Escenografia de Los Reyes del Mambo
L’HORTA TEATRE ens torna a sorprendre gratament amb un nou espectacle, intel·ligent i ben resolt (i en van quasi quaranta produïts des de la seua fundació fa 45 anys). Hem d'agrair el paper que la companyia també juga en la difusió del teatre per a escolars, un sector que permet atendre les famílies amb menuts i adolescents i que ajuda a la formació d'espectadors a futur.
L'estrena al Teatre Rialto de València de Els Villalonga ha tingut lloc hui dijous (31 de març) a les 19.00 h. dins del Cicle de Companyies Valencianes. Es tracta d'un nou encert en la selecció d'espectacles feta per l'IVC per al Teatre Rialto.
Els Villalonga és el segon text de Ramon Madaula que la companyia L'Horta porta a escena. Durant la passada temporada, Alfred Picó i Josep Manel Casany, dirigits també per Carles Sanjaime i amb adaptació del text feta per Juli Disla, representaren amb molt d'èxit L'electe, que plantejava el tema de l'ànsia de poder dins del món de la política. En el muntatge d'enguany, tornen a retratar en clau de comèdia l'ànsia de poder, però dins d'un altre context: una família burgesa que porta més de cinc generacions explotant recursos i persones de manera poc exemplar des del món de l'empresa. El muntatge, repartit en tres actes, també deixa al descobert les contradiccions entre el que es diu i el que es fa, la hipocresia de les persones quan es tracta d'aconseguir l'ascens en l'escala social, comoditats i, sovint, diners.
L'adaptació de Els Brugarol estrenada a Catalunya, ara Els Villalonga a València, ha patit lleus canvis sense que es perda el sentit de l'original, encerts que Juli Disla empra per contextualitzar els acudits amb la finalitat d'aconseguir una major complicitat amb el públic valencià. Aquesta comèdia sobre el món de la família conté dosis importants d'humor àcid i intel·ligent que mostra les contradiccions importants entre dues generacions i llur particular manera d'entendre el món. Un i l'altre es creuen el paradigma d'actuar amb coherència, però qui serà capaç de mantenir-se coherent més temps i no descobrir a temps les pròpies contradiccions? Com es diu al programa de mà, en paraules de Grouxo Marx: "Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d'altres".
L'obra compta amb l'encertada direcció de Carles Sanjaime i la magnífica actuació d'Alfred Picó i de Bruno Tamarit que, en clau de comèdia, provoquen la rialla de l'espectador i el conviden a reflexionar sobre la fermesa de les conviccions i els elements que generen alguns canvis d'actitud significatius en les persones. El tàndem Picó i Tamarit funciona, i molt bé. Alfred, en ocasions, es mostra seré i natural i, en altres, tan histriònic com correspon a un personatge que està jugant la seua pròpia partida d'escacs, amanyada des del començament de l'obra, i que no vol amostrar-li les seues 'armes' al gendre; aquest replica al sogre generalment de manera educada però amb senyals gestuals tan ben col·locades que mostra la veritable intenció de la relació que mantenen l'un i amb l'altre. Qui guanyarà la partida i com? això haureu d'anar a veure-ho al teatre on hi descobrireu també l'encertada actuació de Lucía Poveda. Un treball excel·lent el d'aquests dos actors i actriu.
Els Villalonga només estarà en cartell al Rialto fins al proper diumenge 3 d'abril; després confiem que la gira seguirà amb èxit per altres indrets del País Valencià; el treball bé s'ho mereix.
Així que, si teniu ganes de divertir-vos i ocasió de fer de públic en alguna representació, no us ho perdeu. Conèixer als Villalonga, una família que se la juga per conservar el pedigrí de la família a tota costa, potser no té preu!
Altres informacions i comentaris:
- Tràiler
