El teatre d'autor i el petit format, una proposta fantàstica: 'Germans'

Molt bon començament per al "cicle de companyies valencianes" que portarà al Rialto deu propostes, des de març fins a juny, de teatre, dansa i circ. El programa de l'IVC comença en alt: un regal amb Esclafit Teatre en la producció; Paqual Alapont responsable d'un text on ens demostra novament la seua professionalitat i gran coneixement del teatre; Alberto Baño i Morgan Blasco donant formidablement cos i veu a uns personatges que tenen alhora moltes coses agres i tendres dins seu i que no s'havien dit mai abans; i l'encertada direcció d'Iván Jiménez en clau de comèdia. Un muntatge aparentment senzill però molt efectiu on, a través de la música, la il·luminació i d'algun flashback, un personatge absent, el del pare, va prenent forma en l'ideari de l'espectador pel pes que representa en la vida dels dos germans.

Fotos del programa de l'IVC

És interessant veure que les obres de petit format de moltes companyies valencianes donen eixida a textos intel·ligents i a obres amb què atrauen nous espectadors. Per a moltes companyies teatrals ha estat una solució per a la pervivència del grup des de començaments de les crisis patides al llarg del s. XXI i, en especial, la del Covid. Calia ja una iniciativa com la de l'IVC per donar visibilitat a alguns dels seus nous treballs. Només amb iniciatives com aquesta (¡I en calen moltes més!) per part de les institucions, companyies com Esclafit Teatre poden salvar un poc els mobles fent un gran esforç de producció i mobilitat que els permet mantenir en cartell, al mateix temps, diversos espectacles. Aquest fet: pocs actors o actrius, decorats senzills i algun tècnic amb qui puguen rodar l'obra, requereix de textos amb interés i d'actors i actrius molt solvents professionalment, com és el cas d'aquest espectacle. És probablement per això que en Germans Esclafit Teatre ha optat novament per un text molt intel·ligent i redó (segona col·laboració de la companyia d'Elx amb Pasqual Alapont) i dos actors molt encertats que fan una magnífica representació: Morgan Blasco i Alberto Baño.

Paco i Gaspar són dos germans que feia més de vint anys que no es veien. El repartiment de l'herència familiar els torna a ajuntar i decideixen passar una jornada de pesca per recordar el lloc on son pare els portava de menuts. Al llarg del dia, no veurem cap peix, però hi afloraran tots els sentiments que tenien amagats i apareixeran històries, que creien soterrades, on els ressentiments i la tendresa entre els dos germans trauran a la llum també les formes d'un pare autoritari i castrador amb qui mantenien una relació d'amor-odi. Els personatges van traient de forma anecdòtica molts dels temes, que aparentment s'abandonen, per anar aprofundint sobre ells i passar de l'anècdota a la catarsi. En això té molt a veure el text de Pasqual Alapont que va deixant algunes "perles", retrets que generen la comèdia, com si foren masclets de retard que més tard esclafiran. I, com l'autor no pega puntada sense fil, al final de l'obra tot quadra i no queda res per aclarir perquè els dos personatges han despullat la seua ànima davant l'espectador que ha rigut i ha patit quan tocava, amb un tema tant universal com són les relacions humanes, gràcies a l'encert d'actors, direcció i producció.

Enhorabona, ahir va ser una manera molt apropiada de celebrar el Dia Mundial del Teatre i la funció fluïa amb màgia. Us mereixeu que l'obra rode pel nostre territori i que els programadors no li traguen la mirada per poder incloure-la en els seus projectes.

Tràiler de Germans 

Altres informacions sobre l'autor i l'obra: MAKMA

Un extraordinari 'Joanot' per Esclafit Teatre

Ahir dijous es va estrenar al Teatre Micalet de València l'obra Joanot per la companyia Esclafit Teatre. Es tracta d'una obra molt interessant que, a més, us farà riure; conéixer o reconéixer aventures de personatges del Tirant lo Blanc, el clàssic de la literatura medieval; i saber alguns aspectes de la vida el seu autor, Joanot Martorell. 

L'obra està basada en el text, publicat per l'Editorial Bromera, del que n'és autor el mateix Joan Nave. L'argument se situa en una nit de pluja i fred durant l'hivern de l'any 1464. El cavaller valencià Joanot Martorell, vell i pobre, ja ha finalitzat el llibre en què havia treballat els darrers quatre anys de la seua vida. En ell es barregen alguns esdeveniments viscuts amb desitjos que no ha pogut complir com a cavaller. Satisfet del seu treball, la necessitat el porta a empenyorar el manuscrit a ca Martí Joan de Galba per 100 reals. La batalla que haurà de lluitar aquella nit no serà en el camp de batalla sinó amb ell mateix i els seus propis dimonis.

La representació de l'obra compta amb un vestuari i una ambientació minimalista, però molt efectiva, de Joanmi Reig. Amb ella queda palés la pobresa que travessa un personatge que ha de cremar a poc a poc els seus mobles per calfar-se o menjar pa dur i vi roín per omplir la panxa; la presència del cavaller Tirant o l'espai per on transiten la princesa Carmesina i les seues dames. 

L'encertada banda sonora de Javier Pinto acompanya l'acció en alguns moments significatius i es complementa amb una il·luminació senzilla d'Òscar Cerdeiriña que contribueix a centrar els diferents ambients dels relats del personatge.

El pes fonamental de la representació recau en el treball actoral. Joan Nave s'encarrega de fer-nos entrar en la màgia que té el text i és en la seua execució, extraordinària per cert, que el  personatge Joanot es carrega de matisos i, per tant, de sentit al llarg dels 70 minuts que dura l'obra. Els canvis de registre que requereixen els personatges de ficció dels quals ens parla Joanot i l'estat emocional del propi personatge van des de la verificació de la ruïna familiar de l'escriptor, que es veu obligat a vendre el treball de quatre anys per a poder sobreviure, fins a jugar el paper d'una Carmesina i un Tirant enamorats, del cosí que taca l'honor d'una germana o del cunyat interessat en la dot de l'altra germana, entre d'altres.

El monòleg de Joanot, dirigit per Juanmi Reig, ens permet conéixer alguns esdeveniments històrics, com anticipava abans, presents també en la biografia dels Martorell i en la pròpia novel·la escrita per Joanot. Esdeveniments que són presentats en clau de comèdia quan autor i personatge dialoguen sobre alguns aspectes del contingut de la novel·la Tirant lo Blanch. 

Entre els encerts de l'obra, el resum d'alguns esdeveniments cabdals en la novel·la de cavalleries més important de les lletres catalanes i en el contrast amb les pròpies vivències de l'autor, que ací esdevé personatge singular, de vegades, a l'ombra del protagonista de la seua obra.

No us perdeu aquest espectacle que us entretindrà i despertarà les ganes de conéixer millor la biografia d'aquest personatge, un dels grans escriptors valencians del Segle d'Or. 

I, si no heu tingut ocasió d'assistir a alguna de les representacions del Teatre Micalet, estigueu alerta a la cartellera teatral del vostre entorn per si es representa l'obra. No hauríeu de perdre-vos-la.