Homer: l'Odissea és un espectacle audiovisual on es reciten poemes al ritme d'una música en directe i la projecció de làmines dibuixades dels diferents personatges de l'obra.
El proper dimecres, 17 d'abril, a les 10,00 h., es presentarà de nou al Palau de la Música de València. L'espectacle està basat en la traducció de Joan Francesc Mira de l'Odissea d'Homer. Els espectadors es veuran embolicats en el viatge de tornada a Ítaca d'Ulisses, sent partícips del seu pas per escenes fantàstiques i insòlites.
El tècnic d'imatges, Ambros Carrió, projectarà les il·lustracions del text dibuixades per Joan Castejón. Al mateix temps, per guiar el públic en el viatge a Ítaca, Tomàs Llopis recitarà una selecció de versos de l'Odissea, acompanyat per la música original de Miquel Pérez Perelló.
El grup de músics Melodemodomies, format per Miquel Pérez Perelló (guitarra), Sandra Alfonso (violí), Maria Jesús Moreno (clarinet i veu) i Francisco Pérez (piano), s'encarregarà de crear l'ambient que situarà els espectadors dins d'aquest clàssic de la literatura.
El concert recrearà l'univers d'Ulisses de forma multidisciplinària, aglutinant literatura, música i pintura.
La duració del programa serà de 50 minuts, distribuïts en els següents apartats:
Crit Companyia de Teatre representa fins al proper diumenge 4 de març la seua obra Espillal Teatre Micalet de València. Aquesta és una bona ocasió per conéixer i gaudir d'un clàssic de la literatura medieval valenciana que no us podeu perdre.
Amb una clara intenció didàctica, l'obra comença amb una actriu i un actor, dos personatges del segle XXI, que ens confessen les seues intencions històriques i culturals: mostrar un resum de L'espill, l'obra de Jaume Roig, a través de l'argument de la novel·la.
Per acomplir el que pretenen, tot seguit, es produeix la transformació de Daniel, l'actor, en un vell que es disposa a contar-nos la seua mala experiència amb les dones. Anna, l'actriu, que no ha canviat encara de registre, es disposa a explicar-nos la maldat amb què aquest home les retrata. Aquest és un aspecte important de les intencions iròniques que descobrirem amb la pròpia representació i perquè Crit s'ha decantat per una determinada tria de versos que els permeten donar una idea global de l'obra.
Aquell home gran, amb una transformació senzilla feta amb el canvi d'una bufanda, esdevé el jove que fou foragitat de casa per sa mare a la mort de son pare i, anys després, contrau matrimoni en distintes ocasions sense massa èxit. Anna, mentrestant, representa altres personatges, especialment i una darrere d'altra, les diferents dones amb qui es casà el protagonista, i Salomó, el personatge amb qui somià ell per justificar la maldat de totes les dones.
Per demostrar tot el que diu sobre la dona, el personatge inclou també aspectes que presencià o visqué al llarg de la seua vida, alguns tan macabres com el relat de les pastisseres de París que servien carn humana o la del llaurador que li clava la rella ardent pel sexe (lo camp seu) a la dona com a càstig i venjança pel seu adulteri. Aquests actes, per increïbles i per tan esgarrifosos com són, esdevenen de vegades còmics davant l'espectador que percebrà com cap dona mai no és ben vista ni pel seu aspecte ni per la seua condició.
L'amor i el dolor esdeven les dues cares d'una mateixa moneda, la imatge que es reflecteix en un espill. I per aconseguir que l'espectador entre en la història plenament, a manera de joglars, els dos actors compten amb recursos ben comptats i senzills que els obliguen a explotar les seues veus i la seua art dramàtica. Amb un decorat senzill, un vestuari ajustat i una il·luminació molt ben dissenyada, actor i actriu van construint el seu discurs i fent-nos creure els personatges que representen, algunes vegades també a ritme de rap, altres amb cançons que ens recorden el metre i el ritme de les que es feien a l'època.
Aquest últim aspecte, el musical i l'histrionisme amb què es diuen alguns fragments del text o el didactisme que s'empra en altres ens fa pensar en els origens de l'obra, allà pel 2009, en què el públic a qui anava destinada l'obra era el juvenil, els estudiants i lectors de l'obra de Jaume Roig. Ara, anys després, l'enriquiment que ha experimentat la representació i el guany que dóna l'escenari es mereix la vostra visita abans que diumenge acabe aquest tast de quatre representacions que es faran per celebrar la que ahir dijous va fer el nombre de dos-cents.
Per entendre bé l'obra de Jaume Roig cal situar-la dins del context històric, l'Edat Mitjana, en què va ser escrita; la misogínia era un recurs literari habitual i la visió de la dona acabava sovint sota el tamís de la culpabilitat atorgada a Eva, aquella que, en el context cristià, portà el pecat al món.
Com aquesta misogínia és producte de la incultura i la barbaritat de l'època, Daniel i Anna, defensant el text escrit per Anna Marí amb gran mestria, inclouen aquell aspecte irònic tan necessari perquè s'entenga bé el text de Jaume Roig en els nostres dies i les nombroses barbaritats que inclou la novel·la. A més, a través del breu debat que ofereixen acabada la representació, fan veure com, en l'actualitat, encara hi ha actituds que perjudiquen les dones com és cobrar diferents sous per un mateix treball.
En resum, una obra important de la literatura valenciana, representada magistralment per CRIT Companyia de Teatre al Teatre Micalet fins al diumenge 4 de març. Últimes representacions que es valen la pena. Si el cinema fa grans algunes novel·les, el teatre no es queda enrere en aquesta ocasió i us farà un tast per entendre Jaume Roig i la seua novel·la 'Espill o llibre de les dones'.
I els qui voleu recordar algun dels fragments que heu vist podeu visitar aquest enllaç que acaba amb un breu debat amb alumnes a la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis.
La Companyia Teatre Micalet tornà anit amb El verí del teatre al Teatre Micalet de València on estarà en cartell fins al diumenge 3 de desembre. Aquesta obra, que va ser escrita al començament de l'any 1978, ja va ser representada per a la televisió per Ovidi Montllor i Carles Velat a l’octubre d'aquell mateix any (Arxiu RTVE de Catalunya, «Lletres Catalanes»). Des d'aleshores, l'obra ha estat representada en 24 països i traduïda a més de 16 idiomes; és per això que està considerada l'obra més reconeguda de Rodolf Sirera. En aquesta ocasió són dues actrius les que la defensen.
La versió actual, escrita inicialment per a dos papers masculins, és pràcticament la mateixa; els canvis fets perSirera, l'autor teatral valencià més internacionalment conegut des de la democràcia, han estat mínims perquè dos magnífiques actrius, Pilar Almeria i Cristina García, facen seu aquest text on l’autor reflexiona 'sobre l’art i la vida, sobre la ficció i la veritat, sobre la llibertat de l’artista o la seua submissió al poder'.
La direcció intel·ligent de Joan Peris aconsegueix que l'interés de l'espectador progresse al temps que ho fa un text sense actes ni escenes però que ens presenta cinc episodis ben diferenciats que marquen la progressió dramàtica necessària per dur endavant el joc de suspense que es crea des que la marquesa empra la disfressa de criada i l'artifici de la paraula per manipular l'actriu Gabrielle de Beaumont i també el públic.
L'espai escènic, insuperable, és un altre dels encerts que contribueix a generar eixe doble engany: en primer pla, una plataforma circular permet la representació dins i fora del cercle: l'afectació i la realitat; en segon pla i sobre la paret del fons, un espill reflecteix la imatge desdibuixada i invertida del que es representa a escena on també està present el públic, que passa a formar part com a testimoni de la tortura que pateix la famosa actriu a qui la marquesa ha oferit representar la realitat que conté la seua obra sobre l'agonia del filòsof Sòcrates. El públic es veu, per tant, doblement implicat durant la representació: n'és testimoni i espectador, al mateix temps, d'un gran engany que va tramant, a manera de thriller, una delicada tela d'aranya que l'enganxa en cada nova passa que fa la marquesa.
I si voleu saber de quin engany parlem i com acaba l'obra, no us perdeu aquest èxit de crítica i públic de la temporada passada perquè l'actuació de Pilar Almeria, la marquesa d’aficions extravagants, i de Cristina García, l'actriu sotmesa al cruel experiment de la marquesa, aconseguirà atrapar-vos per la màgia que traspuen a l'escenari aquestes dues dones i perquè es tracta d'un muntatge molt cuidat que, després d'aquesta segona represa, potser no us repetirà més.
No us ho penseu i tragueu la vostra entrada!
Article breument retocat respecte al que es va publicar anteriorment, en aquest mateix blog, el 16/02/2017 amb motiu de l'estrena de l'espectacle al Teatre Micalet de València.
