Homenatge a Fuster al Teatre Micalet. Comença bé la temporada!

La Companyia de Teatre Micalet obre ESPAICTM,

una nova sala al carrer Torn de l'Hospital, núm. 41. 

Una Sala acollidora i familiar on reestrenarà, 

el proper dimecres 23 de setembre, 

‘Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster’ 

amb Laura Sanchis, Guille Zavala i Pere Mallol

 

El 2022 us deia sobre l'obra i la representació:

Una ocasió important per a visitar el teatre i visionar una espectacle teatral que ens permet, a més a més, descobrir un episodi en la vida de Joan Fuster. L'alumnat i el professorat podrà aproximar-se a l'obra de Joan Fuster d'una manera molt digna i entendre la personalitat d'un dels millors assagistes que ha tingut el s. XX al País Valencià.

El text es representà al Teatre Micalet de València el darrer divendres dia 16 de setembre i, posteriorment, en sessions per a instituts. De vegades un poc més d'una hora de teatre permet avançar més i millor en el currículum escolar i donar a conèixer detalls sobre l'escriptor de Sueca que a l'aula poden passar desapercebuts. 

Per què recomane "Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster" al públic en general?

 

Perquè coneixerà detalls de l'atemptat que tingué lloc a Sueca un 11 de setembre de 1981 contra Joan Fuster i es farà una breu idea del pensament de l'intel·lectual suecà i d'un bri de la seua extensa obra. Tambe descobrirà com d'impune va ser l'actuació policial en un dels esdeveniments negres de la nostra democràcia, que declarà el "cas tancat" sense una investigació en profunditat i pertinent. Mireu l'article de Francesc Viadel al respecte de l'atemptat i la censura que exercí la televisió (RTVE) del moment sobre unes imatges i un fet que haguera pogut acabar en greu tragèdia.

L'obra està dirigida encertadament per Joan Peris sobre una selecció de textos (feta a partir de diversos documents, entre d'altres el llibre Matar Joan Fuster de Francesc Bayarri) dramatitzats per Laura Sanchis. Quaranta-un anys després de l'atemptat se'ns recorden aquells fets esdevinguts a Sueca la nit de l'11 de setembre, en plenes festes locals, i s'aporta llum sobre la veritat que s'havia silenciat. 

La interpretació dramatitzada dels textos i la narració dels fets es completa amb veus en off. La presència de Pilar Almeria Serrano completa la narració i ens recita alguns aforismes, poemes o pensaments escrits per Fuster. La seua veu i presència en escena es reforça amb la dramatització del moment en què, el 2022, dos joves (Pedro Mallol i Guille Zavala) troben el primer informe de la Brigada d'Informació de la Policia de València i es plantegen nombrosos dubtes sobre el que va ocórrer aquella nit realment. 41 anys després d'aquell atemptat terrorista, encara no han detingut cap responsable de l'acte.

Aquest breu "univers Fuster" es completa a través d'una pantalla de fons on es reprodueixen textos de l'intel·lectual suecà i algunes imatges. Potser, de cara a un públic escolar, es podrien afegir algunes fotografies més per identificar i enriquir el retrat de la fisonomia de l'escriptor en diferents moments de la seua vida. La segmentació del discurs en parts i la utilització de cançons per tancar cadascun dels apartats ens remet encertadament al context d'una època i uns cantautors com Ovidi o Raimon que foren amics de Fuster i aporten a l'espectador referències d'una lluita pacífica, però feta amb fermesa, per defensar la nostra llengua i un País Valencià més modern, lliure i avançat del qual Joan Fuster ens dibuixà un bon model a través dels seus discursos en actes públics i en els escrits publicats en diferents mitjans de comunicació.

Per tot això i perquè és una bona manera de recuperar part de la nostra història, mereix la pena acostar-se al Teatre Micalet entre el 30 de març i el 2 d'abril de 2023 (o en funcions posteriors per a escolars) i contemplar una hora d'espectacle que es fa curta.  

PUBLICAT ANTERIORMENT L'11 DE SETEMBRE DE 2022

'Ballant, ballant" s'actualitza amb els darrers 30 anys

Amb una actuació coral, amb dramatúrgia i direcció magistrals de Joan Peris, actors i actrius (ballarins i ballarines) defensen molt bé 100 anys d'història a través del ball. El vestuari, els canvis subtils en el decorat, les referències a través d'imatges o aparells i, especialment, la música i com interactuen socialment els personatges ens remou el record del que passava en la societat d'aleshores.

Amb molt poques paraules, però molta qualitat; amb algunes imatges i moltes emocions; amb un grapat de cançons i molt de bon humor; amb una direcció excel·lent a càrrec de Joan Peris (que ha comptat amb el suport d'alguns professionals i tècnics que ja participaren en l'anterior Ballant, ballant) s'ha recuperat l'ambient que propicià l'èxit de públic més gran de la CTM (Companyia de Teatre Micalet). 

El relat d'aquest musical segueix divertint-nos intel·ligentment a través del ball i el ritme que marca la música de cada època. La Companyia de Teatre Micalet ja ho va fer durant quatre temporades des del 1996 fins al 2001. Aleshores, l'obra despertava en l'espectador un ventall ampli de records sobre el coneixement compartit sobre l'època que començava a començaments del segle XX i acabava en els anys noranta del segle passat.  

Hui s'estrena de nou el seu espectacle 'Ballant, ballant, 30 anys' amb un nou elenc de 15 professionals (alguns actors i actrius ja coneguts de la CTM); amb un decorat que recorda molt l'anterior (malograt en part durant la DANA) i més de 800 peces de vestuari renovat; amb un fil temporal i argumental ampliat fins als nostres dies per contar-nos més de 100 anys d'una memòria emocional que conforma la història dels valencians.

 

La Companyia de Teatre Micalet ha recuperat un projecte costós però sempre interessant que no ens deuríem perdre pensant que ja el vàrem veure fa 3 dècades. Dic costós perquè, a part dels sous d'aquests dos mesos en escena hi ha la inversió en vestuari i decorats, la quantitat d'hores d'assaig i preparació actoral per ballar i actuar com ho fan, la configuració d'una segona part que no trencara ni l'estil ni la proposta amb què es generà l'original; i les representacions en un moment en què la societat valenciana encara passa per moments de superació personal i col·lectiva després de la gran desfeta que suposà la barrancada per a famílies i negocis, fets que han generat tanta tristesa sumada a la desatenció de les institucions i les mentides de Mazón.

Ens calia molt aquest espectacle per eixir enfortits amb la vitalitat i alegria amb què es presenta al públic i la sensibilitat social i emocional amb què s'ha prolongat eixa segona part posterior al descans. Potser algú pensaria que "segones parts mai no foren bones", però us puc garartir que marxareu molts sorpresos i sorpreses del teatre perquè Ballant, ballant 30 anys n'és una de les moltes excepcions que contradiuen eixa dita. 

Si heu vist l'obra anteriorment, rememorareu la primera part pel treball excel·lent del nou elenc de balladors i balladores (cada professional té el seu moment de comicitat o dramatisme durant l'obra) i us sorprendran les novetats de la segona. Cas que siga la primera vegada, deixeu-vos portar pel ritme i la intensitat del ball, la història entra molt millor així! 

I si penseu que no ho heu vist tot, que us heu perdut algunes de les intrahistòries que passen entre els molts personatges, els gestos que configuren les relacions personals, les formes de "lligar", el tracte dins i fora de la pista de ball... no tingueu perea de recomanar l'obra i de tornar al teatre; segur que tornareu a divertir-vos! Dins i fora de l'escenari, hi ha molt de treball, i de ben bo, com podeu comprovar a la fitxa artística.  Fem costat a la Cultura, fem costat a la Companyia de Teatre Micalet que ens regala una obra com "Ballant, ballant. 30 anys" on les emocions, el gaudi i l'homenatge a les víctimes està ben present.

ALTRES COMENTARIS SOBRE L'OBRA

- Vilaweb, Nuria Cadenes

- Nel Diago

- Las Provincias, Jose Vicente Peiró 

FITXA ARTÍSTICA

TÍTOL: Balant, ballant. 30 anys

COMPANYIA: Companyia Teatre Micalet

DURACIÓ: 2h 15 m. (amb descans de 15 minuts ente la primera i la segona parts)

Direcció i dramatúrgia: Joan Peris
Coreografia: Amparo Fernández

Mestra de ball: Xel Curiel

Ajudant de mestra de ball: Javier Ortega Piquer

Ajudant de direcció: José Emilio Linares
Intèrprets: Carla Almeria, Juan Benavent, Aitor Caballer, Manuel Canchal, Xel Curiel, Sergio Ibáñez, Iris Juezas, Jordi López, Mireia López, Alexandru Marín, Carla Pasqual, Laura Sanchis, Érika Sanz, Miguel Seguí, Gille Zavala

Regiduria: Samuel Alós

Disseny d'il·luminació: Vicent Cubells, a partir del disseny de Josep Solbes
Disseny d'escenografia: Josdep simon i Eduardo Díaz a partir del disseny de Manolo Zuriaga i Josep Simon

Realització d'escenografia: Odeon decorados. No somos nadie producciones S.L.

Vestuari: Isabel Requena, a partir del disseny de Ximo Montón i Enric García

Ajudant de vestuari: Minerva Alcaide

Sastreria: Emma Anyó

Perruqueria i caracterització: Isabel Requena, a partir del disseny de Berta Báguena, Ximo Montón i Vicen Beti

Utilleria: Isabel Requena, a partir del disseny d'Odeon Decorats

Arranjaments musicals: Truman Fernández

Estudi de gravació màster: Sontrak

Estudi de gravació: A. C. Estudis

Assessorament documental: Josep Lluís Seguí

Cartell: Amparo Moreno, a partir del disseny d'Edu Marín i Francis Montesinos

Fotografia: 

Administració i ajudant de producció: Maria Menouni
Producció executiva: Pilar Almeria

Producció Companyia: Teatre Micalet

Cap tècnic: Vicent Cubells

Cap de sala: Truman Fernández

Comunicació i públics: Gustavo Pérez

Taquilla: Josep Benavent

L'oroneta, un gran text per a una interpretació sublim!

Ahir, dimecres 16 d'octubre, tornà 'L'oroneta' al Teatre Micalet de València. Hi farà niu fins al 10 de novembre. 

Interpretació sublim; text, muntatge i direcció interessantíssims. 

Hui, s'ha estrenat, al Teatre Micalet de València, 'L'oroneta', un text de Guillem Clua, muntat i interpretat magistralment per la Companyia de Teatre Micalet. L'obra de la CTM estarà en cartell entre 𝐞𝐥 𝟐𝟒 𝐝'𝐚𝐛𝐫𝐢𝐥 i e𝐥 𝟏𝟐 𝐝𝐞 𝐦𝐚𝐢𝐠. 

'𝑳’𝑶𝒓𝒐𝒏𝒆𝒕𝒂’, del premiat dramaturg Guillem Clua, és una emotiva història que ens convida a reflexionar i a qüestionar-nos què és el que ens fa humans. El text s'ha convertit en el seu major èxit i això que, amb Smiley, ja es va guanyar plenament el públic. L'obra ha estat traduïda ja a diverses llengües i s'ha estrenat internacionalment en més de 25 produccions.

Però anem a la versió magistral que ens ocupa. Una sala senzilla, que esdevé saló i aula on la protagonista imparteix les classes de cant, és el lloc on esclaten les emocions i els records, on retorna la veu i la paraula! Una il·luminació sobria, com correspon a l'espai i que és capaç de generar moments d'intimitat i recolliment. Una direcció ajustada (i per això més brillant i complicada) per deixar que les emocions afloren a poc a poc, in crescendo, però sense afogar el públic que ha de gaudir de les escenes i empapar-se dels enigmes que amaga la conversa i de l'excel·lent interpretació de Pilar Almeria i Bruno Tamarit. 

Sota la gran direcció de Joan Peris i del seu equip de direcció: Cristina García i Santiago Carreguí, actor i actriu mesuren els canvis necessaris perquè la situació siga verosímil. Ramon i Amàlia, els dos personatges encetaran un viatge, ajornat de temps, que els canviarà per a sempre i potser harmonitzarà un passat incomprès, difícil de pair. Aquest fet que els fa més humans.

La contenció, el nervi, el domini de la paraula i el sentiment sembla que siguen fàcils de transmetre en escena, però és un fet extremadament complicat, difícil. Pilar Almeria i Bruno, no obstant, ho fan de forma planera i comprensible, quan la processó els va per dins, i converteixen el seu paper en una magistral interpretació que no enveja cap de les grans interpretacions que ens publiciten des dels grans teatres.

Per tot això i més, crec, cal fer costat al Teatre Micalet que, cada temporada ens ofereix grans interpretacions i obres que no podríem gaudir en la nostra llengua sinó fora per companyies cohesionades i sòlides com la CTM. Ho podeu comprovar amb aquest treball, una obra que, com podreu comprovar a la fitxa tècnica, el porten endavant un seguit de professionals que han ajudat a que la mesura i l'encert siguen tan clars i aparenten senzillesa dalt l'escenari. Enhorabona!

Per concloure, a les persones que em llegiu, per no desvetllar-vos res més, només us puc afegir: ACUDIU AL TEATRE PER GAUDIR D'UNA OBRA QUE VIU I CREIX EN ESCENA PERQUÈ ESTÀ MIMADA DES DE CADASCUN DELS ELEMENTS QUE LA CONFIGUREN abans, durant i després de cada funció.

Fitxa tècnica 

L'Oroneta 

Autor: Guillem Clua 

Direcció Joan Peris

Intèrprets: Pilar Almeria i Bruno Tamarit

  

Assessor de direcció: Santiago Carreguí

Ajudant de direcció: Cristina García

Becari de direcció: Juan Gómez de Membrillera

Espai escènic: Sievers S&C

Disseny d'il·luminació: Jordi Carcelén

Disseny de vestuari i utilleria: Isabel Requena

Construcció d'escenografia: Eva Fernández

Assessorament vocal: Carla Almeria

Música original de 'L'oroneta': Bruno Tamarit

Arranjaments musicals: Josep Francesc Almeria

Comunicació: Julia Costa

Disseny gràfic i publicitat: Amparo Moreno

Tècnic: Lucia González

Producció executiva: Margarida Mateos

Taquilla: Maria Garrigues

Producció: Companyia Teatre Micalet

Sinopsi:

'𝑳'𝑶𝒓𝒐𝒏𝒆𝒕𝒂' és una obra amb dos personatges entranyables que, a poc a poc, aniran descobrint que hi ha un fet que va marcar un abans i un després per als dos. 

𝑩𝒓𝒖𝒏𝒐 𝑻𝒂𝒎𝒂𝒓𝒊𝒕 interpreta a Ramón, un jove que desitja millorar la seua tècnica vocal. 

Pilar Almeria interpreta Amàlia, una professora de veu que va perdre el fill en un accident.

* Les FOTOGRAFIES estan preses del webs i xarxes socials del TEATRE MICALET. 

Altres opinions:

- Ara

Gran aposta de la CTM: 'Senyareta Júlia, la funció està a punt de començar'

Ahir s'estrenà a València Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar. Un públic jove connectà amb una obra complicada gràcies al gran treball d'interpretació,a l'encertada direcció i al del conjunt de tècnics que han aconseguit una producció cuidada, fet que la Companyia de Teatre Micalet de València (CTM) té molt present en tots els seus muntatges. 

Un teatre d'on els espectadors ja han marxat; un text amb temes crucials com la lluita de classes, l'afirmació de la personalitat, les relacions i l'abús de poder, el servilisme laboral, el "saber estar" sense perdre els papers; una il·luminació aparentment senzilla que es dona quan, acabada la funció, els tècnics comencen part del seu treball per organitzar i deixar a punt la funció següent; una direcció encertada i una actuació entregada conviden el públic de hui en dia a reflexionar sobre temàtiques socials i relacions humanes. 

La darrera producció de la CTM està basada en l'obra La Senyoreta Júlia d'August Strindberg, un text clàssic del teatre naturalista suec escrit el 1888 i representat, des d'aleshores, en diferents llocs del món cada any. Versionat en més d'una ocasió, potser el muntatge del dramaturg i guionista britànic Patrick Marber és un dels més coneguts perquè traslladà l'acció al 1945 i el drama a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès.

La versió valenta d'Eva Mir, que es presenta al Teatre Micalet de València, conté un joc metateatral que comença quan el públic entra a sala. La regidora de l'obra roda per l'escenari i trasllada objectes de la funció que ha acabat, posant ordre. Passat un temps, ella mateixa comença la funció amb l'explicació sobre la relació amb Strindberg i la importància de la seua obra; és el moment d'alçar els focus (l'equivalent a obrir el teló) perquè comence la funció. El text d'Eva Mir dialoga amb l'original i actualitza l'argument amb dues transposicions: una temporal, el canvi del segle XIX al XXI; l'altra més social, el lloc i el context laboral que ens marca la relació de classe existent entre els personatges. Aquest canvi no sols ens recorda que la proposta d'Strindberg encara està vigent sinó que, a més, l'adaptació deixa constància que el conflicte de classes i l'abús de poder també està present actualment en altres esferes de la vida. 

La Senyoreta Júlia (Fröken Julie) versa sobre l'aventura fugaç entre una dona de classe alta de finals del segle XIX i un dels seus criats. En canvi, en Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar, els personatges són una actriu d'èxit i dos tècnics. No obstant això, com en l'obra original, la versió manté les distàncies socials entre els personatges, la relació sentimental i la utilització que fan els uns dels altres per aconseguir les pròpies aspiracions o necessitats personals. Dos segles més tarrd, de què volen fugir els personatges?

El text és un retrat de l'estrat social i de la sexualitat humana. En aquest sentit, el conflicte entre la passió sexual i la posició social respon als temps que corren: gravació d'imatges, difusió per xarxes, violència masclista, degradació de la dona... La direcció i aportació de la versió estrenada capta molt bé la personalitat de la senyoreta Júlia i el seu estat anímic a conseqüència de l'eufòria nocturna posterior a l'estrena. El joc, en aquesta ocasió, és doble i deixa al descobert la complexitat humana: la posició de poder d'ella, la falta d'escrúpols d'ell...

L'acció se situa a l''escenari quan al teatre ha tancat el teló. Mentre, fora de la sala, hi ha la festa de celebració de l'estrena. Júlia, una dona de família bé, filla del propietari del teatre i primera actriu no sap comportar-se quan no actua, li falta la protecció de la màscara amb què representa els seus personatges. Potser és per això que, en la vida real, manté una actitud prepotent, de domini, que plana sobre els altres dos personatges a qui considera els seus criats. Joan i Cristina, tècnics del teatre, mantenen certa submissió generada per la necessitat de conservar el seu treball. Cristina és el personatge sensat que toca terra i protegeix Joan de les seues mancances en el treball; Joan, per contra, veu en l'acostament a Júlia una possibilitat de medrar en l'escala social i no té en compte el que Cristina ha fet per ell. 

Sota  l'encertada direcció de Toni Agustí i de Joan Peris, una excel·lent Lara Salvador, un enèrgic Roberto Hoyo i una molt creïble Maria Covadonga transmeten la intensitat que requereixen les escenes dramàtiques que s'alternen amb d'altres de més quotidianes sobre el treball d'organització de la següent funció. Cap al final de la nit, el temor actuarà contra Júlia, que pot veure destrossada la bona imatge pública a través de les xarxes socials. Per què? El desig de domini i el joc sexual, en canvi, donarà ales a Joan que jugarà fort i aprofitarà la debilitat de la seua cap en moments d'excitació. Cristina, per la seua banda, se sentirà traïda per ambdós. Un joc de tensions que respon a les debilitats humanes i al desig d'aspirar a ser diferents: embrutar-se en el fang o ascendir a la copa de l'arbre. 

Què hi ha de cert en la interpretació i què hi ha de ficció? Un joc constant entre la versemblança i la pantomima; un combat entre la sinceritat i la representació; una actuació brillant de Lara Salvador, Roberto Hoyo que passen per diferents estats d'ànim en qüestió de segons i ho broden.

Com haureu llegit, l'argument es conta fàcilment; altra cosa ben distinta és transmetre emocions i generar sensacions, mantenir la tensió del públic. Per experimentar això, no deixeu de veure l'obra al teatre; el directe és imprescindible per contemplar el treball ben fet de tota la Companyia.

L'obra estarà en escena fins al diumenge 17 de desembre.

Gran treball i anàlisi etnològica: 'El malfet d'Inishmaan'

Del 19 d'abril al 14 de maig torna al Teatre Micalet de València

El malalt d'Inishmaan

Us heu preguntat mai com es vivia a principis del segle XX? Les dificultats laborals, la lluita diària, la convivència, l'alimentació, l'enginy d'alguns, la maldat o la bonhomia d'altres, el sentit de l'humor, la parla? Heu pensat com encara ens pica la curiositat la possibilitat de veure en directe com es filma una pel·lícula ni que siga per veure de prop als famosos que la puguen fer? 

 La Companyia de Teatre Micalet, amb El malfet d'Inishmaan ens regala el privilegi de descobrir-ho i contemplar en directe el retrat d'alguns hòmens i dones de les Illes d'Aran (Irlanda). L'humor àcid que desprén el text de Martin McDonagh i la representació valenta dels personatges permet a l'espectador gaudir tant del teatre com ho pogueren fer, a principis dels anys trenta, els encuriosits habitants d'Inishmaan per la filmació de la pel·lícula Man of Aran (Robert J. Flaherty, 1934) prop de les seues cases.

 I tot això, escenificat i representat amb la garantia de la Companyia Teatre Micalet, sota l'encertada direcció de Joan Peris. A bon segur que no us decebrà el gran treball de conjunt de l'equip actoral i dels tècnics per contar, des del naturalisme, una història on els personatges mostren les seues entranyes i justifiquen la seua parla aspra. 

 Malgrat que es tracta d'una comèdia coral, no puc estar-me de nomenar el treball de Pilar Almeria i Pilar Matas que interpreten magistralment el paper de dues germanes, Kate i Eileen Osbourne, carregades de senzillesa i que, amb la seua actuació, ens transporten al cor de les seues emocions mostrant-nos els canvis emocionals que han de suportar des de la seua botiga per superar el dia a dia amb el patiment de veure feliç el nebot 'malfet' de qui es feren càrrec en morir els pares. 

 En la mateixa línia, Josep Manel Casany torna a meravellar-nos amb l'energia que traspua en escena i que traspassa al seu personatge, Johnnypateenmike. Es nota com gaudeix dalt l'escenari i reviu cada xafardeig, cada història que conta, així com la relació que manté en aquesta ocasió amb sa mare, una Isabel Requena (encarregada també del vestuari) que defensa el paper de Mammy O'Dougal, una vella borratxa (però ben lúcida davant del que l'envolta) dona que enyora el marit mort i és mereix un bon reconeixement. 

 Bruno Tamarit fa de Billy Claven, un jove malfet que viu amb les seues ties; és l’espill que reflecteix el millor i el pitjor de la comunitat on viu. Com diu el seu personatge: "és l'actor que representa millor el paper que un vertader malfet". Mantenir el seu personatge no és gens fàcil perquè requereix esforç físic i emocional, fins i tot quan juga a sentir-se per damunt de la resta, al mateix temps que aguanta l'embat de l'assetjament que pateix des que era menut.

 

 

 La resta del repartiment dóna vida a personatges interessants que completen el ventall d'una societat apartada del món i que aporten força dramàtica a la història: Héctor Fuster, Babbybobby Bannett, el mariner que ha perdut la dona; Dani Machancoses, Doctor McSharry, el metge entregat als seus pacients; Guille Zavala, Bartley, l'adolescent que rep tots els colps de la germana major, Helen McKormick, una xica dura, malparlada, enèrgica i divertida al mateix temps defensada per Laura Sanchis.

 Si no teniu ocasió de veure l'obra aquest cap de setmana, al febrer (entre el 3 i el 28 de febrer) tornaran de nou al Teatre Micalet de València. No us la perdeu! 

Fotos: Santiago Carreguí

Enllaç al programa de mà

Article publicat anteriorment el 19 de novembre de 2020

"Ai, Carmela ", d'imprescindible visió!

Torna al Teatre Micalet 

des de l'1 al 26 de febrer

Amb èxit de públic, hui dimecres s'ha estrenat, al Teatre Micalet de València, l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela, dirigida molt encertadament per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Josep Manel Casany. 

Amb una aparent i senzilla escenografia (d'Eduardo Díaz) que ens recorda un teatre buit amb la boca habitual dels teatres modernistes d'alguns pobles valencians, el pati de butaques del teatre Micalet es transforma per donar pas a una brillant representació on el drama, la comèdia i l'esperit de la revista van de la mà. Contribueix a crear el clima que busca Joan Peris, el disseny d'il·luminació de Jordi Carcelen per permet la distinció entre l'oníric i el present.

L'obra forma part ja de l'ideari teatral de molts valencians que l'han pogut veure representada en teatre des del 1987 o en la versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura. La mateixa Companyia de Teatre Micalet ja la va estrenar amb èxit al setembre del 1997. Des d'aleshores han passat vint-i-quatre anys, però els personatges i la representació han guanyat en excel·lència gràcies a l'experiència, la complicitat i el saber fer de tres dels grans professionals que tenim a l'escena valenciana. Un  gran goig notar la direcció de Joan Peris i veure a l'escenari Pilar Almeria i Josep Manel Casany que broden els personatges.

Es tracta d'una obra construïda sobre metàfores i personatges poètics que traslladen a l'espectador les emocions, les reflexions i les anècdotes durant la tragèdia de la guerra civil. En línies generals, no s'abandona la gràcia que se suposa a dos còmics de revista, Paulino i Carmela. "Variedades a lo fino" simbolitza als humils perdedors de la guerra: l'idealista Paulino, sensat, temorenc a voltes, sempre enamorat i orgullós de l'atrevida, graciosa, solidària i valenta Carmela. Ell intenta posar seny, marcat pel temor i el desig de poder tornar a la zona republicana, llevant-li importància i frenant l'ímpetu de Carmela; ella, tot cor, deixa veure la seua profunda humanitat solidaritzant-se amb els condemnats presents a qui no vol infringir-los cap mal.

Aquesta parella d'artistes que actuaven en la frontera de la guerra, dins de territori republicà, són sorpresos per l'exèrcit vencedor i obligats a representar la seua funció davant de la tropa "nacional" i d'uns brigadistes republicans que havien de ser afusellats al dia següent. Aquest fet, que marca les seues vides, transporta l'espectador a un món fantàstic i a la reflexió sobre el que ens podem trobar després de la mort on el caos de la guerra també pot estar-hi present.

L'obra esdevé una reivindicació del culte a la llibertat i un recordatori imprescindible en aquests moments on encara és necessària la lluita per dignificar la memòria històrica.

_____________________

Al web del Teatre Micalet podeu trobar més informació, com les línies següents en què la companyia i, en especial, Joan Peris amb la direcció de l'espectacle destaca alguns aspectes de l'obra.

1. 'Ai, Carmela!' és un cant a la memòria, un exercici contra l'oblit, però també és un homenatge al teatre i als artistes de varietés que havien de recórrer els pobles per guanyar-se la vida. 

2. Per expandir aquest homenatge, Joan Peris ha remodelat la distribució del Teatre Micalet per recrear l'ambientació d'un teatre clàssic, incloent-hi una embocadura inspirada en la de l'històric Teatro Ruzafa, espai ja desaparegut, que va ser un punt de referència per als artistes de varietés.

3. L'obra, construïda amb la tècnica del flashback a partir dels records de Paulino, després de la mort de Carmela, reflexiona sobre un dels episodis de la nostra història, com va ser la Guerra Civil. Un espectacle en el qual es troben tots els ingredients per connectar amb l'espectador.

4.  El vestuari de 𝑨𝑰, 𝑪𝑨𝑹𝑴𝑬𝑳𝑨! va ser dissenyat l’any 1997 per Enric García. Ell és el responsable d’unes peces tan característiques.

València, 28 d'abril de 2021

La màgia del teatre: la paraula. 'Nadal a casa els Cupiello'

Enguany torna al Teatre Micalet de València l'obra Nadal a casa els Cupiello, una comèdia que us entretindrà i us farà començar les festes amb diversió i alegria; és per això que us deixe l'escrit publicat el 2017 amb motiu de la reestrena de l'obra. Enguany s'estaran des del dimecres 18 de desembre fins al diumenge 12 de gener de 2023. En el repartiment intervindran Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Manuel Canchal, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí i Ximo Solano.

Publicat anteriorment el 14 de desembre de 2017

Podeu descarregar-vos el programa de mà.

_______________________________________

Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de Nadal a casa els Cupiello vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.

Com ja us deia en l'apunt anterior, es tracta d'una obra escrita el 1931 que va ser ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del 1929. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...

Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.

L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).

Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la Companyia de Teatre Micalet amb Nadal a casa els Cupiello al Teatre Micalet de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.

I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita, ni que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal del gaudi compartit i un gran somriure a la cara. 

No us la perdeu!

Torna 'Nadal a casa els Cupiello'

 DEL 21 DE DESEMBRE DE 2022 

AL 8 DE GENER DE 2023

Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet

Per tancar i obrir l'any, la Companyia Teatre Micalet torna a divertir-nos, com des del 2017, amb "Nadal a casa Els Cupiello" al Teatre Micalet de València. Es tracta d'una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris i protagonitzada enguany per Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster,  Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.

Prengueu nota dels horaris: 

Dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores / Dissabtes i diumenges a les 19:00 hores / *Dia 24 desembre no hi ha funció / *Dia 25 de desembre la funció serà a les 20:00h / *Dimarts 27 de desembre funció a les 20:00h / *Dia 31 desembre ‘Especial nit de Cap d’Any’ a les 23:00h.

Publicat anteriorment el 4 de desembre de 2017

Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.

Natale in Casa Cupiello és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. 

Mentre Luca Cupiello, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona Concetta, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, Tommassino, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle Pasqualí, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, Ninuccia, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, Nicolino, un home gelós i avorrit; aquesta vegada Ninuccia està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio. 

Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. 

L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 8 de gener i, coneixent l'èxit en temporades anteriors i el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.

Amplieu informació.

'Estimats pares', la comèdia d'aquesta tardor

 Per Nadal torna la divertida comèdia "Estimats pares" al Teatre Micalet​
Des del 20 de desembre fins al 21 de gener

________________________________

 La Companyia de Teatre Micalet estrenà el passat dimecres, 26 d'octubre, l'obra Estimats pares, una adaptació encertada, feta per Ximo Solano, de la divertida comèdia d'Emmanuel Patron i Armelle Patron que ha triomfat a París. Es tracta d'una comèdia agredolça amb un ritme ràpid que té a l'espectador en suspens davant el canvi de posició dels personatges segons van produint-se nous esdeveniments. Els germans Patron, acostumats a treballar en guions per a cinema i televisió, generen un seguit de situacions amb diàlegs àgils on manifesten un gran sentit de la forma i del ritme per posar en joc la importància que tenen els diners en relació als sentiments; i aquesta agilitat i bon ritme també s'ha traslladat al guió en la versió valenciana.

 
 Estimats pares parla de la família, de l'educació dels fills, de la relació entre germans, de les obligacions entre pares i fills, dels sentiments de les persones i de com canvien els principis morals quan hi ha interessos personals de per mig.

 Quan Pere, Juli i Lluïsa, els tres fills d'Anna i de Vicent, arriben al domicili familiar es nota l'estima pels pares i la preocupació que els provoca la precipitació de la convocatòria tan urgent que els havien fet els pares. La seua preocupació els fa pensar en el pitjor. 

 Encara que la cosa no anirà, en principi, per on ells es pensaven, la notícia que rebran trastocarà completament la situació familiar dels Gomis-Gomar, una família d'esquerres i molt unida, i destaparà certes tensions que estaven soterrades sota les formes políticament correctes de persones que s'estimen. La gelosia, les formes de pensar, el plantejament de vida, la situació laboral i, fins i tot, l'avarícia, poden obrir la caixa dels trons. Tan sols la unió familiar i l'estima podrien evitar-ho. Sabran resoldre el conflicte? 

 

 La comèdia té uns girs molt interessants que requereixen d'una gran precisió dramàtica per mantenir l'espectador atent al llarg de tota l'obra. En una situació aparentment senzilla, calia una posada en escena molt arrelada al context valencià com la de la Companyia de Teatre Micalet tan dinàmica com discreta, intel·ligent i divertida. Tota informació, aparentment decorativa, ens aporta també detalls sobre l'actitud i el pensament dels pares i dels fils de la família: el menjador és un espai ampli on podem trobar elements moderns i productes heretats, familiars o d'antiquari, com el bagul, l'aparador art decó o els cortinatges de randa que ens remeten a la comoditat i a l'estima per les tradicions; el quadre de "Salvem l'Horta" o la cançó de Lluís Llach, ens aporten la preocupació social i la lluita per unes determinades causes justes; les botelles de vi car o l'escopeta de caçar, a una determinada forma de vida burguesa o snob que quadra molt bé amb un vestuari que ens dona pistes del model de vida de cada personatge. 

Com podreu comprovar, els elements tècnics i la il·luminació i distribució de la casa també juguen un paper important que permet a l'espectador establir el contrast entre el que passa al menjador i el que passa a la resta de la casa, fora d'escena. Per tant, entre d'altres tasques que fan que el producte acabe de lluir per tots els costats, és destacable el disseny de decorat de La Reina o el vestuari d'Isabel Requena.

 Estem davant d'una obra molt ben tramada que requereix d'una interpretació sublim, com és el cas, per portar al públic del drama cap a la comèdia, un espai difícil que requereix de la bona direcció, a càrrec de Joan Peris, i de la naturalitat dels actors i les actrius, que fan que l'argument siga creïble. Toni Agustí, Manuel Canchal i Laura Romero, els fills dels extraordinaris Anna (Pilar Almeria) i Vicent (Enric Juezas), passen per diferents estats: del temor a l'exaltació, de la preocupació a la ràbia, de la calma a l'enveja o de l'alegria a l'egoisme, actituds que estaven ben lluny del que havien aprés en família al llarg de la seua infantesa i joventut. Res no feia pensar que aquells tres joves educats i preocupats pels pares passarien en tan poc de temps per tants estats d'ànim contradictoris, fet que permet mantenir en suspens els espectadors. Per on m'eixiran ara?

 Gaudiu de l'entreteniment, la diversió i el saber fer que ens garanteix la Companyia de Teatre Micalet, tot un regal que, a més a més, comporta una reflexió sobre la hipocresia, sobre l'amor i l'estima familiars, sobre els diners i, entre rialles i tensions, ens mostra la fragilitat de l'ésser humà i les contradiccions en que pot navegar eixe "discret encant de la burgesia" del que parlava Buñuel.

Recordeu: estarà en cartell entre el 26 d'octubre i el 27 de novembre al Teatre Micalet de València. 

No us la perdeu!

Entrevista a Enric Juezas i Manu Canchal del programa Hoy por Hoy Locos por Valencia de la Cadena SER.