dijous, 14 de desembre de 2017

La màgia del teatre: Nadal en casa els Cupiello

Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de Nadal en casa els Cupiello vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.

Com ja us deia en l'apunt anterior, es tracta d'una obra escrita el 1931 i ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del 1929. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...


Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.

L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).

Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la Companyia de Teatre Micalet amb Nadal en casa els Cupiello al Teatre Micalet de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.

I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita encara que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal de gaudi i un gran somriure a la cara. 

No us la perdeu!



dimarts, 12 de desembre de 2017

El Cant de la Sibil·la torna divendres a la Seu de València

El Cant de la Sibil·la és una versió del Judicii signum, que abans del segle XV es cantava en llatí i que posteriorment va ser traduït al català a la Provença. La Sibil·la profetitza l'arribada del Mesies i la fin del món (Judici Final). Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per conèixer el futur.


Josep Lluís Sirera, amb la col·laboració de Carles Magraner de Capella de Ministrers, va fer una adaptació del Cant de la Sibil·la que, des del 2012 es representa cada any a la Seu de València abans de Nadal.

Una de les versions abreujades més conegudes és la de Maria del Mar Bonet, que ací us acompanyem amb la seua lletra; però el que fa goig de veritat és poder assistir al toc de campanes i a la representació del Cant complet.


 El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.

 Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.

 Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gritarà suor
i tremirà de gran paor.

 Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.

 Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals.
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.

 Gran foc del cel devallarà mar,
fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.

 El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fos i alteral;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

 Humil verge qui haveu parit
Jesus infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.

 El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet

La Companyia Teatre Micalet estrenarà, el dimecres 13 de desembre a les 20.30h al Teatre Micalet de València, un  nou espectacle: "Nadal en casa Els Cupiello", una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris, protagonitzada per Pilar Almeria, Paula Braguinsky, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Dani Machancoses, Ciro Maró, Isabel Requena, Ximo Solano i Bruno Tamarit.



Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.

Natale in Casa Cupiello és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. 

Mentre Luca Cupiello, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona Concetta, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, Tommassino, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle Pasqualí, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, Ninuccia, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, Nicolino, un home gelós i avorrit; aquesta vegada Ninuccia està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio

Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. 

L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 14 de gener i, coneixent el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.

Amplieu informació.

divendres, 24 de novembre de 2017

Homenatge a Josep Lluís Sirera



     L’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors (AVEET) anuncia un merescut homenatge públic a Josep Lluís Sirera. Serà el proper dimecres, 29 de novembre de 2017, a les 19 h, al Centre del Carme Cultura Contemporània, C/ Museu, 2.

     Aquesta és una bona ocasió per reconéixer els mèrits i les aportacions que Josep Lluís va fer a la societat (Zero responsables), a la cultura en valencià (Ordo prophetarum, estudis i aportacions per a la recuperació de El cant de la Sibil·la), al teatre valencià (traduccions i obres teatrals pròpies, la major part en col·laboració amb el seu germà Rodolf des de l'Homenatge a Florentí Monfort), publicacions sobre dramatúrgia teatral (FUGHARD, Atol: Entre els porcs), crítica literària i assaig (Passat, present i futur del teatre valencià o Història de la literatura valenciana) i la multiplicitat d'articles escrits a la premsa (molts sobre les crítiques de les obres estrenades als teatres valencians).

     Per ajustar-se a l'aforament amb què compten al claustre gòtic, suposem, cal confirmar als organitzadors l’assistència al mail escriptoresiescriptorsteatrals@gmail.com

     No perdem aquesta oportunitat de retre-li homenatge al qui fou professor de la Universitat de València i home de teatre. Amb la seua informació i la transmissió de coneixements sobre el teatre popular i, especialment, sobre el teatre representat durant la segona meitat del segle XX i començaments del s. XXI, Josep Lluís siurera transmeté, als seus alumnes i al públic en general, l'estima pel bon teatre.

dimecres, 15 de novembre de 2017

El verí del teatre de Rodolf Sirera




La Companyia Teatre Micalet tornà anit amb El verí del teatre al Teatre Micalet de València on estarà en cartell fins al diumenge 3 de desembre. Aquesta obra, que va ser escrita al començament de l'any 1978, ja  va ser representada per a la televisió per Ovidi Montllor i Carles Velat a l’octubre d'aquell mateix any (Arxiu RTVE de Catalunya, «Lletres Catalanes»). Des d'aleshores, l'obra ha estat representada en 24 països i traduïda a més de 16 idiomes; és per això que està considerada l'obra més reconeguda de Rodolf Sirera. En aquesta ocasió són dues actrius les que la defensen.

La versió actual, escrita inicialment per a dos papers masculins, és pràcticament la mateixa; els canvis fets per Sireral'autor teatral valencià més internacionalment conegut des de la democràcia, han estat mínims perquè dos magnífiques actrius, Pilar Almeria i Cristina García, facen seu aquest text on l’autor reflexiona 'sobre l’art i la vida, sobre la ficció i la veritat, sobre la llibertat de l’artista o la seua submissió al poder'. 

La direcció intel·ligent de Joan Peris aconsegueix que l'interés de l'espectador progresse al temps que ho fa un text sense actes ni escenes però que ens presenta cinc episodis ben diferenciats que marquen la progressió dramàtica necessària per dur endavant el joc de suspense que es crea des que la marquesa empra la disfressa de criada i l'artifici de la paraula per manipular l'actriu Gabrielle de Beaumont i també el públic.

L'espai escènic, insuperable, és un altre dels encerts que contribueix a generar eixe doble engany: en primer pla, una plataforma circular permet la representació dins i fora del cercle: l'afectació i la realitat; en segon pla i sobre la paret del fons, un espill reflecteix la imatge desdibuixada i invertida del que es representa a escena on també està present el públic, que passa a formar part com a testimoni de la tortura que pateix la famosa actriu a qui la marquesa ha oferit representar la realitat que conté la seua obra sobre l'agonia del filòsof Sòcrates. El públic es veu, per tant, doblement implicat durant la representació: n'és testimoni i espectadoral mateix temps, d'un gran engany que va tramant, a manera de thriller, una delicada tela d'aranya que l'enganxa en cada nova passa que fa la marquesa.

I si voleu saber de quin engany parlem i com acaba l'obra, no us perdeu aquest èxit de crítica i públic de la temporada passada perquè l'actuació de Pilar Almeria, la marquesa d’aficions extravagants, i de Cristina García, l'actriu sotmesa al cruel experiment de la marquesa, aconseguirà atrapar-vos per la màgia que traspuen a l'escenari aquestes dues dones i perquè es tracta d'un muntatge molt cuidat que, després d'aquesta segona represa, potser no us repetirà més.

No us ho penseu i tragueu la vostra entrada!


         

Article breument retocat respecte al que es va publicar anteriorment, en aquest mateix blog, el 16/02/2017 amb motiu de l'estrena de l'espectacle al Teatre Micalet de València.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.


De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.
La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci). Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.


El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.


Publicat per primera vegada el 14/10/2016

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Aprofiteu aquesta oferta, no us en penedireu

Si encara no has vist Hamlet canalla, El verí del teatre o Nadal en casa els Cupiello, si ja els has vist però en vols tornar a gaudir de nou, si penses fer un  regal a alguna persona especial a qui li agrada el teatre, aquesta és la teua oportunitat. El tetatre Micalet ens brinda una oportunitat i ens diu:


PER QUÈ NO T'HAS DE PERDRE 
els tres espectacles que tornen al teatre Micalet?

- HAMLET CANALLA • Un dels personatges més clàssics de SHAKESPEARE qüestionat i observat des d'un punt de vista nou. • Una interpretació excepcional de Josep Manel Casany i Ximo Solano. • Una nominació a Josep Manel Casany als Premis MAX, els premis més importants de teatre al nostre país, com a millor actor protagonista.

- EL VERÍ DEL TEATRE • Una de les poques versions del text més conegut de Rodolf Sirera on les intèrprets són dos dones: Pilar Almeria i Cristina Garcia. • Una escenografia i un vestuari exquisits • Unes crítiques i opinions que van des de "Cita ineludible", "impressionant representació", "brillant treball" fins a "molt recomanable", "espectacular" i "fantàstica" 

- NADAL EN CASA ELS CUPIELLO • Una divertidísima comèdia del gran dramaturg italià Eduardo de Filippo. • Nou dels millors actors valencians actuals en escena: Pilar Almeria, Paula Braguinsky, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Dani Machancoses, Isabel Requena, Roberto Roig, Ximo Solano i Bruno Tamarit. • Un text ple d'humor però al mateix temps, emotiu, profund, sincer i tendre.



La persona interessada en aquesta oferta pot clicar en el següent enllaç: 3 espectacles amb el segell de qualitat de la COMPANYIA DE TEATRE EL MICALET ARA A UN PREU ESPACIAL on podrà trobar més informació.

A més a més, el Teatre Micalet va un poc més enllà i ens ofereix una alternativa, gaudir d'algunes obres amb subtítols en anglés. Si voleu més informació sobre aquesta opció, cliqueu ací.