divendres, 29 d’octubre del 2021

Estrena de 'Les tres germanes' al Teatre Micalet, un veritable goig

 Ahir dijous, 28 d'octubre, la Companyia de Teatre Micalet (CTM) estrenà 'Les tres germanes' d'Anton Txèkhov, una proposta que, sota l'encertada direcció de Joan Peris "reflexiona al voltant de la condició humana, dels seus somnis i del sentit de viure i transcendir". Com ja passà amb El jardí dels cirerers, Les tres germanes esdevé una al·legoria de la vida on està ben present el discurs sobre la confiança en un millor futur per a la Humanitat. 

 L'adaptació del text al valencià feta per Juli Disla li dona un cert aspecte de contemporaneïtat que acosta l'obra de Txèkhov a l'espectador. I, a més, com podeu veure al programa de mà, la representa un repartiment de luxe format per Pilar Almeria, Laura Romero, Pepa Juan, Bruno Tamarit, Laura Sanchis, Toni Agustí, Héctor Fuster, Enric Juezas, Miguel Seguí, Guille Zavala i Isabel Requena. 



 Les tres germanes ens parla de temes com l'esperança, l'amor, l'odi, l'avorriment o el desig d'aconseguir la felicitat. El text conta la història d'Olga, Maixa i Irina, tres germanes amb moltes ganes de viure però atrapades en una ciutat russa de províncies on l'únic estímul és la vida social que es pot fer gràcies a la presència d'una guarnició de brigada d'artilleria. El somni de les tres és poder tornar a Moscou, lloc on van nàixer i on va residir un temps la família Pròzorov. Però què passarà  si el temps passa i el viatge no es possible? S'esvairan les il·lusions? Acabaran conformant-se amb el que tenen? Lluitaran per fer realitat els somnis? 

 En entrar al teatre, ja l'escenografia ens trasllada a la gran casa d'una família de classe social alta on les primeres accions ens situen en un ambient burgés, el de la celebració d'un sant. En aquell saló, el públic contemplarà el pas del temps, la celebració de l'amor i de la vida amb les alegries, els plors i les inquietuds dels quatre germans. La comparació de la festa inicial amb les d'anys anteriors ja ens dona a entendre que l'esplendor de les grans celebracions havia passat un poc. El recuperaran?

 Tot el repartiment reïx en algun moment en l'obra de manera especial. Però vull destacar la naturalitat i l'energia que desprenen dalt l'escenari alguns personatges en plasmar emocions contrariades i canvis de registre que han de transmetre en breus instants perquè l'espectador se'n faça una idea de la vida decadent que imperava en el món rural entre les classes privilegiades i de desig de retornar a un idealitzat Moscou. I és, moltes vegades, el gest més que la paraula i la contenció més que la força, la que ens fa creure en uns personatges atrapats en un temps de canvis i de crisi. 


 Les tres germanes em captivaren des del principi de l'obra i, també, el germà i el doctor. Pilar Almeria per la contenció i la mesura en descobrir-nos el món interior d'Olga, la germana major que cuida de la resta i n'està pendent de les visites; és la que ansia, des de la protecció i el silenci, un reconeixement laboral que li retorne el prestigi i l'esperança d'una vida millor. Pepa Juan, Maixa, va teixint un canvi d'estat, un viatge que fa des de l'apatia a la passió, un procés que camina des de la quasi invisibilitat de la butaca on llig inicialment un llibre fins a la recuperació d'un espai central en una història passional que ara no té. Laura Romero, Irina, ens mostra la innocència, l'alegria i la ràbia que conté la joventut, l'energia d'una dona que somia, que busca la felicitat, fins i tot a través del treball, però, com la resta, no està exempta tampoc d'un cert conformisme. Bruno Tamarit, el germà Andrei, ens descobreix la timidesa del seu personatge, la capacitat d'acceptar el que s'espera d'ell, la possibilitat d'estimar una dona que, inicialment, no encaixa en el seu món i la necessitat de rebel·lar-se o fracassar definitivament. Enric Juezas, el doctor inquilí de la casa, ens mostra subtilment l'afabilitat amb Irina i la mella que li ha fet el pas del temps en la vida ociosa que porta i en la professió. 

 L'obra estarà en cartell fins al diumenge 28 de novembre, per tant teniu la possibilitat de programar-vos amb temps l'assistència al Teatre Micalet i gaudir d'aquest clàssic del teatre rus, una obra de gran format i amb una factura excel·lent i una interpretació impecable.


dimarts, 26 d’octubre del 2021

Un muntatge interessant: 'Fes-me un lloc' sobre les inquietuds i preocupacions dels joves de la generació Z

“Tant si vostè ho permet o com si no 
aquest és el meu lloc, 
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus”
Del poema 'Amb la dignitat amarga dels pobres', de V. A. Estellés




Estem davant un espectacle coral en el qual intervenen deu joves intèrprets que formen part de la generació Z. Marina Alegre, Anaïs Doménech, Júlia Fortaña, Carme Giner, Paula López Collado, Tamara Martínez, Anna Nácher, Ana Olcina, Miguel Torrecilla i Tomàs Verdú són les actrius i actors que han defensat de forma valenta els personatges que formen part d'un grup idealista que s’uneix en la defensa d'un projecte que té com a objectiu recuperar la terra, evitar el despoblament d'una zona de l'interior i donar alternatives a la fugida de talents. La tasca no els resultarà fàcil perquè les dificultats de finançament i les tensions entre algunes persones encetaran un camí ple de pedres per poder demostrar que allò perquè lluiten val la pena. Aquest cant a la vida i a la possibilitat de la utopia té un transfons estellesià que es manifesta en directe a través d'algun dels seus poemes inclosos al text, molt ben construït i dirigit per  Isabel Martí. 



Foto: IVC

Tot i que per a alguns protagonistes ha estat la seua primera participació en un espectacle professional, el valor i la professionalitat han estat la tònica de les seues actuacions. El muntatge de l'IVC i d'Isabel Martí, ens planteja diversos temes que giren al voltant d'un de sol: com sobreviure amb honestedat, conservant l'amistat al temps que s'aborden dificultats de la nostra societat com la moralitat, l'habitatge, el treball i els salaris, la qualitat de vida, el despoblament i l'abandó de la terra de forma sostenible... 

Cal destacar també el treball dels tècnics, com ara el d'Abel Martí per les coreografies i el moviment escènic i l'escenografia dissenyada per Aaron Jara Calabuig, amb referències a d'altres espectacles d'èxit com Cadiram de la Dependent i la Cassola o SIT de la Companyia Teatral el Tricicle. La modernitat del disseny d'Assad Kassab i la sonoritat individual i coral de les cançons de Carme Giner i Rafel Arnal són un altre element a destacar.



Foto: IVC

Un muntatge que caldria recuperar en la propera temporada.

Quadern escènic

El Club de Debats en Arts Escèniques, dins del programa Habitem el Rialto.

En el format matinal, l'IVC inclou la possibilitat d'assistir a un debat (posterior la representació de l'obra) que permet al públic (fonamentalment estudiants d'institut o d'universitat) aprofundir en la comprensió de l'espectacle. Cal dir que, dimecres passat, hi assistí l'alumnat de l'institut del Carme i que un grup dels seus alumnes havia preparat aquest debat amb Isabel Martí i les 8 actrius i els 2 actors de l'espectacle. He de felicitar el professorat, l'alumnat del Centre i l'organització de l'IVC de la GV perquè amb les preguntes del públic i les respostes dels equips artístics de les produccions es van arribar al fons d'alguns detalls de l'obra interessants. Enhorabona!

diumenge, 3 d’octubre del 2021

Torna el cabaret. Cashalada Cia presenta 'Divina aberració'

"El Cabaret és un tipus d'espectacle de varietats, generalment nocturn, que combina cançons i textos diversos. Pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars." 




Amb Divina Aberració, Cashalada Cia recupera la tradició d'èxit, que tingué a començament del segle XX i que ens ha arribat també a través de l'espectacle de varietats de les festes populars de molts pobles. Seguint el gènere, el darrer muntatge de Noèlia Pérez i Josep Zapater, dirigits per Joan Font fundador dels Comediants, és una obra en la qual se succeeixen els números musicals, la dramatització de textos literaris (poema de sor Juana Inés de la Cruz o  el soliloqui de Segismundo en La vida és sueño de Calderón de la Barca) i te, de transfons, el relat de la creació del món que ens han contat dins de la civilització judeocristiana: la de la poma que la serp lliurà a Eva -i ella a Adam- quan estaven al Paradís Terrenal i les conseqüències que ha tingut un acte, aparentment intranscendent (la desobediència als déus), que ha condicionat la humanitat i que encara cueja. 

L'obra no defuig els aspectes irreverents que tant agradaven al públic afecte al gènere: pinzellades sexuals, crítica social vetlada i no sempre subtil, notes sobre l'actualitat social... Els dos protagonistes juguen amb l'humor i la ironia durant la seua actuació i enriqueixen la funció amb les seues veus i habilitats musicals -que són moltes i molt bones-, de manera que tot esdevé un concert interessant que inclou diversos gèneres (líric, pop, rock).

Seguint amb les estridències que el gènere teatral exigeix, cal destacar l'encert del vestuari, ric i cridaner, que Esther García Ruiz ha dissenyat i que aconsegueix donar-li 'glamour' amb les lluentors que donen les teles coloristes, sedoses i d'imitació a les pells d'animals exòtics. Aquest element es completa amb un maquillatge efectista, com podeu apreciar en la següent imatge, i no gens discret. 

 

Amb aquesta parella de músics i actors transgressors tenim garantida una estona d'entreteniment i bon cabaret amb teatre, música i poesia on les estridències també juguen un paper rellevant per a la dramatització de la cruesa, el vici i el qüestionament dels fonaments de la nostra societat. A través de la música i d'una actuació i unes veus molt interessants, Noèlia i Zapater van teixint, amb la suma dels números individuals, un cant a la debilidad humana; un concert en què dos artistes un tant bojos qüestionen la teoria sobre "el bé i el mal" i trenquen amb l'herència "que ens llegaren Adam i Eva". 

Amb una clara influència de les propostes de Bertolt Brecht, Divina aberració  recull el dinamisme, el caràcter popular i l'absència d'elitisme del cabaret. Per això, Divina aberració és un bon exemple de l'actualització del gènere  musical que podem trobar en els escenaris valencians ara mateix. 

Si sou fans de Noèlia i de Zapater, ara teniu una ocasió per veure'ls i escoltar-los en directe i de prop al Teatre Micalet de València on anit s'estrenà l'obra que estarà en cartell fins al 17 d'octubre.