divendres, 23 de març del 2018

El comediant de la companyia Cascai Teatre al Micalet

Ahir divendres s'estrenà al Teatre Micalet de València l'obra El comediant, l'últim espectacle de Marcel Tomàs, un clown polifacètic que, en una successió de gags, una barreja fantàstica i surrealista d'accions, que van des de la cançó al mim, posa al davant del públic les contradiccions entre la realitat i la ficció de la societat actual; sovint l'una supera a l'altra. 


Al més pur estil del cabaret, en col·laboració amb Toni Escribano, Marcel Tomàs interpel·la el públic i el fa participar en un espectacle que pretén que l'espectador s'ho passe bé. La complicitat amb el públic, a qui Marcel s'adreça, llença somriures i proposa ginys enginyosos, permet que l'espectacle vaja de la relaxació a la pròpia teràpia contra les tensions del dia a dia.

 


L'argument, el seu fil conductor, se centra en les dificultats habituals en la vida d'un comediant i es planteja des de la pròpia “autobiografia”: aquell xiquet que volia ser còmic de gran. Les estratègies del comediant permetran concretar com s'ha esdevingut aquesta afirmació al llarg del temps i mostrar la construcció del seu personatge sobre el desig de la modernitat: "ser comediant dels que no porten el nas roig ni la roba estrafolària". És clar que els desitjos no sempre es fan realitat però si voleu saber si Marcel ho aconsegueix, haureu de passar pel teatre on l'audiovisual, la farsa i el discurs del clown estan elaborades amb justa mesura, mestria i professionalitat.

  

Una ocasió per passar una estona ben agradable al teatre i veure el bon treball de Marcel Tomàs, un enginyós i divertit còmic que gaudeix d'un prestigi merescut.



Fitxa artística

Creació: Marcel Tomàs i Susana Lloret
Direcció: Marcel Tomàs
Intèrprets: Marcel Tomàs i Toni Escribano
Companyia: Cascai Teatre
So i iI·luminació: Gerard Canadell i Albert Mosoll
Producció: Cascai Teatre


dijous, 8 de març del 2018

Un 8 de març que fa camí

Cançó de fer camí



Mireia Vives, Borja Penalba, Berta Iñíguez i Ovidi3


Vols venir a la meva barca?
—Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

 Anirem lluny sense recança 
—i serem dues, serem tres. 
Veniu, veniu, a la nostra barca, 
les veles altes, el cel obert. 

 Hi haurà rems per a tots els braços 
—i serem quatre, serem cinc!— 
i els nostres ulls, estels esparsos, 
oblidaran tots els confins. 

 Partim pel març amb la ventada, 
i amb núvols de cor trasbalsat. 
Sí, serem vint, serem quaranta, 
amb la lluna per estendard. 

 Bruixes d'ahir, bruixes del dia, 
ens trobarem a plena mar. 
Arreu s'escamparà la vida 
com una dansa vegetal. 

 Dins la pell de l'ona salada 
serem cinc-centes, serem mil. 
Perdrem el compte a la tombada. 
Juntes farem la nostra nit.

divendres, 2 de març del 2018

'Crit' celebra les 200 funcions de l'Espill al Teatre Micalet

Crit Companyia de Teatre representa fins al proper diumenge 4 de març la seua obra Espill al Teatre Micalet de València. Aquesta és una bona ocasió per conéixer i gaudir d'un clàssic de la literatura medieval valenciana que no us podeu perdre.




Amb una clara intenció didàctica, l'obra comença amb una actriu i un actor, dos personatges del segle XXI, que ens confessen les seues intencions històriques i culturals: mostrar un resum de L'espill, l'obra de Jaume Roig, a través de l'argument de la novel·la. 

Per acomplir el que pretenen, tot seguit, es produeix la transformació de Daniel, l'actor, en un vell que es disposa a contar-nos la seua mala experiència amb les dones. Anna, l'actriu, que no ha canviat encara de registre, es disposa a explicar-nos la maldat amb què aquest home les retrata. Aquest és un aspecte important de les intencions iròniques que descobrirem amb la pròpia representació i perquè Crit s'ha decantat per una determinada tria de versos que els permeten donar una idea global de l'obra. 



Aquell home gran, amb una transformació senzilla feta amb el canvi d'una bufanda, esdevé el jove que fou foragitat de casa per sa mare a la mort de son pare i, anys després, contrau matrimoni en distintes ocasions sense massa èxit. Anna, mentrestant, representa altres personatges, especialment i una darrere d'altra, les diferents dones amb qui es casà el protagonista, i Salomó, el personatge amb qui somià ell per justificar la maldat de totes les dones.

Per demostrar tot el que diu sobre la dona, el personatge inclou també aspectes que presencià o visqué al llarg de la seua vida, alguns tan macabres com el relat de les pastisseres de París que servien carn humana o la del llaurador que li clava la rella ardent pel sexe (lo camp seu) a la dona com a càstig i venjança pel seu adulteri. Aquests actes, per increïbles i per tan esgarrifosos com són, esdevenen de vegades còmics davant l'espectador que percebrà com cap dona mai no és ben vista ni pel seu aspecte ni per la seua condició. 

L'amor i el dolor esdeven les dues cares d'una mateixa moneda, la imatge que es reflecteix en un espill. I per aconseguir que l'espectador entre en la història plenament, a manera de joglars, els dos actors compten amb recursos ben comptats i senzills que els obliguen a explotar les seues veus i la seua art dramàtica. Amb un decorat senzill, un vestuari ajustat i una il·luminació molt ben dissenyada, actor i actriu van construint el seu discurs i fent-nos creure els personatges que representen, algunes vegades també a ritme de rap, altres amb cançons que ens recorden el metre i el ritme de les que es feien a l'època. 

Aquest últim aspecte, el musical i l'histrionisme amb què es diuen alguns fragments del text o el didactisme que s'empra en altres ens fa pensar en els origens de l'obra, allà pel 2009, en què el públic a qui anava destinada l'obra era el juvenil, els estudiants i lectors de l'obra de Jaume Roig. Ara, anys després, l'enriquiment que ha experimentat la representació i el guany que dóna l'escenari es mereix la vostra visita abans que diumenge acabe aquest tast de quatre representacions que es faran per celebrar la que ahir dijous va fer el nombre de dos-cents.



Per entendre bé l'obra de Jaume Roig cal situar-la dins del context històric, l'Edat Mitjana, en què va ser escrita; la misogínia era un recurs literari habitual i la visió de la dona acabava sovint sota el tamís de la culpabilitat atorgada a Eva, aquella que, en el context cristià, portà el pecat al món. 

Com aquesta misogínia és producte de la incultura i la barbaritat de l'època, Daniel i Anna, defensant el text escrit per Anna Marí amb gran mestria, inclouen aquell aspecte irònic tan necessari perquè s'entenga bé el text de Jaume Roig en els nostres dies i les nombroses barbaritats que inclou la novel·la. A més, a través del breu debat que ofereixen acabada la representació, fan veure com, en l'actualitat, encara hi ha actituds que perjudiquen les dones com és cobrar diferents sous per un mateix treball.

En resum, una obra important de la literatura valenciana, representada magistralment per CRIT Companyia de Teatre al Teatre Micalet fins al diumenge 4 de març. Últimes representacions que es valen la pena. Si el cinema fa grans algunes novel·les, el teatre no es queda enrere en aquesta ocasió i us farà un tast per entendre Jaume Roig i la seua novel·la 'Espill o llibre de les dones'.

I els qui voleu recordar algun dels fragments que heu vist podeu visitar aquest enllaç que acaba amb un breu debat amb alumnes a la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis.