divendres, 27 de març del 2020

Celebrem el "Dia Mundial del Teatre"

En el Dia Mundial del Teatre 2020, us deixe un resum del text de Shahid Mahmood Nadeem (periodista, dramaturg, guionista i director de televisió, fundador i director d'Ajoka Theatre, i activista de drets humans) que conté el missatge institucional amb un significat especial pel context en el qual es produeix.

El teatre com a santuari 


 A la fi d'una representació de l'obra de teatre d’Ajoka sobre el poeta sufí Bulleh Shah, un ancià, acompanyat per un xiquet, es va acostar a l'actor que havia interpretat el paper del gran sufí. "El meu nét no es troba bé, ¿el podria beneir?", Va dir. L'actor es sorprengué i contestà: "No sóc Bulleh Shah, només sóc un actor que interpreta el paper". L'ancià llavors respongué: "Fill, no ets un actor, ets una reencarnació de Bulleh Shah, el seu Avatar". 

 Va ser aleshores que se'ns va ocórrer un concepte completament nou de teatre, on l'actor es converteix en la reencarnació del personatge que interpreta.

 Explorar històries com la de Bulleh Shah, històries com aquesta existeixen en totes les cultures i poden convertir-se en un pont entre nosaltres, els creadors de teatre, i una audiència desconeguda però entusiasta.

 Mentre actuem a l'escenari, de vegades ens deixem portar per la nostra filosofia de teatre, en el nostre paper com a precursors del canvi social a vegades deixem enrere a gran part de la comunitat.

 En el nostre compromís amb els desafiaments de present, ens privem de les possibilitats d'una experiència espiritual profundament commovedora que el teatre pot proporcionar.

 Al món de hui, on la intolerància, l'odi i la violència estan en augment, el nostre planeta s'està enfonsant cada vegada més en una catàstrofe climàtica; necessitem reposar la nostra força espiritual.

 Necessitem lluitar contra l'apatia, la letargia, el pessimisme, l'avarícia i el menyspreu pel món en què vivim, pel planeta on vivim.

 El teatre té un paper, un paper noble, ha de dinamitzar i fer avançar la humanitat, ajudar-la a aixecar-se abans que caiga en un abisme.

 El teatre pot convertir l'escenari en un temple; l'espai d'actuació, en alguna cosa sagrada. Al sud d'Àsia, els artistes toquen amb reverència el sòl de l'escenari abans de trepitjar-lo, una antiga tradició en la qual l'espiritual i el que és cultural estaven entrellaçats.

 És hora de recuperar aquesta relació simbiòtica entre l'artista i el públic, el passat i el futur. Fer teatre pot ser un acte sagrat i els actors poden convertir-se en els avatars dels rols que exerceixen.

 El teatre té el transformador potencial de convertir l'escena en un santuari i aquest santuari en un espai d'actuació.

Institut Internacional de Teatre ETI. 

Organització Mundial per a les Arts de l'Escena.



Si voleu conéixer el text complet cliqueu l'enllaç en català, en anglés i en castellà.

Més que mai ens cal reivindicar la importància del teatre i de la cultura en la nostra societat. Les companyies i els teatres valencians estan fent un acte de generositat extraordinari permetent-nos contemplar les seues creacions íntegres a la xarxa des de la nostra llar. Recordem-nos-en quan passe tot i anem al teatre a veure'ls en directe.

Us convide a revisitar alguna de les obres per passar millor la clausura a què estem obligats aquests dies. Hui us recorde que teniu en obert El verí del teatre de Rodolf Sirera en la versió estrenada al Teatre Micalet amb Pilar Almeria i Cristina Garcia. No us la perdeu.

dijous, 5 de març del 2020

17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme', una faula satírica sobre la societat

Al Teatre Micalet de València s'ha estrenat hui 17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme, un espectacle fet amb ironia i molt de sarcasme per la Cia Casa Real i Tarantana Teatre que us farà riure en alguns moments i us sorprendrà en altres.

L'espectacle 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme es presenta com una paròdia dels manuals d'autoajuda. Al més pur estil de Teletienda s'intenta aconseguir la venda del mètode per acabar amb el capitalisme de 17 maneres diferents. La publicitat audiovisual abusarà de les imatges de personatges polítics i mediàtics internacionals que llancen les seues consignes sobre l'èxit del producte. Aquestes imatges projectades es complementen amb l'actuació de quatre angoixades dones (una empleada de banca, una traductora, una publicista i una professora de ioga) amb conflictes morals que no acaben de resoldre. Les quatre acabaran confluint per treball en la cloenda del congrés del Fons Monetari Internacional i, prèviament, ens explicaran -a manera d'esquetx- quatre petits actes aïllats de rebel·lió personal que, combinats, podrien comportar la caiguda de multinacionals, entitats financeres i potències polítiques del món. 

Amb aquest esbojarrat plantejament, l'espectador és convidat, entre d'altres, a qüestionar-se, a partir del tòpic, per què la roba que portem és tan barata, què hi ha darrere de les dietes macrobiòtiques miracle i de les teràpies naturals, com cal actuar davant d'una entrevista de treball o com aconseguir un ascens laboral no desitjat... En el fons, sense aprofundir en excés ni en tecnicismes economicistes, se'ns plantegen dubtes com els elements sobre els quals se cimenta la societat occidental actual o els efectes que provoca el capitalisme feroç en les nostres vides quotidianes. En ocasions les actrius llueixen una màscara de corder per provocar-nos el pensament de per què les persones actuem 'com a borregos', deixant-nos portar o imitant els altres sense pensar; o per què no ens rebotem i actuem 'com a corders' fortament dòcils i fàcils d'enganyar.

La senzilla però efectista posada en escena està formada per un faristol des d'on parla un dels personatges, una estora roja on se centren algunes de les escenes, 4 pufs on s'amaguen alguns dels objectes que formen l'atrezzo i la pantalla on es projecten els testimonis de personatges internacionals. Això obliga les 4 protagonistes a omplir l'escenari pràcticament nu amb l'acció i la paraula i a defensar el seu paper amb energia i passió.

Animeu-vos a passar poc més d'una hora amb aquestes 4 'terroristes' de l'humor negre i l'absurd més provocador.


Fitxa artística

Dramatúrgia: Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez
Direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos
Intèrprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo, Laura Vila Kremer
Veus: Sara Loscos, Lola Sans.
Dobladors: Montse Barcón, Xavi Bundó, Òscar Dalmau, Alba Forés, Jordi Graupera, Lídia Heredia, Mònica Roca, Montse Llussà
Escenografia i il·luminació: Alberto Merino i Gerard Orobitg
Audiovisuals: Ramón Frías (Lapso Films)
Vestuari: Cinta Moreno
Himne: Modesto Lai i Laura García
Construcció d’escenografia: Nacho Ullua
Assessoria de moviment: Marta Filella
Fotografia: Jara Diotima i Quim Garcia Turon
Vídeos promocionals: Adrián Erre i Gerardo del Castillo