divendres, 14 d’octubre de 2022

Sergio Baos, el control del gest i la paraula en 'Paradís'




Sergio Baos puja a escena amb cinc personatges diferents al sarró. Ho fa, carregat d'energia, al Teatre Micalet de València on representa Paradís. L'obra, que podria formar part de la trama d'una novel·la de sèrie negra, estarà en cartell fins al diumenge 16 d'octubre. 

L'argument ens mostra el camí de confluència, casual o no, entre quatre dels personatges (un sacerdot i tres membres de la mateixa família) a través d'un monòleg aparent que es va entreteixint des de 4 punts de vista diferents. El relat, la història, acaba sent una marató d'interpretació extraordinària, que transita del drama a la comèdia amb molta facilitat, proporcionant-nos moments de tensió, accions per a riure, disbarats propis d'un tebeo i un relat brillant representat en clau d'humor negre. 

L'acció s'esdevé en forma d'un thriller que transcorre per les carreteres secundàries de l'interior de Mallorca, allunyades de la mar i del món idíl·lic que gaudeixen rics i turistes. Per aconseguir uns pocs diners una parella intentarà aprofitar-se d'un capellà, estafar-lo, en la recerca comuna d'un 'paradís' temporal. Però res no els resultarà tan fàcil com ho havien pensat a priori a cap d'ells.




 
Paradís no fa referència al paisatge mallorquí, ni a les seues platges privilegiades que tan bones vacances proporcionen als visitants; tot al contrari se centra en un desig, en l'obsessió d'uns personatges marginals (com veiem pels decorats) que voldrien medrar, trobar el mitjà per aconseguir arribar a algun 'paradís perdut', lluny del seu món. Però per arribar-hi només troben entrebancs; són persones que sempre han estat al marge dels privilegis i han vist com els rics mantenen vides més còmodes perquè el seu camí no té ni pedres amb què topar-se.

Aneu al teatre, a més del que us he avançat, tindreu la sort d'escoltar la parla d'aquests personatges que formen part d'un món que no ens toca tan de prop i que té els seus propis codis: la mare mallorquina, l'adolescent sense massa formació, l'emigrant que no s'ha adaptat plenament a la terra que l'acull, el rector que ha assolit una formació al seminari o el pagès que treballa la terra. I totes les veus i les mirades d'eixos personatges són cosa d'un sol actor, Sergio Baos, que tant domina l'escena com la paraula de forma impressionant.

No ho deixeu passar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.