dilluns, 27 de novembre del 2023

'El Avaro', amb bon ritme!

 El Avaro de Molière s'ha representat al Teatre Principal de València entre el 24 i el 26 de novembre amb èxit de públic.

 
 


L'espectacle de la companyia Atalaya, dirigit per Ricardo Iniesta, és una producció que compta amb la participació de huit actors i actrius, coreografiats magistralment per Juana Casado i Lucía You seguint la composició i direcció musical de Luis Navarro.

El avaro de Molière és presenta en format de farsa musical on les veus no necessiten brillar tant com en altres gèneres musicals i ens recorden sovint a les murgues o les xirigotes. 

Amb una escenografia senzilla i dinàmica, que implica un treball coreogràfic intens per part de tota la companyia, els actors i les actrius trauen tot el suc possible al puzle de portes en constant moviment. Les portes es transformen, segons les necessitats de cada escena, en llit, taula, finestra, balconada... Al fons, la caixa negra queda reforçada, a més de pel dinamisme i el moviment coreogràfic ja esmentats, per un magnífic disseny d'il·luminació. 

L'avar de Molière és un dels seus últims textos cabdals on es mostra el costat més mesquí i egoista de l'ésser humà. El protagonista és un vell usurer que viu terroritzat per la por a que li roben el bagul on té ocult un gran tresor. Desconfia de tots, fins i tot dels seus fills i dels maltractats criats, generant problemes pels diners i pel poder. 
Tots els aspectes de l'original han quedat ben retratats en la versió d'Atalaya, al temps que es percep un sexisme exacerbat. 

Interessant muntatge!

dilluns, 20 de novembre del 2023

'L'alegria que passa', enèrgic Dagoll Dagom

Ahir diumenge poguérem gaudir a València, per tercer dia consecutiu, d'un Teatre Principal ple i ben entregat al grup Dagoll Dagom, que s'acomiadava amb L'alegria que passa dels espectadors valencians. 



Gràcies a la Companyia per tantes hores de teatre musical de qualitat i per la professionalitat i l'estima per la llengua que sempre han demostrat. Un espectacle brillant, carregat d'energia i de referències literàries i cinematogràfiques. L'inici de l'obra, amb el moviment escènic de l'entrada a la fàbrica, ens retorna a la memòria la imatge potent de la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang. L'abús de poder, el discurs de l'alcalde i la grisor amb què es descriu el poble i el treball constant en una fàbrica (que és tot el poble i no pot parar ni de nit ni de dia) arreplega la idea de l'ús del temps i, per tant, dels hòmens de gris que, a la novel·la Momo de Michael Ende, consumien el temps de les persones corrents.
 
Però l'Alegria és més que reflexió de l'abús de poder i de l'explotació dels individus perquè també explora en els sentiments humans, en l'estima, en les relacions pare/fill... El control de l'alegria que proporciona la música, el ball i el teatre es concentra amb la visita al poble de L'Arca del Talent que l'alcalde emprarà per fer la nova campanya electoral. La visita dels còmics és tota una reflexió sobre el propi teatre i el paper dels còmics en la societat. 

L'alegria que passa és un espectacle complet que, en els temps polítics que corren, convida a l'espectador perquè faça un pensament sobre el seu paper en la tria dels qui governen.

El musical compta amb la dramatúrgia i producció artística d'Anna Rosa Cisquella, de qui va partir la idea de posar en peu l'obra teatral L'alegria que passa de Santiago Rusiñol, tot i que de l'obra de Rusinyol només en queda el títol i la idea del poeta, de l'artista, que vol eixir del poble gris i deixar lliure la seua creativitat.

La companyia, dirigida encertadament per Marc Rosich, torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre amb l'adaptació del text del propi Rosich, les lletres de M. Rosich i Andreu Gallén i la magistral direcció coreogràfica d'Ariadna Peya.

Dagoll Dagom desperta consciències i torna a atrapar l'espectador perquè la selecció de professionals que formen l'equip, el seu talent i el treball intens, després de quasi 50 anys, no defrauda.


 


FITXA TÈCNICA

Intèrprets: Mariona Castillo, Cisco Cruz, Guillem Fole, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Maria Molins, Pau Oliver, Guillem Ripoll 
Idea: Anna Rosa Cisquella 
A partir de l'obra de: Santiago Rusiñol 
PRODUCCIÓ: Dagoll Dagom



Podeu ampliar la informació amb la visita als enllaços que teniu a Youtube:



- L'alegria que passa Destacats

- L'alegria que passa Com s'ha fet

- L'alegria que passa: les cançons

dissabte, 18 de novembre del 2023

Gran aposta de la CTM: 'Senyareta Júlia, la funció està a punt de començar'

Ahir s'estrenà a València Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar. Un públic jove connectà amb una obra complicada gràcies al gran treball d'interpretació,a l'encertada direcció i al del conjunt de tècnics que han aconseguit una producció cuidada, fet que la Companyia de Teatre Micalet de València (CTM) té molt present en tots els seus muntatges. 

Un teatre d'on els espectadors ja han marxat; un text amb temes crucials com la lluita de classes, l'afirmació de la personalitat, les relacions i l'abús de poder, el servilisme laboral, el "saber estar" sense perdre els papers; una il·luminació aparentment senzilla que es dona quan, acabada la funció, els tècnics comencen part del seu treball per organitzar i deixar a punt la funció següent; una direcció encertada i una actuació entregada conviden el públic de hui en dia a reflexionar sobre temàtiques socials i relacions humanes. 

La darrera producció de la CTM està basada en l'obra La Senyoreta Júlia d'August Strindberg, un text clàssic del teatre naturalista suec escrit el 1888 i representat, des d'aleshores, en diferents llocs del món cada any. Versionat en més d'una ocasió, potser el muntatge del dramaturg i guionista britànic Patrick Marber és un dels més coneguts perquè traslladà l'acció al 1945 i el drama a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès.



La versió valenta d'Eva Mir, que es presenta al Teatre Micalet de València, conté un joc metateatral que comença quan el públic entra a sala. La regidora de l'obra roda per l'escenari i trasllada objectes de la funció que ha acabat, posant ordre. Passat un temps, ella mateixa comença la funció amb l'explicació sobre la relació amb Strindberg i la importància de la seua obra; és el moment d'alçar els focus (l'equivalent a obrir el teló) perquè comence la funció. El text d'Eva Mir dialoga amb l'original i actualitza l'argument amb dues transposicions: una temporal, el canvi del segle XIX al XXI; l'altra més social, el lloc i el context laboral que ens marca la relació de classe existent entre els personatges. Aquest canvi no sols ens recorda que la proposta d'Strindberg encara està vigent sinó que, a més, l'adaptació deixa constància que el conflicte de classes i l'abús de poder també està present actualment en altres esferes de la vida. 

La Senyoreta Júlia (Fröken Julie) versa sobre l'aventura fugaç entre una dona de classe alta de finals del segle XIX i un dels seus criats. En canvi, en Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar, els personatges són una actriu d'èxit i dos tècnics. No obstant això, com en l'obra original, la versió manté les distàncies socials entre els personatges, la relació sentimental i la utilització que fan els uns dels altres per aconseguir les pròpies aspiracions o necessitats personals. Dos segles més tarrd, de què volen fugir els personatges?

El text és un retrat de l'estrat social i de la sexualitat humana. En aquest sentit, el conflicte entre la passió sexual i la posició social respon als temps que corren: gravació d'imatges, difusió per xarxes, violència masclista, degradació de la dona... La direcció i aportació de la versió estrenada capta molt bé la personalitat de la senyoreta Júlia i el seu estat anímic a conseqüència de l'eufòria nocturna posterior a l'estrena. El joc, en aquesta ocasió, és doble i deixa al descobert la complexitat humana: la posició de poder d'ella, la falta d'escrúpols d'ell...




L'acció se situa a l''escenari quan al teatre ha tancat el teló. Mentre, fora de la sala, hi ha la festa de celebració de l'estrena. Júlia, una dona de família bé, filla del propietari del teatre i primera actriu no sap comportar-se quan no actua, li falta la protecció de la màscara amb què representa els seus personatges. Potser és per això que, en la vida real, manté una actitud prepotent, de domini, que plana sobre els altres dos personatges a qui considera els seus criats. Joan i Cristina, tècnics del teatre, mantenen certa submissió generada per la necessitat de conservar el seu treball. Cristina és el personatge sensat que toca terra i protegeix Joan de les seues mancances en el treball; Joan, per contra, veu en l'acostament a Júlia una possibilitat de medrar en l'escala social i no té en compte el que Cristina ha fet per ell. 

Sota  l'encertada direcció de Toni Agustí i de Joan Peris, una excel·lent Lara Salvador, un enèrgic Roberto Hoyo i una molt creïble Maria Covadonga transmeten la intensitat que requereixen les escenes dramàtiques que s'alternen amb d'altres de més quotidianes sobre el treball d'organització de la següent funció. Cap al final de la nit, el temor actuarà contra Júlia, que pot veure destrossada la bona imatge pública a través de les xarxes socials. Per què? El desig de domini i el joc sexual, en canvi, donarà ales a Joan que jugarà fort i aprofitarà la debilitat de la seua cap en moments d'excitació. Cristina, per la seua banda, se sentirà traïda per ambdós. Un joc de tensions que respon a les debilitats humanes i al desig d'aspirar a ser diferents: embrutar-se en el fang o ascendir a la copa de l'arbre. 


Què hi ha de cert en la interpretació i què hi ha de ficció? Un joc constant entre la versemblança i la pantomima; un combat entre la sinceritat i la representació; una actuació brillant de Lara Salvador, Roberto Hoyo que passen per diferents estats d'ànim en qüestió de segons i ho broden.

Com haureu llegit, l'argument es conta fàcilment; altra cosa ben distinta és transmetre emocions i generar sensacions, mantenir la tensió del públic. Per experimentar això, no deixeu de veure l'obra al teatre; el directe és imprescindible per contemplar el treball ben fet de tota la Companyia.

L'obra estarà en escena fins al diumenge 17 de desembre.