dimecres, 27 de desembre del 2023
Suggeridora 'Per què t'estime, que si no...'
diumenge, 3 de desembre del 2023
'La plaça del Diamant'
dilluns, 27 de novembre del 2023
'El Avaro', amb bon ritme!
El Avaro de Molière s'ha representat al Teatre Principal de València entre el 24 i el 26 de novembre amb èxit de públic.
dilluns, 20 de novembre del 2023
'L'alegria que passa', enèrgic Dagoll Dagom
dissabte, 18 de novembre del 2023
Gran aposta de la CTM: 'Senyareta Júlia, la funció està a punt de començar'
Ahir s'estrenà a València Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar. Un públic jove connectà amb una obra complicada gràcies al gran treball d'interpretació,a l'encertada direcció i al del conjunt de tècnics que han aconseguit una producció cuidada, fet que la Companyia de Teatre Micalet de València (CTM) té molt present en tots els seus muntatges.
Un teatre d'on els espectadors ja han marxat; un text amb temes crucials com la lluita de classes, l'afirmació de la personalitat, les relacions i l'abús de poder, el servilisme laboral, el "saber estar" sense perdre els papers; una il·luminació aparentment senzilla que es dona quan, acabada la funció, els tècnics comencen part del seu treball per organitzar i deixar a punt la funció següent; una direcció encertada i una actuació entregada conviden el públic de hui en dia a reflexionar sobre temàtiques socials i relacions humanes.
La darrera producció de la CTM està basada en l'obra La Senyoreta Júlia d'August Strindberg, un text clàssic del teatre naturalista suec escrit el 1888 i representat, des d'aleshores, en diferents llocs del món cada any. Versionat en més d'una ocasió, potser el muntatge del dramaturg i guionista britànic Patrick Marber és un dels més coneguts perquè traslladà l'acció al 1945 i el drama a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès.
La versió valenta d'Eva Mir, que es presenta al Teatre Micalet de València, conté un joc metateatral que comença quan el públic entra a sala. La regidora de l'obra roda per l'escenari i trasllada objectes de la funció que ha acabat, posant ordre. Passat un temps, ella mateixa comença la funció amb l'explicació sobre la relació amb Strindberg i la importància de la seua obra; és el moment d'alçar els focus (l'equivalent a obrir el teló) perquè comence la funció. El text d'Eva Mir dialoga amb l'original i actualitza l'argument amb dues transposicions: una temporal, el canvi del segle XIX al XXI; l'altra més social, el lloc i el context laboral que ens marca la relació de classe existent entre els personatges. Aquest canvi no sols ens recorda que la proposta d'Strindberg encara està vigent sinó que, a més, l'adaptació deixa constància que el conflicte de classes i l'abús de poder també està present actualment en altres esferes de la vida.
La Senyoreta Júlia (Fröken Julie) versa sobre l'aventura fugaç entre una dona de classe alta de finals del segle XIX i un dels seus criats. En canvi, en Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar, els personatges són una actriu d'èxit i dos tècnics. No obstant això, com en l'obra original, la versió manté les distàncies socials entre els personatges, la relació sentimental i la utilització que fan els uns dels altres per aconseguir les pròpies aspiracions o necessitats personals. Dos segles més tarrd, de què volen fugir els personatges?
El text és un retrat de l'estrat social i de la sexualitat humana. En aquest sentit, el conflicte entre la passió sexual i la posició social respon als temps que corren: gravació d'imatges, difusió per xarxes, violència masclista, degradació de la dona... La direcció i aportació de la versió estrenada capta molt bé la personalitat de la senyoreta Júlia i el seu estat anímic a conseqüència de l'eufòria nocturna posterior a l'estrena. El joc, en aquesta ocasió, és doble i deixa al descobert la complexitat humana: la posició de poder d'ella, la falta d'escrúpols d'ell...
L'acció se situa a l''escenari quan al teatre ha tancat el teló. Mentre, fora de la sala, hi ha la festa de celebració de l'estrena. Júlia, una dona de família bé, filla del propietari del teatre i primera actriu no sap comportar-se quan no actua, li falta la protecció de la màscara amb què representa els seus personatges. Potser és per això que, en la vida real, manté una actitud prepotent, de domini, que plana sobre els altres dos personatges a qui considera els seus criats. Joan i Cristina, tècnics del teatre, mantenen certa submissió generada per la necessitat de conservar el seu treball. Cristina és el personatge sensat que toca terra i protegeix Joan de les seues mancances en el treball; Joan, per contra, veu en l'acostament a Júlia una possibilitat de medrar en l'escala social i no té en compte el que Cristina ha fet per ell.
Sota l'encertada direcció de Toni Agustí i de Joan Peris, una excel·lent Lara Salvador, un enèrgic Roberto Hoyo i una molt creïble Maria Covadonga transmeten la intensitat que requereixen les escenes dramàtiques que s'alternen amb d'altres de més quotidianes sobre el treball d'organització de la següent funció. Cap al final de la nit, el temor actuarà contra Júlia, que pot veure destrossada la bona imatge pública a través de les xarxes socials. Per què? El desig de domini i el joc sexual, en canvi, donarà ales a Joan que jugarà fort i aprofitarà la debilitat de la seua cap en moments d'excitació. Cristina, per la seua banda, se sentirà traïda per ambdós. Un joc de tensions que respon a les debilitats humanes i al desig d'aspirar a ser diferents: embrutar-se en el fang o ascendir a la copa de l'arbre.
Què hi ha de cert en la interpretació i què hi ha de ficció? Un joc constant entre la versemblança i la pantomima; un combat entre la sinceritat i la representació; una actuació brillant de Lara Salvador, Roberto Hoyo que passen per diferents estats d'ànim en qüestió de segons i ho broden.
dijous, 19 d’octubre del 2023
'Eclipsi total', l'excel·lència de la senzillesa
Eclipsi total és teatre fet amb molta versemblança, sensibilitat i estima; representat per dos grans actors, Jesús Muñoz i Àlex Cantó, que entreguen l'ànima a cadascun dels personatges (familiars i amistats literaturitzats), tan presents en les seues vides com absents arriben a estar en algun moment a la taula del banquet.
Pont Flotant, representarà l'obra fins al diumenge 22 d'octubre al Teatre Micalet de València. Hui l'estrena ha aconseguit un ple de públic que s'ha emocionat i ha reconegut el gran treball fet sobre un tema tabú, el de la mort, tractat de manera respectuosa, natural i plana; amb humor i sense caure en sentimentalismes.
No és d'estranyar que des del 2021, data de l'estrena, s'haja reconegut la professionalitat de Pont Flotant i la genialitat de l'obra, amb el reconeixement de nombrosos guardons. Eclipsi total són ganes de viure; són les emocions que es desprenen de l'afecte (reunions familiars), el desig de gaudir la quotidianitat i la pròpia vida amb alegria, el relleu generacional. Eclipsi total és poesia feta imatge i paraula; és estima i tendresa, és el reconeixement de l'amistat i la família; és saber valorar els records de les persones que els generen. I també és la confirmació que som una mota de pols en un univers grandiós i un planeta del qual es fa un repàs superficial de la seua edat i circumstàncies. I mentre roda la Terra, els humans ocupen l'espai i el temps que els toca viure.
Eclipsi total és saber tractar amb delicadesa el tema de la pèrdua de les persones estimades; és fer fàcil i amable tot allò que resulta tan difícil de pair; és tractar temes universals des de la quotidianitat d'uns personatges amb què els espectadors es poden reconèixer, és parlar del pas del temps i de la mort amb un tacte excepcional.
SINOPSI
Partint de l'anàlisi del temps planetari i d'algunes circumstàncies i esdeveniments especials sobre la creació de l'Univers i del planeta Terra en concret, Pont Flotant se centra en alguns aspectes interessants sobre com afrontem els humans la vida, tot sabent que té un final, una data de caducitat; fet tan segur i molt més breu que el de la fi del planeta on vivim.
FITXA TÈCNICA
Creació: Pont Flotant (Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons)dissabte, 14 d’octubre del 2023
Les preposicions, un muntatge valent
Dins de la caixa negra del Teatre Micalet de València, amb una actuació brillant, amb un text excel·lent i un decorat i efectes senzills, però efectistes, s'ha presentat l'obra Les preposicions, que s'ha estrenat hui i repetirà funció demà diumenge.
El Somni Produccions no és la primera vegada que ens sorprén gratament. Al Teatre Micalet ja va distribuir les obres Smiley i Paradís.
L'obra parla de l'amistat entre cinc dones, de la forma d'afrontar la pròpia vida i el treball després del pas per la universitat de "Periodisme i Comunicació Audiovisual", de com els ha afectat el pas del temps després de vint anys i complits els quaranta.
Cinc dones, cinc amigues, una visió feminista, cinc punts de vista diferents sobre un mateix fet, cinc sensibilitats distintes al voltant d'un conflicte i un pensament compartit socialment: la roba bruta es renta a casa.
Un espai diàfan, uns fils d'estendre la roba, 5 rentadores, la celebració d'un aniversari, un regal.
Un conflicte silenciat, somort i soterrat, que torna a aflorar; un secret que ix a la llum vint anys més tard de la primera celebració d'un aniversari. La tensió que creix, el dolor que es passeja i voreja el trencament d'una amistat de grup.
Una actitud de domini, un assetjament persistent per part d'un professor, una actuació punible, un relat repetit per "acceptat socialment?" en un temps diferent: la roba es renta a casa.
Com us he dit, amb una posada en escena senzilla i un text que va de la poesia a la quotidianitat de la conversa per acabar poèticament de nou, cinc actrius, amb la bona direcció de Marta Aran, defensen genialment els seus personatges amb molta credibilitat.
El tema de l'assetjament i l'abús de poder arriba molt bé al pati de butaques perquè l'actuació resulta molt creïble. La senzillesa i les metàfores es fan evidents i s'entenen tant com entenem les frases fetes i dites en castellà que es van deixant caure al llarg de l'obra. Per això, l'estructura de l'obra manté els espectadors atents perquè sempre queda un espai d'ombra en la interpretació del sentit de l'escena. Al mateix temps que s'avança en l'argument, en la història de la dona al camp de roselles, de la dona del vestit de gira-sols, es competa i quadra el relat.
De nou, una bona ocasió per a contemplar teatre fet des de Mallorca. Una obra que ens desmunta el masclisme existent en les institucions i la presa de consciència sobre les actuacions del passat. I, en un "valencià" molt entenedor.
Direcció : Marta Aran
il·luminació: Albert V.O.
Espai escènic: Alberto Cubillo.
Espai Sonor: Sara Mingolla
Fotografia: Luca Rocchi.
Ajudantia de producció: Laura Porcel
Assesoria de moviment: Marga Salas
Assessorament vestuari: Joan Porcel.
Ajudant de direcció i producció executiva: Luis Baró
Distribució: El Somni Produccions
Coproducció: Teatre Principal de Palma i El Somni Produccions.
Col·laboració: Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Andratx
Agraïments: Lluki Portas, Ben Net Lavanderia (Andratx).
dijous, 5 d’octubre del 2023
Vincent, la força dels sentiments. Excel·lent interpretació
L'art de l'equilibri i el màxim rendiment
divendres, 29 de setembre del 2023
'Petites tragèdies', amb Iguana teatre sorprenent l'espectador de nou
Il·luminació Toni Gómez
Escenografia Jordi Banal
Vestuari Bel Cirerol
Dramatúrgia i direcció Pere Fullana
Tècnic de llums i so Juanro Campos
Construcció atrezzo i escenografia Pablo Sacristan, Dídac Roig, Julia Gómez i Naiara Yerobi
Assessorament lingüístic Carme Planells
Disseny gràfic i fotografia Naiara Yerobi
Enregistrament videogràfic Bernardo Arzayus
Promoció i comunicació Gemma Prats
Distribució Santi Celaya
Disseny de producció Carles Molinet
Producció executiva Jordi Banal
divendres, 22 de setembre del 2023
"La mare coratge", el treball, l'empenta i l'energia d'unes actrius i del muntatge de Malatesta Teatre
Anit, Malatesta Teatre estrenava La mare coratge, una obra que ha obtingut diversos premis en els certamens: Concurs de Teatre Vila de Mislata i en la XVIII Mostra de Teatre Cullera a Escena (podeu trobar informació també a les xarxes socials del grup).
SINOPSI DE L'OBRA
La Mare Coratge, Anna Fierling, és una venedora ambulant que, per a sobreviure, esquiva hàbilment les diferències entre catòlics i protestants mentre segueix l'exèrcit suec amb una carreta arrossegada pels tres fills. Les estratègies per aconseguir l'èxit dels negocis, a costa de les misèries que va sembrant la llarga guerra, inclouran també els xantatges i les mentides.
En l'obra, la mare coratge esdevé un símbol del cost que comporten les guerres i de la projecció de la societat actual on les aliances entre guerra i comerç són ben evidents i interessades.
Malgrat l'esforç de la mare, a poc a poc els guanys esdevindran més minsos i les conseqüències de la guerra afectaran també els sentiments i el coratge d'aquesta dona.
«A la guerra -com diu Brecht- no és la gent del poble la qui fa els grans negocis.»
L'obra, basada en el text La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, és un text complicat perquè, a més del drama d'una família i de les misèries que escampa tota guerra (l'obra fa referència a la 'guerra dels trenta anys'), s'hi inclouen cançons i música que exigeixen d'una direcció acurada i d'una interpretació brechtiana, a l'estil dels números musicals del cabaret alemany.
El grup se n'ix amb prou solvència i transmet a l'espectador l'angoixa de la guerra i tots els tripijocs que s'hi generen al seu voltant. La guerra afecta als més dèbils i, en especial, a les dones, que han de sobreviure amb astúcia i coratge sobreposant-se a les dificultats més grosses, que les porten, en ocasions, a acceptar la prostitució o la realització d'estafes i enganys.
La mare coratge, en aquesta ocasió, està interpretada íntegrament per dones, una dificultat afegida que suposa entrebancs perquè no és gens fàcil haver de representar el paper de l'altre sexe i fer diversos personatges (en aquest cas són pinxos, soldats i un sacerdot, fonamentalment). A més a més, el treball exigeix diferents registres i un treball corporal i físic per part de les actrius, que es nota.
La música és un element clau per marcar el canvi d'escena i el pas del temps, així com alguns àgils moviments coreogràfics, la interpretació de cançons i la realització d'efectes visuals que marquen les diferents estacions de l'any i el pes del temps que portarà més misèria (magnífic l'efecte plàstic que reprodueix una nevada).
Perquè no s'hi fa referència explícita, jo no hauria de fer-ne cap a l'actualitat, però em venen al cap compres d'armament, encariment dels preus dels aliments, destrucció de bens i ciutats o la pèrdua de vides que generen guerres com la que es viu a hores d'ara a Ucraïna. Lamentablement, no és l'únic escenari bèl·lic actual al món on la pau és absent (abusos, morts, falta de justícia), per això he volgut afegir possibles paral·lelismes amb alguna de les escenes que connecten més amb l'actualitat. Potser l'espectador podrà extrapolar allò que passa a l'escenari i el que cada dia s'emet als telenotícies sobre algun lloc del món que entra en conflicte per l'interès i per a benefici d'uns pocs. A ben segur que, a escala diferent, observarà en escena, l'adquisició i venta d'aliments, la lluita per la vida, l'acceptació de suborns, la injustícia que paga el més dèbil.
L'obra s'hi representarà fins al diumenge 24 de setembre al Teatre Micalet de València. Val la pena poder valorar l'esforç que suposa alçar una obra com aquesta, feta en valencià i amb actrius que viuen el dia a dia en diferents professions, però que, quan pugen a l'escenari, actuen com a professionals.
REPARTIMENT: Carmen Aguado, Geni Cerveró Mas, Sara Nerea García, Teresa Llácer i Viel, Alicia Llorca, Rosa Navarro, Enri Sánchez i Paula Úbeda.
dimarts, 1 d’agost del 2023
Per la qualitat i la fidelitat a la nostra llengua i cultura
Avançament de la temporada 2023 -2024
TEATRE MICALET
Us avancem un tast de la programació de la propera temporada al Teatre Micalet de València. Es tracta dels primers muntatges i actuacions que hi estaran en escena.
No obstant això i, donats els aires que s'han girat darrerament, em faig una pregunta: No seria un bon gest pel teatre en valencià i pel reconeixement a la defensa que sempre ha fet la Companyia de Teatre Micalet de la nostra llengua i cultura, comprar abonaments de temporada?
El gest ens beneficia en el preu com a espectadors fidels i garanteix part de la retribució del treball de la Companyia de Teatre Micalet que en fa la gestió teatral a la Societat Coral Micalet.
Aneu meditant-ho i no desaprofiteu l'ocasió: https://teatremicalet.org/
UN CONSELL MÉS: mireu-vos la programació de SAGUNT A ESCENA. La Cultura i el Teatre també refresquen! ;)