CONTRAllums, contes de Víctor Català

Com és important recuperar la màgia dels contes en la veu d'altres persones que posen la intenció i l'emoció en cada paraula i et fan gaudir de les històries del passat, sentir-te com quan eres una persona menuda que, embadalida, escoltaves relats de la boca d'algun familiar i et quedaves en ganes de més. Això em passà ahir al Teatre Micalet on vaig fruir d'escoltar la literatura i les narracions d'una dona que les signava sota el pseudònim de Víctor Català. 

*  *

La dicció i el calor de les veus de Tània Banús i d'Anna Güell, una contrapunt de l'altra, et feien sentir la lectura i seguir la pròpia narració des del començament, malgrat certa dificultat que es podria observar per la riquesa lèxica d'un món rural i muntanyenc quasi desaparegut (i allunyat de l'Horta valenciana) que inunda algunes parts dels textos originals de la Caterina Albert i Paradís. Una sensació que et desapareix en breu quan la màgia del teatre, el treball de les dues actrius, et fan entendre cada personatge i cada gest de les tres històries amb la simplicitat d'uns cossos que prenen forma a través de la paraula. 

Contrallums és un espectacle creat a partir de les narracions breus** de na Caterina Albert "La pua de rampí", "Carnestoltes" i "Dionissos", dels prefacis dels seus llibres i d’algun poema seu. Ahir, 1 de desembre, es va estrenar l'obra al Teatre Micalet de València i estarà en cartell només fins al proper diumenge, 4 de desembre.

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una escriptora catalana que, entre d'altres obres, va escriure Solitud, una de les novel·les més característiques del modernisme. És per això que Q-Ars Teatre, al cartell de la seua obra, ho especifica amb l'article LA: Contes de LA Víctor Català. 

Sobre el seu treball i l'obra de Caterina Albert, Q-ars ha dit: "Ens hem centrat bàsicament en els seus contes i n'hem fet una tria que s'ajustés als temes que ens interessaven: Parlem de la part fosca dels éssers humans, de la violència, dels febles que la reben i de qui, com i perquè s'exerceix. Conèixer, rellegir i redescobrir els contes i l'obra completa de la Víctor Català ens empeny en la seva lluita per posar en peu textos literaris de qualitat, escrits per dones i en llengua catalana, a fer-ne un espectacle elaborat amb profunditat i perspectiva que ens permet, encara avui, enfrontar-nos a fets d'una actualitat que posa els pèls de punta".

*

Teniu una ocasió extraordinària d'acostar-vos als textos de la Caterina Albert per gaudir d'un llenguatge ric en les descripcions i en la construcció psicològica dels personatges; una narració molt cuidada que, teatralment, en alguns moments, ens acosta a l'actualitat els fets narrats també a través de la música i dels sons que embolcallen la veu de les actrius que, com ja he dit al començament, et fan sentir tan bé com quan de menuts escoltaven els contes de boca d'algun familiar al caliu de la llar. Cada conte permet entrar a través d'un canal del temps on la riquesa lèxica et fa l'efecte de ser una complicació que les dues actrius resolen magníficament en carregar d'intencions i gestos subtils eixes paraules i fer-nos comprensibles uns textos literaris de finals del segle XIX i començaments del s. XX. 

Amb un escenari basat en la caixa negra, dos seients, dos faristols, una tauleta, una jaqueta roja (com la de la Caputxeta del conte), dos textos per llegir i quatre llibres que inclouen l'obra de la Víctor Català, les dues actrius ens captiven amb la seua lectura que rep només una il·luminació senzilla i una banda sonora que permet generar certs paral·lelismes entre el paisatge feréstec que descriu la Caterina Albert i el trànsit que colapsa les ciutats.

FITXA TÈCNICA 

Autoria: Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) 

Dramatúrgia: Associació Q-ars Teatre 

Direcció conjunta: Anna Güell i Daniela Feixas 

Actrius: Tània Banús, Tilda Espluga i Anna Güell 

Assistent a la direcció: Marta Amat 

Assessorament lingüístic: Roser Güell 

Espai escènic i Vestuari: Associació Q-ars teatre 

Espai sonor: Bárbara Granados 

Realització Vídeo: Albert Miret 

Il·luminació: Xavi Valls 

Cap Tècnic: Xavi Valls

___________________________________________________

Més informació a la revista Mirall

 

* Fotografies d'Anna Gascon 

** Si teniu interés en la seua obra, el Club Editor ha publicat en tres volums Tots els contes i Edicions Vitel·la el Llibre blanc. Poesies.

Teatre amb interés: 'Carola' al Teatre Micalet

A qui no li agrada escoltar històries relatades amb paciència, amb la serenor que toca però la intensitat que cal? El teatre té la màgia que encisa menuts i grans amb històries redones on la paraula es torna serenor, malgrat el dramatisme dels fets, i la intensitat de les emocions es manifesta a través de la veu i la brillantor d'ulls que, hui, Anna Güell ha lluït en escena.

Aquesta vesprada s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Carola, un text adaptat (de la novel·la "Feliçment, jo sóc una dona" de Maria Aurèlia Capmany) per Anna Güell, Lurdes Barba i Manel Dueso, representat per la Companyia Q-ARS Teatre i dirigit per Francesca Piñón. 

L'obra ens mostra una dona a qui se li ha suggerit que escriga les seues memòries. Mentre organitza les seues idees i decideix allò que hauria de contar, va exposant el relat cronològic de les seues vivències. I ho fa des del record i des de la tranquil·litat que dóna la superació d'uns fets dramàtics. Allunyada de Catalunya, des del restaurant que té obert a París, ha pogut refer la seua vida i decidir què ha de fer amb ella sense que cap home li l'organitze ni li munte cap gàbia daurada. 

Anna Güell defensa amb molta mestria un personatge amb una vida complicada. Presenta a l'espectador de forma senzilla el drama d'una dona condemnada ja pel fet d'haver nascut de mare fadrina i de família pobra. Tot i amb això, l'espectador viu els fets des de la narració biogràfica de la protagonista, una dona que ha superat els cinquanta i que relativitza la tragèdia i la mostra des del contrast de les seues petites victòries i esdeveniments feliços: un clau en trau un altre. Aquesta tasca, farcida de naturalitat i versemblança no és gens fàcil de fer si no hi ha una gran força interior, si l'actriu no creguera en allò que fa i s'ho estimara. 

Però qui és Carola? Carola és una de tantes dones catalanes que relatant-nos les seues vivències ens acosta un bocí de la història compartida durant la primera meitat del segle XX a Catalunya.

Aleshores, Carola és una biografia a l'ús? No, Carola és un bon retaule de la societat catalana d'una època on està present la lluita de classes, la lluita per la llibertat absoluta i pel dret a ser dona.

I tot això s'esdevé en un escenari senzill: un espai on la protagonista escriu les seues memòries i el lloc que ha triat per gaudir de la seua llibertat vivint del seu propi treball, un menut restaurant a París. Ací, Carola ens mostra la seua relació amb el passat (l'espill on mirar-se) i amb el futur (la finestra que sa mare deixà oberta en fugir de casa dels pares) amb una il·luminació encertada i una música que potencia els sentiments i ens situa en l'època dels fets.

De vegades les coses senzilles i l'estima cal buscar-les allà on l'espai i les relacions no ens oprimeixen ni ens roben la personalitat. Això sí, cal guanyar-se-les cada dia.

70 minuts de poesia, una estona apassionada!