Cristina, un muntatge eixerit amb un plantejament interessant

Hui dijous s'ha estrenat al Teatre Micalet de València Cristina de la Companyia Fantàstica Meravellosa. En l'obra, tres dones joves, angoixades per la música, per qui es quedarà amb el ram de la núvia i els esdeveniments, de vegades esperpèntics, d'una celebració de casament, es plantegen el futur, la vellesa. 

Fins al diumenge, 5 de març, es presenten amb  un decorat senzill i un text atrevit on la música, els sons gravats i la il·luminació juguen un paper important per recrear el ball posterior al banquet de casament. Una actuació brillant d'Ivet Zamora, Tatiana Dunyó i Marina Alegre, una obra interessant que et remourà els budells a partir d'interrogants  com "què passarà quan no tinguem a ningú". 

Aquesta reflexió, que es barreja amb instants del present, trau a la llum les relacions de dependència amb la parella i la pròpia família i enllaça amb qüestions, tractades amb molta sensibilitat i des de l'estima a les àvies, sobre la salut mental de les persones grans (alzheimer, demència), la necessitat de comunicar-se (por a la soledat) o el temor a no aclarir-se bé amb la tecnologia (dependència); és a dir, la por a les lamentacions, a no saber com portar bé la vellesa. 

Temes que es posaran damunt la taula durant el banquet de casament de Cristina amb un punt de comèdia que ens fa distanciar-nos sovint de l'angoixa.

   

El pànic d'estar desaprofitant la festa (de la joventut?) ja es manifesta des del començament de l'obra en entrar a la sala a través de l'exercici físic i amb frases com: "Fa exactament 9 cançons que voldria estar ballant". "Fa exactament 9 cançons, 4 plats, dos tiramisús i tres copes de cava que l'espero". "Fa… 26 anys que no sé què vull". "Però jo soc una persona que balla". (Però no balla). "No, no és ara, és que no hi ets mai!" (Crida per telèfon). "No sé ni per què he vingut. A mi aquestes celebracions em posen molt nerviosa. I trista". (Somriu)."Tota l'estona, tota la vida és aquesta festa on vas arrossegant els peus". "I no m'heu explicat a qui es truca quan no hi sou"... es va creant un clímax que deixa al descobert com de fràgils som els humans respecte al futur que ens llaurem o ens espera.

FITXA TÈCNICA

SINOPSI

El banquet s'ha acabat i la nit avança. Tres dones, que no es coneixien abans,es troben al fons del saló de bodes. Inmòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que deuria ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seues pors. La por d’envellir soles, però també d’envellir amb algú. Que els vells que cuiden siguen els seus pares. 

Direcció: Marina Alegre, Tatiana Dunyó, Ivet Zamora i Júlia Valdivielso.
Interpretació i text: Marina Alegre, Tatiana Dunyó i Ivet Zamora
Espai Escènic i il·luminació: Xènia Cubí
Disseny de so: Andrea Bel

Assessoria de moviment: Blanca Tolsá
Producció: Pol Berch
Disseny gràfic i direcció d’art: Maria Roca i Mercè Ripoll
Agraïments: Victoria Szpunberg, Marc Chornet, Maria Estela, Georgina Viñolo, Nina Tuset, Arnau Guillén, Elisabet Mateu, Cristina

DURADA: 60 minuts

Informacions rellevants: El Temps de les Arts