Un muntatge interessant: 'Fes-me un lloc' sobre les inquietuds i preocupacions dels joves de la generació Z

Estem davant un espectacle coral en el qual intervenen deu joves intèrprets que formen part de la generació Z. Marina Alegre, Anaïs Doménech, Júlia Fortaña, Carme Giner, Paula López Collado, Tamara Martínez, Anna Nácher, Ana Olcina, Miguel Torrecilla i Tomàs Verdú són les actrius i actors que han defensat de forma valenta els personatges que formen part d'un grup idealista que s’uneix en la defensa d'un projecte que té com a objectiu recuperar la terra, evitar el despoblament d'una zona de l'interior i donar alternatives a la fugida de talents. La tasca no els resultarà fàcil perquè les dificultats de finançament i les tensions entre algunes persones encetaran un camí ple de pedres per poder demostrar que allò perquè lluiten val la pena. Aquest cant a la vida i a la possibilitat de la utopia té un transfons estellesià que es manifesta en directe a través d'algun dels seus poemes inclosos al text, molt ben construït i dirigit per  Isabel Martí. 

Tot i que per a alguns protagonistes ha estat la seua primera participació en un espectacle professional, el valor i la professionalitat han estat la tònica de les seues actuacions. El muntatge de l'IVC i d'Isabel Martí, ens planteja diversos temes que giren al voltant d'un de sol: com sobreviure amb honestedat, conservant l'amistat al temps que s'aborden dificultats de la nostra societat com la moralitat, l'habitatge, el treball i els salaris, la qualitat de vida, el despoblament i l'abandó de la terra de forma sostenible... 

Cal destacar també el treball dels tècnics, com ara el d'Abel Martí per les coreografies i el moviment escènic i l'escenografia dissenyada per Aaron Jara Calabuig, amb referències a d'altres espectacles d'èxit com Cadiram de la Dependent i la Cassola o SIT de la Companyia Teatral el Tricicle. La modernitat del disseny d'Assad Kassab i la sonoritat individual i coral de les cançons de Carme Giner i Rafel Arnal són un altre element a destacar.

Un muntatge que caldria recuperar en la propera temporada.

En la següent entrada, els debats amb públic (alumnat d'institut) al voltant de l'obra.

 De nou tenim la sort com a espectadors de poder assistir al teatre per veure obres de gran format i amb interpretació impecable. 

 Aquest dijous, 28 d'octubre, la Companyia de Teatre Micalet (CTM) estrena 'Les tres germanes' d'Anton Txèkhov, una proposta que, sota la direcció de Joan Peris reflexiona al voltant de la condició humana, els seus somnis i el sentit de viure i transcendir. Una obra adaptada al valencià per Juli Disla i amb un repartiment de luxe format per Pilar Almeria, Laura Romero, Pepa Juan, Bruno Tamarit, Laura Sanchis, Toni Agustí, Héctor Fuster, Enric Juezas, Miguel Seguí, Guille Zavala i Isabel Requena.  L'obra estarà en cartell fins al diumenge 28 de novembre. 

En la sinopsi publicada al web del teatre ens avancen: 'Les tres germanes' narra la història d'Olga, Maixa i Irina, les germanes Pròzorov, tres òrfenes atrapades en una ciutat russa de província on es troba designada una guarnició de brigada d'artilleria, únic estímul vital en un lloc inert i apàtic. Tornar a Moscou, la seua ciutat natal, s'ha convertit en l'objectiu principal de la família Pròzorov, qui s'agarra a aquesta il·lusió com a última manera d'aconseguir una vida plena.

Fragment de text

Torna el cabaret. Cashalada Cia presenta 'Divina aberració'

"El Cabaret és un tipus d'espectacle de varietats, generalment nocturn, que combina cançons i textos diversos. Pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars." 

Amb Divina Aberració, Cashalada Cia recupera la tradició d'èxit, que tingué a començament del segle XX i que ens ha arribat també a través de l'espectacle de varietats de les festes populars de molts pobles. Seguint el gènere, el darrer muntatge de Noèlia Pérez i Josep Zapater, dirigits per Joan Font fundador dels Comediants, és una obra en la qual se succeeixen els números musicals, la dramatització de textos literaris (poema de sor Juana Inés de la Cruz o  el soliloqui de Segismundo en La vida és sueño de Calderón de la Barca) i te, de transfons, el relat de la creació del món que ens han contat dins de la civilització judeocristiana: la de la poma que la serp lliurà a Eva -i ella a Adam- quan estaven al Paradís Terrenal i les conseqüències que ha tingut un acte, aparentment intranscendent (la desobediència als déus), que ha condicionat la humanitat i que encara cueja. 

L'obra no defuig els aspectes irreverents que tant agradaven al públic afecte al gènere: pinzellades sexuals, crítica social vetlada i no sempre subtil, notes sobre l'actualitat social... Els dos protagonistes juguen amb l'humor i la ironia durant la seua actuació i enriqueixen la funció amb les seues veus i habilitats musicals -que són moltes i molt bones-, de manera que tot esdevé un concert interessant que inclou diversos gèneres (líric, pop, rock).

Seguint amb les estridències que el gènere teatral exigeix, cal destacar l'encert del vestuari, ric i cridaner, que Esther García Ruiz ha dissenyat i que aconsegueix donar-li 'glamour' amb les lluentors que donen les teles coloristes, sedoses i d'imitació a les pells d'animals exòtics. Aquest element es completa amb un maquillatge efectista, com podeu apreciar en la següent imatge, i no gens discret. 

 

Amb aquesta parella de músics i actors transgressors tenim garantida una estona d'entreteniment i bon cabaret amb teatre, música i poesia on les estridències també juguen un paper rellevant per a la dramatització de la cruesa, el vici i el qüestionament dels fonaments de la nostra societat. A través de la música i d'una actuació i unes veus molt interessants, Noèlia i Zapater van teixint, amb la suma dels números individuals, un cant a la debilidad humana; un concert en què dos artistes un tant bojos qüestionen la teoria sobre "el bé i el mal" i trenquen amb l'herència "que ens llegaren Adam i Eva". 

Amb una clara influència de les propostes de Bertolt Brecht, Divina aberració  recull el dinamisme, el caràcter popular i l'absència d'elitisme del cabaret. Per això, Divina aberració és un bon exemple de l'actualització del gènere  musical que podem trobar en els escenaris valencians ara mateix. 

Si sou fans de Noèlia i de Zapater, ara teniu una ocasió per veure'ls i escoltar-los en directe i de prop al Teatre Micalet de València on anit s'estrenà l'obra que estarà en cartell fins al 17 d'octubre. 

El Teatre Micalet comença nova temporada amb Atirohecho i l'obra "A galopar"

Amb 'A GALOPAR', l'obra que s'estrenà el darrer dimecres al Teatre Micalet de València, el teatre es presenta "com un mitjà capaç de despertar anhels, inquietuds, reflexió, passions o converses entre semblants": la revolució s'esdevindrà tard o prompte. La recuperació de la memòria històrica passa per revisitar moments de la nostra història que ens han deixat un llegat cultural i social molt important a través de poemes i de cançons que estan en l'ideari col·lectiu de moltes generacions; és el cas de cançons com "Si las cosas no fueran" de Chicho Sánchez Ferlosio o "Los caminos" de Pablo Milanés. 

La companyia Atirohecho, en el seu desè aniversari, aposta de nou per recuperar un teatre físic, fet per actrius i actors joves, dirigits encertadament per Carla Chillida, un segell de garantia de la pròpia companyia. Amb A galopar recuperen el seu segon muntatge: Ladran, luego cabalgamos; ara, revisat i representat en valencià per un grup de joves que es manifesten dalt l'escenari com "idealistes, enamorats, utòpics, divertits, compromesos i lluitadors".

Es tracta d'una obra centrada en el moviment escènic, la dansa i la força de la paraula, elements que esdevenen el motor dels canvis que comporta qualsevol revolució: joventut, energia, poesia, cançó i renovació/revisió d'idees. 

En la línia del teatre polític de Bertolt Brecht, l'obra ens planteja imatges estètiques que ens recorden en ocasions algun quadre de Genovés o els moviments de la dansa de Pina Bausch. Elements estètics que se sumen a la interpretació en directe de 'Cançons de la Resistència', una banda sonora ben particular que ens retrotrau al clima reivindicatiu i revolucionari de la Segona República i als moments d'indignació i desig de canvi que suposà el 15M, en temps més recents. 

Un clar exemple d'aquest model de teatre polític, que combina revolució i cultura, és la utilització i dramatització del discurs de la Passionària on estan presents les qüestions polítiques, la força de la paraula i de la joventut i l'estètica del teatre.

La recuperació de la veu dels poetes que canten a la llibertat (ASSUMIRÀS de Vicent Andrés Estellés, A GALOPAR de Rafael Alberti, VIENTOS DEL PUEBLO de Miguel Hernández, LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO de Gabriel Celaya i CANTARES d'Antonio Machado) ens aporta l'element cultural i literari, que ja es manifestava a través de les cançons i de la presència dels llibres que obren camins, i tanca l'obra en el sentit que la cultura ens farà lliures perquè és l'element clau que permetrà que els canvis siguen persistents i a favor dels ciutadans.

L'encertat grafisme, la imatge i l'animació, enriqueixen més encara el muntatge; són un nou reforç de la paraula i el moviment dels actors que s'esdevé en una gran pantalla que presideix l'escena. Especialment destaca l'animació centrada en la lletra de la cançó de Chicho Sánchez Ferlosio, "Gallo rojo, gallo negro" o la dramatització de "Grandola, vila morena".

Crec que el treball del grup d'actrius i actors i el resultat final obtingut, amb un espectacle amb moltes arestes interessants, es mereix que aquest mes ens desplacem al Teatre Micalet, que ha fet una aposta pel teatre fet per joves valencians molt interessant.

Amb A GALOPAR teniu assegurada hora i mitja d'entreteniment en un espai on la cultura és segura.

L'obra estarà en cartell al Teatre Micalet de València entre el 8 i el 26 de setembre. 

         * Les fotografies d'aquesta entrada del blog són d'Anna Gascon fetes el dia de l'estrena.

FITXA ARTÍSTICA

- Repartiment: Marc Estrellat, Carmen Asecas, Arantxa Cortés, María Covadonga, Francesc Romeu Ferrer, Rubén Cerdà-Bacete, Hu Zhao 

- Direcció: Carla Chillida 

- Dramatúrgia: Rafa Segura i Carla Chillida 

- Traducció: Margarida Mateos

- Ajudant de direcció: Manuel Climent i Canchal

- Grafismes: Elías Taño

- Il·luminació: Carla Chillida

- Vestuari i merchandising: La miliciana serigrafia

- Producció: Atirohecho

Imprescindible 'Quan les vinyes ploren' de Fum Teatre al Teatre Micalet

Quan les vinyes ploren s'estrenà ahir al Teatre Micalet de València per la companyia Fum Teatre. Es tracta d'una obra creada i dirigida per Laura Sanchis, qui interpreta també a un familiar més dels Vidal. En l'obra se'ns presenta una situació límit amb un pare prostrat al llit, una mare que lluita contra el càncer, unes vinyes malaltes i uns fills amb una personalitat molt marcada. 

Un secret i l'estat terminal del pare obliga la mare a convocar els fills a la casa familiar des d'on es divisen les vinyes de la propietat que mantenen a Agres. A partir d'aquest moment, l'espectador descobrirà un seguit de problemes mai no resolts per la pròpia família. La tensió creixerà al llarg de l'obra i la intriga per descobrir eixos secrets mantindrà el públic en alerta gràcies a un text molt ben construït, a una interpretació poderosa i molt creïble de Pilar Almeria Serrano (Berta, una mare coratge, adicta als calmants i defensora a ultrança del negoci familiar), i el treball tan encertat de la resta del repartiment: Guille Zavala Lloret (fill major de la família, burgés, urbanita i anestesista de professió que tracta de comprendre i de calmar el dolor dels altres però mai no repara en el seu), Pedro Mallol (Xavier, informàtic, jove de caràcter hermètic, és fill menor dels Vidal; un personatge de gènere no binari que no ha estat mai ben acceptat pel seu pare) i Laura Sanchis (una cosina dels Vidal). 

Fum Teatre naix al si de la Companyia de Teatre Micalet i en la seua primera producció han encertat amb aquest drama que tracta temes de molta actualitat al temps que reprèn temes universals com ara la defensa de la terra i els conreus biològics, les aparences, la cura dels pacients, les solucions front al dolor físic i psicològic, l'acceptació de les persones i dels seus sentiments tal com se senten... I, en un temps de pandèmia, que ho complica tot encara més. 

Com us deia, una genial interpretació per a un bon muntatge; un text molt interessant de Laura Sanchis que, com 'El jardí dels cirerers', ens mostra l'interior d'una família en crisi, la cruesa de la vida al si d'una família que treballa la vinya i fa vi, que viu de la terra i cara als camps, en aquest cas unes vinyes que ploren perquè estan tan malaltes com la pròpia família. Una història que no us deixarà indiferents.

FITXA TÈCNICA:

Autora: Laura Sanchis 

 Direcció: Laura Sanchis 

 Repartiment: Pilar Almeria, Laura Sanchis, Guille Zavala i Pedro Mallol 

 Ajudant de direcció: Jose E. Linares Maqueda 

 Regidor: Jose E. Linares Maqueda 

 Disseny d'escenografia: Laura Sanchis 

 Disseny audiovisual: Jose E. Linares Maqueda 

 Disseny d'il·luminació: Jordi Carcelén 

 Construcció d'escenografia: Espacio ODEON S.L. 

 Atrezzo, utilleria i mobiliari: Jose E. Linares Maqueda 

 Producció executiva: Pedro Mallol 

 Assessorament de direcció: Joan Peris 

 Veus en off: Ramón Rodenas Martín

_____________________________________________________________

ATENCIÓ 

RECTIFICACIÓ: El Teatre Micalet informa que aquest cap de setmana serà l'últim que podrem veure l'obra en aquesta temporada.

 

ÚLTIMES REPRESENTACIONS DE LA TEMPORADA

‘Quan les vinyes ploren’, de Fum Teatre

17 i 18 de juliol / 20:30

_____________________________________________________________

Confiem que tornem a veure programada Quan les vinyes ploren en la propera temporada. L'obra i el treball dels tècnics i dels actors s'ho mereix molt. Jo no m'esperaria i trauria l'entrada per al dia 17 o el 18. No us  perdeu l'ocasió de veure bon teatre al cor de la ciutat i amb una frescoreta tan poderosa que, així a l'estiu, fa goig poder gaudir de la #CulturaSegura i del bon teatre en valencià. 

Fum Teatre tanca la temporada d'enguany del Teatre Micalet

     Quan les vinyes ploren s'estrenarà demà al Teatre Micalet de València i estarà en cartell fins al 25 de juliol. Amb aquesta producció de Fum Teatre, grup gestat al si de la Companyia de Teatre Micalet, es clourà una temporada que ha comptat, malgrat les dificultats que la pandèmia afegia, amb produccions molt interessants.

Des d'ací, el meu agraïment al Teatre Micalet i a la Societat Coral per donar-nos la tranquil·litat de poder assistir al teatre i als concerts amb plena garantia de seguretat i fer possible l'eslògan de la "Cultura és Segura". Amb esforços com el vostre feu que la cultura del nostre poble cresca (i, per tant, la salut). L'entreteniment ens ha tret de la sopor del tancament pel qual havíem hagut de passar des del març del 2020.

Quan les vinyes ploren  és una obra escrita i dirigida per Laura Sanchis. L'obra és la presentació com a grup de Fum Teatre. La proposta, que reflexiona al voltant dels problemes de família, planteja el fet de tornar a casa i les conseqüències que genera donar l'esquena als conflictes pendents de solució. 

Aquesta és una bona ocasió per als espectadors de poder gaudir i donar la cara en favor del Teatre Micalet i del treball de professionals joves amb gran futur, com han demostrat ja amb la seua participació en obres com El malfet d’Inishmaan. L'obra compta amb la col·laboració de Pilar Almeria, Guille Zabala, Pedro Mallol i Laura Sanchis.

A més a més, per celebrar l'estrena, ens ofereixen una OFERTA DE LLANÇAMENT interessant que encara podríeu aprofitar.

"Un tal Shakespeare ", el millor entreteniment per al cap de setmana al Teatre Micalet de València

Hui s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Un tal Shakespeare de Cascai Teatre, una obra de 'petit format', carregada de sorpreses i molt bon humor que gira al voltant de la pregunta "Si Shakespeare visqués encara, de què escriuria?". La resposta la trobem en el mateix espectacle on l'enginy i l'humor provoquen la rialla de l'espectador pel tractament dels tòpics  que tothom recorda del gran autor teatral anglès. 

Els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano, els únics que funcionen sense cap GPS dins de la companyia, saben bé la resposta i la transmeten en diverses ocasions a un públic que mai no queda indiferent davant del que passa a l'escenari. "Ficaria la mà al foc - ens diu Marcel Tomàs al dossier que trobareu enllaçat a la Fitxa tècnica- que seguiria parlant sense embuts de temes universals com la traïció, la venjança, la gelosia i, com no, de la mort i del suïcidi en particular". I sobre aquests elements es va construint l'espectacle: la visió dels reis, la dels malvats, la dels enamorats, la dels gelosos, la dels personatges secundaris, la dels arguments de les obres, la dels escenaris on passen els fets... que poblaren les obres de Shakespeare. I tot, fet des de la senzillesa i la modernitat a través del bolo d'una companyia que viatja a València per representar Un tal Shakespeare al Teatre Micalet i acaben perdent-se-li part dels integrants pel camí. Déu sap les peripècies que hauran de passar en eixe camí, la de fets inversemblants que els passaran als que han arribat a temps i han d'anar divertint el públic mentrestant els altres van  perduts pel món, però encara confien arribar en algun moment de la representació. 

 

Dit açò, el meu consell és que aneu al Teatre Micalet dissabte o diumenge per averiguar-ho i riure-vos amb aquest parell de còmics que connecten amb el públic des del minut u de manera directa i actual, al més pur estil Rubianes, i creen moments màgics: com el de la càmera que ens mostra en pantalla les batalles, les temors i els monstres d'alguns personatges shakespearians; o l'escena en què diferents emocions inunden l'ànima d'Otelo (El mercader de Venècia), per esmentar algun exemple.

NO us quedeu a casa, el teatre és cultura i és segur. Demà i diumenge, teniu una ocasió magnífica per riure amb aquesta parella d'actors còmics, que ens diverteixen amb gràcia i sentit de l'humor al temps que, amb les seues escenes i cançons, lloen la figura i l'obra d'un dels grans escriptors teatrals més reconeguts mundialment. Això sí, aneu protegits que són un tall d'embolicadors que us captiven i sedueixen i, després de la funció, no parareu de recordar-los.

 

FITXA TÈCNICA 

Un tal Shakespeare (dossier)

 

Creació i direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret 

Intèrprets: Marcel Tomàs i Toni Escribano 

Il·luminació: Gerard Canadell 

Composició musical: Carles Serras 

Fotografía i disseny gràfic: Marcel Asso 

Vestuari: Belmondo 

Escenografia: Dungi 

Veu en Off: Txe Arana 

Vídeo: Arian Botey 

Producció: Cascai Teatre

Fotografies dels actors extretes del web de Cascai Teatre