El testament de Maria per la Cia. de teatre la Dependent

Demà diumenge serà la darrera funció de El testament de Maria al Teatre Micalet de València, una obra que mereix la pena ser vista.

- El tema: se centra en els evangelis des d'un altre punt de vista, el d'una mare que pateix pel fill, cosa que permet deixar de banda el 'proselitisme' que puga haver-hi als textos bíblics. 

- El muntatge: la senzillesa i l'acompanyament de llums i música creen el clima apropiat perquè el monòleg, recolzat per la imatge i pel text, esdevinga poesia durant la representació de Pepa Miralles, mesurada i enèrgica quan cal, sempre creïble. 

- El personatge: Maria, atemorida i vigilada pels deixebles del seu fill i aquells que expliquen els fets com a extraordinaris i miraculosos, conversa amb la imatge de la deessa Àrtemis. Ella només veu fets misteriosos, incomprensibles, que la porten a pensar en la utilització i manipulació que va sofrir Jesús i que ella no va poder evitar. 

- L'actriu: destaca del drama allò més honest i humà, el més atractiu per a l'espectador que ja coneix els evangelis, en valorar l'estima per damunt de l'admiració, la realitat per sobre de la imaginació, la nostàlgia i no l'adulació, els fets viscuts i rememorats en compte de la seua recreació selectiva i, en ocasions, exagerada. 

- La finalitat: l'honradesa del discurs permet que Maria (una humil dona, que no la Verge) s'explique els misteris (que no els miracles) que generen la cridòria interessada al voltant de la figura de Jesús i s'allunyen del fanatisme que ha portat el fill a la mort. Aquest fet pot generar empatia en l'espectador o rebuig, però mai desinterés. 

Felicitats a la Cia la Dependent i a l'equip del Teatre Micalet per la seua programació.

Brillant interpretació de 'El testament de Maria'

Al Teatre Micalet de València es representarà entre el 10 i el 13 d'octubre l'obra de teatre basada en la novel·la de Colm Tóibín. El testament de Maria, interpretada per Pepa Miralles i dirigida per Jordi Ballester, és una producció molt cuidada de la Cia. de teatre la Dependent que ha rebut el suport de la crítica.

A partir de la novel·la El testament de Maria de Colm Tóibín es crea una breu però molt intensa història versionada per Jordi Ballester i adaptada al valencià per Ricard Herrero. En el text, Maria ens explica la seua percepció dels fets allunyada de la religiositat més fanàtica. La història de Jesús, ara, és contada des del punt de vista d'una mare, d'una dona humil que gaudeix celebrant el sàbat en companyia de la família i que s'enutja si algú vol seure en la cadira que venera perquè l'ocupà Josep, el seu marit ja mort.

Durant el monòleg es construeix una visió més humana de la Verge Maria que rememora, amb certa incomprensió, la vida del fill i la d'aquells que el guiaren, l'influenciaren i el 'perderen', uns apòstols que, encara ara, durant la seua vellesa, la vigilen de prop.

El diàleg de Maria amb la deessa Àrtemis és el d'una dona dolguda, la mare de Jesús de Natzaret que, lluny del relat bíblic, es mostra més propera i qüestiona els miracles i el soroll que es creà al voltant de la vida i mort del seu fill.

Durant l'obra s'expliquen els fets com ella els va viure i s'assenyala el ressentiment que sentia quan notava que perdia Jesús i veia que podia acabar malament perquè aquells que l'adulaven i es declaraven els seus deixebles i seguidors es feien massa de notar i generaven molta cridòria al seu voltant.

Amb sensibilitat i sense estridències, en un decorat senzill que ens recorda el que serien els béns d'una casa del segle I d.C., encertant en cada moment el to apropiat, Pepa Miralles defensa el text teixint cada episodi amb canvis subtils de registre per manifestar el dramatisme d'una mare que, temps després de la mort del seu fill, recorda com va perdre'l des que marxà de casa i els seus seguidors el convertiren en el líder que s'havia de sacrificar per tots aquells que ara conten el relat com els interessa, un tant allunyat de la veritat que ella recorda.

Caldrà aprofitar aquests quatre dies i no perdre's una ocasió tan interessant de gaudir d'aquesta obra.