'Petites tragèdies', amb Iguana teatre sorprenent l'espectador de nou

Ahir, Iguana Teatre estrenà al Teatre Micalet de València l'obra Petites tragèdies, amb l'encertada dramatúrgia i direcció de Pere Fullana. Es tracta d'una adaptació lliure del cicle de quatre peces d'Aleksandr Pushkin l'acció de les quals transcorre a l'Europa occidental (Espanya, França, Austria i Alemanya) en diferents èpoques. 

En entrar al pati de butaques, l'escenografia, versàtil i eficaç, ens recorda el vestuari o camerino dels actors i l'actriu. Conté un penja-robes, un moble i tres tocadors mòbils amb alguns elements amb què es caracteritzen els distints personatges (perruques, fotografies, caps de maniquí, barrets...). La seua disposició situa l'espectador gairebé dins del propi camerino on s'esdevé l'actuació de la cantant en el quadre de Don Juan, en un joc d'enganys que continuarà al llarg de la funció. Tot és teatre i, com a espectadors, en formem part d'un ritual de transformació constant dels actors en personatges diferents; si més no, tant com els caps de maniquí del tocador de l'esquerra de l'escenari moguts per Rodó Gener per remetre'ns al públic que escolta la cantant.

Quatre històries dramàtiques, representades en clau de comèdia, on la sàtira està ben present; quatre relats breus basats en tres obres (Don Juan o El convidat de pedra, El cavaller avar, Mozart i Salieri) més un particular Faust; uns personatges de la literatura universal que representen passions universals com l'amor, la luxúria, l'engany, la cobdícia, l'avarícia, l'ambició o l'enveja, pecats que porten alguns dels personatges fins i tot a l'assassinat. Tres actors defensen magistralment múltiples personatges, amb diferents canvis de registre i, fins i tot de rol: Rodó Gener fa el paper de marquesa i Marina Nicolau el paper de Mozart.

Els canvis d'acte comporten el canvi de personatges i un lleuger moviment de decorat que és resolt fàcilment amb la projecció del títol sobre la paret del fons, la il·luminació i la nova posició d'algun dels mobles (cadires, aparadors, tocadors) que hi havia en escena.

En aquesta versió lliure, Iguana Teatre trasllada les quatre paràboles a l'actualitat a través d'algunes accions, cançons, espais, vestuari, elements d'atrezzo… perquè el públic senta que el veritablement essencial de les "Petites tragèdies" continua sent vigent hui en dia.

En resum, enginyosa obra al Teatre Micalet de València, bon teatre amb l'actuació exemplar de Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau, dirigits magistralment per Pere Fullana, qui també ha construït una dramatúrgia molt inspiradora.

Fitxa tècnica:

Intèrprets Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau  
Il·luminació Toni Gómez 
Escenografia Jordi Banal  
Vestuari Bel Cirerol  
Dramatúrgia i direcció Pere Fullana 
Tècnic de llums i so Juanro Campos 
Construcció atrezzo i escenografia Pablo Sacristan, Dídac Roig, Julia Gómez i Naiara Yerobi 
Assessorament lingüístic Carme Planells 
Disseny gràfic i fotografia Naiara Yerobi 
Enregistrament videogràfic Bernardo Arzayus 
Promoció i comunicació Gemma Prats 
Distribució Santi Celaya 
Disseny de producció Carles Molinet 
Producció executiva Jordi Banal

Fotografies de l'entrada: Anna Gascón

Altres comentaris en web o premsa:  - arabalears     - El quaderno de Pedropan  o     

                                                               - LaZentralita Esteatro              

"La mare coratge", el treball, l'empenta i l'energia d'unes actrius i del muntatge de Malatesta Teatre

Anit, Malatesta Teatre estrenava La mare coratge, una obra que ha obtingut diversos premis en els certamens: Concurs de Teatre Vila de Mislata i en la XVIII Mostra de Teatre Cullera a Escena (podeu trobar informació també a les xarxes socials del grup).

SINOPSI DE L'OBRA

La Mare Coratge, Anna Fierling, és una venedora ambulant que, per a sobreviure, esquiva hàbilment les diferències entre catòlics i protestants mentre segueix l'exèrcit suec amb una carreta arrossegada pels tres fills. Les estratègies per aconseguir l'èxit dels negocis, a costa de les misèries que va sembrant la llarga guerra, inclouran també els xantatges i les mentides. 

En l'obra, la mare coratge esdevé un símbol del cost que comporten les guerres i de la projecció de la societat actual on les aliances entre guerra i comerç són ben evidents i interessades. 

Malgrat l'esforç de la mare, a poc a poc els guanys esdevindran més minsos i les conseqüències de la guerra afectaran també els sentiments i el coratge d'aquesta dona. 

 «A la guerra -com diu Brecht- no és la gent del poble la qui fa els grans negocis.»

 

L'obra, basada en el text La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, és un text complicat perquè, a més del drama d'una família i de les misèries que escampa tota guerra (l'obra fa referència a la 'guerra dels trenta anys'), s'hi inclouen cançons i música que exigeixen d'una direcció acurada i d'una interpretació brechtiana, a l'estil dels números musicals del cabaret alemany. 

El grup se n'ix amb prou solvència i transmet a l'espectador l'angoixa de la guerra i tots els tripijocs que s'hi generen al seu voltant. La guerra afecta als més dèbils i, en especial, a les dones, que han de sobreviure amb astúcia i coratge sobreposant-se a les dificultats més grosses, que les porten, en ocasions, a acceptar la prostitució o la realització d'estafes i enganys.

La mare coratge, en aquesta ocasió, està interpretada íntegrament per dones, una dificultat afegida que suposa entrebancs perquè no és gens fàcil haver de representar el paper de l'altre sexe i fer diversos personatges (en aquest cas són pinxos, soldats i un sacerdot, fonamentalment). A més a més, el treball exigeix diferents registres i un treball corporal i físic per part de les actrius, que es nota. 

La música és un element clau per marcar el canvi d'escena i el pas del temps, així com alguns àgils moviments coreogràfics, la interpretació de cançons i la realització d'efectes visuals que marquen les diferents estacions de l'any i el pes del temps que portarà més misèria (magnífic l'efecte plàstic que reprodueix una nevada).  

Perquè no s'hi fa referència explícita, jo no hauria de fer-ne cap a l'actualitat, però em venen al cap compres d'armament, encariment dels preus dels aliments, destrucció de bens i ciutats o la pèrdua de vides que generen guerres com la que es viu a hores d'ara a Ucraïna. Lamentablement, no és l'únic escenari bèl·lic actual al món on la pau és absent (abusos, morts, falta de justícia), per això he volgut afegir possibles paral·lelismes amb alguna de les escenes que connecten més amb l'actualitat. Potser l'espectador podrà extrapolar allò que passa a l'escenari i el que cada dia s'emet als telenotícies sobre algun lloc del món que entra en conflicte per l'interès i per a benefici d'uns pocs. A ben segur que, a escala diferent, observarà en escena, l'adquisició i venta d'aliments, la lluita per la vida, l'acceptació de suborns, la injustícia que paga el més dèbil.

L'obra s'hi representarà fins al diumenge 24 de setembre al Teatre Micalet de València. Val la pena poder valorar l'esforç que suposa alçar una obra com aquesta, feta en valencià i amb actrius que viuen el dia a dia en diferents professions, però que, quan pugen a l'escenari, actuen com a professionals.

FITXA ARTÍSTICA

REPARTIMENT: Carmen Aguado, Geni Cerveró Mas, Sara Nerea García, Teresa Llácer i Viel, Alicia Llorca, Rosa Navarro, Enri Sánchez i Paula Úbeda.

- Adaptació, dramaturgia i direcció: PAULA ÚBEDA

- Disseny i tècnic d'il·luminació:  VÍCTOR ANTÓN

- Traducció: TERESA LLÁCER VIEL

- Tècnic de so: JOSE SEBASTIÁ

- Disseny gràfic: JSNET INFORMÁTICA

- Fotografia: JOSE SEBASTIÁ

- Vídeo: SENINA MORENO

- Producció: MALATESTA TEATRE