La realitat de la ficció, el negatiu del positiu, la mirada puntual... Comentaris sobre actes culturals, exposicions, teatre, música...
divendres, 31 de desembre de 2021
dissabte, 4 de desembre de 2021
La Fornal, amb 'L'home de vol vertical', poua en el record de la història de les persones que persegueixen somnis
Amb un text del propi Joan Gomila i l'encertada direcció de Frederic Roda, L'home de vol vertical repassa la biografia de Pere Sastre, pagès de Llucmajor i hereu de Son Gall, un home entusiasmat per l'aviació i dissenyador del que ell va anomenar cometagiroavió.
Gomila, en moltes de les seues obres, segueix la línia de la història mallorquina centrada entre els finals del segle XIX i el començament del s. XX: mirar el passat per entendre el present, veure les constants que es repeteixen per lloar-les o evitar-les. Ara ho fa amb un nou personatge, un home amb una biografia molt interessant pel que suposà de lluita personal, malgrat la marginalitat amb què el mirava la gent que el veia com un boig quan ell perseguia una utopia.
L'obra se centra principalment en el monòleg de Gabriel Moragues, interpretat pel propi Gomila, un veí que admira al propi Pere Sastre. Gomila es creix amb els matissos de les múltiples veus, dotze, que interpreta al llarg del diàleg que manté amb l'espectador i amb el propi Sastre quan ja jau prostrat en un llit de l'hospici al final de la seua vida.
La interpretació brillant de Joan Gomila aconsegueix que allò que fa i explica Gabriel et captive des de bon començament. A poc a poc, va descabdellant la informació existent sobre Pere Sastre i els punts de vista i actituds dels diferents personatges que influïren en les decisions que hagué de prendre el fadrí de son Gall quan cercava la llibertat que el podria lliurar de la llosa que li suposava l'herència. La lluita per aconseguir les pròpies ambicions i per materialitzar el somni del seu invent va ser intensa, malgrat que els resultats li van ser adversos.
El text, que cal interpretar en clau del que aporta el passat al present, convida a la reflexió sobre el pes de l'herència familiar en una Mallorca rural que viu apegada a les tradicions i que, malgrat els progressos exteriors, no accepta massa segons quins canvis. El criteri del mestre no pesarà molt de temps sobre el futur d'un bon estudiant i inventor; tampoc la manca de suport familiar ni les ajudes institucionals ni econòmiques que li hagueren permès materialitzar el seu invent de forma més apropiada i, encara molt menys, la participació d'alguna autoritat militar ni ministerial que potser li va entrebancar més que ajudar davant dels tràmits fets.
De tant en tant notem lleugeres pinzellades en el text que convida a la crítica; és el cas, per exemple, de la doble moral de l'església: caritat a canvi d'heretat, que recau principalment en el paper de la mare superiora, un personatge que defensa amb encert una mesurada Xesca Forteza.
El paper de Pere Sastre, defensat per Joan Aguiló, requereix control i disciplina perquè ha d'ocupar l'escena recordant-nos el seu estat i el contrast amb què, de vegades, les paraules de Gabriel aporten a la seua història.
Les pauses generades per la projecció d'audiovisuals sobre la paret d'una habitació humil ajuden a contextualitzar alguns esdeveniments sobre la importància de l'aviació durant aquella època: referències històriques al començament de la primera guerra mundial, cites sobre l'aviador Lindbergh o sobre els germans Wright, coincidències amb els de la Cierva, pare i fill, o, fins i tot, a la poesia de Joan Salvat-Papasseit. Aquella degué ser una cursa per la competència de vèncer un problema físic que podria superar l'elevació vertical d'un aparell volador que resolguera al mateix temps l'aterratge en espais reduïts.
No us desvetlle més detalls de l'argument, la màgia del teatre us permetrà entrar en la història de Pere Sastre i la companyia La Fornal segur que ho aconsegueix si us deixeu seduir.
divendres, 3 de desembre de 2021
'Andanzas y entremeses de Juan Rana' al Principal, un divertiment assegurat, un homenatge als generes teatrals de l'Edat d'Or
Andanzas y entremeses de Juan Rana és una successió de divertides peces breus amb música en directe que ens permeten fer una reflexió sobre els límits de l'humor i un homenatge a les peces curtes que tant es representaven durant el Segle d'Or espanyol. Amb una molt bona direcció, un excel·lent treball actoral i un destacat disseny de vestuari, il·luminació, so i escenografia, l'obra no us decebrà si us agraden el teatre del Segle d'Or, els musicals o el bon humor.
La Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá no és la primera vegada que treballen junts. L'èxit d'ocasions anteriors ha contribuït a la realització d'aquesta interessant producció. En Andanzas y entremeses de Juan Rana destaca el format de peces curtes que es van entrellaçant al voltant del personatge a qui vol jutjar l'inquisidor i li donen unitat. És molt important la càrrega d'humor i l'ús de la música en directe a l'estil de les murgues o "xirigotas" de Carnaval que carreguen la lletra de crítica, en aquest cas, clarament en referència a l'actualitat social i política.
L'argument gira al voltant del judici que la Santa Inquisició celebra en secret per acusar el célebre comediant Cosme Pérez, popularment reconegut com a Juan Rana, un artista que fa riure el públic de diverses generacions i ciutats espanyoles amb el seu humor irreverent i punyent. En el judici, en contra d'ell s'empraran una selecció d'entremesos de grans autors del segle XVII que havia protagonitzat l'actor. L'acusen de blasfèmia, desacato, irreverència, provocació, esperit crític, heretgia… i, per tot això, la Santa Inquisició el condemna a la foguera.
Llig en el web de Ron Lalá que l'obra inclou els entremesos: Los dos Juan Ranas, El toreador i El triunfo de Juan Rana de Pedro Calderón de la Barca; Los galeotes de Jerónimo de Cáncer; El retrato vivo de Agustín Moreto; El infierno, anónimo. I fragments dels entremesos El doctor Juan Rana, El ventero, Los muertos vivos i Al cabo de los bailes mil de Luis Quiñones de Benavente; La noche de san Juan i La boda de Juan Rana de Jerónimo de Cáncer; Juan Rana poeta de Antonio de Solís; Los locos, anónimo, i Mojiganga de las visiones de la muerte, de Calderón de la Barca.
Els espectacles de Ron Lalá han recorregut una vintena de països de tres continents amb èxit de crítica i públic. Una mostra del seu èxit és el reconeixement en premis; entre ells, els Premis Max: Millor Musical del 2017 per Cervantina (coproduïda amb el CNTC) i Millor Empresa d'Arts Escèniques del 2013 per Siglo de Oro, siglo de ahora. La companyia ha demostrat en diverses ocasions el domini del seu ofici: saben unir la festa a les idees i emprar els diferents recursos que el teatre els proporciona per generar espectacles de qualitat i entretinguts. És per això que val la pena que aprofiteu els tres dies que representaran l'obra al Teatre Principal de València (entre el 3 i el 5 de desembre només).
Un nou encert de l'IVC amb la selecció que s'agraeix.
Fitxa tècnica
TEXTOS: Calderón de la Barca, Agustín Moreto i altres
VERSIÓ I DRAMATÚRGIA: Álvaro Tato
DIRECCIÓ: Yayo Cáceres
IDEA ORIGINAL I CREACIÓ COL·LECTIVA: Ron Lalá
COMPOSICIÓ I ARRANJAMENTS: Yayo Cáceres, Juan Cañas, Miguel Magdalena
DIRECCIÓ MUSICAL: Miguel Magdalena
IL·LUMINACIÓ: Miguel Á. Camacho
ESCENOGRAFIA: Carolina González Sanz
VESTUARI: Tatiana de Sarabia
DISSENY DE SO: Eduardo Gandulfo
CAP TÈCNIC: Eduardo Gandulfo
TÈCNIC DE LLUMS: Javier Bernat
MAQUINISTA: Elena Cañizares
FOTOGRAFIA I DISSENY: David Ruiz
PREMSA: María Díaz
COPRODUCCIÓ: Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá
Subscriure's a:
Missatges (Atom)