'Eclipsi total', l'excel·lència de la senzillesa

Eclipsi total és teatre fet amb molta versemblança, sensibilitat i estima; representat per dos grans actors, Jesús Muñoz i Àlex Cantó, que entreguen l'ànima a cadascun dels personatges (familiars i amistats literaturitzats), tan presents en les seues vides com absents arriben a estar en algun moment a la taula del banquet.

Pont Flotant, representarà l'obra fins al diumenge 22 d'octubre al Teatre Micalet de València. Hui l'estrena ha aconseguit un ple de públic que s'ha emocionat i ha reconegut el gran treball fet sobre un tema tabú, el de la mort, tractat de manera respectuosa, natural i plana; amb humor i sense caure en sentimentalismes.

No és d'estranyar que des del 2021, data de l'estrena, s'haja reconegut la professionalitat de Pont Flotant i la genialitat de l'obra, amb el reconeixement de nombrosos guardons. Eclipsi total són ganes de viure; són les emocions que es desprenen de l'afecte (reunions familiars), el desig de gaudir la quotidianitat i la pròpia vida amb alegria, el relleu generacional.  Eclipsi total és poesia feta imatge i paraula; és estima i tendresa, és el reconeixement de l'amistat i la família; és saber valorar els records de les persones que els generen. I també és la confirmació que som una mota de pols en un univers grandiós i un planeta del qual es fa un repàs superficial de la seua edat i circumstàncies. I mentre roda la Terra, els humans ocupen l'espai i el temps que els toca viure.

Eclipsi total és saber tractar amb delicadesa el tema de la pèrdua de les persones estimades; és fer fàcil i amable tot allò que resulta tan difícil de pair; és tractar temes universals des de la quotidianitat d'uns personatges amb què els espectadors es poden reconèixer, és parlar del pas del temps i de la mort amb un tacte excepcional.

A més del treball extraordinari dels actors, que es desdoblen en múltiples personatges, l'obra avança amb una aparent senzillesa gràcies també al treball ben fet pels tècnics i especialistes de vestuari, decorat, il·luminació, projecció i so. El seu treball està ben present, per exemple, a través d'elements com el funcionament de la maquinària que trasllada a l'espectador la sensació del moviment de rotació de la Terra mitjançant una plataforma que gira; o en el taüt de roba que simula el soterrar dels personatges; o en els arbres/globus/planetes que creen la idea d'un dinar a l'aire lliure; o a través de la paraula que passa de la boca dels actors a les parets o deixa el ressò que queda a l'ambient, com fa l'eco, just un breu espai de temps després de pronunciar-les. I, també, en la bellesa amb què es reprodueix l'eclipsi a través de la il·luminació, metàfora de la vida que 's'eclipsa' un bon dia i deixa petjada (com l'ombra) en les persones que ens perduren. Tot contribueix al gran espectacle que és Eclipsi total.

Intenteu aconseguir entrada per alguna de les tres funcions restants d'Eclipsi total, eixireu del teatre amb la satisfacció d'haver passat més d'una hora amb un somriure quasi permanent.

SINOPSI

Partint de l'anàlisi del temps planetari i d'algunes circumstàncies i esdeveniments especials sobre la creació de l'Univers i del planeta Terra en concret, Pont Flotant se centra en alguns aspectes interessants sobre com afrontem els humans la vida, tot sabent que té un final, una data de caducitat; fet tan segur i molt més breu que el de la fi del planeta on vivim.

FITXA TÈCNICA

Creació: Pont Flotant (Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons) 

Interpretació: Àlex Cantó i Jesús Muñoz 

Disseny d’il·luminació: Marc Gonzalo (AII) 

Disseny sonor: Adolfo García 

Espai escènic i vestuari: Pont Flotant 

Assessor artístic: Fermín Jiménez 

Realització d’escenografia: Los Reyes del Mambo 

Disseny gràfic: Joan Collado 

Maquinària i regidoria: Yolanda García i Santi Montón 

Tècnics en gira: Juan Serra, Javi Vega i Josep Ferrer 

Coordinació tècnica: Juan Serra 

Fotografia: Nerea Coll 

Vídeo promocional: Nacho Carrascosa 

Distribució: Fiona Maxence, Inma Expósito i Rafa Jordán. Pro21 Cultural. 

Una producció de Pont Flotant i Rambleta

Les preposicions, un muntatge valent

Dins de la caixa negra del Teatre Micalet de València, amb una actuació brillant, amb un text excel·lent i un decorat i efectes senzills, però efectistes, s'ha presentat l'obra Les preposicions, que s'ha estrenat hui i repetirà funció demà diumenge.

El Somni Produccions no és la primera vegada que ens sorprén gratament. Al Teatre Micalet ja va distribuir les obres Smiley i Paradís. 

L'obra parla de l'amistat entre cinc dones, de la forma d'afrontar la pròpia vida i el treball després del pas per la universitat de "Periodisme i Comunicació Audiovisual", de com els ha afectat el pas del temps després de vint anys i complits els quaranta. 

Cinc dones, cinc amigues, una visió feminista, cinc punts de vista diferents sobre un mateix fet, cinc sensibilitats distintes al voltant d'un conflicte i un pensament compartit socialment: la roba bruta es renta a casa. 

Un espai diàfan, uns fils d'estendre la roba, 5 rentadores, la celebració d'un aniversari, un regal. 

Un conflicte silenciat, somort i soterrat, que torna a aflorar; un secret que ix a la llum vint anys més tard de la primera celebració d'un aniversari. La tensió que creix, el dolor que es passeja i voreja el trencament d'una amistat de grup. 

Una actitud de domini, un assetjament persistent per part d'un professor, una actuació punible, un relat repetit per "acceptat socialment?" en un temps diferent: la roba es renta a casa.

Com us he dit, amb una posada en escena senzilla i un text que va de la poesia a la quotidianitat de la conversa per acabar poèticament de nou, cinc actrius, amb la bona direcció de Marta Aran, defensen genialment els seus personatges amb molta credibilitat. 

El tema de l'assetjament i l'abús de poder arriba molt bé al pati de butaques perquè l'actuació resulta molt creïble. La senzillesa i les metàfores es fan evidents i s'entenen tant com entenem les frases fetes i dites en castellà que es van deixant caure al llarg de l'obra. Per això, l'estructura de l'obra manté els espectadors atents perquè sempre queda un espai d'ombra en la interpretació del sentit de l'escena. Al mateix temps que s'avança en l'argument, en la història de la dona al camp de roselles, de la dona del vestit de gira-sols, es competa i quadra el relat.

De nou, una bona ocasió per a contemplar teatre fet des de Mallorca. Una obra que ens desmunta el masclisme existent en les institucions i la presa de consciència sobre les actuacions del passat. I, en un "valencià" molt entenedor.

FITXA TÈCNICA

Autoria: Aina de Cos 
Direcció : Marta Aran 

Intèrprets: Aina de Cos (ISA), Alexandra Palomo (JÚLIA), Alicia Garau (CONXI), Marga López (LAURA) i Sofía Muñiz (OLGA).
il·luminació: Albert V.O.
Espai escènic: Alberto Cubillo.
Espai Sonor: Sara Mingolla
Fotografia: Luca Rocchi.
Ajudantia de producció: Laura Porcel
Assesoria de moviment: Marga Salas
Assessorament vestuari: Joan Porcel.
Ajudant de direcció i producció executiva: Luis Baró
Distribució: El Somni Produccions
Coproducció: Teatre Principal de Palma i El Somni Produccions.
Col·laboració: Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Andratx
Agraïments: Lluki Portas, Ben Net Lavanderia (Andratx).

Vincent, la força dels sentiments. Excel·lent interpretació

L'obra Vincent de L'Últim Toc Teatre s'ha estrenat hui dijous al Teatre Micalet de València i estarà en cartell fins al proper diumenge.

Emili Chaqués ha escrit un text que se centra en la informació extreta de les múltiples cartes, repletes d'il·lustracions, que intercanviaren Vincent i Theo; en l'espectacle, al terra, tanquen la línia entre l'escenari i el públic. El propi Chaqués, en col·laboració amb Joan Miquel Reig, s'encarrega també de codirigir de forma brillant un muntatge atractiu que trau a la llum un viatge cap a la bogeria, amb les dèries i temors que es barregen amb l'entusiasme i obsessió amb què el geni Van Gogh es lliurà al treball creatiu. 

Vincent  és una peça teatral que ens permet abordar la biografia del pintor des d'una perspectiva distinta a com l'hem coneguda a través del cinema. L'obra se centra en la psicologia dels personatges i s'aborda a través de les emocions i els sentiments, de la relació entre dos germans interpretats magistralment per Claudi Ferrer i Emili Chaqués.

   

Vincent i Theo Van Gogh, des de l'estima, mostren la preocupació del qui se sent més fort i ha de cuidar del que se sap més inadaptat i dèbil. La lluita entre ells per ser compresos fa visible la complexitat que han de superar les persones que no compleixen els cànons ni els estàndards establerts en la societat; així com el rol de les que conviuen amb elles. 

En un exercici d'empatia i reflexió importants, durant la representació es fan patents les pressions i la discriminació a què es veu sotmesa la persona que pateix una malaltia mental. Un tema que, malauradament, encara no ha resolt adequadament la nostra societat.

  

L'art de l'equilibri i el màxim rendiment

De vegades menys és més. Amb pocs recursos escènics, però molt ben emprats, se'ns mostra la simbologia i estil, que Vicent emprà, en una obra on es veu l'evolució personal del pintor, la temàtica, les influències, els colors i la força del seu traç sobre el llenç (en aquest sentit, molt interessant l'aportació de la tecnologia en la projecció d'una de les imatges amb un efecte especial). 

Adquireixen també importància en algunes escenes la il·luminació (per exemple per mostrar la presència del pare); el vestuari senzill amb què es caracteritzen els diferents personatges que interpreta Emili Chaqués; el so i la música que reforcen el drama personal d'un dels pintors del segle XIX més importants i reconeguts de la Història de l'Art. 

Una vegada més L'Últim Toc Teatre sorprén gratament amb una actuació carregada de sensibilitat i emocions on la paraula i el bon treball actoral prenen sentit per guanyar-se al públic escena rere escena.

Obra d'imprescindible visió. No us la perdeu!