Imprescindible 'Quan les vinyes ploren' de Fum Teatre al Teatre Micalet

Quan les vinyes ploren s'estrenà ahir al Teatre Micalet de València per la companyia Fum Teatre. Es tracta d'una obra creada i dirigida per Laura Sanchis, qui interpreta també a un familiar més dels Vidal. En l'obra se'ns presenta una situació límit amb un pare prostrat al llit, una mare que lluita contra el càncer, unes vinyes malaltes i uns fills amb una personalitat molt marcada. 

Un secret i l'estat terminal del pare obliga la mare a convocar els fills a la casa familiar des d'on es divisen les vinyes de la propietat que mantenen a Agres. A partir d'aquest moment, l'espectador descobrirà un seguit de problemes mai no resolts per la pròpia família. La tensió creixerà al llarg de l'obra i la intriga per descobrir eixos secrets mantindrà el públic en alerta gràcies a un text molt ben construït, a una interpretació poderosa i molt creïble de Pilar Almeria Serrano (Berta, una mare coratge, adicta als calmants i defensora a ultrança del negoci familiar), i el treball tan encertat de la resta del repartiment: Guille Zavala Lloret (fill major de la família, burgés, urbanita i anestesista de professió que tracta de comprendre i de calmar el dolor dels altres però mai no repara en el seu), Pedro Mallol (Xavier, informàtic, jove de caràcter hermètic, és fill menor dels Vidal; un personatge de gènere no binari que no ha estat mai ben acceptat pel seu pare) i Laura Sanchis (una cosina dels Vidal). 

Fum Teatre naix al si de la Companyia de Teatre Micalet i en la seua primera producció han encertat amb aquest drama que tracta temes de molta actualitat al temps que reprèn temes universals com ara la defensa de la terra i els conreus biològics, les aparences, la cura dels pacients, les solucions front al dolor físic i psicològic, l'acceptació de les persones i dels seus sentiments tal com se senten... I, en un temps de pandèmia, que ho complica tot encara més. 

Com us deia, una genial interpretació per a un bon muntatge; un text molt interessant de Laura Sanchis que, com 'El jardí dels cirerers', ens mostra l'interior d'una família en crisi, la cruesa de la vida al si d'una família que treballa la vinya i fa vi, que viu de la terra i cara als camps, en aquest cas unes vinyes que ploren perquè estan tan malaltes com la pròpia família. Una història que no us deixarà indiferents.

FITXA TÈCNICA:

Autora: Laura Sanchis 

 Direcció: Laura Sanchis 

 Repartiment: Pilar Almeria, Laura Sanchis, Guille Zavala i Pedro Mallol 

 Ajudant de direcció: Jose E. Linares Maqueda 

 Regidor: Jose E. Linares Maqueda 

 Disseny d'escenografia: Laura Sanchis 

 Disseny audiovisual: Jose E. Linares Maqueda 

 Disseny d'il·luminació: Jordi Carcelén 

 Construcció d'escenografia: Espacio ODEON S.L. 

 Atrezzo, utilleria i mobiliari: Jose E. Linares Maqueda 

 Producció executiva: Pedro Mallol 

 Assessorament de direcció: Joan Peris 

 Veus en off: Ramón Rodenas Martín

_____________________________________________________________

ATENCIÓ 

RECTIFICACIÓ: El Teatre Micalet informa que aquest cap de setmana serà l'últim que podrem veure l'obra en aquesta temporada.

 

ÚLTIMES REPRESENTACIONS DE LA TEMPORADA

‘Quan les vinyes ploren’, de Fum Teatre

17 i 18 de juliol / 20:30

_____________________________________________________________

Confiem que tornem a veure programada Quan les vinyes ploren en la propera temporada. L'obra i el treball dels tècnics i dels actors s'ho mereix molt. Jo no m'esperaria i trauria l'entrada per al dia 17 o el 18. No us  perdeu l'ocasió de veure bon teatre al cor de la ciutat i amb una frescoreta tan poderosa que, així a l'estiu, fa goig poder gaudir de la #CulturaSegura i del bon teatre en valencià. 

Fum Teatre tanca la temporada d'enguany del Teatre Micalet

     Quan les vinyes ploren s'estrenarà demà al Teatre Micalet de València i estarà en cartell fins al 25 de juliol. Amb aquesta producció de Fum Teatre, grup gestat al si de la Companyia de Teatre Micalet, es clourà una temporada que ha comptat, malgrat les dificultats que la pandèmia afegia, amb produccions molt interessants.

Des d'ací, el meu agraïment al Teatre Micalet i a la Societat Coral per donar-nos la tranquil·litat de poder assistir al teatre i als concerts amb plena garantia de seguretat i fer possible l'eslògan de la "Cultura és Segura". Amb esforços com el vostre feu que la cultura del nostre poble cresca (i, per tant, la salut). L'entreteniment ens ha tret de la sopor del tancament pel qual havíem hagut de passar des del març del 2020.

Quan les vinyes ploren  és una obra escrita i dirigida per Laura Sanchis. L'obra és la presentació com a grup de Fum Teatre. La proposta, que reflexiona al voltant dels problemes de família, planteja el fet de tornar a casa i les conseqüències que genera donar l'esquena als conflictes pendents de solució. 

Aquesta és una bona ocasió per als espectadors de poder gaudir i donar la cara en favor del Teatre Micalet i del treball de professionals joves amb gran futur, com han demostrat ja amb la seua participació en obres com El malfet d’Inishmaan. L'obra compta amb la col·laboració de Pilar Almeria, Guille Zabala, Pedro Mallol i Laura Sanchis.

A més a més, per celebrar l'estrena, ens ofereixen una OFERTA DE LLANÇAMENT interessant que encara podríeu aprofitar.

"Un tal Shakespeare ", el millor entreteniment per al cap de setmana al Teatre Micalet de València

Hui s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Un tal Shakespeare de Cascai Teatre, una obra de 'petit format', carregada de sorpreses i molt bon humor que gira al voltant de la pregunta "Si Shakespeare visqués encara, de què escriuria?". La resposta la trobem en el mateix espectacle on l'enginy i l'humor provoquen la rialla de l'espectador pel tractament dels tòpics  que tothom recorda del gran autor teatral anglès. 

Els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano, els únics que funcionen sense cap GPS dins de la companyia, saben bé la resposta i la transmeten en diverses ocasions a un públic que mai no queda indiferent davant del que passa a l'escenari. "Ficaria la mà al foc - ens diu Marcel Tomàs al dossier que trobareu enllaçat a la Fitxa tècnica- que seguiria parlant sense embuts de temes universals com la traïció, la venjança, la gelosia i, com no, de la mort i del suïcidi en particular". I sobre aquests elements es va construint l'espectacle: la visió dels reis, la dels malvats, la dels enamorats, la dels gelosos, la dels personatges secundaris, la dels arguments de les obres, la dels escenaris on passen els fets... que poblaren les obres de Shakespeare. I tot, fet des de la senzillesa i la modernitat a través del bolo d'una companyia que viatja a València per representar Un tal Shakespeare al Teatre Micalet i acaben perdent-se-li part dels integrants pel camí. Déu sap les peripècies que hauran de passar en eixe camí, la de fets inversemblants que els passaran als que han arribat a temps i han d'anar divertint el públic mentrestant els altres van  perduts pel món, però encara confien arribar en algun moment de la representació. 

 

Dit açò, el meu consell és que aneu al Teatre Micalet dissabte o diumenge per averiguar-ho i riure-vos amb aquest parell de còmics que connecten amb el públic des del minut u de manera directa i actual, al més pur estil Rubianes, i creen moments màgics: com el de la càmera que ens mostra en pantalla les batalles, les temors i els monstres d'alguns personatges shakespearians; o l'escena en què diferents emocions inunden l'ànima d'Otelo (El mercader de Venècia), per esmentar algun exemple.

NO us quedeu a casa, el teatre és cultura i és segur. Demà i diumenge, teniu una ocasió magnífica per riure amb aquesta parella d'actors còmics, que ens diverteixen amb gràcia i sentit de l'humor al temps que, amb les seues escenes i cançons, lloen la figura i l'obra d'un dels grans escriptors teatrals més reconeguts mundialment. Això sí, aneu protegits que són un tall d'embolicadors que us captiven i sedueixen i, després de la funció, no parareu de recordar-los.

 

FITXA TÈCNICA 

Un tal Shakespeare (dossier)

 

Creació i direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret 

Intèrprets: Marcel Tomàs i Toni Escribano 

Il·luminació: Gerard Canadell 

Composició musical: Carles Serras 

Fotografía i disseny gràfic: Marcel Asso 

Vestuari: Belmondo 

Escenografia: Dungi 

Veu en Off: Txe Arana 

Vídeo: Arian Botey 

Producció: Cascai Teatre

Fotografies dels actors extretes del web de Cascai Teatre

"Ai, Carmela ", d'imprescindible visió!

Amb èxit de públic, hui dimecres s'ha estrenat, al Teatre Micalet de València, l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela, dirigida molt encertadament per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Josep Manel Casany. 

Amb una aparent i senzilla escenografia (d'Eduardo Díaz) que ens recorda un teatre buit amb la boca habitual dels teatres modernistes d'alguns pobles valencians, el pati de butaques del teatre Micalet es transforma per donar pas a una brillant representació on el drama, la comèdia i l'esperit de la revista van de la mà. Contribueix a crear el clima que busca Joan Peris, el disseny d'il·luminació de Jordi Carcelen per permet la distinció entre l'oníric i el present.

L'obra forma part ja de l'ideari teatral de molts valencians que l'han pogut veure representada en teatre des del 1987 o en la versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura. La mateixa Companyia de Teatre Micalet ja la va estrenar amb èxit al setembre del 1997. Des d'aleshores han passat vint-i-quatre anys, però els personatges i la representació han guanyat en excel·lència gràcies a l'experiència, la complicitat i el saber fer de tres dels grans professionals que tenim a l'escena valenciana. Un  gran goig notar la direcció de Joan Peris i veure a l'escenari Pilar Almeria i Josep Manel Casany que broden els personatges.

Es tracta d'una obra construïda sobre metàfores i personatges poètics que traslladen a l'espectador les emocions, les reflexions i les anècdotes durant la tragèdia de la guerra civil. En línies generals, no s'abandona la gràcia que se suposa a dos còmics de revista, Paulino i Carmela. "Variedades a lo fino" simbolitza als humils perdedors de la guerra: l'idealista Paulino, sensat, temorenc a voltes, sempre enamorat i orgullós de l'atrevida, graciosa, solidària i valenta Carmela. Ell intenta posar seny, marcat pel temor i el desig de poder tornar a la zona republicana, llevant-li importància i frenant l'ímpetu de Carmela; ella, tot cor, deixa veure la seua profunda humanitat solidaritzant-se amb els condemnats presents a qui no vol infringir-los cap mal.

Aquesta parella d'artistes que actuaven en la frontera de la guerra, dins de territori republicà, són sorpresos per l'exèrcit vencedor i obligats a representar la seua funció davant de la tropa "nacional" i d'uns brigadistes republicans que havien de ser afusellats al dia següent. Aquest fet, que marca les seues vides, transporta l'espectador a un món fantàstic i a la reflexió sobre el que ens podem trobar després de la mort on el caos de la guerra també pot estar-hi present.

L'obra esdevé una reivindicació del culte a la llibertat i un recordatori imprescindible en aquests moments on encara és necessària la lluita per dignificar la memòria històrica.

_____________________

Al web del Teatre Micalet podeu trobar més informació, com les línies següents en què la companyia i, en especial, Joan Peris amb la direcció de l'espectacle destaca alguns aspectes de l'obra.

1. 'Ai, Carmela!' és un cant a la memòria, un exercici contra l'oblit, però també és un homenatge al teatre i als artistes de varietés que havien de recórrer els pobles per guanyar-se la vida. 

2. Per expandir aquest homenatge, Joan Peris ha remodelat la distribució del Teatre Micalet per recrear l'ambientació d'un teatre clàssic, incloent-hi una embocadura inspirada en la de l'històric Teatro Ruzafa, espai ja desaparegut, que va ser un punt de referència per als artistes de varietés.

3. L'obra, construïda amb la tècnica del flashback a partir dels records de Paulino, després de la mort de Carmela, reflexiona sobre un dels episodis de la nostra història, com va ser la Guerra Civil. Un espectacle en el qual es troben tots els ingredients per connectar amb l'espectador.

Hipocondriart, una comèdia àcida

   Amb un text molt suggeridor i interessant (guanyador del IV Torneig de dramaturgia valenciana 2020) i una entregada i encertada actuació, Triangle Teatre ha presentat hui al Teatre Micalet de València l'obra Hipocondriart, dirigida i escrita per Borja López Collado i interpretada per Carles Sanjaime, Glòria Román i Bruno Tamarit.

  En què s'assemblen l'art i la vida? Quina diferència hi ha entre la sordesa i la incomunicació? No heu tingut cap moment dels que voldríeu que tot reventara per tornar a començar? Potser en les coincidències i els desitjos hi ha el motor del veritable canvi. Però quin serà? Amb sentit de l'humor és parla de temes quotidians i d'altres que no ho són tant, però interessen també.

    El decorat reprodueix un dels espais del museu on s'inaugura la nova exposició neofigurativa de Paula, una jove promesa de l'art. En aquest espai, on una escultura és l'únic element que complementa les blanques parets on pengen els quadres, el pare de l'artista intenta explicar el significat d'un dels quadres que conté l'abstracció d'una vagina a un dels visitants que, lluny del que aquest intenta explicar-li està més preocupat per uns tèrbols objectius que pretén perpetrar. Aquesta situació donarà lloc a una reflexió sobre l'art i sobre les relacions humanes, sobre la solitud i la falta d'empatia, enteniment i comunicació que sol produir-se en la nostra societat i sobre el valor de la crítica.  

    En  aquesta comèdia destaca:

 - un interessant text carregat de referències a l'actualitat i a les relacions personals que ens convida a mirar cap endins d'un mateix i a pensar en les segones oportunitats, 

- la defensa de tres personatges per grans professionals del teatre com són Carles Sanjaime, Gloria Roman i Bruno Tamarit que ens desvetllen una realitat individualista a través de les reflexions que suscita l’art. 

    Fins al diumenge 18 al Teatre Micalet. Una ocasió per gaudir d'un bon espectacle en valencià. 

    

Recordeu que la cultura és segura a les sales de teatre perquè posen totes les garanties perquè així siga en cada representació. 

A més a més, en aquest temps que ens ha tocat viure, necessitem de bon entreteniment i el teatre n'és un dels millors llocs on trobar-ne. 

Interessant 'El mercader de Venècia' per Dau al Sec al Teatre Micalet

Aquesta versió de El mercader de Venècia, nua d'ornaments escenogràfics, posa el seu èmfasi en l'ús i la força de la paraula, la interpretació dels actors i actrius i la llum com a únics elements expressius de l'acció dramàtica. Les referències a la usura i a l'abús en certes transaccions econòmiques ens remeten metafòricament als crèdits no abusius (que ho són) i a la lletra menuda d'algunes hipoteques i contractes. Les mencions a la intervenció de la justícia per subsanar els conflictes que generen certs contractes abusius són un altre dels elements que justifica el subtítol amb què la Companyia Dau al Sec  ens presenta el text de Shakespeare: "El mercader de Venècia. Els inicis del capitalisme".   

L'obra, estrenada hui divendres, estarà en cartell fins al diumenge dia 11 d'abril al Teatre Micalet de València.  

 

Amb una taula coberta per una tela, uns quants objectes d'attrezzo i l'ajuda d'una il·luminació molt cuidada per centrar el foco d'atenció i contribuir al dramatisme del text, la Companyia Dau al Sec defensa l'obra de Shakespeare amb la força teatral de la interpretació i la paraula. Els dos actors i les  dues actrius encarnen diversos personatges magistralment i ho fan a partir de la caracterització de vestuari, sense decorats, només amb el bon treball i professionalitat que són capaços de realitzar per atrapar l'espectador en una història on s'han suprimit les trames secundàries però s'ha respectat fidelment la prosa i el vers de l'original.

El subtítol de l'obra (L'inici del capitalisme) i el vestuari dels personatges ens recorda la roba pròpia de finals del segle  XIX, detall que actualitza el conflicte del s. XVI i el trasllada i el manté a través dels segles, segons ho mireu, a un passat menys remot, el de la industrialització, que haguera pogut ser també el de la depredació existent al llarg de les moltes crisis econòmiques esdevingudes durant els segles XX i XXI.

La usura i la venjança són el punt de partida i d'arribada d'una obra escrita a finals del segle XVI però que, a més del que ja hem dit, té la vigència que representa sempre un text de W. Shakespeare. Cal entendre l'obra, per tant, escrita dins d'una cultura fortament cristiana i que practica un cert antisemitisme centrat exclusivament en el personatge de Shylok (magistralment defensat per Mercè Managuerra), el prestamista usurer que ha de veure com, primer, el criat se'n va de sa casa per treballar amb un noble cristià i pobre; i, després, com sa filla fuig per casar-se amb Lorenzo, un jove cristià. Aquest personatge serà, a més, l'objectiu d'una utilització perversa de la llei i el centre del conflicte entre dos cultures enfrontades en moltes ocasions i que conviuen en l'espai i en el temps al llarg dels segles.

Crec que és molt bona ocasió per refrescar o conéixer el text de William Shakespeare i la versió excel·lent de Dau al Sec.

FITXA TÈCNICA

Argument: "La rica ciutat estat de Venècia, centre d'una prosperitat sense precedents a partir del segle XIV, brinda a Shakespeare un marc excel·lent on situar l'engranatge dels temes que vol aplegar. Amb 'El mercader de Venècia' Shakespeare salta de la comèdia a la tragèdia de manera vertiginosa, amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del sistema social i la irrupció d'una societat individualista dominada pel poder econòmic. 

 La usura, la riquesa, l'odi recíproc de cultures que conviuen, la vulnerabilitat de l'estranger i la utilització perversa de la llei conformen una mirada sobre la gènesi del sistema capitalista i el naixement de la banca."

Equip artístic 

Autor: William Shakespeare 

Versió: Konrad Zschiedrich 

Traducció: Miquel Desclot 

Direcció: Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols 

Repartiment 

       Sílvia Forns: Salarino, Jèssica, Pòrcia 

      Àlvar Triay: Antonio, Lancelot, Salanio 

      Mercè Managuerra: Salanio, Shylock 

      Damià Plensa: Bassanio, Salarino 

Espai escènic: Damià Plensa 

Disseny il·luminació: Alberto Rodríguez 

Vestuari: Georgina Viñolo 

Espai Sonor: Joanjo Rubio i Mingo Ràfols 

Fotografia programa de mà: Guillem Medina 

Fotografia espectacle: Maria Alzamora 

Video: Arian Botey Videostudi 

Equip Dau al Sec 

     Cap de Producció: Sylvie Lorente

     Comunicació: Laia Roigé

     Producció: Eix 49

     Companyia: Dau al Sec Arts Escèniques

Xavi Castillo contraataca de nou amb "Jordiet!! al Teatre Micalet

A "Jordiet" li queda corda!

Veure Xavi Castillo, per als seus incondicionals, sempre és una festa. Hui, i durant els propers tres dies, la festa és farà al Teatre Micalet de València.

Per als qui no coneixen Xavi Castillo encara, són tres funcions més i una ocasió per gaudir de la riquesa del seu atreviment, de la improvisació, si cal, al voltant d'una història que recorda els tebeos (còmics) carregats de fantasia que es reviuen com quan els conta un xiquet o xiqueta entusiastes a les seues amistats.

Que la companyia Pot de Plom Teatre retorne als seus orígens amb un dels primers monòlegs, a priori, semblava un atreviment. Però, no. "Jordiet" té molta vitalitat encara i Xavi Castillo molta energia per defensar el seu personatge. Hi ha hagut gent que s'ha encanat rient-se durant l'estrena de l'obra hui al Teatre Micalet.

Amb una simfonia d'onomatopeies i sons, una gran habilitat per a caracteritzar física i literàriament cada personatge que forma part de la seua història esbojarrada sobre el Nadal a Alcoi, Xavi Castillo ens manté pendents del seu relat al temps que reacciona davant els comentaris o gestos del públic. No se li escapa res!

Hui hem vist de nou un Xavi Castillo que gaudeix en escena i és capaç de portar al públic cap al terreny que, a d'ell, li interesse. Es riu, abans que tot, d'ell mateix quan recorda el físic que tenia fa vint anys i el que té ara mateix; per tant, no us sorprenga res de les coses que és capaç de riure's i de fer riure els demés. Com a mostra, teniu l'enllaç a l'escena de la pescatera ací. 

 

Jordiet contraataca!! torna a estar ben viu amb un actiu Xavi Castillo que us entretindrà i amb qui passareu una estona que mai no se sap quan pot durar, perquè tot dependrà de les reaccions del públic i de les notícies que porten els periòdics del dia.

Xe, no us dic res més. Aneu a veure'l al Teatre Micalet de València i jutgeu vosaltres. L'espectacle es representarà fins al proper diumenge 28 de març.