CORDÈLIA, una proposta interessant

 

Cordèlia és una proposta, un muntatge molt interessant, on es repassen les limitacions i entrebancs que s'esdevenen en el món de la producció teatral, la programació dels teatres públics, el paper rellevant i entrebancador dels tripijocs dels polítics, les dificultats de la creació literària i els problemes de gestionar bé el límit entre les relacions laborals, les personals i les sentimentals. 

L'espectacle s'ha representat, entre el 4 i el 6 de novembre, al Teatre de Patraix de València, on potser ha mancat una difusió més rellevant perquè una obra tan interessant arribara a més públic.

L'escenografia, aparentment senzilla, ens mostra el despatx d'un gestor teatral on, a través dels cartells exposats en una de les parets es fa un homenatge al teatre d'autor (William Shakespeare, Carlo Goldoni, August Strindberg, Harold Pinter, Bertold Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Josep Maria de Sagarra, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal i Alcover, Pere Capellà, Alexandre Ballester...) i un repàs a representacions significatives en la història teatral d'una ciutat mallorquina que podria ser Manacor pel cartell de El regne enmig del mar del grup Capcigranys que ocupa la part inferior dreta (Joan Gomila, autor i actor de Cordèlia i gestor de La Fornal, formà part d'aquest grup en els seus inicis).

La hipocresia de la societat, les pors al que diran, la temor que retornen els fantasmes que turmentaren la vida dels protagonistes en el passat, la memòria interessada i adormida... estan presents a través de les accions i diàlegs: referències a l'homosexualitat i a l'abús de poder... L'autor/actor de Cor dè lia es veié obligat a migrar després d'una projecció de porno homosexual en què hi havia presents algunes persones que, en el moment i vint-i-cinc anys més tard, ocupaven càrrecs i podien seguir bloquejant aquell projecte teatral; l'ascens de l'ultra dreta al govern local podria comportar canvis significatius i conseqüències en el món de la cultura, fins i tot, l'acomiadament del gestor principal dels teatres; l'estima manifestada per l'actriu uns anys abans, quan encara era menor, no justifica de cap manera els abusos comesos aprofitant-se del poder seductor del càrrec de director. És per tot això que projectes interessants com el de Cordèlia o el que, anteriorment, havia presentat l'actriu sobre els abusos pengen sempre del fil de temor o de venjança.

L'obra es també un extraordinari tribut a Shakespeare i un homenatge al teatre que comparteix modernitat i tradició a través de la interrelació textual entre el teatre de Shakespeare i el de Gomila, qui estableix una ficció que parteix del final de l'obra de El rei Lear i que centra la seua atenció en el personatge de Cordèlia (Cor de Lia), la filla del rei que esdevindrà un dia reina davant la ingratitud dels germans amb el pare, una relació paterno-filial epistolar plantejada en termes de distància i de retrobament/perdó entre un pare i una filla (una actriu que necessita el treball i l'autor que li regala el personatge). 

Tres actors dalt l'escenari van desfent els nucs que té la madeixa i descobrint-nos les tensions del cor de cada personatge al mes pur estil del dramaturg americà David Mamet. Tres personatges que retornen als orígens després del relatiu fracàs laboral de la seua aventura i de la seua vida. Tres forces oposades (la del gestor/buròcrata que ha deixat enrere els seus somnis, molt més freda i distant, i la dels creadors/artistes que s'impliquen en la finalització del text i en la construcció dels personatges) que deixen el cor en la interpretació per atrapar l'espectador, especialment quan Joan Gomila i Núria Fiol s'aproximen al públic durant els assajos de l'obra que es va gestant a poc a poc.

En Cordèlia trobareu sensibilitat, estima pel teatre i saber fer. L'obra es representarà el proper cap de setmana a Granollers. Els desitgem molts èxits en el que queda de gira fora de Mallorca!

I, si voleu més informació, després de veure l'obra, podeu descarregar-vos el fitxer amb un dossier sobre l'obra on hi podreu llegir els interessants comentaris de Carles Cabrera al Temps de les Arts i Caterina Veny a IB3 Cultura.