dimarts, 12 de desembre del 2017

El Cant de la Sibil·la torna divendres a la Seu de València

El Cant de la Sibil·la és una versió del Judicii signum, que abans del segle XV es cantava en llatí i que posteriorment va ser traduït al català a la Provença. La Sibil·la profetitza l'arribada del Mesies i la fin del món (Judici Final). Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per conèixer el futur.


Josep Lluís Sirera, amb la col·laboració de Carles Magraner de Capella de Ministrers, va fer una adaptació del Cant de la Sibil·la que, des del 2012 es representa cada any a la Seu de València abans de Nadal.

Una de les versions abreujades més conegudes és la de Maria del Mar Bonet, que ací us acompanyem amb la seua lletra; però el que fa goig de veritat és poder assistir al toc de campanes i a la representació del Cant complet.


 El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.

 Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.

 Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gritarà suor
i tremirà de gran paor.

 Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.

 Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals.
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.

 Gran foc del cel devallarà mar,
fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.

 El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fos i alteral;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

 Humil verge qui haveu parit
Jesus infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.

 El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.