Sensacional 'Big Drums': pura energia, ritme, força, sensibilitat i bon humor!

Big Drums, de Camut Band, es presenta al Teatre Micalet  de València el proper cap de setmana. 

Amb una molt bona il·luminació per crear art sobre el clar obscur que genera el negre del fons i del propi vestuari (escena de l'arena en blaus o el roig per als ritmes africans) i un so extraordinari, comença l'espectacle a to de xiulet i creix en comunicació, sensibilitat, energia i força, tant pel que fa als intèrprets de dansa com als que els acompanyen amb la música. La coordinació del grup, la compenetració en la realització simètrica del ball, l'harmonia i complicitat entre els músics i els ballarins i la ballarina fan d'aquest espectacle un goig que genera pura adrenalina quan notes que els peus et comencen a ballar assegut a la cadira. Sort que, en algun moment, et conviden a participar amb les mans o la veu en el propi espectacle i se te'n va eixa necessitat de compartir els ritmes de percussió tan potents que generen. 

 

Aquest ritme , aparentment tan tranquil, va in crescendo al llarg de l'espectacle fins atrapar-te els sentits!

Crec que val la pena mirar algun vídeo de fragments de l'espectacle perquè és un bon convit per a passar-ho bé. Però no ho haureu de pensar massa, només tindreu ocasió de gaudir de l'espectacle, basat en el ball, el ritme i la veu, dissabte 17 i diumenge 18 de desembre. 

Jo no m'ho pensaria, Camut Band són bon ritme, percussió africana, tap dance, veu i ball sobre sorra, bon humor. Els intèrprets juguen amb els seus papers, intercanvien habilitats i ritmes per a aconseguir un espectacle sorprenent i ple d’energia.

 

Si hi aneu, com us he dit abans, segur que us entraran ganes de moure els peus i seguir els ritmes amb les mans. Accepteu les propostes que us faran per participar en l'espectacle i en gaudireu doblement; Camut Band ha rodat Big Drums amb el reconeixement de tots els públics d'arreu del món on s'ha presentat i és perquè connecten amb tot tipus de públic que s'estime la música i el ball.

NO US EL PERDEU aquest espectacle per a tots els públics!

FITXA TÈCNICA

Producció: Kiting Kita S.L. 

Creació i direcció: Camut Band 

Intèrprets: Lluís Méndez, Toni Español, Estefanía Porqueras, Guillem Alonso, Sharon Lavi, Néstor Busquets 

Música i coreografia: Lluís Méndez, Toni Español, Guillem Alonso, Jordi Satorra 

Instruments: Tap Agut, Tap Mig, Tap Greu, Djembe, Thioungs, Udú Calaix, Bongos, Muxutxs, veu, Sorra 

Vestuari: Uli Maciel

Tècnic so: Pau Bosch 

Tècnic llums: Evarist Valera

Durada: 1 hora aproximadament.

Cent de Fuster, una gala excel·lent!

 Cent de Fuster és l'homenatge que ahir, dimecres 23 de novembre, se li reté a Joan Fuster al teatre Principal de València. El motiu, la commemoració del centenari del seu naixement durant la celebració de l'Any Joan Fuster. El contingut, entrevistes de persones que conegueren Joan Fuster, la interpretació de versions musicades de textos de Fuster (aforismes, poemes, declaracions...) i la teatralització d'una breu biografia de l'autor de Sueca.

 La direcció escènica i el guió de l’homenatge van ser d'Emili Chaqués, qui ha mesurat molt bé temps i emocions per oferir un espectacle equilibrat i sentit. Se li suma l'excel·lent direcció musical de Borja Penalba que ha mantingut l'equilibri en la tria i qualitat de les veus i de nou extraordinaris músics de diferents generacions. La direcció audiovisual de Rafa Piqueras inclou el grafisme, la cançó de Lluís Llach i les entrevistes que, a través d'anècdotes personals, perfilen la biografia d'un generós Joan Fuster. 

 L'espectacle començà amb una fabulosa obertura a càrrec de Sandra Monfort Oliver a la qual seguiren l'actuació reeixida d'Andreu Valor, l'aparició excepcional i emotiva de Toti Soler, acompanyat de les actrius Victòria Salvador i Núria Herrero, i la de l'extraordinària Maria del Mar Bonet, sovint acompanyats per un poderós Borja Penalba a la veu i la guitarra. 

El paper de Joan Fuster corre a càrrec de l’actor Alfred Picó, qui s'ha convertit enguany en la imatge viva de Fuster als escenaris; en aquesta ocasió està acompanyat pels magnífics actriu i actor (també cantants) Noèlia Pérez i Josep Zapater en el paper de presentadors i ànimes dels records aforístics i biogràfics fusterians.

En resum, un espectacle que, supose, podrem contemplar a la televisió valenciana per tornar-lo a gaudir.

Música empresonada

Us he de confessar que, quan escric aquestes línies, encara note l'emoció en la pell i em ressona l'ovació del públic en acabar l'obra; ara fa just una hora. Intentaré objectivar els fets i deixaré les emocions per al final. No sóc gens objectiu en aquest tema.

 

Una vegada més, enguany s'ha representat l'obra Música empresonada a sant Miquel dels Reis, un espectacle que poua en la memòria històrica dels valencians i recupera la dignitat d'unes persones que patiren la repressió més cruenta que s'aplicava als 'presoners de guerra' qualsevol dia: la famosa saca era l'amenaça nocturna, l'espasa de Damocles que lluïa sobre els seus caps constantment.

Ai, si les pedres paralaren!

L'espectacle, que narra amb molta sensibilitat la vida d'un grup de músics empresonats, es va crear sota la direcció escènica de Toni Tordera, la direcció musical de Pasqual Pastor i el text de Juanjo Prats i Manuela Ortega. Compta amb la participació d'una banda formada per músics de diferent procedència (especialment de Llíria), dirigits per Pablo marqués, un grup de músics de cambra i la intervenció d'actors (José Montesinos, Daniel Tormo i Josep Valero) i actrius (Amparo Ferrer Báguena, Pilar Martínez i Ainhoa Cebrià) que representen a diferents personatges i posen veu al text.

 

L'obra va més enllà i ret homenatge a compositors oblidats a través d'un exercici de recuperació de les seues composicions musicals; entre d'altres, durant el tercer acte, s'escolten peces de José R. Moreno Gans, Rafael Rodríguez Albert, Felipe Belda Calatayud o Ángel Bernat Beneyto. 

 

L'escenari recorre part de la planta baixa del monestir a través de les distintes escenes. Per començar, el públic té ocasió d'assistir a una verbena que celebra el sisè aniversari de la II República just davant la façana principal de l'església. Al costat de la portalada, junt al pany de paret de l'esquerra, s'hi assisteix a l'arribada de la guerra civil on el terror es fa patent a través de la paraula, de la poesia i dels sons de sirenes i aviació. L'escena següent s'esdevé al pati nord, el mateix que va ser ocupat com a presó durant molts anys, fins i tot acabada la guerra; allà el públic descobreix la vida d'alguns personatges, la separació d'homes i dones en edificis i presons diferenciades, la falta de comunicació i el contacte limitat amb els familiars de l'exterior, la solidaritat entre els presos o l'actuació represora dels carcellers. A través d'una transició musical on ressona la veu del violoncel i el so metàl·lic de la campana que recorda el toc de mort, l'escena final ens porta a l'interior de l'església on descobrirem el que passà amb els músics que varen sobreviure: exili, persecució, inhabilitació i exclusió de la vida pública per la seua ideologia. És el moment de recordar sobre la pedra els noms, amb una projecció extraordinària. El so dels instruments i les interpretacions destacades dels músics de cambra, completaran el record i la importància d'aquells creadors i del seu llegat, malgrat les penalitats que hagueren de patir. 

De vegades la música ens retorna l'alegria al cor!

Amb un gran treball tècnic de so i il·luminació, amb uns actors i actrius entregats i creïbles, amb unes interpretacions musicals extraordinàries es va teixint la madeixa de la llibertat i desenterrant el que durant la dictadura es va amagar a la societat i que ara, algunes persones, faltades de sentit democràtic, pretenen soterrar de nou.  

 

No us desvetllaré més detalls, però sí us diré que, al llarg de tot el recorregut, les emocions estaven a flor de pell. Ja en la cua, abans d'entrar al monestir, s'escoltaven converses de persones que recordaven algun familiar o persona del veïnat que va estar reclosa en les presons franquistes només per defensar l'ordre legal, democràticament elegit, per formar part d'algun sindicat obrer o, simplement, per la seua manera de pensar. Els qui a casa havíem escoltat part del relat de la llibertat, barrejat amb aquell altre de la por, coneixíem com s'anul·lava a "l'enemic" i com se'l privava de la llibertat malgrat la pau aparent. El relat en temps de dictadura sempre sonava a advertència, a no et compliques més la vida. Per això s'agraeix tant aquest moment, dues hores d'espectacle, de recuperació de la memòria històrica a través de l'art, la música i el teatre. 

Quan es torne a representar, si encara no heu assistit a aquest magnífic espectacle on també parlen les pedres, no us el perdeu. Els aplaudiments finals del públic corroboraren que no era l'emoció que portava de casa, que era la dignitat d'un treball ben interpretat i molt ben fet. 

FITXA TÈCNICA (estrena 2019) En cada edició s'han produït canvis entre els participants. 

Territori sonor els va dedicar un programa que podeu escoltar. 

'El tocadiscos de Joan Fuster', magnífic homenatge a Fuster i a la cançó

Aquesta vesprada El tocadiscos de Joan Fuster tornarà a girar al Teatre Principal de València per homenatjar l'assagista de Sueca en el centenari del seu naixement. L'obra és també un homenatge a la Nova Cançó que tant va significar per a la recuperació del català en una època tan ofegadora com la dictadura franquista. 

Ahir, l'estrena a València comptà amb un públic molt entregat que va aplaudir cada cançó, considerada com un himne per als qui ja tenim una certa edat. Les cançons, molt ben seleccionades, caracteritzen una època, tot un procés històric del segle passat que ara sembla reviscolar a través de la cançó d'autor. Es tracta d'una obra, amb música en rigorós directe, que compta amb la participació del mateix Pau Alabajos i les col·laboracions extraordinàries de Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort. 

FOTO: En la fotografia Alfred Picó, que fa el personatge de Joan Fuster, 

i Lara Salvador, que fa el paper de la periodista que l'entrevista. 

Les fotos d'aquesta entrada han sigut extretes del twitter de Pau Alabajos

El text de Pau Alabajos ha esdevingut un espectacle teatral interessant des de diverses vessants: la teatral, la musical i la literària, a través de la recuperació de la paraula de Joan Fuster centrada en les opinions que en tenia el suecà sobre la música. La imatge i l'actuació brillant d'Alfred Picó en té molt a veure amb la credibilitat que se li donen a les paraules del propi Fuster, extretes a partir de les seues múltiples publicacions. Tota una selecció de textos fusterians molt ben cohesionats que permet fer-se una idea del pensament de l'autor respecte a la música i recordar la importància que tingué el moviment cultural de la Nova Cançó. 

A partir d'aquest element es construeix tot el trencaclosques sobre l'evolució posterior de la Nova Cançó. Pensaments, reflexions, aforismes i dissertacions serveixen com a base per a una entrevista fictícia que es converteix en conversa o tertúlia, una de les tantes que, a  la casa de Fuster a Sueca, degueren donar-se. La interpretació desenfadada (molt ben resolta per l'actriu Lara Salvador) de la jove periodista amb qui dialoga Fuster sobre el paper que van jugar els Setze Jutges en la lluita antifranquista, sobre la importància de la Nova Cançó durant la transició democràtica i sobre altres qüestions socials, polítiques i culturals que afecten la nostra història recent, arredoneix el cercle dels homenatges que inclou l'obra El tocadiscos de Joan Fuster. 

FOTO: d'esquerra a dreta, Pau Alabajos, Sandra Monfort, Mireia Vives i Feliu Ventura.

Les cançons de Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Al Tall o Pi de la Serra, al·ludides durant l'entrevista, conformen la banda sonora de l'espectacle.

 

 

Pau Alabajos, autor del text, representa en l'obra el paper del fotògraf de la revista; també interpreta la major part de les cançons i s'ha encarregat de la direcció musical de l'espectacle. Tot un encert de Barnasants produir l'obra i portar als escenaris el text i les versions de Pau Alabajos, Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort.

FITXA TÈCNICA

ACTORS: Alfred Picó i Lara Salvador 

MÚSICS: Laura Navarro, Enrique Jerónimo "Gus", Adriana Sena, David Barberà i Anaís Bueno 

VEUS: Feliu Ventura, Mireia Vives, Sandra Monfort i Pau Alabajos 

DIRECCIÓ ESCÈNICA: Gabriel Ochoa 

DIRECCIÓ MUSICAL I TEXT TEATRAL: Pau Alabajos 

ESCENOGRAFIA I DISSENY DE LLUMS: Los Reyes del Mambo 

SONORITZACIÓ: Produccions Metrònom 

VESTUARI: Maria Almudever 

GRAFISMES I CARTELLERIA: Cesc Roca 

FOTOGRAFIA I AUDIOVISUALS: Xepo WS 

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Barnasants Cançó d'Autor 

DURACIÓ: 90’

Maria del Mar Bonet amb Borja Panalba en concert

FOTOGRAFIA: Juan Miguel Morales

 El Teatre Micalet torna a obrir les portes amb un concert molt esperat. Durant quatre dies (dimecres 9, dijous 10, dissabte 12 i diumenge 13 de setembre) podrem gaudir de la veu de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, acompanyada per Borja Penalba. Es tracta d'un concert íntim i especial perquè, tot aprofitant la celebració dels 25 anys de la Companyia Micalet, Maria del Mar hi gravarà un disc. 

A més a més, l'estrena ens permetrà retornar al teatre després de la pausa generada com a conseqüència de la Covid-19 a meitat de la passada temporada. Des de l'organització s'han posat a l'abast totes les mesures de seguretat i higiene necessàries que podeu trobar al seu web, on també us podreu descarregar la programació de l'actual temporada.

Crec que val la pena donar suport a la Cultura i a la Companyia de Teatre Micalet que fa un esforç molt important perquè, a la ciutat de València, puguem gaudir de bon teatre i espectacles de qualitat.

No us ho perdeu!