Ron Lalá, amb 4x4, ens planteja un viatge a un ritme trepidant; una obra carregada d'ironia, sàtira i bon humor al Teatre Principal de València. Es tracta d'un muntatge amb una posada en escena senzilla que respecta el que és essencial; amb una interpretació brillant de Juan Cañas, Miguel Magdalena, Diego Morales, Luis Retana i Daniel Rovalher; l'encertada direcció de Yayo Cáceres i una selecció de textos divertida per poder recrear de forma coherent les escenes que formaren part dels quatre primers espectacles. De vegades "poc és més": amb pocs elements s'amplia el dinamisme i el moviment d'actors, músics i cantants i s'alleugereix el volum d'elements que faran la gira començada a València sense que afecte gens a la qualitat de l'espectacle.
Com sempre que visiten València, Ron Lalá ha deixat un bon sabor de boca i moltes riallades entre el públic assistent. El secret és una bona representació on tot l'equip desplega les seues bones arts en un treball col·lectius que respon a les característiques d'uns espectacles ben cuidats: bona música i cançons en directe, referents identificables, jocs dramàtics ben harmonitzats, decorats senzills aplicats a múltiples escenes i una il·luminació excel·lent de Miguel A. Camacho, que alterna la concentració en els espais transcendents i íntims i la difusió en uns altres on el ball i la música requereixen de llocs més espaiosos.
Els textos i l'acció dels actors juguen a provocar el públic perquè hi participe en els jocs de llenguatge (onomatopeies, palíndroms o "frases capicua", efecte eco) o que riga de la sàtira sobre personatges i situacions literàries o dels acudits enginyosos que poden versar sobre l'actualitat social i política o sobre les veus del diccionari (significats del segle XV front als actuals). Amb sàtira i humor cítric recuperen els aspectes folklòrics del passat (moments "falamencos" en diuen) amb gèneres musicals com el tango o les alegrías, tanguillos i bulerías amb una dramatúrgia i lletres enginyoses i divertides d'Álvaro Tato.