La Fornal és un d'eixos teatres propers on et sents en família, ben a prop d'actors i actrius i en harmonia amb l'espai i l'obra que s'hi representa. Està a Manacor (Mallorca). Allí no s'hi poden amagar les emocions perquè l'espectador, com a públic, té la sensació gairebé de formar part de l'espectacle. Es tracta d'un espai familiar, tant pel que fa a la gestió de l'espai com al tracte que rep el públic. El gestor, Joan Gomila, és una persona que creu en la força del teatre i això és un segell dels interessants espectacles que la Companyia la Fornal ha presentat en diverses ocasions a València (Fuita i martiri de sant Andreu Milà, L'home de vol vertical o Cordèlia). Joan Gomila viu el teatre intensament i la seua gestió perquè a Manacor s'hi puguen representar obres de la Companyia La Fornal i altres propostes de l'illa o d'arreu dels territoris de parla catalana. Enhorabona per tant d'entusiasme!
Diumenge passat, uns amics i jo tinguérem ocasió de visitar l'espai i gaudir de la funció que s'hi representava. Un divertiment, un goig que, de tant en tant, ens regala el teatre malament dit 'amateur'. A hores d'ara quants 'professionals' poden dir que viuen només del teatre?
Al teatre s'hi representava Parking Manhattan, una obra amb 4 escenes de teatre breu i una partitura musical executada en directe. Tot un homenatge de la Companyia La Fornal als textos de Woody Allen a través d'una divertida comèdia on s'encaixen quatre peces de teatre breu amb l'estil del cabaret musical brechtià.
Woody Allen, al llarg de la seua rica filmografia, ens ha regalat moments crítics, àcids, divertits, reflexius, intel·ligents... que formen part ja de la història del cinema. La Fornal d'Espectacles n'ha fet una recreació d'alguns d'eixos moments i ens els ofereix en un muntatge teatral magistral que s'acosta al musical i al cabaret: 'L'ant', 'El seductor', 'Breu història d'un descans' i 'La mort visita les germanes Ackerman' permeten el gaudi del públic durant poc més de l'hora que dura la funció.
L'espectacle, que inclou el luxe del directe dels extraordinaris músics Miquel Rigo i Joan Palerm, ens remet novament, a través de les cançons, al món de l'Allen clarinetista que, en hores lliures, esdevé intèrpret de jazz.
A la música s'hi suma la interpretació excel·lent d'un grup actors i actrius (en gran part "amateurs" perquè han de viure d'altres treballs) que demostren una gran estima, respecte i dedicació pel teatre. Ilde Muñoz, Joan Gomila, Joan Riera, Joana Salas, Julià Duran i Xesca Forteza ens atrapen amb l'encant dels seus personatges i la seua interpretació eixerida.
Com ja hem dit, el text, creat per Joan Gomila, versiona algunes de les escenes més delirants de la primera filmografia de l'Allen. El mateix Gomila, que assumeix la dramatúrgia i la direcció de l'espectacle, reflecteix amb la seua brillant actuació eixe esperit àcid i socarró del director de Nova York que arreplega tota la ingenuïtat, dubitació constant i enginy tan habituals en les seues obres.
L'argument de les escenes que composen l'obra és aparentment senzill i un tant surrealista:
L’ant
Allan ha caçat un ant, bé només li ha disparat i l’animal ha perdut el coneixement. Allan no sap com desfer-se’n, així que se l’endú a una festa de disfresses on curiosament no estarà sol.
El seductor
Bogart, torna a l’apartament on fa anys cada nit aconsellava l'Allan sobre com comportar-se seductorament amb les dones. Avui, però, a l’apartament no el rebrà l'Allan.
Breu històra d’un decans
És una petita peça de transició. Un descans en un teatre on es pot fer tot allò que no s’hauria de fer a l'interior d’un teatre.
La mort visita les germanes Ackerman
Nova York, en plenes festes de Nadal. A l’apartament de Holly Ackerman viu també la seua germana Hannah que s'ha separat del marit després de vint-i-cinc anys. Rebentades de la sessió de compres a Manhattan, una apagada de llum i una visita estranya, la mort, els capgirarà el dia. Evidentment elles no volen morir i enceten un pols contra la mort. Qui en guanyarà?
Com podeu suposar, les situacions són prou sorprenents com per esperar-se qualsevol cosa imprevisible. Si ho voleu comprovar, haureu d'aprofitar qualsevol nova representació de l'obra on gaudireu del text i de les interpretacions delirants de la Companyia.
Una obra que encaixaria perfectament en l'antic projecte Alcover, que facilitava l'intercanvi d'obres i grups entre els territoris de parla catalana. Però això requereix de la voluntat i ajuda de les institucions i, a hores d'ara, tant a les Illes com al País Valencià les institucions no ho posen gens fàcil.
