dijous, 16 de març de 2023

Homenatge a Fuster al Teatre Micalet. Comença bé la temporada!

 Del 30 de març al 2 d'abril 



TORNA AL 

Teatre Micalet de València  

Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster’ 

Una ocasió important per a visitar el teatre i visionar una espectacle teatral que ens permet, a més a més, descobrir un episodi en la vida de Joan Fuster. L'alumnat i el professorat podrà aproximar-se a l'obra de Joan Fuster d'una manera molt digna i entendre la personalitat d'un dels millors assagistes que ha tingut el s. XX al País Valencià.

El text es representà al Teatre Micalet de València el darrer divendres dia 16 de setembre i, posteriorment, en sessions per a instituts. De vegades un poc més d'una hora de teatre permet avançar més i millor en el currículum escolar i donar a conèixer detalls sobre l'escriptor de Sueca que a l'aula poden passar desapercebuts. 

Per què recomane "Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster" al públic en general?
 
Perquè coneixerà detalls de l'atemptat que tingué lloc a Sueca un 11 de setembre de 1981 contra Joan Fuster i es farà una breu idea del pensament de l'intel·lectual suecà i d'un bri de la seua extensa obra. Tambe descobrirà com d'impune va ser l'actuació policial en un dels esdeveniments negres de la nostra democràcia, que declarà el "cas tancat" sense una investigació en profunditat i pertinent. Mireu l'article de Francesc Viadel al respecte de l'atemptat i la censura que exercí la televisió (RTVE) del moment sobre unes imatges i un fet que haguera pogut acabar en greu tragèdia.

L'obra està dirigida encertadament per Joan Peris sobre una selecció de textos (feta a partir de diversos documents, entre d'altres el llibre Matar Joan Fuster el llibre de Francesc Bayarri) dramatitzats per Laura Sanchis. Quaranta-un anys després de l'atemptat se'ns recorden aquells fets esdevinguts a Sueca la nit de l'11 de setembre, en plenes festes locals, i s'aporta llum sobre la veritat que s'havia silenciat. 

La interpretació dramatitzada dels textos i la narració dels fets es completa amb veus en off. La presència de Pilar Almeria Serrano completa la narració i ens recita alguns aforismes, poemes o pensaments escrits per Fuster. La seua veu i presència en escena es reforça amb la dramatització del moment en què, el 2022, dos joves (Pedro Mallol i Guille Zavalatroben el primer informe de la Brigada d'Informació de la Policia de València i es plantegen nombrosos dubtes sobre el que va ocórrer aquella nit realment. 41 anys després d'aquell atemptat terrorista, encara no han detingut cap responsable de l'acte.




Aquest breu "univers Fuster" es completa a través d'una pantalla de fons on es reprodueixen textos de l'intel·lectual suecà i algunes imatges. Potser, de cara a un públic escolar, es podrien afegir algunes fotografies més per identificar i enriquir el retrat de la fisonomia de l'escriptor en diferents moments de la seua vida. La segmentació del discurs en parts i la utilització de cançons per tancar cadascun dels apartats ens remet encertadament al context d'una època i uns cantautors com Ovidi o Raimon que foren amics de Fuster i aporten a l'espectador referències d'una lluita pacífica, però feta amb fermesa, per defensar la nostra llengua i un País Valencià més modern, lliure i avançat del qual Joan Fuster ens dibuixà un bon model a través dels seus discursos en actes públics i en els escrits publicats en diferents mitjans de comunicació.

Per tot això i perquè és una bona manera de recuperar part de la nostra història, mereix la pena acostar-se al Teatre Micalet entre el 30 de març i el 2 d'abril de 2023 (o en funcions posteriors per a escolars) i contemplar una hora d'espectacle que es fa curta.  

PUBLICAT ANTERIORMENT L'11 DE SETEMBRE DE 2022

dijous, 2 de març de 2023

Cristina, un muntatge eixerit amb un plantejament interessant



Hui dijous s'ha estrenat al Teatre Micalet de València Cristina de la Companyia Fantàstica Meravellosa. En l'obra, tres dones joves, angoixades per la música, per qui es quedarà amb el ram de la núvia i els esdeveniments, de vegades esperpèntics, d'una celebració de casament, es plantegen el futur, la vellesa. 

Fins al diumenge, 5 de març, es presenten amb  un decorat senzill i un text atrevit on la música, els sons gravats i la il·luminació juguen un paper important per recrear el ball posterior al banquet de casament. Una actuació brillant d'Ivet Zamora, Tatiana Dunyó i Marina Alegre, una obra interessant que et remourà els budells a partir d'interrogants  com "què passarà quan no tinguem a ningú". 

Aquesta reflexió, que es barreja amb instants del present, trau a la llum les relacions de dependència amb la parella i la pròpia família i enllaça amb qüestions, tractades amb molta sensibilitat i des de l'estima a les àvies, sobre la salut mental de les persones grans (alzheimer, demència), la necessitat de comunicar-se (por a la soledat) o el temor a no aclarir-se bé amb la tecnologia (dependència); és a dir, la por a les lamentacions, a no saber com portar bé la vellesa. 

Temes que es posaran damunt la taula durant el banquet de casament de Cristina amb un punt de comèdia que ens fa distanciar-nos sovint de l'angoixa.


   


El pànic d'estar desaprofitant la festa (de la joventut?) ja es manifesta des del començament de l'obra en entrar a la sala a través de l'exercici físic i amb frases com: "Fa exactament 9 cançons que voldria estar ballant". "Fa exactament 9 cançons, 4 plats, dos tiramisús i tres copes de cava que l'espero". "Fa… 26 anys que no sé què vull". "Però jo soc una persona que balla". (Però no balla). "No, no és ara, és que no hi ets mai!" (Crida per telèfon). "No sé ni per què he vingut. A mi aquestes celebracions em posen molt nerviosa. I trista". (Somriu)."Tota l'estona, tota la vida és aquesta festa on vas arrossegant els peus". "I no m'heu explicat a qui es truca quan no hi sou"... es va creant un clímax que deixa al descobert com de fràgils som els humans respecte al futur que ens llaurem o ens espera.


FITXA TÈCNICA




SINOPSI

El banquet s'ha acabat i la nit avança. Tres dones, que no es coneixien abans,es troben al fons del saló de bodes. Inmòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que deuria ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seues pors. La por d’envellir soles, però també d’envellir amb algú. Que els vells que cuiden siguen els seus pares. 


Direcció: Marina Alegre, Tatiana Dunyó, Ivet Zamora i Júlia Valdivielso.
Interpretació i text: Marina Alegre, Tatiana Dunyó i Ivet Zamora
Espai Escènic i il·luminació: Xènia Cubí
Disseny de so: Andrea Bel
Assessoria de moviment: Blanca Tolsá
Producció: Pol Berch
Disseny gràfic i direcció d’art: Maria Roca i Mercè Ripoll
Agraïments: Victoria Szpunberg, Marc Chornet, Maria Estela, Georgina Viñolo, Nina Tuset, Arnau Guillén, Elisabet Mateu, Cristina
DURADA: 60 minuts


Informacions rellevants: El Temps de les Arts