diumenge, 27 de novembre de 2022

CONTRAllums, contes de Víctor Català

Com és important recuperar la màgia dels contes en la veu d'altres persones que posen la intenció i l'emoció en cada paraula i et fan gaudir de les històries del passat, sentir-te com quan eres una persona menuda que, embadalida, escoltaves relats de la boca d'algun familiar i et quedaves en ganes de més. Això em passà ahir al Teatre Micalet on vaig fruir d'escoltar la literatura i les narracions d'una dona que les signava sota el pseudònim de Víctor Català. 

 *



La dicció i el calor de les veus de Tània Banús i d'Anna Güell, una contrapunt de l'altra, et feien sentir la lectura i seguir la pròpia narració des del començament, malgrat certa dificultat que es podria observar per la riquesa lèxica d'un món rural i muntanyenc quasi desaparegut i allunyat de l'Horta valenciana que inunda algunes parts dels textos originals de la Caterina Albert i Paradís. Una sensació que et desapareix en breu quan la màgia del teatre, el treball de les dues actrius, et fan entendre cada personatge i cada gest de les tres històries amb la simplicitat d'uns cossos que prenen forma a través de la paraula. 



Contrallums és un espectacle creat a partir de les narracions breus** de na Caterina Albert "La pua de rampí", "Carnestoltes" i "Dionissos", dels prefacis dels seus llibres, d’algun poema seu i de notes crítiques i comentaris dels seus biògrafs i editors. 


Ahir, 1 de desembre, es va estrenar l'obra al Teatre Micalet de València i estarà en cartell només fins al proper diumenge, 4 de desembre.


Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una escriptora catalana que, entre d'altres obres, va escriure Solitud, una de les novel·les més característiques del modernisme. És per això que Q-Ars Teatre, al cartell de la seua obra, ho especifica amb l'article LA: Contes de LA Víctor Català. 


Sobre el seu treball i l'obra de Caterina AlbertQ-ars ha dit: "Ens hem centrat bàsicament en els seus contes i n'hem fet una tria que s'ajustés als temes que ens interessaven: Parlem de la part fosca dels éssers humans, de la violència, dels febles que la reben i de qui, com i perquè s'exerceix. Conèixer, rellegir i redescobrir els contes i l'obra completa de la Víctor Català ens empeny en la seva lluita per posar en peu textos literaris de qualitat, escrits per dones i en llengua catalana, a fer-ne un espectacle elaborat amb profunditat i perspectiva que ens permet, encara avui, enfrontar-nos a fets d'una actualitat que posa els pèls de punta".


*


Teniu una ocasió extraordinària d'acostar-vos als textos de la Caterina Albert per gaudir d'un llenguatge ric en les descripcions i en la construcció psicològica dels personatges; una narració molt cuidada que, teatralment, en alguns moments, ens acosta a l'actualitat els fets narrats també a través de la música i dels sons que embolcallen la veu de les actrius que, com ja he dit al començament, et fan sentir tan bé com quan de menuts escoltaven els contes de boca d'algun familiar al caliu de la llar. 
Cada conte permet entrar a través d'un canal del temps on la riquesa lèxica et fa l'efecte de ser una complicació que les dues actrius resolen magníficament en carregar d'intencions i gestos subtils eixes paraules i fer-nos comprensibles uns textos literaris de finals del segle XIX i començaments del s. XX. 


Amb un escenari basat en la caixa negra, dos seients, dos faristols, una tauleta, dos textos per llegir i quatre llibres que inclouen l'obra de la Víctor Català, les dues actrius ens captiven amb la seua lectura que rep només una il·luminació senzilla i una banda sonora que permet generar certs paral·lelismes entre el paisatge feréstec que descriu la Caterina Albert i el trànsit que colapsa les ciutats.

FITXA TÈCNICA 

Autoria: Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) 
Dramatúrgia: Associació Q-ars Teatre 
Direcció conjunta: Anna Güell i Daniela Feixas 
Actrius: Tània Banús, Tilda Espluga i Anna Güell 
Assistent a la direcció: Marta Amat 
Assessorament lingüístic: Roser Güell 
Espai escènic i Vestuari: Associació Q-ars teatre 
Espai sonor: Bárbara Granados 
Realització Vídeo: Albert Miret 
Il·luminació: Xavi Valls 
Cap Tècnic: Xavi Valls

___________________________________________________

Més informació a la revista Mirall
 

* Fotografies d'Anna Gascon 

** Si teniu interés en la seua obra, el Club Editor ha publicat en tres volums Tots els contes i Edicions Vitel·la el Llibre blanc. Poesies.

dimecres, 23 de novembre de 2022

Cent de Fuster, una gala excel·lent!

 Cent de Fuster és l'homenatge que ahir, dimecres 23 de novembre, se li reté a Joan Fuster al teatre Principal de València. El motiu, la commemoració del centenari del seu naixement durant la celebració de l'Any Joan Fuster. El contingut, entrevistes de persones que conegueren Joan Fuster, la interpretació de versions musicades de textos de Fuster (aforismes, poemes, declaracions...) i la teatralització d'una breu biografia de l'autor de Sueca.



 La direcció escènica i el guió de l’homenatge van ser d'Emili Chaqués, qui ha mesurat molt bé temps i emocions per oferir un espectacle equilibrat i sentit. Se li suma l'excel·lent direcció musical de Borja Penalba que ha mantingut l'equilibri en la tria i qualitat de les veus i de nou extraordinaris músics de diferents generacions. La direcció audiovisual de Rafa Piqueras inclou el grafisme, la cançó de Lluís Llach i les entrevistes que, a través d'anècdotes personals, perfilen la biografia d'un generós Joan Fuster. 


 L'espectacle començà amb una fabulosa obertura a càrrec de Sandra Monfort Oliver a la qual seguiren l'actuació reeixida d'Andreu Valor, l'aparició excepcional i emotiva de Toti Soler, acompanyat de les actrius Victòria Salvador i Núria Herrero, i la de l'extraordinària Maria del Mar Bonet, sovint acompanyats per un poderós Borja Penalba a la veu i la guitarra. 



El paper de Joan Fuster corre a càrrec de l’actor Alfred Picó, qui s'ha convertit enguany en la imatge viva de Fuster als escenaris; en aquesta ocasió està acompanyat pels magnífics actriu i actor (també cantants) Noèlia Pérez i Josep Zapater en el paper de presentadors i ànimes dels records aforístics i biogràfics fusterians.




En resum, un espectacle que, supose, podrem contemplar a la televisió valenciana per tornar-lo a gaudir.

dilluns, 7 de novembre de 2022

CORDÈLIA, una proposta interessant

 


Cordèlia és una proposta, un muntatge molt interessant, on es repassen les limitacions i entrebancs que s'esdevenen en el món de la producció teatral, la programació dels teatres públics, el paper rellevant i entrebancador dels tripijocs dels polítics, les dificultats de la creació literària i els problemes de gestionar bé el límit entre les relacions laborals, les personals i les sentimentals. 

L'espectacle s'ha representat, entre el 4 i el 6 de novembre, al Teatre de Patraix de València, on potser ha mancat una difusió més rellevant perquè una obra tan interessant arribara a més públic.




L'escenografia, aparentment senzilla, ens mostra el despatx d'un gestor teatral on, a través dels cartells exposats en una de les parets es fa un homenatge al teatre d'autor (William Shakespeare, Carlo Goldoni, August Strindberg, Harold Pinter, Bertold Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Josep Maria de Sagarra, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal i Alcover, Pere Capellà, Alexandre Ballester...) i un repàs a representacions significatives en la història teatral d'una ciutat mallorquina que podria ser Manacor pel cartell de El regne enmig del mar del grup Capcigranys que ocupa la part inferior dreta (Joan Gomila, autor i actor de Cordèlia i gestor de La Fornal, formà part d'aquest grup en els seus inicis).



La hipocresia de la societat, les pors al que diran, la temor que retornen els fantasmes que turmentaren la vida dels protagonistes en el passat, la memòria interessada i adormida... estan presents a través de les accions i diàlegs: referències a l'homosexualitat i a l'abús de poder... L'autor/actor de Cor dè lia es veié obligat a migrar després d'una projecció de porno homosexual en què hi havia presents algunes persones que, en el moment i vint-i-cinc anys més tard, ocupaven càrrecs i podien seguir bloquejant aquell projecte teatral; l'ascens de l'ultra dreta al govern local podria comportar canvis significatius i conseqüències en el món de la cultura, fins i tot, l'acomiadament del gestor principal dels teatres; l'estima manifestada per l'actriu uns anys abans, quan encara era menor, no justifica de cap manera els abusos comesos aprofitant-se del poder seductor del càrrec de director. És per tot això que projectes interessants com el de Cordèlia o el que, anteriorment, havia presentat l'actriu sobre els abusos pengen sempre del fil de temor o de venjança.



L'obra es també un extraordinari tribut a Shakespeare i un homenatge al teatre que comparteix modernitat i tradició a través de la interrelació textual entre el teatre de Shakespeare i el de Gomila, qui estableix una ficció que parteix del final de l'obra de El rei Lear i que centra la seua atenció en el personatge de Cordèlia (Cor de Lia), la filla del rei que esdevindrà un dia reina davant la ingratitud dels germans amb el pare, una relació paterno-filial epistolar plantejada en termes de distància i de retrobament/perdó entre un pare i una filla (una actriu que necessita el treball i l'autor que li regala el personatge). 




Tres actors dalt l'escenari van desfent els nucs que té la madeixa i descobrint-nos les tensions del cor de cada personatge al mes pur estil del dramaturg americà David Mamet. Tres personatges que retornen als orígens després del relatiu fracàs laboral de la seua aventura i de la seua vida. Tres forces oposades (la del gestor/buròcrata que ha deixat enrere els seus somnis, molt més freda i distant, i la dels creadors/artistes que s'impliquen en la finalització del text i en la construcció dels personatges) que deixen el cor en la interpretació per atrapar l'espectador, especialment quan Joan Gomila i Núria Fiol s'aproximen al públic durant els assajos de l'obra que es va gestant a poc a poc.

En Cordèlia trobareu sensibilitat, estima pel teatre i saber fer. L'obra es representarà el proper cap de setmana a Granollers. Els desitgem molts èxits en el que queda de gira fora de Mallorca!

I, si voleu més informació, després de veure l'obra, podeu descarregar-vos el fitxer amb un dossier sobre l'obra on hi podreu llegir els interessants comentaris de Carles Cabrera al Temps de les Arts i Caterina Veny a IB3 Cultura.