dimecres, 23 d’octubre del 2019

La responsabilitat de la llibertat o 'El Moviment'

Ahir es va estrenar, al Teatre Micalet de València, El moviment, un espectacle interessant basat en un text ben tramat de Manolo Molins que ens recorda l'experiment descrit en la novel·la L'onada de Morthon Rue (Die Welle, que s'estrenà en cinema com La ola, 2008). L'espectacle parteix de la projecció d'un audiovisual amb el qual el professor d'Història pretén que els alumnes de la seua tutoria reflexionen sobre l'autoritarisme i la fragilitat de la llibertat. És a partir de les preguntes dels propis alumnes que es qüestiona de quina manera els pot ajudar a entendre millor allò que pretenia que descobriren amb aquell documental.


L'experiment ens permet observar l'excel·lent treball de direcció de Joan Peris, que compta amb l'ajuda de Pilar Almeria i  amb el treball reeixit del veterà Ximo Solano i dels sis actors novells que interpreten de forma encertada el rol d'alumnes que els han assignat: Paula Albert, Helena de Luis Sapiña, Mateo Medina, Sergio Novella, Edu Rodríguez i Cristina San Martín.

Ximo Solano ens demostra, una vegada més, la seua vàlua sobre l'escenari amb la creació d'un entusiasta professor que actua ingènuament quan proposa, amb bones intencions, l'experiment amb què intenta augmentar l'autoestima del grup i desenvolupar la seua capacitat crítica davant els totalitarismes que s'observen en la nostra societat i que alguns partits polítics promouen evocant propostes que recorden més a l'antic règim dictatorial que al que la societat del segle XXI necessita.


La proposta del professor, en principi, entusiasma la major part dels alumnes que deixen de ser com són per convertir-se en instruments robotitzats del propi sistema. És interessant veure com, a manera de joc en principi, cada alumne va canviant la seua actitud i abandonant part de la personalitat per uniformitzar-se en la massa generada pel nou ideari. Cadascun dels actors i actrius que representen l'alumnat tenen el seu moment de glòria que ens permet intuir el planter de professionals joves que ja pugen fort en l'escena valenciana.

Crec que la qualitat de l'espectacle es mereix l'atenció del professorat i l'alumnat dels centres educatius que, en les sessions per a escolars, podran gaudir d'una proposta atractiva que ens convida, entre d'altres temes, a la reflexió sobre la manipulació, el poder, la llibertat d'elecció, la disciplina, el sentiment de comunitat, la relació pares-fills o el paper del moviment feminista.

No us la perdeu!

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Bones expectatives: 'El Moviment', nova producció de CTM

En temps convulsos on es retallen llibertats individuals, els nostàlgics del passat dictatorial trauen a relluir els fantasmes del passat fins i tot al Parlament i, entre els polítics, semblen impossibles els pactes, la Companyia de Teatre Micalet (CTM) ens presenta l'estrena de El moviment on ens planteja uns quants dubtes:

"- Sabem dialogar i arribar a pactes?
- Quina responsabilitat tenim com a generació en haver silenciat la història a les generacions més joves?
- Franco està més present en la nostra societat del que pensem?
- Els joves coneixen la nostra història recent?

El Moviment, una reivindicació de la convivència i de la tolerància. Una metàfora sobre les possibilitats de manipulació de les persones. Una reflexió sobre l'obediència i la creació d'opinió pròpia."



En principi el tema ja s'ho val i poder contrastar els dubtes que ens planteja, també. A més a més, hi ha la garantia del text, escrit per Manuel Molins (Premi d'Honor de les Arts Escèniques 2018), la direcció de Joan Peris, un repartiment interessant format per Ximo Solano en el paper de professor i un grapat d'alumnes representats per Paula Albert, Helena de Luis Sapiña, Mateo Medina, Sergio Novella, Edu Rodríguez i Cristina Sanmartín. 

A tot això cal afegir que la producció és de la COMPANYIA TEATRE MICALET que ahir va rebre, dins els Premis de les Arts Escèniques, el guardó a Millor espectacle de teatre (mireu del minut 1:52:26 al 1:56:05) per El Jardí dels cirerers, producció que tornarà a l'escenari el proper mes de febrer. Enhorabona!

Peu de foto: publicat a TEA3, núm 28, pàg. 15

dissabte, 12 d’octubre del 2019

El testament de Maria per la Cia. de teatre la Dependent

Demà diumenge serà la darrera funció de El testament de Maria al Teatre Micalet de València, una obra que mereix la pena ser vista.



- El tema: se centra en els evangelis des d'un altre punt de vista, el d'una mare que pateix pel fill, cosa que permet deixar de banda el 'proselitisme' que puga haver-hi als textos bíblics. 

El muntatge: la senzillesa i l'acompanyament de llums i música creen el clima apropiat perquè el monòleg, recolzat per la imatge i pel text, esdevinga poesia durant la representació de Pepa Miralles, mesurada i enèrgica quan cal, sempre creïble. 

- El personatge: Maria, atemorida i vigilada pels deixebles del seu fill i aquells que expliquen els fets com a extraordinaris i miraculosos, conversa amb la imatge de la deessa Àrtemis. Ella només veu fets misteriosos, incomprensibles, que la porten a pensar en la utilització i manipulació que va sofrir Jesús i que ella no va poder evitar. 

L'actriu: destaca del drama allò més honest i humà, el més atractiu per a l'espectador que ja coneix els evangelis, en valorar l'estima per damunt de l'admiració, la realitat per sobre de la imaginació, la nostàlgia i no l'adulació, els fets viscuts i rememorats en compte de la seua recreació selectiva i, en ocasions, exagerada. 

- La finalitat: l'honradesa del discurs permet que Maria (una humil dona, que no la Verge) s'explique els misteris (que no els miracles) que generen la cridòria interessada al voltant de la figura de Jesús i s'allunyen del fanatisme que ha portat el fill a la mort. Aquest fet pot generar empatia en l'espectador o rebuig, però mai desinterés. 

Felicitats a la Cia la Dependent i a l'equip del Teatre Micalet per la seua programació.

dijous, 10 d’octubre del 2019

Brillant interpretació de 'El testament de Maria'




Al Teatre Micalet de València es representarà entre el 10 i el 13 d'octubre l'obra de teatre basada en la novel·la de Colm Tóibín. El testament de Maria, interpretada per Pepa Miralles i dirigida per Jordi Ballester, és una producció molt cuidada de la Cia. de teatre la Dependent que ha rebut el suport de la crítica.



A partir de la novel·la El testament de Maria de Colm Tóibín es crea una breu però molt intensa història versionada per Jordi Ballester i adaptada al valencià per Ricard Herrero. En el text, Maria ens explica la seua percepció dels fets allunyada de la religiositat més fanàtica. La història de Jesús, ara, és contada des del punt de vista d'una mare, d'una dona humil que gaudeix celebrant el sàbat en companyia de la família i que s'enutja si algú vol seure en la cadira que venera perquè l'ocupà Josep, el seu marit ja mort.

Durant el monòleg es construeix una visió més humana de la Verge Maria que rememora, amb certa incomprensió, la vida del fill i la d'aquells que el guiaren, l'influenciaren i el 'perderen', uns apòstols que, encara ara, durant la seua vellesa, la vigilen de prop.

El diàleg de Maria amb la deessa Àrtemis és el d'una dona dolguda, la mare de Jesús de Natzaret que, lluny del relat bíblic, es mostra més propera i qüestiona els miracles i el soroll que es creà al voltant de la vida i mort del seu fill.

Durant l'obra s'expliquen els fets com ella els va viure i s'assenyala el ressentiment que sentia quan notava que perdia Jesús i veia que podia acabar malament perquè aquells que l'adulaven i es declaraven els seus deixebles i seguidors es feien massa de notar i generaven molta cridòria al seu voltant.

Amb sensibilitat i sense estridències, en un decorat senzill que ens recorda el que serien els béns d'una casa del segle I d.C., encertant en cada moment el to apropiat, Pepa Miralles defensa el text teixint cada episodi amb canvis subtils de registre per manifestar el dramatisme d'una mare que, temps després de la mort del seu fill, recorda com va perdre'l des que marxà de casa i els seus seguidors el convertiren en el líder que s'havia de sacrificar per tots aquells que ara conten el relat com els interessa, un tant allunyat de la veritat que ella recorda.

Caldrà aprofitar aquests quatre dies i no perdre's una ocasió tan interessant de gaudir d'aquesta obra.

divendres, 4 d’octubre del 2019

#PepitaiMariua al Teatre Micalet

Anit es va estrenar al Teatre Micalet de València amb èxit de públic #PepitaiMariua on Pepa Cases i Maria Juan defensen intel·ligentment i amb energia i comicitat un text basat en la seua capacitat com a monologuistes. L'obra s'estructura de forma oberta i, donada l'habilitat demostrada també en el programa Comediants, permet la improvisació i la inclusió d'anècdotes lligades aparentment a la pròpia "vida personal" d'aquestes dues actrius.

A partir de la idea de mostrar les habilitats (les d'una més que les de l'altra) sobre la dansa contemporània, Pepita i Mariua ens expliquen amb molta comicitat, entre d'altres, les conseqüències positives i negatives de la hiperactivitat, els obstacles a superar per aconseguir la igualtat en la parella, algunes anècdotes al voltant de la higiene íntima en la dona... o com fer l'amor amb humor, independentment de l'edat i el temps compartit entre qualsevol parella.

Totes dues creen un espectacle interessant, ple d'humor i crítica súbtil on les interpel·lacions als espectadors també estan presents tot demostrant una de les seus habilitats: estar ben despertes en escena i poder incloure qualsevol resposta que s'hi adiga a un comentari emés durant la funció. 

El públic de l'estrena va riure i va aplaudir les genialitats, en ocasions basades en l'absurd, que van explicant aquestes enèrgiques comunicadores que també podeu veure a la televisió valenciana À punt en altres programes com Assumptes interns o Trau la llengua.

L'espectacle té una durada d'una hora i quart aproximadament i estarà en cartell fins al proper diumenge. Si en sou fans no us el podeu perdre. I, si esteu amb ganes de diversió, al Teatre Micalet la teniu garantida fins al diumenge 6 d'octubre.

No us perdeu l'espectacle!