Homenatge a Fuster al Teatre Micalet. Comença bé la temporada!

 Del 30 de març al 2 d'abril 

TORNA AL 

Teatre Micalet de València  

‘Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster’ 

Una ocasió important per a visitar el teatre i visionar una espectacle teatral que ens permet, a més a més, descobrir un episodi en la vida de Joan Fuster. L'alumnat i el professorat podrà aproximar-se a l'obra de Joan Fuster d'una manera molt digna i entendre la personalitat d'un dels millors assagistes que ha tingut el s. XX al País Valencià.

El text es representà al Teatre Micalet de València el darrer divendres dia 16 de setembre i, posteriorment, en sessions per a instituts. De vegades un poc més d'una hora de teatre permet avançar més i millor en el currículum escolar i donar a conèixer detalls sobre l'escriptor de Sueca que a l'aula poden passar desapercebuts. 

Per què recomane "Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster" al públic en general?

 

Perquè coneixerà detalls de l'atemptat que tingué lloc a Sueca un 11 de setembre de 1981 contra Joan Fuster i es farà una breu idea del pensament de l'intel·lectual suecà i d'un bri de la seua extensa obra. Tambe descobrirà com d'impune va ser l'actuació policial en un dels esdeveniments negres de la nostra democràcia, que declarà el "cas tancat" sense una investigació en profunditat i pertinent. Mireu l'article de Francesc Viadel al respecte de l'atemptat i la censura que exercí la televisió (RTVE) del moment sobre unes imatges i un fet que haguera pogut acabar en greu tragèdia.

L'obra està dirigida encertadament per Joan Peris sobre una selecció de textos (feta a partir de diversos documents, entre d'altres el llibre Matar Joan Fuster el llibre de Francesc Bayarri) dramatitzats per Laura Sanchis. Quaranta-un anys després de l'atemptat se'ns recorden aquells fets esdevinguts a Sueca la nit de l'11 de setembre, en plenes festes locals, i s'aporta llum sobre la veritat que s'havia silenciat. 

La interpretació dramatitzada dels textos i la narració dels fets es completa amb veus en off. La presència de Pilar Almeria Serrano completa la narració i ens recita alguns aforismes, poemes o pensaments escrits per Fuster. La seua veu i presència en escena es reforça amb la dramatització del moment en què, el 2022, dos joves (Pedro Mallol i Guille Zavala) troben el primer informe de la Brigada d'Informació de la Policia de València i es plantegen nombrosos dubtes sobre el que va ocórrer aquella nit realment. 41 anys després d'aquell atemptat terrorista, encara no han detingut cap responsable de l'acte.

Aquest breu "univers Fuster" es completa a través d'una pantalla de fons on es reprodueixen textos de l'intel·lectual suecà i algunes imatges. Potser, de cara a un públic escolar, es podrien afegir algunes fotografies més per identificar i enriquir el retrat de la fisonomia de l'escriptor en diferents moments de la seua vida. La segmentació del discurs en parts i la utilització de cançons per tancar cadascun dels apartats ens remet encertadament al context d'una època i uns cantautors com Ovidi o Raimon que foren amics de Fuster i aporten a l'espectador referències d'una lluita pacífica, però feta amb fermesa, per defensar la nostra llengua i un País Valencià més modern, lliure i avançat del qual Joan Fuster ens dibuixà un bon model a través dels seus discursos en actes públics i en els escrits publicats en diferents mitjans de comunicació.

Per tot això i perquè és una bona manera de recuperar part de la nostra història, mereix la pena acostar-se al Teatre Micalet entre el 30 de març i el 2 d'abril de 2023 (o en funcions posteriors per a escolars) i contemplar una hora d'espectacle que es fa curta.  

PUBLICAT ANTERIORMENT L'11 DE SETEMBRE DE 2022

Cristina, un muntatge eixerit amb un plantejament interessant

Hui dijous s'ha estrenat al Teatre Micalet de València Cristina de la Companyia Fantàstica Meravellosa. En l'obra, tres dones joves, angoixades per la música, per qui es quedarà amb el ram de la núvia i els esdeveniments, de vegades esperpèntics, d'una celebració de casament, es plantegen el futur, la vellesa. 

Fins al diumenge, 5 de març, es presenten amb  un decorat senzill i un text atrevit on la música, els sons gravats i la il·luminació juguen un paper important per recrear el ball posterior al banquet de casament. Una actuació brillant d'Ivet Zamora, Tatiana Dunyó i Marina Alegre, una obra interessant que et remourà els budells a partir d'interrogants  com "què passarà quan no tinguem a ningú". 

Aquesta reflexió, que es barreja amb instants del present, trau a la llum les relacions de dependència amb la parella i la pròpia família i enllaça amb qüestions, tractades amb molta sensibilitat i des de l'estima a les àvies, sobre la salut mental de les persones grans (alzheimer, demència), la necessitat de comunicar-se (por a la soledat) o el temor a no aclarir-se bé amb la tecnologia (dependència); és a dir, la por a les lamentacions, a no saber com portar bé la vellesa. 

Temes que es posaran damunt la taula durant el banquet de casament de Cristina amb un punt de comèdia que ens fa distanciar-nos sovint de l'angoixa.

   

El pànic d'estar desaprofitant la festa (de la joventut?) ja es manifesta des del començament de l'obra en entrar a la sala a través de l'exercici físic i amb frases com: "Fa exactament 9 cançons que voldria estar ballant". "Fa exactament 9 cançons, 4 plats, dos tiramisús i tres copes de cava que l'espero". "Fa… 26 anys que no sé què vull". "Però jo soc una persona que balla". (Però no balla). "No, no és ara, és que no hi ets mai!" (Crida per telèfon). "No sé ni per què he vingut. A mi aquestes celebracions em posen molt nerviosa. I trista". (Somriu)."Tota l'estona, tota la vida és aquesta festa on vas arrossegant els peus". "I no m'heu explicat a qui es truca quan no hi sou"... es va creant un clímax que deixa al descobert com de fràgils som els humans respecte al futur que ens llaurem o ens espera.

FITXA TÈCNICA

SINOPSI

El banquet s'ha acabat i la nit avança. Tres dones, que no es coneixien abans,es troben al fons del saló de bodes. Inmòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que deuria ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seues pors. La por d’envellir soles, però també d’envellir amb algú. Que els vells que cuiden siguen els seus pares. 

Direcció: Marina Alegre, Tatiana Dunyó, Ivet Zamora i Júlia Valdivielso.
Interpretació i text: Marina Alegre, Tatiana Dunyó i Ivet Zamora
Espai Escènic i il·luminació: Xènia Cubí
Disseny de so: Andrea Bel

Assessoria de moviment: Blanca Tolsá
Producció: Pol Berch
Disseny gràfic i direcció d’art: Maria Roca i Mercè Ripoll
Agraïments: Victoria Szpunberg, Marc Chornet, Maria Estela, Georgina Viñolo, Nina Tuset, Arnau Guillén, Elisabet Mateu, Cristina

DURADA: 60 minuts

Informacions rellevants: El Temps de les Arts

"Ai, Carmela ", d'imprescindible visió!

Torna al Teatre Micalet 

des de l'1 al 26 de febrer

Amb èxit de públic, hui dimecres s'ha estrenat, al Teatre Micalet de València, l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela, dirigida molt encertadament per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Josep Manel Casany. 

Amb una aparent i senzilla escenografia (d'Eduardo Díaz) que ens recorda un teatre buit amb la boca habitual dels teatres modernistes d'alguns pobles valencians, el pati de butaques del teatre Micalet es transforma per donar pas a una brillant representació on el drama, la comèdia i l'esperit de la revista van de la mà. Contribueix a crear el clima que busca Joan Peris, el disseny d'il·luminació de Jordi Carcelen per permet la distinció entre l'oníric i el present.

L'obra forma part ja de l'ideari teatral de molts valencians que l'han pogut veure representada en teatre des del 1987 o en la versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura. La mateixa Companyia de Teatre Micalet ja la va estrenar amb èxit al setembre del 1997. Des d'aleshores han passat vint-i-quatre anys, però els personatges i la representació han guanyat en excel·lència gràcies a l'experiència, la complicitat i el saber fer de tres dels grans professionals que tenim a l'escena valenciana. Un  gran goig notar la direcció de Joan Peris i veure a l'escenari Pilar Almeria i Josep Manel Casany que broden els personatges.

Es tracta d'una obra construïda sobre metàfores i personatges poètics que traslladen a l'espectador les emocions, les reflexions i les anècdotes durant la tragèdia de la guerra civil. En línies generals, no s'abandona la gràcia que se suposa a dos còmics de revista, Paulino i Carmela. "Variedades a lo fino" simbolitza als humils perdedors de la guerra: l'idealista Paulino, sensat, temorenc a voltes, sempre enamorat i orgullós de l'atrevida, graciosa, solidària i valenta Carmela. Ell intenta posar seny, marcat pel temor i el desig de poder tornar a la zona republicana, llevant-li importància i frenant l'ímpetu de Carmela; ella, tot cor, deixa veure la seua profunda humanitat solidaritzant-se amb els condemnats presents a qui no vol infringir-los cap mal.

Aquesta parella d'artistes que actuaven en la frontera de la guerra, dins de territori republicà, són sorpresos per l'exèrcit vencedor i obligats a representar la seua funció davant de la tropa "nacional" i d'uns brigadistes republicans que havien de ser afusellats al dia següent. Aquest fet, que marca les seues vides, transporta l'espectador a un món fantàstic i a la reflexió sobre el que ens podem trobar després de la mort on el caos de la guerra també pot estar-hi present.

L'obra esdevé una reivindicació del culte a la llibertat i un recordatori imprescindible en aquests moments on encara és necessària la lluita per dignificar la memòria històrica.

_____________________

Al web del Teatre Micalet podeu trobar més informació, com les línies següents en què la companyia i, en especial, Joan Peris amb la direcció de l'espectacle destaca alguns aspectes de l'obra.

1. 'Ai, Carmela!' és un cant a la memòria, un exercici contra l'oblit, però també és un homenatge al teatre i als artistes de varietés que havien de recórrer els pobles per guanyar-se la vida. 

2. Per expandir aquest homenatge, Joan Peris ha remodelat la distribució del Teatre Micalet per recrear l'ambientació d'un teatre clàssic, incloent-hi una embocadura inspirada en la de l'històric Teatro Ruzafa, espai ja desaparegut, que va ser un punt de referència per als artistes de varietés.

3. L'obra, construïda amb la tècnica del flashback a partir dels records de Paulino, després de la mort de Carmela, reflexiona sobre un dels episodis de la nostra història, com va ser la Guerra Civil. Un espectacle en el qual es troben tots els ingredients per connectar amb l'espectador.

4.  El vestuari de 𝑨𝑰, 𝑪𝑨𝑹𝑴𝑬𝑳𝑨! va ser dissenyat l’any 1997 per Enric García. Ell és el responsable d’unes peces tan característiques.

València, 28 d'abril de 2021

La màgia del teatre: la paraula. Nadal a casa els Cupiello

Enguany torna al Teatre Micalet de València l'obra Nadal a casa els Cupiello, una comèdia que us entretindrà i us farà començar les festes amb diversió i alegria; és per això que us deixe l'escrit publicat el 2017 amb motiu de la reestrena de l'obra. Enguany s'estaran des del dimecres 21 de desembre fins al diumenge 8 de gener de 2023. En el repartiment intervindran Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.

Publicat anteriorment el 14 de desembre de 2017

Podeu descarregar-vos el programa de mà.

_______________________________________

Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de Nadal a casa els Cupiello vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.

Com ja us deia en l'apunt anterior, es tracta d'una obra escrita el 1931 que va ser ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del 1929. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...

Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.

L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).

Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la Companyia de Teatre Micalet amb Nadal a casa els Cupiello al Teatre Micalet de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.

I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita, ni que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal del gaudi compartit i un gran somriure a la cara. 

No us la perdeu!

Torna 'Nadal a casa els Cupiello'

 DEL 21 DE DESEMBRE DE 2022 

AL 8 DE GENER DE 2023

Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet

Per tancar i obrir l'any, la Companyia Teatre Micalet torna a divertir-nos, com des del 2017, amb "Nadal a casa Els Cupiello" al Teatre Micalet de València. Es tracta d'una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris i protagonitzada enguany per Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster,  Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.

Prengueu nota dels horaris: 

Dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores / Dissabtes i diumenges a les 19:00 hores / *Dia 24 desembre no hi ha funció / *Dia 25 de desembre la funció serà a les 20:00h / *Dimarts 27 de desembre funció a les 20:00h / *Dia 31 desembre ‘Especial nit de Cap d’Any’ a les 23:00h.

Publicat anteriorment el 4 de desembre de 2017

Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.

Natale in Casa Cupiello és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. 

Mentre Luca Cupiello, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona Concetta, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, Tommassino, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle Pasqualí, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, Ninuccia, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, Nicolino, un home gelós i avorrit; aquesta vegada Ninuccia està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio. 

Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. 

L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 8 de gener i, coneixent l'èxit en temporades anteriors i el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.

Amplieu informació.

'Aforismats', l'entusiasme pels aforismes de Joan Fuster

Si heu passat per la Plaça de l'Ajuntament de València i, més en concret, per davant de l'edifici Rialto, haureu vist que, a la façana principal, llueix un provocador, divertit i canavalesc cartell amb la caricatura de Joan Fuster, rialler i irònic, lluint unes particulars ulleres per anunciar l'obra Aforismats. 

Si us atreviu a passar-ho bé, aneu a la Sala Rialto; contemplareu danses urbanes i escoltareu els textos, el dispositiu sonor i la música electrònica a càrrec del DJ Tusfer i cinc intèrprets extraordinaris. Irreverents, irònics, provocatius, encertats com Fuster? Comproveu-ho vosaltres.

* *

L'obra estarà en cartell del 19 fins al 29 de desembre de 2022. Al teatre Rialto gaudireu de l'interessant treball col·lectiu de l'equip de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) que promociona textos, intèrprets i muntatges per arribar a tots els públics. En aquest cas, a bon segur que atraurà també el públic juvenil (de 12 a 99 anys) i li descobrirà detalls divertits i intel·ligents de l'intel·lectual valencià més reconegut per la seua poesia, els seus assajos i, especialment, pels seus aforismes punyents i certers que us faran rascar-vos la closca.

* *

Fa goig veure ballar, dir i moure's per l'escenari amb energia al grup de 5 intèrprets (Álvaro D. Río "Tidra", Ángel Lara, Victoria Mínguez, Inka Romaní i Sílvia Sahuquillo) tan ben coordinats i auxiliats per DJ Tusfer, que posa música a la dansa i al text. Dóna gust veure gent jove amb codis i llenguatges actuals que transmet amb senzillesa i gràcia els textos de Fuster. 

No ens sorprén gens que la proposta de l'IVC siga trencadora i que, fins i tot, puga colpir d'entrada els espectadors menys joves. No ens sorprén que els alumnes de Secundària i Batxillerat puguen gaudir del muntatge i, divertint-se, aprenguen de nou o repassen -ara a través d'un codi teatral- allò que ja sabien: quatre notes biogràfiques sobre Joan Fuster, uns pocs aforismes i les preferències més quotidianes de l'autor suecà. 

Sigueu grans o joves, aprofiteu els pocs dies que s'hi representarà a la 7a. planta del Teatre Rialto l'espectacle Aforismats, us divertirà i sorprendrà el mestissatge del treball en conjunt. Les coses senzilles són les més complicades d'aconseguir i Aforismats ho encerta amb la seua efectista i, aparentment, senzilla proposta que sap a poc; un treball brillant que convida a llegir Fuster o a rellegir-lo i conéixer millor la seua obra; un treball que et despabila amb la paraula i els seus bons ritmes. 

__________________________

Consulta la proposta didàctica.

* Fotografies: IVC

Sensacional 'Big Drums': pura energia, ritme, força, sensibilitat i bon humor!

Big Drums, de Camut Band, es presenta al Teatre Micalet  de València el proper cap de setmana. 

Amb una molt bona il·luminació per crear art sobre el clar obscur que genera el negre del fons i del propi vestuari (escena de l'arena en blaus o el roig per als ritmes africans) i un so extraordinari, comença l'espectacle a to de xiulet i creix en comunicació, sensibilitat, energia i força, tant pel que fa als intèrprets de dansa com als que els acompanyen amb la música. La coordinació del grup, la compenetració en la realització simètrica del ball, l'harmonia i complicitat entre els músics i els ballarins i la ballarina fan d'aquest espectacle un goig que genera pura adrenalina quan notes que els peus et comencen a ballar assegut a la cadira. Sort que, en algun moment, et conviden a participar amb les mans o la veu en el propi espectacle i se te'n va eixa necessitat de compartir els ritmes de percussió tan potents que generen. 

 

Aquest ritme , aparentment tan tranquil, va in crescendo al llarg de l'espectacle fins atrapar-te els sentits!

Crec que val la pena mirar algun vídeo de fragments de l'espectacle perquè és un bon convit per a passar-ho bé. Però no ho haureu de pensar massa, només tindreu ocasió de gaudir de l'espectacle, basat en el ball, el ritme i la veu, dissabte 17 i diumenge 18 de desembre. 

Jo no m'ho pensaria, Camut Band són bon ritme, percussió africana, tap dance, veu i ball sobre sorra, bon humor. Els intèrprets juguen amb els seus papers, intercanvien habilitats i ritmes per a aconseguir un espectacle sorprenent i ple d’energia.

 

Si hi aneu, com us he dit abans, segur que us entraran ganes de moure els peus i seguir els ritmes amb les mans. Accepteu les propostes que us faran per participar en l'espectacle i en gaudireu doblement; Camut Band ha rodat Big Drums amb el reconeixement de tots els públics d'arreu del món on s'ha presentat i és perquè connecten amb tot tipus de públic que s'estime la música i el ball.

NO US EL PERDEU aquest espectacle per a tots els públics!

FITXA TÈCNICA

Producció: Kiting Kita S.L. 

Creació i direcció: Camut Band 

Intèrprets: Lluís Méndez, Toni Español, Estefanía Porqueras, Guillem Alonso, Sharon Lavi, Néstor Busquets 

Música i coreografia: Lluís Méndez, Toni Español, Guillem Alonso, Jordi Satorra 

Instruments: Tap Agut, Tap Mig, Tap Greu, Djembe, Thioungs, Udú Calaix, Bongos, Muxutxs, veu, Sorra 

Vestuari: Uli Maciel

Tècnic so: Pau Bosch 

Tècnic llums: Evarist Valera

Durada: 1 hora aproximadament.