divendres, 21 d’abril de 2023

Largo y Társilo

 


Largo y Társilo s'inspira en un record familiar de l'autor, Gabriel Ochoa, i permet a l'espectador recuperar aspectes de la història de la família , i la dels valencians, acallada durant massa temps.
 
Ochoa indaga en la figura del president de la II República,  i analitza una part de la història recent. El net de Társilo només coneix retalls de la història del seu avi lligat al rellotge i l'anell que sa mare li dóna perquè tinguera un record d'ell. Però, realment coneix ben poc de l'anècdota que visquè durant els primers mesos de la Guerra Civil quan, per seguretat, el govern de la República i el seu president, Francisco Largo Caballero, es traslladen a València. 

L'actuació interessant dels dos actors permeten a l'espectador viatjar en la memòria des de l'actualitat fins a novembre de 1936; en concret, als tres dies en què Társilo Peris i la seua família hostatgen al qui era president de la II República en sa casa. La convivència de l'avi de l'autor amb el polític sindicalista ens anirà desvetllant detalls de la família valenciana i de l'actuació del Govern per generar un retrat amable del qui fora aleshores president del país, un home preocupat pel futur de la nació i pels esdeveniments de la guerra.

L'espai on s'ha representat l'obra ha servit d'excusa per  mostrar el monestir als espectadors i associar un espai físic tan potent i lligat a la memòria històrica dels valencians amb el relat familiar. Els escenaris per on passen els personatges (des de la casa dels Peris Caruana fins als locals de l'Ajuntament i dels ministeris) es representen en diferents dependències del monestir de Sant Miquel dels Reis i permeten viure les distintes escenes dins l'església dessacralitzada, els passadissos que donen al claustre o l'escala interior que dóna a l'horta d'Alboraia. 

L'argument gira al voltant de com es produí la coneixença de l'avi d'Ochoa amb qui fora el president de la II República i com, un jove servicial, conversa amb ell de tu a tu i n'extrau les idees fonamentals que es desprenen de les actuacions i decisions del Govern d'aleshores i, a través de les cartes del germà major de la família, detalls de l'actuació dels sublevats al llarg del primer període de la confrontació bèl·lica. 

De l'obra se n'extrau una reflexió: la idea del paral·lelisme existent entre el context i la realitat d'aquells mesos de 1936 i determinades situacions que s'observen en la societat actual i que pretenen que el retorn a temps més grisos ja superats en democràcia. 


Fitxa tècnica i artística


Direcció: Carlos Martín 
Actors: Mariano Anós (Largo Caballero) i Borja López Collado (Társilo Peris Caruana)
Veus en off: Paula Llorens, Nacho López Murria i Rosa María Villanueva
Text: Gabriel Ochoa amb la col·laboració d'Alfonso Plou 
Coproducció: La República del lápiz i Teatro del Temple
Ajudant de direcció i coordinació tècnica: Alfonso Plou 
Música: Laura Miñarro i Eva Gómez 
Escenografia: Oscar Sanmartín 
Il·luminació: Mingo Albir 
Vestuari: Ana Sanagustín 
Fotografia: Marcos Cebrián 
Vídeo: Víctor Izquierdo
Projecte de mediació: Teatro del Temple i Lartefacta
Disseny gràfic: Patricia Bolinches
Equip de producció: Pilar Mayor i Pilara Pinilla 
Tècnics en gira: Antonio Fernández Garza i Pablo Catalá 

Crítica a Madrid en pdf

dimarts, 4 d’abril de 2023

Gran treball i anàlisi etnològica: 'El malfet d'Inishmaan'.

Del 19 d'abril al 14 de maig torna al Teatre Micalet de València

El malalt d'Inishmaan





Us heu preguntat mai com es vivia a principis del segle XX? Les dificultats laborals, la lluita diària, la convivència, l'alimentació, l'enginy d'alguns, la maldat o la bonhomia d'altres, el sentit de l'humor, la parla? Heu pensat com encara ens pica la curiositat la possibilitat de veure en directe com es filma una pel·lícula ni que siga per veure de prop als famosos que la puguen fer? 

 La Companyia de Teatre Micalet, amb El malfet d'Inishmaan ens regala el privilegi de descobrir-ho i contemplar en directe el retrat d'alguns hòmens i dones de les Illes d'Aran (Irlanda). L'humor àcid que desprén el text de Martin McDonagh i la representació valenta dels personatges permet a l'espectador gaudir tant del teatre com ho pogueren fer, a principis dels anys trenta, els encuriosits habitants d'Inishmaan per la filmació de la pel·lícula Man of Aran (Robert J. Flaherty, 1934) prop de les seues cases.


 I tot això, escenificat i representat amb la garantia de la Companyia Teatre Micalet, sota l'encertada direcció de Joan Peris. A bon segur que no us decebrà el gran treball de conjunt de l'equip actoral i dels tècnics per contar, des del naturalisme, una història on els personatges mostren les seues entranyes i justifiquen la seua parla aspra. 

 Malgrat que es tracta d'una comèdia coral, no puc estar-me de nomenar el treball de Pilar Almeria i Pilar Matas que interpreten magistralment el paper de dues germanes, Kate i Eileen Osbourne, carregades de senzillesa i que, amb la seua actuació, ens transporten al cor de les seues emocions mostrant-nos els canvis emocionals que han de suportar des de la seua botiga per superar el dia a dia amb el patiment de veure feliç el nebot 'malfet' de qui es feren càrrec en morir els pares. 



 En la mateixa línia, Josep Manel Casany torna a meravellar-nos amb l'energia que traspua en escena i que traspassa al seu personatge, Johnnypateenmike. Es nota com gaudeix dalt l'escenari i reviu cada xafardeig, cada història que conta, així com la relació que manté en aquesta ocasió amb sa mare, una Isabel Requena (encarregada també del vestuari) que defensa el paper de Mammy O'Dougal, una vella borratxa (però ben lúcida davant del que l'envolta) dona que enyora el marit mort i és mereix un bon reconeixement. 

 Bruno Tamarit fa de Billy Claven, un jove malfet que viu amb les seues ties; és l’espill que reflecteix el millor i el pitjor de la comunitat on viu. Com diu el seu personatge: "és l'actor que representa millor el paper que un vertader malfet". Mantenir el seu personatge no és gens fàcil perquè requereix esforç físic i emocional, fins i tot quan juga a sentir-se per damunt de la resta, al mateix temps que aguanta l'embat de l'assetjament que pateix des que era menut.
 
 



 La resta del repartiment dóna vida a personatges interessants que completen el ventall d'una societat apartada del món i que aporten força dramàtica a la història: Héctor Fuster, Babbybobby Bannett, el mariner que ha perdut la dona; Dani Machancoses, Doctor McSharry, el metge entregat als seus pacients; Guille Zavala, Bartley, l'adolescent que rep tots els colps de la germana major, Helen McKormick, una xica dura, malparlada, enèrgica i divertida al mateix temps defensada per Laura Sanchis.

 Si no teniu ocasió de veure l'obra aquest cap de setmana, al febrer (entre el 3 i el 28 de febrer) tornaran de nou al Teatre Micalet de València. No us la perdeu! 




Fotos: Santiago Carreguí

Enllaç al programa de mà


Article publicat anteriorment el 19 de novembre de 2020

dijous, 2 de març de 2023

Cristina, un muntatge eixerit amb un plantejament interessant



Hui dijous s'ha estrenat al Teatre Micalet de València Cristina de la Companyia Fantàstica Meravellosa. En l'obra, tres dones joves, angoixades per la música, per qui es quedarà amb el ram de la núvia i els esdeveniments, de vegades esperpèntics, d'una celebració de casament, es plantegen el futur, la vellesa. 

Fins al diumenge, 5 de març, es presenten amb  un decorat senzill i un text atrevit on la música, els sons gravats i la il·luminació juguen un paper important per recrear el ball posterior al banquet de casament. Una actuació brillant d'Ivet Zamora, Tatiana Dunyó i Marina Alegre, una obra interessant que et remourà els budells a partir d'interrogants  com "què passarà quan no tinguem a ningú". 

Aquesta reflexió, que es barreja amb instants del present, trau a la llum les relacions de dependència amb la parella i la pròpia família i enllaça amb qüestions, tractades amb molta sensibilitat i des de l'estima a les àvies, sobre la salut mental de les persones grans (alzheimer, demència), la necessitat de comunicar-se (por a la soledat) o el temor a no aclarir-se bé amb la tecnologia (dependència); és a dir, la por a les lamentacions, a no saber com portar bé la vellesa. 

Temes que es posaran damunt la taula durant el banquet de casament de Cristina amb un punt de comèdia que ens fa distanciar-nos sovint de l'angoixa.


   


El pànic d'estar desaprofitant la festa (de la joventut?) ja es manifesta des del començament de l'obra en entrar a la sala a través de l'exercici físic i amb frases com: "Fa exactament 9 cançons que voldria estar ballant". "Fa exactament 9 cançons, 4 plats, dos tiramisús i tres copes de cava que l'espero". "Fa… 26 anys que no sé què vull". "Però jo soc una persona que balla". (Però no balla). "No, no és ara, és que no hi ets mai!" (Crida per telèfon). "No sé ni per què he vingut. A mi aquestes celebracions em posen molt nerviosa. I trista". (Somriu)."Tota l'estona, tota la vida és aquesta festa on vas arrossegant els peus". "I no m'heu explicat a qui es truca quan no hi sou"... es va creant un clímax que deixa al descobert com de fràgils som els humans respecte al futur que ens llaurem o ens espera.


FITXA TÈCNICA




SINOPSI

El banquet s'ha acabat i la nit avança. Tres dones, que no es coneixien abans,es troben al fons del saló de bodes. Inmòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que deuria ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seues pors. La por d’envellir soles, però també d’envellir amb algú. Que els vells que cuiden siguen els seus pares. 


Direcció: Marina Alegre, Tatiana Dunyó, Ivet Zamora i Júlia Valdivielso.
Interpretació i text: Marina Alegre, Tatiana Dunyó i Ivet Zamora
Espai Escènic i il·luminació: Xènia Cubí
Disseny de so: Andrea Bel
Assessoria de moviment: Blanca Tolsá
Producció: Pol Berch
Disseny gràfic i direcció d’art: Maria Roca i Mercè Ripoll
Agraïments: Victoria Szpunberg, Marc Chornet, Maria Estela, Georgina Viñolo, Nina Tuset, Arnau Guillén, Elisabet Mateu, Cristina
DURADA: 60 minuts


Informacions rellevants: El Temps de les Arts

dissabte, 28 de gener de 2023

"Ai, Carmela ", d'imprescindible visió!



Torna al Teatre Micalet 

des de l'1 al 26 de febrer




Amb èxit de públic, hui dimecres s'ha estrenat, al Teatre Micalet de València, l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela, dirigida molt encertadament per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Josep Manel Casany. 

Amb una aparent i senzilla escenografia (d'Eduardo Díaz) que ens recorda un teatre buit amb la boca habitual dels teatres modernistes d'alguns pobles valencians, el pati de butaques del teatre Micalet es transforma per donar pas a una brillant representació on el drama, la comèdia i l'esperit de la revista van de la mà. Contribueix a crear el clima que busca Joan Peris, el disseny d'il·luminació de Jordi Carcelen per permet la distinció entre l'oníric i el present.

L'obra forma part ja de l'ideari teatral de molts valencians que l'han pogut veure representada en teatre des del 1987 o en la versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura. La mateixa Companyia de Teatre Micalet ja la va estrenar amb èxit al setembre del 1997. Des d'aleshores han passat vint-i-quatre anys, però els personatges i la representació han guanyat en excel·lència gràcies a l'experiència, la complicitat i el saber fer de tres dels grans professionals que tenim a l'escena valenciana. Un  gran goig notar la direcció de Joan Peris i veure a l'escenari Pilar Almeria i Josep Manel Casany que broden els personatges.



Es tracta d'una obra construïda sobre metàfores i personatges poètics que traslladen a l'espectador les emocions, les reflexions i les anècdotes durant la tragèdia de la guerra civil. En línies generals, no s'abandona la gràcia que se suposa a dos còmics de revista, Paulino i Carmela. "Variedades a lo fino" simbolitza als humils perdedors de la guerra: l'idealista Paulino, sensat, temorenc a voltes, sempre enamorat i orgullós de l'atrevida, graciosa, solidària i valenta Carmela. Ell intenta posar seny, marcat pel temor i el desig de poder tornar a la zona republicana, llevant-li importància i frenant l'ímpetu de Carmela; ella, tot cor, deixa veure la seua profunda humanitat solidaritzant-se amb els condemnats presents a qui no vol infringir-los cap mal.

Aquesta parella d'artistes que actuaven en la frontera de la guerra, dins de territori republicà, són sorpresos per l'exèrcit vencedor i obligats a representar la seua funció davant de la tropa "nacional" i d'uns brigadistes republicans que havien de ser afusellats al dia següent. Aquest fet, que marca les seues vides, transporta l'espectador a un món fantàstic i a la reflexió sobre el que ens podem trobar després de la mort on el caos de la guerra també pot estar-hi present.

L'obra esdevé una reivindicació del culte a la llibertat i un recordatori imprescindible en aquests moments on encara és necessària la lluita per dignificar la memòria històrica.

_____________________

Al web del Teatre Micalet podeu trobar més informació, com les línies següents en què la companyia i, en especial, Joan Peris amb la direcció de l'espectacle destaca alguns aspectes de l'obra.

1. 'Ai, Carmela!' és un cant a la memòria, un exercici contra l'oblit, però també és un homenatge al teatre i als artistes de varietés que havien de recórrer els pobles per guanyar-se la vida. 

2. Per expandir aquest homenatge, Joan Peris ha remodelat la distribució del Teatre Micalet per recrear l'ambientació d'un teatre clàssic, incloent-hi una embocadura inspirada en la de l'històric Teatro Ruzafa, espai ja desaparegut, que va ser un punt de referència per als artistes de varietés.

3. L'obra, construïda amb la tècnica del flashback a partir dels records de Paulino, després de la mort de Carmela, reflexiona sobre un dels episodis de la nostra història, com va ser la Guerra Civil. Un espectacle en el qual es troben tots els ingredients per connectar amb l'espectador.

4.  El vestuari de 𝑨𝑰, 𝑪𝑨𝑹𝑴𝑬𝑳𝑨! va ser dissenyat l’any 1997 per Enric García. Ell és el responsable d’unes peces tan característiques.

València, 28 d'abril de 2021

dimecres, 21 de desembre de 2022

La màgia del teatre: la paraula. Nadal a casa els Cupiello

Enguany torna al Teatre Micalet de València l'obra Nadal a casa els Cupiello, una comèdia que us entretindrà i us farà començar les festes amb diversió i alegria; és per això que us deixe l'escrit publicat el 2017 amb motiu de la reestrena de l'obra. Enguany s'estaran des del dimecres 21 de desembre fins al diumenge 8 de gener de 2023. En el repartiment intervindran Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.


Publicat anteriorment el 14 de desembre de 2017

Podeu descarregar-vos el programa de mà.


_______________________________________

Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de Nadal a casa els Cupiello vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.

Com ja us deia en l'apunt anterior, es tracta d'una obra escrita el 1931 que va ser ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del 1929. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...



Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.

L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).

Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la Companyia de Teatre Micalet amb Nadal a casa els Cupiello al Teatre Micalet de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.

I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita, ni que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal del gaudi compartit i un gran somriure a la cara. 

No us la perdeu!

dimarts, 20 de desembre de 2022

Torna 'Nadal a casa els Cupiello'

 DEL 21 DE DESEMBRE DE 2022 
AL 8 DE GENER DE 2023

Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet


Per tancar i obrir l'any, la Companyia Teatre Micalet torna a divertir-nos, com des del 2017, amb "Nadal a casa Els Cupiello" al Teatre Micalet de València. Es tracta d'una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris i protagonitzada enguany per Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster,  Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.

Prengueu nota dels horaris: 
Dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores / Dissabtes i diumenges a les 19:00 hores / *Dia 24 desembre no hi ha funció / *Dia 25 de desembre la funció serà a les 20:00h / *Dimarts 27 de desembre funció a les 20:00h / *Dia 31 desembre ‘Especial nit de Cap d’Any’ a les 23:00h.


Publicat anteriorment el 4 de desembre de 2017



Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.

Natale in Casa Cupiello és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. 



Mentre Luca Cupiello, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona Concetta, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, Tommassino, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle Pasqualí, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, Ninuccia, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, Nicolino, un home gelós i avorrit; aquesta vegada Ninuccia està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio

Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. 

L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 8 de gener i, coneixent l'èxit en temporades anteriors i el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.

Amplieu informació.

dilluns, 19 de desembre de 2022

'Aforismats', l'entusiasme pels aforismes de Joan Fuster

Si heu passat per la Plaça de l'Ajuntament de València i, més en concret, per davant de l'edifici Rialto, haureu vist que, a la façana principal, llueix un provocador, divertit i canavalesc cartell amb la caricatura de Joan Fuster, rialler i irònic, lluint unes particulars ulleres per anunciar l'obra Aforismats




Si us atreviu a passar-ho bé, aneu a la Sala Rialto; contemplareu danses urbanes i escoltareu els textos, el dispositiu sonor i la música electrònica a càrrec del DJ Tusfer i cinc intèrprets extraordinaris. Irreverents, irònics, provocatius, encertats com Fuster? Comproveu-ho vosaltres.


*


L'obra estarà en cartell del 19 fins al 29 de desembre de 2022. Al teatre Rialto gaudireu de l'interessant treball col·lectiu de l'equip de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) que promociona textos, intèrprets i muntatges per arribar a tots els públics. En aquest cas, a bon segur que atraurà també el públic juvenil (de 12 a 99 anys) i li descobrirà detalls divertits i intel·ligents de l'intel·lectual valencià més reconegut per la seua poesia, els seus assajos i, especialment, pels seus aforismes punyents i certers que us faran rascar-vos la closca.


*

Fa goig veure ballar, dir i moure's per l'escenari amb energia al grup de 5 intèrprets (Álvaro D. Río "Tidra", Ángel Lara, Victoria Mínguez, Inka Romaní i Sílvia Sahuquillo) tan ben coordinats i auxiliats per DJ Tusfer, que posa música a la dansa i al text. Dóna gust veure gent jove amb codis i llenguatges actuals que transmet amb senzillesa i gràcia els textos de Fuster. 

No ens sorprén gens que la proposta de l'IVC siga trencadora i que, fins i tot, puga colpir d'entrada els espectadors menys joves. No ens sorprén que els alumnes de Secundària i Batxillerat puguen gaudir del muntatge i, divertint-se, aprenguen de nou o repassen -ara a través d'un codi teatral- allò que ja sabien: quatre notes biogràfiques sobre Joan Fuster, uns pocs aforismes i les preferències més quotidianes de l'autor suecà. 

Sigueu grans o joves, aprofiteu els pocs dies que s'hi representarà a la 7a. planta del Teatre Rialto l'espectacle Aforismats, us divertirà i sorprendrà el mestissatge del treball en conjunt. Les coses senzilles són les més complicades d'aconseguir i Aforismats ho encerta amb la seua efectista i, aparentment, senzilla proposta que sap a poc; un treball brillant que convida a llegir Fuster o a rellegir-lo i conéixer millor la seua obra; un treball que et despabila amb la paraula i els seus bons ritmes. 

__________________________


Consulta la proposta didàctica.

* Fotografies: IVC