dimecres, 20 de febrer del 2019

'Classe' a la Sala Ultramar


Del 21 de febrer al 3 de març es representa a la Sala UltramarClasse’, una obra del dramaturg xilé Guillermo Calderón traduïda, adaptada i dirigida per Xavier Puchades, qui trasllada al nostre context l'anomenada “revolución de los pingüinos”.

Aquesta coproducció de Teatrencompanyia i La Medusa reflexiona sobre l'educació i l'ensenyament actual, confrontant la distància entre les lluites de dues generacions, les d'un professor —interpretat per Àngel Fígols— i una alumna —Arianne Algarra—, atrapats en un mateix model educatiu obsolet i la progressiva degradació de l'escola pública en benefici de la privada amb la consegüent desigualtat social.

«Qui no ha tingut algun professor que li ha canviat la vida mentre estudiava?» i «fins a quin punt els alumnes canvien també la vida dels professors?» són dues de les moltes qüestions que se'ns plantegen a a l'obra, a més d'indagar en l'objectiu de l'educació, l'impacte real de les protestes, el conformisme i la desmemòria col·lectiva, la desaparició de la lluita de classes i el fracàs de l'esquerra, o el discurs masclista del poder.
Font: Afandeplan

dimecres, 13 de febrer del 2019

'Plagi' de Rodolf Sirera: un text redó, una interpretació brillant



Què ocorre quan un escriptor ha perdut la imaginació, el poder de crear noves obres? Què passa quan una lectora reconeix en un text les seues pròpies idees? Plagi és una excel·lent obra de Rodolf Sirera amb un sentit de l'humor molt particular que ens obliga a reflexionar sobre el pocés de creació teatral. Plagi és un thriller, dirigit encertadament per Rebeca Valls i Edison Valls, que conté un joc teatral enginyós, a l'estil de El verí del teatre, amb veritats i enganys que obliguen els espectadors a reflexionar sobre els diferents detalls que conté la trama.



L'obra s'èstrenà ahir al Teatre Micalet de València amb èxit de públic i una interpretació brillant de Diego Braguinsky i de Sílvia Valero; amb un decorat (Edison Valls) i una il·luminació (Mundi Gómez) senzilles però efectistes perquè l'espectador es quede atrapat en la trama com a conseqüència de la paraula i dels efectes sonors i la música  (Víctor Lucas) que potencien el relat.

Plagi està en la línia del bon teatre a què ens acostuma el Micalet i la seua visió no us decebrà.

dimecres, 6 de febrer del 2019

'El preu' d'Arthur Miller al Teatre Principal


La directora Sílvia Munt porta al Teatre Principal de València El preu, obra que romandrà en escena entre el 8 i el 17 de febrer. És tracta d'una de les peces teatrals secundàries d'Arthur Miller, però no per això menor. En ella, l'autor ens planteja una situació de conflicte entre dos germans que han portat vides molt diferents, un com a policia i l'altre com a metge de prestigi. La senzillesa amb què comença l'obra sembla anunciar-nos la calma que precedeix qualsevol tronada. I aquesta tronada es va teixint a poc a poc, desvetllant les ombres i llums de cada personatge, per situar l'espectador en el moll del drama que s'esdevingué en aquella família després del Crac del '29. L'amor, el fracàs o l'èxit i les relacions familiars afloren amb força i ens van construint la radiografia interior de cadascun dels quatre personatges: les seues pors, les misèries o les virtuts que acabaran fent-nos el retrat complet de cadascun d'ells i la petjada que la crisi ha deixat en les seues personalitats.


La trama de l'obra, més concretament, se situa davant del futur enderrocament de la vella casa familiar; aquest fet reunirà de nou els dos germans per repartir-se l'herència: els mobles antics de la família. Feia 16 anys que no mantenien cap contacte. Víctor (Pere Arquillué), un humil policia a punt de retirar-se, i la seua dona, Esther (Rosa Renom), són els qui convoquen el germà gran, Walter (Ramon Madaula), cirurgià d'èxit, a una trobada amb el taxador (Lluís Marco) per decidir 'el preu' dels mobles familiars; però 'el preu' més important que allà es dilucidarà serà el dels sentiments i les velles rancúnies. Quan els records acaben imposant-se, els fantasmes del passat en fan de les seues.


Entre els encerts de l'obra, cal destacar la naturalitat amb què cadascun dels actors afronta el seu personatge, fent-lo més creïble per a l'espectador. La interpretació de Lluís Marco en el paper del taxador, molt reexida, va trencant o tensant, de tant en tant, la situació que es genera en l'ambient d'aquelles golfes entre els tres familiars.



Un altre dels encerts del muntatge és l'ús de l'audiovisual en blanc i negre que trenca la uniformitat de l'espai (les golfes d'un edifici que havia sigut la casa familiar) i el temps (16 anys després de la mort del pare de família) en dos moments significatius de l'obra, el començament i gairebé el final. Aquest detall singular li dóna un toc de modernitat al temps que respecta el text i el context en què s'esdevingué per primera vegada la representació d'aquest clàssic del teatre nord-americà.



El tercer encert, i un més dels de Sílvia Munt, és el tractament dels personatges i, en especial, el paper d'Esther, supeditada al marit però amb un cert punt de llibertat pel que fa a la manera de presentar les apreciacions que en té del conflicte entre els germans i a la vida matrimonial que han hagut de portar com a conseqüència de la decisió de cuidar del sogre.




Tenim al davant una magnífica ocasió per a reflexionar sobre el temes del teatre universal que es representa a la ciutat; als ulls de l'espectador de hui en dia no s'escaparà l'actualitat que té aquest text després de la crisi posterior al 2007 i les conseqüències dramàtiques que encara duren per a moltes famílies. 

A més a més, el que se'ns ofereix amb El preu des del Teatre Principal de València és una magnífica ocasió per a veure representat teatre clàssic, fet des de fora de València, de qualitat i en la nostra llengua. No podem renunciar a un dret que, al llarg de molts anys, havia esdevingut una excepció, un luxe o una casualitat.

dilluns, 4 de febrer del 2019

'La classe' per la Companyia El Somni Produccions

Hui dijous 7 de febrer, a les 20,30 h., s'ha estrenat al Teatre Micalet de València La classe, amb la garantia del bon treball de la Companyia El Somni Produccions. La dramatúrgia meritòria de Sergio Baos i l'encertada direcció, escenografia senzilla però pràctica, il·luminació subtil i un espai sonor molt interessant a càrrec de Joan M. Albinyana permeten que els dos actors,  Rodo Gener i Pedro Mas,  excel·lisquen en la seua interpretació amb multiplicitat de matisos.


Completen la fitxa tècnica:
- Disseny de vestuari: Marga López
- Ajudant de direcció: Sergio Baos
- Producció: Marga López

La classe és una obra amb una estructura perfectament encaixada, una mena de combat per la superació entre dos amics, unes vegades al voltant del ring (les escenes escolars on el combat es queda en l'anecdotari dels estudiants i els desitjos sexuals dels adolescents) i altres en el centre del quadrilàter (les escenes de presó i d'hospital). Un curs en deu lliçons sobre el subjecte gramatical i, especialment, sobre l'individu com a subjecte social, l'amistat i la solidaritat. Sergio Baos va construint un relat que, com les lliçons d'un llibre va complicant la informació en un in crescendo sobre les emocions i vivències de múltiples arestes i capes diferents que es van construint sobre els enganys o mentides ben dites i que l'espectador ha d'interpretar en clau de trampa que enriqueix la trama.

En el combat dos grans actors traspuen veritat en cada registre, en cada escena, en cada mirada, tant quan criden com quan riuen, tant quan s'enfronten com quan es mostren sincerament com són. Tots dos donen cos a Ramon i Lluís, dos amics que passen la major part de la vida junts des de la infància. Han anat a la mateixa classe des de xiquets, han compartit els millors anys de la seua adolescència, han crescut en vides paral·leles. Però les línies paral·leles se separen quan Ramon entra a la presó. Lluís serà el seu advocat i confessor durant els anys de condemna. La torna s'esdevindrà quan Lluís, ja malalt, reba de Ramon l'ajuda i companyia que necessita. 

La classe és una història, dura i delicada segons quins moments, que ens planteja un viatge a través de la vida dels protagonistes. El seu exemple ens mostra que la vida es pot complicar per a qualsevol quan menys s'ho proposa, que l’atzar condiciona el que són i viuen les persones i que les circumstàncies (classe social, formació, decisions, valors apresos o personalitat) es van construint a poc a poc. 

Aquesta obra que parla de l'amistat entre dos homes, dels secrets que els envolten, de la maduresa personal, de les decisions que s'han de prendre a mesura que es creix i com aquestes decisions van conformant les vides de cadascú. Per això només, ja val la pena acostar-se durant el cap de setmana al Teatre Micalet i regalar-se hora i mitja d'entreteniment que promet.