diumenge, 9 de juliol de 2017

Enquesta teatral

A l'estiu, el TEATRE MICALET tanca... però les seues produccions se'n van de gira!!

Podreu veure:

1. HAMLET CANALLA:
- Al Festival de Teatre Clàssic de L'Alcúdia d'Elx. Jaciment arqueològic. El 28 de juliol.
- Al Festival Sagunt a Escena. Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. El 2 d'agost.

2. EL VERÍ DEL TEATRE:
- Al Festival Sagunt a Escena. Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. El 9 d'agost.

___________________________

 A més a més, abans de marxar de vacances, volen conéixer l'opinió dels espectadors. T'animes a respondre'ls l'enquesta?

enquesta

I perquè veieu que no paren i que ja estan treballant en la propera temporada, ací teniu un AVANÇAMENT que ens han passat.


Temporada 1718

Aneu reservant-vos dates a l'agenda; les propostes s'ho mereixen.

Bon estiu!

dilluns, 3 de juliol de 2017

NIT DE REIS del 4 al 7 de juliol


Acte: Representació teatral de "Nit de reis"
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: del 4 al 7 de juliol
Horari: a les 20,30 h.


Nit de Reis és l’espectacle que sorgeix del treball realitzat pels alumnes del taller de creació escènica que el director i dramaturg Paco Zarzoso imparteix des del passat mes de maig al Teatre Micalet. 

Aquest taller, sota el títol de Cap a un teatre ebri, prenia com a punt de partida els textos de reines i reis, prínceps i princeses escrits per dramaturgs de totes les èpoques: William Shakesperare, George Büchner, Eugène Ionesco, Calderón de la Barca, Samuel Beckett, Valle Inclán, Sòfocles, Albert Camus, Alfred Jarry, etc. 

A partir d'ací, entre tots els participants han creat una tragèdia monàrquica... o una comèdia republicana que no us podeu perdre!

Amplia la informació.

dissabte, 24 de juny de 2017

Equilibri i diversió en 'La comèdia de les equivocacions' de l'EMT de Silla

 

Espectacle: La comèdia de les quivocacions de William Shakespeare en versió de l'Escola Municipal de Teatre de Silla
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: Del 29 de juny al 2 de juliol.
Horaris: consulteu-los ací.
Sinopsi: La ciutat d’Efes està en guerra comercial amb la de Siracusa. Una parella de siracusans desembarca a Efes en contra de les lleis que ho prohibeixen. Encara que coneixen la llegenda que diu que “la ciutat està plena de consumats desvergonyits, d’estafadors, de mags tenebrosos, de bruixes que et fan perdre l’ànima i et deformen el cos”, es quedaran un dia sencer en aquest port màgic en busca dels seus orígens.

Després de quatre dies d'omplir el teatre de la Plaça de Silla, l'EMT de Silla presenta, a València, el seu darrer espectacle: La comèdia de les equivocacions, una de les primeres comèdies de William Shakespeare que basa el seu argument en els embolics que es produeixen quan dos parelles de bessons, Antífol i Dromia de Siracusa, roden per la mateixa ciutat sense que, ni els uns ni els altres, tinguen coneixement de l'existència dels propis germans. Confosos -per error- amb els respectius bessons, acumulen un seguit d'equivocacions que provocaran les rialles i generaran un ritme in crescendo al vodevil que esdevé una festa de música, màscares i color. Però, de tot el que es representa en el sainet sobre la farsa de les equivocacions, el que més m'ha interessat és el que deixen entreveure les relacions personals i socials que s'estableixen en els moments de conflicte; és aleshores quan podem endevinar quines relacions s'establien entre homes i dones, amos i esclaus, pobladors i forasters, administrador de justícia i administrats que no s'allunyen tant de les actuals.

Centrant-nos ja en la gènesi de l'espectacle no vull passar per alt que, des de 1985, Ramon Moreno i Amparo Pedregal han demostrat al públic que es pot fer bon teatre i divertir-lo amb representacions de qualitat. Es tracta d'un teatre no professional però amb molta qualitat, i aquest és un dels seus principals mèrits perquè el nombrós grup d'actors i actrius que conformen els espectacles ho fan amb entrega absoluta i gaudint del seu treball com si foren professionals i això es trasllada al pati de butaques. Ramon i Amparo saben crear escenes de gran plasticitat amb el mínim de decorats i aconsegueixen sempre un moviment escènic atractiu, tot i que, en ocasions, s'han de fer veritables filigranes per posar sobre l'escenari grups tan nombrosos com el que participa en aquesta obra i en un escenari tan menut com el de Silla.




Les vint-i-quatre persones, alumnes de l'EMT, aficionades al teatre o en vies de la seua professionalització, aprenen cada curs noves tècniques i llenguatges que traslladen a l'espectacle i ens sorprenen als que seguim la seua trajectòria. En aquesta ocasió, hi ha darrere d'aquesta meritòria representació un treball que ens recorda les tècniques de la Comèdia de l'Art i les accions còmiques dels millors espectacles de pallassos, representats pels dos inspiradíssims criats bessons, Sergio Escolano Mata i Claudi Ferrer. Així mateix, no podem deixar de banda el treball de cant i dansa, que no té res que envejar a l'estil de Bollywood, amb veus tan interessants com la de Marina Cerdán.




Es fa difícil destacar algun dels actors o actrius, fora dels papers principals, ben defensats per Paula Santana, José Vicent Morales i Emili Chaqués, En tractar-se d'un espectacle coral tots tenen un protagonisme semblant i breus moments presencials. No obstant això, Rosa Navarro està molt bé en el paper de meretriu, així com la parella de germanes, Teresa Llàcer i Enri Sánchez, que completen el trio.

En la part tècnica, cal destacar el treball d'il·luminació de Víctor Antón i el disseny dels 4 telons dobles i a dues cares amb què Gerard Mínguez ha simplificat els decorats.

Felicitats a l'EMT de Silla per oferir-nos un espectacle entretingut i divertit amb la qualitat a què sempre ens tenen acostumats i, en espacial, a Ramon Moreno, que també representà una versió de la farsa l'any 1987 a la Sala Escalante, i Amparo Pedregal per l'encertada dramatúrgia i la direcció de l'espectacle.

dimecres, 21 de juny de 2017

Últimes funcions de la temporada del Teatre Micalet amb...

1. Xavi Castillo, News!! 

Els dies 23 i 24 de juny de 2017 
Xavi Castillo torna al Teatre Micalet per celebrar Sant Joan i acomiadar la temporada fent-vos riure de nou amb el seu espectacle XAVI CASTILLO, NEWS!! Amb l’humor habitual de la companyia, Xavi explicarà sobre l’escenari les seues reflexions al voltant de les últimes notícies. Un espectacle canviant i amb grans dosi d’improvisació per tal de riure del que ens conten els diaris dia a dia.


MÉS INFORMACIÓ





2. CONCERT Granell: de mà en mà 

El 25 de juny a les 20 h 
Després de l'èxit de l'espectacle Estellés: de mà en mà, Francesc Anyó i Borja Penalba tornen a pujar la poesia als escenaris. «Volem compartir amb vosaltres a Marc Granell, la dignitat i la bellesa de la seua obra. Cantant, parlant, rient, plorant: vivint.» Els versos emotius i senzills de Marc Granell són el fil conductor d'un espectacle poètic al qual Francesc Anyó posa veu i Borja Penalba els sons de la guitarra, la percussió i l’acordió.

MÉS INFORMACIÓ


3. La comèdia de les equivocacions

Del 29 de juny al 2 de juliol 

La comèdia de les equivocacions és una de les primeres comèdies de William Shakespeare. L’Escola Municipal de Teatre de Silla la porta a escena en un muntatge teatral colorit i molt mediterrani.

La ciutat d’Efes està en guerra comercial amb la ciutat de Siracusa. Una parella de siracusans han desembarcat a Efes en contra de les lleis que ho prohibeixen. Encara que coneixen la llegenda que diu que “la ciutat està plena d’estafadors, de mags tenebrosos, de bruixes que et fan perdre l’ànima i et deformen el cos, i d’altres consumats desvergonyits”, es quedaran un dia sencer en aquest port màgic en busca dels seus orígens…



MÉS INFORMACIÓ

dimecres, 24 de maig de 2017

L’EXCLUSIVA DIMITRI al Teatre Micalet



En una fictícia Rússia, la dels Dimitri, el temps no ha passat de bades; moltes coses han evolucionat; no totes per a bé: a la redacció, hi han hagut retallades de plantilla, la màquina d'escriure Olympia ha deixat pas a les noves tecnologies i el paper imprés ha donat pas a les piulades i la rapidesa d'internet. No obstant això, hi ha coses que no han canviat en aquest estat totalitari, com tampoc han canviat en el món de la informació: si no hi ha notícia, se la fabrica o, fins i tot, hom la provoca. 


Tres personatges d'un mitjà de comunicació van a la cacera de l'exclusiva i, mentre ens expliquen el passat i el present, aniran deixant-nos les píndoles necessàries que desperten la crítica per repassar una certa actualitat i fer-ne una valoració sobre el paper de la premsa.

Obra: L'exclusiva Dimitri
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: del 24 al 28 de maig de 2017
Funcions: dimecres, dijous i divendres a les 20.30 h | dissabte i diumenge a les 20 h
Text i direcció: Xavo Giménez
Actors: Xavo Giménez, Dani Machancoses i Pau Blanco
Companyia: Purnateatre

Xavo Giménez ens presenta, en aquesta ocasió, un text més redó que els anteriors representats per Purna Teatre, una comèdia absurda on està ben present l'humor negre, però amb una dramatúrgia molt més cuidada. Ells en diuen: “Els nostres espectacles anteriors (Yes we Camps, Star farts, Trifàsic, Spaña) irradiaven velocitat, tocs d’impertinència i tons alts de teatre popular i grotesc. Ara ens hem tornat més fins però igual de cabrons. Això esperem.” 



I en eixe paper "cabró" es mouen els tres actors: més mesurats i formals aparentment per donar cos als personatges que representen, però igual d'àcids amb la crítica del que diuen. Dic "aparentment" perquè, durant la representació, hi ha algun moment en què veiem que no s'ha deixat completament de banda la marca que caracteritza Purna Teatre: l'humor basat en la rapidesa, la repetició i el canvi de to en la dicció de la paraula, l'humor negre centrat en gags intel·ligents com el de la comparació de les notícies en diaris d'encuny tan distint com El País, l'ABC i El Mundo, o l'humor generat amb el travestisme dels personatges per deixar a la vista el pallasso, el còmic exagerat, malparlat si cal, i estrafolari que porten dins. La finalitat primordial de l'ús d'aquests elements és aconseguir la rialla del públic, al temps que s'evidencia la dictadura de l'exclusiva i la venda de notícies que s'allunyen de la veritat.



La vitalitat dels actors, Pau Blanco, Xavo Giménez i David Machancoses, és clau per a l'èxit de l'obra. Tres personatges grisos, amb els seus moments de llum, construeixen un thriller on l’èxit va lligat a la mort... Però això, quasi millor, ho descobriu vosaltres si aneu al teatre abans de diumenge. A bon segur que gaudireu del treball d'aquests tres grans còmics i amb “L’exclusiva Dimitri”.

dimecres, 26 d’abril de 2017

Els esperantistes de Paco Zarzoso al teatre Micalet

Amb una actuació brillant de Cristina Garcia, Ferran Gadea i de Josep Manel Casany (que torna a justificar amb el seu treball el seu recent nomenament als premis Max d'enguany pel Hamlet canalla) i una defensa d'un text complicat, la tragicomèdia Els esperantistes, estrenada avui al Teatre Micalet de València, no us deixarà indiferents. Una obra sobre les relacions socials, un drama de tres persones que només poden subsistir, sense naufragar completament, amb l'ajuda dels altres dos.




Es tracta d'una obra sobre l'aparença de les bondats humanes, un text sobre els enganys i la maldat que pot amagar l'enveja, la guerra per posseir allò desitjat, per mantenir l'estatus aconseguit i que ningú no altere les pròpies condicions de vida. Un viatge cara al mar, sense moure's de casa, en què tot no és idíl·lic; una taula de salvació en què ningú no és prescindible; una aproximació a la comunicació en què el respecte i l'estima es fan més imprescindibles dins d'un missatge universal i humanista que subjau en la filosofia dels esperantistes que pretenen fomentar la comprensió igualitària entre persones de diverses llengües; un intent de recerca de la llibertat, el punt en què se centrarà l'esperança.

El títol de l'obra juga amb el doble sentit: els qui tenen esperança de subsistir sense alterar massa el seu modus vivendi o els que parlen esperanto. I sota aquesta idea d'esperança Paco Zarzoso planteja a l'espectador una comèdia àcida i dura de pair si no fora per la comicitat que manté en alguns moments, l'enfrontament entre tres navegants que miren la mar amb l'esperança de viatjar a un món idíl·lic, imaginari, perquè només existeix en el desig de llibertat, en els plans, tan diferents, que té cadascun dels personatges: contemplar la mar des de la finestra de l'habitació gran, la que fou del pare, serà el començament de la lluita que manifesta Marta davant del seu germà Llàtzer.

Els nom dels personatges no és casualitat, els tres fan referència a personatges bíblics: Llàtzer de Betània, el qui hagué de ser recuperat de la mort per Jesucrist; Marta, la germana qui rep Jesús a casa i fa la feina mentre l'altra germana, Maria, s'emporta la millor part: escoltar la paraula divina; i Àngel, un ser meravellós que actua aparentment com l'àngel de la guarda de Marta. No és casualitat, per tant, que Marta siga la que s'encarrega de la feina, la qui porta els diners a casa i manté l'amant i el germà, pràcticament mort en vida perquè no ix de la seua habitació i es dedica a traduir eternament Moby Dick a l'esperanto, així com havia intentat fer son pare amb El Quixot fins tornar-se boig.


Llàtzer és defensat intel·ligentment per Ferran Gadea des de la parsimònia que exigeix la guerra soterrada davant Marta pel dormitori del pare i l'enfrontament amb Àngel, ocasionat per la gelosia i la por a perdre-la de nou.


Marta, el personatge femení que defensa magistralment Cristina Garcia, exigeix versatilitat i uns canvis de registre constants en funció del moment i de l'estat d'ànim dels personatges masculins a qui s'estima i de qui rep la mentida que genera la necessitat de subsistència, la gelosia que destrueix l'afecte i certes desatencions.


Àngel, l'amant amb una aparent vida organitzada i saludable, un agent immobiliari fracassat que encara manté l'esperança de renàixer de les seues pròpies cendres amb la venda de l'edifici on viuen llogats els dos germans i a qui dóna credibilitat Josep Manel Casany de forma excepcional amb un monòleg final intens amb el qual busca una certa redempció i el perdó de Marta. 

La música i els decorats contribueixen a crear el clímax necessari per a l'obra i les escenes de major tensió o intriga. Una paret senzilla però carregada de simbologia (la bandera de l'esperanto) i de tristor (un color fosc, el verd botella sobre el que destaca una fotografia antiga, la del pare fracassat), un globus terraqüi que oculta una licorera i un llit vell, contribueixen a donar la sensació de tancament en què viu cadascun dels personatges que aspira a la llibertat.

Eixe regust amarg que acumulem com a espectadors al llarg de l'obra sobre els personatges només se superarà amb les notes i la lletra de la cançó "Libre" de Nino Bravo en versió esperanto. El desig de viure en llibertat, de poder ser.

No us perdeu l'obra!

divendres, 21 d’abril de 2017

Felicitats, Josep Manel Casany

El Micalet Teatre ens facilita la següent notícia que ens omple de joia perquè Josep Manuel i l'espectacle s'ho mereixen. Moltes felicitats per eixe nomenament als Premis Max, el treball ben fet no sempre té recompenses, però de tant en tant dóna alegries!


JOSEP MANEL CASANY, FINALISTA ALS PREMIS MAX DE LES ARTS ESCÈNIQUES COM A MILLOR ACTOR PROTAGONISTA PEL SEU PAPER A HAMLET CANALLA 


A Hamlet Canalla, Josep Manel Casany es multiplica en els personatges d'Ofèlia, l’actor, Gertrudis, Horaci i l’Espectre en una interpretació que la crítica ha qualificat de magistral i que li ha valgut ser finalista als Premis MAX de les Arts Escèniques, en la categoria de millor actor protagonista. 

Hamlet Canalla, un text del valencià Manuel Molins, mostra una nova visió de Hamlet que resalta la complexitat de la tragèdia i la inutilitat de la venjança. En aquest espectacle, dirigit per Joan Peris i amb els actors Josep Manel Casany i Ximo Solano com a protagonistes absoluts, veiem un Hamlet maltractador de dones, assassí, que s’aprofita dels febles i que lliura el seu poble a l’enemic. Un “heroi” que sacrifica tots i totes els que té al voltant per la seua “missió”. 

Després de la seua estrena el passat 14 d'octubre, aquesta coproducció de la Companyia Teatre Micalet i l'Institut Valencià de Cultura tornarà al Teatre Micalet en la tardor del 2017. No us el pergau! 

A més, Josep Manel Casany estarà al Teatre Micalet a partir del proper 26 d'abril amb l'espectacle Els Esperantistes, on comparteix repartiment amb Cristina Garcia i amb Ferran Gadea, guardonat com a millor actor als Premis AAPV 2017. Una ocasió única per veure tres grans actors en escena.

HAMLET CANALLA. La crítica ha dit:
"El discurs es val d'un duel interpretatiu d'alçada. Dos colossos" J. V Peiró, Las Provincias
"Des del primer moment fins al darrer assistim, sense treva, a un espectacle d'alt voltatge intel·lectual i teatral" F. Foguet, El Temps
"Un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral" F. López, de teatre i altres arts
"Un text potent per a uns actors més que bons, excel·lents, dirigits per una mà estesa, càlida i experta" V.Martínez, Afán de plan