Iguana Teatre celebra els 40 anys al Teatre Micalet

Iguana Teatre recupera Twist&Txékhov per a celebrar el seu 40é aniversari. La companyia mallorquina defensa com a mètode un teatre físic i compromés on el cos, el moviment i la paraula són instruments que generen emocions. 

Amb un decorat d'objectes que no sempre tenen el sentit literal (armari-amagatall-porta-balconada; butaca-seient; maleta-taula-amagatall, banyera-vehicle-llit, escala-talaia-balcó...) perquè es carreguen de sentit amb l'ús i simbolisme que se'n fa i una il·luminació encertada, s'hi recrea o tranforma el decorat que requereix cada conte. La caracterització dels diferents personatges es fa mitjançant un vestuari i atrezzo variats que transmeten a l'espectador el conjunt que completa la màscara del personatge en cadascun dels 9 contes, relats que serveixen de base per a l'adaptació de Pere Fullana i Carme Planells.

L'obra, que fou clau en la trajectòria del grup, es basa en els contes d'Anton Txèkhov adaptats amb llibertat i interpretats amb molta energia i bon ritme per a fer reflexionar a l'espectador sobre sentiments universals com són, entre d'altres, la solidaritat, la col·laboració, l'arrelament dels costums i les tradicions o l'estima mitjançant les actituds d'uns personatges que han passat a formar part del teatre i s'atreveixen, fins i tot, a parlar sobre el teatre des de dins del teatre recordant els canvis experimentats en les motivacions dels espectadors.

Una obra col·lectiva on els papers dels dos actors i l'actriu, a diferència de la presència en els contes, estan equilibrats. Per a la defensa de cada personatge, els tres es deixen la pell perquè lluesca i siga verosímil dins del gran ball -fantàstic- de desdoblaments constants on el control de la gestualitat és fa necessari. Sobta agradablement l'efecte còmic de la reproducció de les onomatopeies per a completar la descripció d'alguns escenaris, com per exemple, en el castell de focs artificials. L'actuació de conjunt ha estat brillant. Catalina Florit, lluny del que cabria esperar si atenem als contes on la dona jugava un paper ornamental, té un rol significatiu en cada escena; Xavier Frau, el seu cotrapunt en moltes ocasions, i l'actriu representen la nova fornada d'Iguana amb molta energia; i Carles Molinet, el més veterà, demostra les taules i saber fer al mateix temps que és el nexe amb els orígens del grup. 

L'espectacle, que representa situacions quotidianes amb una mirada crítica i propera, transforma la narrativa de Txèkhov en un joc teatral viu i enèrgic, amb una posada en escena dinàmica, plena de ritme i expressivitat. Un homenatge a l'escriptor rus revestit de modernitat; un teatre físic i visual fet amb bon humor i molta ironia per transmetre sentiments i actituds universals en la literatura: l'estima, el paper davant la mort, la col·laboració...

Una bona ocasió per assistir al Teatre Micalet de València i gaudir amb el grup mallorquí.

Fotografies: Iguana Teatre

SINOPSI

Twist & Txékhov es va estrenar l’any 1995, poc després que la companyia completàs la seva formació a l’Escola Lecoq. La proposta parteix de nou contes d’Anton Txékhov adaptats amb llibertat, i presenta una galeria diversa de personatges, situacions i atmosferes que permeten explorar emocions universals des d’un llenguatge escènic proper i contemporani.

L’espectacle transforma la narrativa txekhoviana en un joc teatral viu i enèrgic, aprofitant al màxim la seva naturalesa dramàtica per construir una posada en escena dinàmica, plena de ritme i expressivitat. D’aquesta manera, la companyia ret homenatge a la sensibilitat literària de Txèkhov alhora que aposta per un teatre modern, físic i visual.

L’estrena de Twist & Txékhov va coincidir amb una etapa de profunds canvis socials, culturals i polítics a Espanya, especialment a Catalunya. Aquesta adaptació, que combina el clàssic amb el contemporani i connecta l’universal amb allò local, va saber llegir el moment i captar l’interès d’un públic ampli. Amb el seu estil propi i original, l’espectacle es consolidà com una de les peces més representatives del teatre català dels anys noranta.

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets: Catalina Florit, Xavier Frau i Carles Molinet
Dramatúrgia i direcció: Pere Fullana
Adaptació: Pere Fullana i Carme Planells
il·luminació: Toni Gómez
Escenografia: Jordi Banal
Construcció decortats: Didac Roig
Vestuari: Maria Torres i Iguana Teatre
Tècnic de llums y so: Juanro Campos
Fotografia: Naiara Yerobi
Promoció i comunicació: Alícia Simón
Producció executiva: Jordi Banal
Disseny de producció: Carles Molinet

AMPLIEU LA INFORMACIÓ:

UEP Mallorca

'Petites tragèdies', amb Iguana teatre sorprenent l'espectador de nou

Ahir, Iguana Teatre estrenà al Teatre Micalet de València l'obra Petites tragèdies, amb l'encertada dramatúrgia i direcció de Pere Fullana. Es tracta d'una adaptació lliure del cicle de quatre peces d'Aleksandr Pushkin l'acció de les quals transcorre a l'Europa occidental (Espanya, França, Austria i Alemanya) en diferents èpoques. 

En entrar al pati de butaques, l'escenografia, versàtil i eficaç, ens recorda el vestuari o camerino dels actors i l'actriu. Conté un penja-robes, un moble i tres tocadors mòbils amb alguns elements amb què es caracteritzen els distints personatges (perruques, fotografies, caps de maniquí, barrets...). La seua disposició situa l'espectador gairebé dins del propi camerino on s'esdevé l'actuació de la cantant en el quadre de Don Juan, en un joc d'enganys que continuarà al llarg de la funció. Tot és teatre i, com a espectadors, en formem part d'un ritual de transformació constant dels actors en personatges diferents; si més no, tant com els caps de maniquí del tocador de l'esquerra de l'escenari moguts per Rodó Gener per remetre'ns al públic que escolta la cantant.

Quatre històries dramàtiques, representades en clau de comèdia, on la sàtira està ben present; quatre relats breus basats en tres obres (Don Juan o El convidat de pedra, El cavaller avar, Mozart i Salieri) més un particular Faust; uns personatges de la literatura universal que representen passions universals com l'amor, la luxúria, l'engany, la cobdícia, l'avarícia, l'ambició o l'enveja, pecats que porten alguns dels personatges fins i tot a l'assassinat. Tres actors defensen magistralment múltiples personatges, amb diferents canvis de registre i, fins i tot de rol: Rodó Gener fa el paper de marquesa i Marina Nicolau el paper de Mozart.

Els canvis d'acte comporten el canvi de personatges i un lleuger moviment de decorat que és resolt fàcilment amb la projecció del títol sobre la paret del fons, la il·luminació i la nova posició d'algun dels mobles (cadires, aparadors, tocadors) que hi havia en escena.

En aquesta versió lliure, Iguana Teatre trasllada les quatre paràboles a l'actualitat a través d'algunes accions, cançons, espais, vestuari, elements d'atrezzo… perquè el públic senta que el veritablement essencial de les "Petites tragèdies" continua sent vigent hui en dia.

En resum, enginyosa obra al Teatre Micalet de València, bon teatre amb l'actuació exemplar de Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau, dirigits magistralment per Pere Fullana, qui també ha construït una dramatúrgia molt inspiradora.

Fitxa tècnica:

Intèrprets Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau  
Il·luminació Toni Gómez 
Escenografia Jordi Banal  
Vestuari Bel Cirerol  
Dramatúrgia i direcció Pere Fullana 
Tècnic de llums i so Juanro Campos 
Construcció atrezzo i escenografia Pablo Sacristan, Dídac Roig, Julia Gómez i Naiara Yerobi 
Assessorament lingüístic Carme Planells 
Disseny gràfic i fotografia Naiara Yerobi 
Enregistrament videogràfic Bernardo Arzayus 
Promoció i comunicació Gemma Prats 
Distribució Santi Celaya 
Disseny de producció Carles Molinet 
Producció executiva Jordi Banal

Fotografies de l'entrada: Anna Gascón

Altres comentaris en web o premsa:  - arabalears     - El quaderno de Pedropan  o     

                                                               - LaZentralita Esteatro              

"Fils de vida", emotiva proposta d'Iguana Teatre

Amb una interessant direcció de Pere Fullana, Marina Nicolau, Salvador Oliva i Irene Soler defensen, de manera excel·lent, un muntatge molt interessant amb l'escenografia ocurrent de Jordi Banal i la il·luminació subtil de Toni Gómez per potenciar alguns dels moments dramàtics i poètics de Fils de vida.

Iguana Teatre ha retornat al Teatre Micalet de València amb una història sobre l'estigma xueta (jueus conversos) a l'illa de Mallorca; un viatge per les emocions narrat a través dels records familiars. En el relat s'entrecreuen vivències, relacions i sentiments des de tres punts de vista: l'emocional, l'històric i l'anecdòtic. Sensibilitat, ràbia, records i un poc de bon humor van trenant les històries personals de cada família a través de fotografies i d'un narrador en primera persona. Una bona manera de recordar el passat des del present i recuperar la memòria històrica per no tornar a cometre les injustícies i discriminacions del passat que ocasionaren l'assetjament, en aquest cas, de les quinze famílies marcades pels seus cognoms: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls. 

Especialment durant les festes religioses, i sobretot per Setmana Santa,  la pressió sobre eixes famílies s'hi intensificava perquè, després de l'expulsió dels jueus de l'illa, seguien sent identificades com a descendents dels jueus a l'illa de Mallorca i, malgrat que havien estat obligats a convertir-se al cristianisme, continuaven fent-los culpables de la mort de Crist molts segles després.

Des del segle XVII, la recerca de la felicitat no ha estat un camí fàcil per als xuetes mallorquins perquè eren 15 llinatges marcats, perseguits, arraconats en barris puntuals i obligats a una certa segregació i a l'endogàmia durant segles. Per això, el recurs dels tòpics torna a aflorar quan es relaten els greuges que han rebut les diferents generacions: assassins, gasius i usurers, mala gent...

L'obra, que va ser estrenada el 2020, coincidí amb la celebració del 75è aniversari de l'alliberament dels supervivents d'Auschwitz. En les tres històries que concentren el moll de l'argument de Fils de vida veiem com es repeteixen i s'entrecreuen els noms i cognoms, els oficis o els matrimonis per exemplificar l'arraconament, la marginació i la pressió social a què van ser sotmeses les famílies considerades despectivament pels "cristians vells" de xuetons.

Com podeu llegir si amplieu la imatge anterior, un parell de testimonis resumeixen les dificultats patides per aquestes persones: "Totes les famílies persegueixen la felicitat, però naltros (nosaltres) l'hem haguda de cercar entre els cruis (clevills) i les escletxes del menyspreu."  o "Ser xueta era una lluita constant, encara que a vegades era tan subtil que ni te'n temies (te n'adonaves)".

Fins al proper diumenge, 24 d'abril, podreu gaudir d'aquest interessant muntatge ací a València.