dilluns, 28 de gener del 2019

'Smiley' al Teatre Micalet

L'estrena de hui al Teatre Micalet de València ha estat un veritable goig, el tempo apropiat de la comèdia i el ritme de les accions permet que el temps et passe volant. S'hi representa una d'eixes obres que recordes durant molt de temps i de la qual, quan més penses el que ha passat i s'ha dit, més punta li traus i més et convenç. En escena no sols veiem una forma de relacionar-se entre persones aparentment molt diferents sinó també com els prejudicis que es tenen a priori sobre els altres es poden vèncer amb sinceritat i empatia. La relació d'aquesta estranya parella desprén molta tendresa perquè hi ha un bon text, senzill però molt intel·ligent, que reforça les accions. El missatge d'aquests dos mallorquins amb tan bona química en l'escenari arriba de seguida al públic en un llenguatge de comèdia, amb diàlegs divertits i brillants, que desperta el riure davant situacions quotidianes a la manera de les comèdies romàntiques de Hollywood (Bringing Up Baby).

Una interpretació molt versemblant, allunyada de tòpics i d'etiquetes, ha acostat al públic les vivències, properes o allunyades de l'espectador, d'aquesta peculiar parella. Encara que Biel i Àlex assenyalen les seues divergències en diverses ocasions, el desig existent i l'honestedat i transparència amb què afronten la comunicació farà que no es trenque el fil que uneix les seus vides i en superen tots els prejudicis.


Fotografia d'Anna Gascon

Des del 31 de gener fins al 3 de febrer es podrà veure al Teatre Micalet de València. La Companyia mallorquina El Somni Produccions representa des del 2017 aquesta exitosa obra de Guillem Clua. El text va ser estrenat a la Sala Flyhard de Barcelona, sota la direcció del propi autor, i després va fer el salt al Teatre Lliure (2012-2013) primer i al Club Capitol després per a romandre més d'un any en cartell. L'èxit de públic va fer que l'obra també fera temporada als teatres Lara i Maravillas de Madrid, i, des d'aleshores, compta amb diverses produccions internacionals.  En aquesta ocasió, l'obra està molt ben dirigida dirigida per Joan M. Albinyana i l'actuació corre a càrrec d'Héctor Seoane i de Joan Toni Sunyer, dos actors amb molta química que fan molt creïble tot el que s'esdevé a l'escenari.

L'argument és senzill: "Àlex i Biel, els protagonistes d’aquesta comèdia romàntica, no poden ser més diferents. Conformen una estranya parella en què només tenen en comú que són dos homes i que s’han enamorat. Les seues diferències semblen insalvables, i les seues personalitats antagòniques, però ho vulguen o no, estan units per un fil roig invisible lligat al dit gorrit de la mà que, segons una llegenda japonesa, connecta dues persones que estan destinades a estar juntes des del dia que naixen". 




En resum, una magnífica comèdia que se serveix dels mecanismes de la guerra de sexes, que tan bons fruits donà als guionistes del Hollywood clàssic, per remetre'ns a la relació actual entre dos hòmens que es coneixen personalment al Bar Vero; un text farcit d'ironia i bon humor; una actuació eixerida i brillant.

No us la perdeu!

dissabte, 19 de gener del 2019

Teatre amb interés: 'Carola' al Teatre Micalet

A qui no li agrada escoltar històries relatades amb paciència, amb la serenor que toca però la intensitat que cal? El teatre té la màgia que encisa menuts i grans amb històries redones on la paraula es torna serenor, malgrat el dramatisme dels fets, i la intensitat de les emocions es manifesta a través de la veu i la brillantor d'ulls que, hui, Anna Güell ha lluït en escena.

Aquesta vesprada s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Carola, un text adaptat (de la novel·la "Feliçment, jo sóc una dona" de Maria Aurèlia Capmany) per Anna Güell, Lurdes Barba i Manel Dueso, representat per la Companyia Q-ARS Teatre i dirigit per Francesca Piñón. 


L'obra ens mostra una dona a qui se li ha suggerit que escriga les seues memòries. Mentre organitza les seues idees i decideix allò que hauria de contar, va exposant el relat cronològic de les seues vivències. I ho fa des del record i des de la tranquil·litat que dóna la superació d'uns fets dramàtics. Allunyada de Catalunya, des del restaurant que té obert a París, ha pogut refer la seua vida i decidir què ha de fer amb ella sense que cap home li l'organitze ni li munte cap gàbia daurada. 

Anna Güell defensa amb molta mestria un personatge amb una vida complicada. Presenta a l'espectador de forma senzilla el drama d'una dona condemnada ja pel fet d'haver nascut de mare fadrina i de família pobra. Tot i amb això, l'espectador viu els fets des de la narració biogràfica de la protagonista, una dona que ha superat els cinquanta i que relativitza la tragèdia i la mostra des del contrast de les seues petites victòries i esdeveniments feliços: un clau en trau un altre. Aquesta tasca, farcida de naturalitat i versemblança no és gens fàcil de fer si no hi ha una gran força interior, si l'actriu no creguera en allò que fa i s'ho estimara. 


Però qui és Carola? Carola és una de tantes dones catalanes que relatant-nos les seues vivències ens acosta un bocí de la història compartida durant la primera meitat del segle XX a Catalunya.

Aleshores, Carola és una biografia a l'ús? No, Carola és un bon retaule de la societat catalana d'una època on està present la lluita de classes, la lluita per la llibertat absoluta i pel dret a ser dona.

I tot això s'esdevé en un escenari senzill: un espai on la protagonista escriu les seues memòries i el lloc que ha triat per gaudir de la seua llibertat vivint del seu propi treball, un menut restaurant a París. Ací, Carola ens mostra la seua relació amb el passat (l'espill on mirar-se) i amb el futur (la finestra que sa mare deixà oberta en fugir de casa dels pares) amb una il·luminació encertada i una música que potencia els sentiments i ens situa en l'època dels fets.

De vegades les coses senzilles i l'estima cal buscar-les allà on l'espai i les relacions no ens oprimeixen ni ens roben la personalitat. Això sí, cal guanyar-se-les cada dia.

70 minuts de poesia, una estona apassionada!