El Cant de la Sibil·la és una versió del Judicii signum, que abans del segle XV es cantava en llatí i que posteriorment va ser traduït al català a la Provença. La Sibil·la profetitza l'arribada del Mesies i la fin del món (Judici Final). Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per conèixer el futur.
Foto: Archidiócesis
Una de les versions abreujades més conegudes és la de Maria del Mar Bonet, que ací us acompanyem amb la seua lletra; però el que fa goig de veritat és poder assistir al toc de campanes i a la representació del Cant complet.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gritarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals.
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel devallarà mar,
fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fos i alteral;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Humil verge qui haveu parit
Jesus infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
