Qui no s'ha vist mai reflectit en algun passatge d'una novel·la, d'una cançó o d'una escena teatral alguna vegada? Qui no ha presenciat alguna de les escenes o "converses" en el seu voltant? A bon segur que tres generacions diferents trobaran punts en comú amb alguna de les parelles de l'espectacle o recordaran alguna de les anècdotes i acabaran feliços en eixir de la sala. L'espectacle atrapa!
L'obra de teatre Perquè t'estime, que si no... va rebre el Premi de Teatre Palanca i Roca-Ciutat d'Alzira publicat per l'editorial Bromera. És una comèdia excel·lent sobre l'efecte del pas del temps en les relacions de parella escrita per Carles Alberola Ortiz.
Enguany l'Institut Valencià de Cultura (IVC) ha produït la seua representació que s'estrenà al Teatre Rialto de València el darrer 15 de desembre sota la magnífica direcció del propi Carles Alberola.
Tres parelles, de diferents generacions, viuen una nit al mateix pis i comparteixen delers i retrets. La confluència espacial i temporal donarà pas a una reflexió interessant que gira al voltant dels encerts i equivocacions que es pateixen en la relació de parella. L'experiència d'uns i el deler de projectar-se en un futur millor d'altres seran el motor que permetrà la comunicació o els silencis i desencadenarà la comèdia.
El propi Carles Alberola ens fa una breu sinopsi al programa de mà: "Perquè t'estime, que si no… és una comèdia sobre l'erosió que el pas del temps provoca en les relacions de parella. I de com, malgrat això, som capaços de reescriure la nostra manera d'estimar i de ser estimats. Perquè t’'estime… és una declaració d'amor a totes eixes parelles que han perdurat en el temps amb un pacte d'estima, generositat i renúncia, abans que la convivència, l'avorriment, les malalties i l'oblit ho enfosqueixen tot. Quasi una utopia".
Tres parelles, sis personatges i una llarga convivència són defensats a l'escenari de forma brillant per Arantxa Cortés, Ramón Rodenas, Cristina García, Jaime Linares, Pilar Martínez MG i Joan Verdú. Els dos primers, Arantxa i Ramon, representen la joventut, els somnis i aspiracions professionals, les primeres renúncies, l'eufòria i passió dels primers anys fins a l'aparició dels fills. La segona parella, Cristina i Jaime, representen la maduresa, quan els fills ja no viuen a casa i cal mantenir la passió, recuperar la màgia que suposa l'equilibri entre llibertats i obligacions, la necessitat de comprensió i transigència, la quotidianitat i l'estima que pot perdurar. La tercera, Pilar i Joan, ens mostren la tendresa que es manté quan la companyia necessària i el coneixement de l'altra persona és tan gran que ja no caben enganys però sí molt d'afecte.
L'obra té un caràcter oníric molt marcat també a través d'un decorat que a penes toca terra, amb uns objectes que pugen o baixen com els pensaments que venen de sobte o desapareixen per falta de memòria. Tot està en l'aire, fins i tot l'acció que subratlla el títol. La casa dels seus somnis sempre ha estat menuda però l'han feta a la seua mida; és la de les seues alegries i el niu on tornar a estimar malgrat les diferències i les manies pròpies i de la parella.
Amb un llenguatge planer, mai no exempt d'ironia, des de la vellesa es veuen com a escandoloses les accions dels joves i, així, a manera de comèdia amb frases que "tiren al lleu o a la comprensió" és com creix el sentit de l'humor que l'autor del text va deixant caure a través de les xerrades o comentaris en veu alta d'uns i d'altres que empra per caracteritzar una determinada generació, una situació, un moment de la vida.
Aquesta, molt recomanable i divertida comèdia, àcida o tendra per moments, estarà en cartell fins al 28 de gener de 2024.
No us la perdeu!
