus bons ritmes. </p><p style="text-align: center;">__________________________</p><p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK8_KrooshP--kTPRpx4iWheOSMNtupyQAIa_78lo-aVgHEmLqn-Wvy7BVLiq9ogN81-ZALFKWN0gOKgi4eYwioYPnyuF8tXBizmsRiSyd6eVty4HTmydYayUugpHVxZcRx3-zZFQLnRammptmuQ2Lhjt49K7gqmaKfHJPLtFWDgUubewrnNilwEfq/s4032/20221219_195156(0).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK8_KrooshP--kTPRpx4iWheOSMNtupyQAIa_78lo-aVgHEmLqn-Wvy7BVLiq9ogN81-ZALFKWN0gOKgi4eYwioYPnyuF8tXBizmsRiSyd6eVty4HTmydYayUugpHVxZcRx3-zZFQLnRammptmuQ2Lhjt49K7gqmaKfHJPLtFWDgUubewrnNilwEfq/w400-h300/20221219_195156(0).jpg" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Consulta la<span style="color: #2b00fe;"><b> <a href="https://ivc.gva.es/admin/assets/docs/a/f/aforismatsaproximacio-didactica-per-comencar.pdf" target="_blank">proposta didàctica</a></b></span>.</p><p style="text-align: justify;">* <b>Fotografies</b>: IVC</p>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7987765753881071748.post-58599293339443534822022-12-16T06:09:00.022-08:002022-12-19T04:08:25.364-08:00Sensacional 'Big Drums': pura energia, ritme, força, sensibilitat i bon humor!<div style="text-align: justify;"><b>Big Drums, de <a href="http://www.camutband.com/Menu_esp.html" target="_blank">Camut Band</a>,</b> es presenta al<a href="https://teatremicalet.org/big-drums/" target="_blank"> Teatre Micalet de València</a> el proper cap de setmana. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXSXEdm-ux3Jt_aFDLWGxZBc1RzLSC-bXwncllsQxFmFcOIefVhYlpclS1pTgIN-2v_DhGHRcGJhcGIMUTJR7XRF86QEkXgxpcGefzatHbcLYAQfadtOPQS3l91HJTyXNhdrP17IMIQkW2whTRBXpFIleZ4uzDzqxwjI4FOaCAyAW8Rkyk4U05nbNI/s1892/Camut.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="919" data-original-width="1892" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXSXEdm-ux3Jt_aFDLWGxZBc1RzLSC-bXwncllsQxFmFcOIefVhYlpclS1pTgIN-2v_DhGHRcGJhcGIMUTJR7XRF86QEkXgxpcGefzatHbcLYAQfadtOPQS3l91HJTyXNhdrP17IMIQkW2whTRBXpFIleZ4uzDzqxwjI4FOaCAyAW8Rkyk4U05nbNI/w400-h194/Camut.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb una molt bona il·luminació per crear art sobre el clar obscur que genera el negre del fons i del propi vestuari (escena de l'arena en blaus o el roig per als ritmes africans) i un so extraordinari, comença l'espectacle a to de xiulet i creix en comunicació, sensibilitat, energia i força, tant pel que fa als intèrprets de dansa com als que els acompanyen amb la música. La coordinació del grup, la compenetració en la realització simètrica del ball, l'harmonia i complicitat entre els músics i els ballarins i la ballarina fan d'aquest espectacle un goig que genera pura adrenalina quan notes que els peus et comencen a ballar assegut a la cadira. Sort que, en algun moment, et conviden a participar amb les mans o la veu en el propi espectacle i se te'n va eixa necessitat de compartir els ritmes de percussió tan potents que generen. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxAp4fiUdPf0zEK9kRlQ_uKSdOsCIPI-Dt-nN99nfE33ThpA2D0SQf2WgK3u7iscIaE0LBO7knP4RnubpvlZg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Aquest ritme , aparentment tan tranquil, va <i>in crescendo</i> al llarg de l'espectacle fins atrapar-te els sentits!</span></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Crec que val la pena mirar algun <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=0KsWMrVmX2Q&ab_channel=CamutBand" target="_blank">vídeo</a></b> de fragments de l'espectacle perquè és un bon convit per a passar-ho bé. Però no ho haureu de pensar massa, només tindreu ocasió de gaudir de l'espectacle, basat en el ball, el ritme i la veu, dissabte 17 i diumenge 18 de desembre. </div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo no m'ho pensaria, <a href="http://www.camutband.com/Historial_cat.html" target="_blank">Camut Band</a> són bon ritme, percussió africana, tap dance, veu i ball sobre sorra, bon humor. Els intèrprets juguen amb els seus papers, intercanvien habilitats i ritmes per a aconseguir un espectacle sorprenent i ple d’energia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgV2ljqjqRJcM8RzQdBWDmgkn58z1QEUMHKDF1Rzn2Jbh_HSg-v5pzfmAdmnzyzF3oepHC2b-HPo0ALVG_SJ_AHoRaB1gMVOd0keNfyS4d3r6ShZWJqPfi2oI2fckZkUDko11r1ITDbXs7iCEB3C8U4RkwaEK4LxJPJ4Saxi4SNfS_CRO-b9Ats-8k/s1008/Camut%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1008" data-original-width="718" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgV2ljqjqRJcM8RzQdBWDmgkn58z1QEUMHKDF1Rzn2Jbh_HSg-v5pzfmAdmnzyzF3oepHC2b-HPo0ALVG_SJ_AHoRaB1gMVOd0keNfyS4d3r6ShZWJqPfi2oI2fckZkUDko11r1ITDbXs7iCEB3C8U4RkwaEK4LxJPJ4Saxi4SNfS_CRO-b9Ats-8k/w285-h400/Camut%202.jpg" width="285" /></a> </div><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si hi aneu, com us he dit abans, segur que us entraran ganes de moure els peus i seguir els ritmes amb les mans. Accepteu les propostes que us faran per participar en l'espectacle i en gaudireu doblement; <a href="https://www.redescena.net/espectaculo/13228/big-drums/" target="_blank">Camut Band</a> ha rodat <i>Big Drums</i> amb el reconeixement de tots els públics d'arreu del món on s'ha presentat i és perquè connecten amb tot tipus de públic que s'estime la música i el ball.</div><div><p>NO US EL PERDEU aquest espectacle per a tots els públics!</p><p><br /></p><p><b>FITXA TÈCNICA</b></p></div><div><b>Producció</b>: Kiting Kita S.L. </div><div><b>Creació i direcció</b>: Camut Band </div><div><b>Intèrprets</b>: Lluís Méndez, Toni Español, Estefanía Porqueras, Guillem Alonso, Sharon Lavi, Néstor Busquets </div><div><b>Música i coreografia</b>: Lluís Méndez, Toni Español, Guillem Alonso, Jordi Satorra </div><div>Instruments: Tap Agut, Tap Mig, Tap Greu, Djembe, Thioungs, Udú Calaix, Bongos, Muxutxs, veu, Sorra </div><div><b>Vestuari</b>: Uli Maciel</div><div><b>Tècnic so</b>: Pau Bosch </div><div><b>Tècnic llums</b>: Evarist Valera</div><div><b>Durada</b>: 1 hora aproximadament.</div>Francesc J. Lópezhttp://www.blogger.com/profile/11944995846751744768noreply@blogger.com0