La realitat de la ficció, el negatiu del positiu, la mirada puntual... Comentaris sobre actes culturals, exposicions, teatre, música...
divendres, 31 de desembre de 2021
dissabte, 4 de desembre de 2021
La Fornal, amb 'L'home de vol vertical', poua en el record de la història de les persones que persegueixen somnis
Amb un text del propi Joan Gomila i l'encertada direcció de Frederic Roda, L'home de vol vertical repassa la biografia de Pere Sastre, pagès de Llucmajor i hereu de Son Gall, un home entusiasmat per l'aviació i dissenyador del que ell va anomenar cometagiroavió.
Gomila, en moltes de les seues obres, segueix la línia de la història mallorquina centrada entre els finals del segle XIX i el començament del s. XX: mirar el passat per entendre el present, veure les constants que es repeteixen per lloar-les o evitar-les. Ara ho fa amb un nou personatge, un home amb una biografia molt interessant pel que suposà de lluita personal, malgrat la marginalitat amb què el mirava la gent que el veia com un boig quan ell perseguia una utopia.
L'obra se centra principalment en el monòleg de Gabriel Moragues, interpretat pel propi Gomila, un veí que admira al propi Pere Sastre. Gomila es creix amb els matissos de les múltiples veus, dotze, que interpreta al llarg del diàleg que manté amb l'espectador i amb el propi Sastre quan ja jau prostrat en un llit de l'hospici al final de la seua vida.
La interpretació brillant de Joan Gomila aconsegueix que allò que fa i explica Gabriel et captive des de bon començament. A poc a poc, va descabdellant la informació existent sobre Pere Sastre i els punts de vista i actituds dels diferents personatges que influïren en les decisions que hagué de prendre el fadrí de son Gall quan cercava la llibertat que el podria lliurar de la llosa que li suposava l'herència. La lluita per aconseguir les pròpies ambicions i per materialitzar el somni del seu invent va ser intensa, malgrat que els resultats li van ser adversos.
El text, que cal interpretar en clau del que aporta el passat al present, convida a la reflexió sobre el pes de l'herència familiar en una Mallorca rural que viu apegada a les tradicions i que, malgrat els progressos exteriors, no accepta massa segons quins canvis. El criteri del mestre no pesarà molt de temps sobre el futur d'un bon estudiant i inventor; tampoc la manca de suport familiar ni les ajudes institucionals ni econòmiques que li hagueren permès materialitzar el seu invent de forma més apropiada i, encara molt menys, la participació d'alguna autoritat militar ni ministerial que potser li va entrebancar més que ajudar davant dels tràmits fets.
De tant en tant notem lleugeres pinzellades en el text que convida a la crítica; és el cas, per exemple, de la doble moral de l'església: caritat a canvi d'heretat, que recau principalment en el paper de la mare superiora, un personatge que defensa amb encert una mesurada Xesca Forteza.
El paper de Pere Sastre, defensat per Joan Aguiló, requereix control i disciplina perquè ha d'ocupar l'escena recordant-nos el seu estat i el contrast amb què, de vegades, les paraules de Gabriel aporten a la seua història.
Les pauses generades per la projecció d'audiovisuals sobre la paret d'una habitació humil ajuden a contextualitzar alguns esdeveniments sobre la importància de l'aviació durant aquella època: referències històriques al començament de la primera guerra mundial, cites sobre l'aviador Lindbergh o sobre els germans Wright, coincidències amb els de la Cierva, pare i fill, o, fins i tot, a la poesia de Joan Salvat-Papasseit. Aquella degué ser una cursa per la competència de vèncer un problema físic que podria superar l'elevació vertical d'un aparell volador que resolguera al mateix temps l'aterratge en espais reduïts.
No us desvetlle més detalls de l'argument, la màgia del teatre us permetrà entrar en la història de Pere Sastre i la companyia La Fornal segur que ho aconsegueix si us deixeu seduir.
divendres, 3 de desembre de 2021
'Andanzas y entremeses de Juan Rana' al Principal, un divertiment assegurat, un homenatge als generes teatrals de l'Edat d'Or
Andanzas y entremeses de Juan Rana és una successió de divertides peces breus amb música en directe que ens permeten fer una reflexió sobre els límits de l'humor i un homenatge a les peces curtes que tant es representaven durant el Segle d'Or espanyol. Amb una molt bona direcció, un excel·lent treball actoral i un destacat disseny de vestuari, il·luminació, so i escenografia, l'obra no us decebrà si us agraden el teatre del Segle d'Or, els musicals o el bon humor.
La Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá no és la primera vegada que treballen junts. L'èxit d'ocasions anteriors ha contribuït a la realització d'aquesta interessant producció. En Andanzas y entremeses de Juan Rana destaca el format de peces curtes que es van entrellaçant al voltant del personatge a qui vol jutjar l'inquisidor i li donen unitat. És molt important la càrrega d'humor i l'ús de la música en directe a l'estil de les murgues o "xirigotas" de Carnaval que carreguen la lletra de crítica, en aquest cas, clarament en referència a l'actualitat social i política.
L'argument gira al voltant del judici que la Santa Inquisició celebra en secret per acusar el célebre comediant Cosme Pérez, popularment reconegut com a Juan Rana, un artista que fa riure el públic de diverses generacions i ciutats espanyoles amb el seu humor irreverent i punyent. En el judici, en contra d'ell s'empraran una selecció d'entremesos de grans autors del segle XVII que havia protagonitzat l'actor. L'acusen de blasfèmia, desacato, irreverència, provocació, esperit crític, heretgia… i, per tot això, la Santa Inquisició el condemna a la foguera.
Llig en el web de Ron Lalá que l'obra inclou els entremesos: Los dos Juan Ranas, El toreador i El triunfo de Juan Rana de Pedro Calderón de la Barca; Los galeotes de Jerónimo de Cáncer; El retrato vivo de Agustín Moreto; El infierno, anónimo. I fragments dels entremesos El doctor Juan Rana, El ventero, Los muertos vivos i Al cabo de los bailes mil de Luis Quiñones de Benavente; La noche de san Juan i La boda de Juan Rana de Jerónimo de Cáncer; Juan Rana poeta de Antonio de Solís; Los locos, anónimo, i Mojiganga de las visiones de la muerte, de Calderón de la Barca.
Els espectacles de Ron Lalá han recorregut una vintena de països de tres continents amb èxit de crítica i públic. Una mostra del seu èxit és el reconeixement en premis; entre ells, els Premis Max: Millor Musical del 2017 per Cervantina (coproduïda amb el CNTC) i Millor Empresa d'Arts Escèniques del 2013 per Siglo de Oro, siglo de ahora. La companyia ha demostrat en diverses ocasions el domini del seu ofici: saben unir la festa a les idees i emprar els diferents recursos que el teatre els proporciona per generar espectacles de qualitat i entretinguts. És per això que val la pena que aprofiteu els tres dies que representaran l'obra al Teatre Principal de València (entre el 3 i el 5 de desembre només).
Un nou encert de l'IVC amb la selecció que s'agraeix.
Fitxa tècnica
TEXTOS: Calderón de la Barca, Agustín Moreto i altres
VERSIÓ I DRAMATÚRGIA: Álvaro Tato
DIRECCIÓ: Yayo Cáceres
IDEA ORIGINAL I CREACIÓ COL·LECTIVA: Ron Lalá
COMPOSICIÓ I ARRANJAMENTS: Yayo Cáceres, Juan Cañas, Miguel Magdalena
DIRECCIÓ MUSICAL: Miguel Magdalena
IL·LUMINACIÓ: Miguel Á. Camacho
ESCENOGRAFIA: Carolina González Sanz
VESTUARI: Tatiana de Sarabia
DISSENY DE SO: Eduardo Gandulfo
CAP TÈCNIC: Eduardo Gandulfo
TÈCNIC DE LLUMS: Javier Bernat
MAQUINISTA: Elena Cañizares
FOTOGRAFIA I DISSENY: David Ruiz
PREMSA: María Díaz
COPRODUCCIÓ: Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá
dijous, 25 de novembre de 2021
'L'home de vol vertical' ens parla de canvis i del preu que ha hagut de pagar la societat mallorquina per ells
Al Teatre Micalet de València torna La Fornal, del 2 al 5 de desembre, amb un nou espectacle 'L'home de vol vertical' basada en la biografia d'en Pere Sastre i de la qual és autor Joan Gomila.
'L'home del vol vertical' és una història que va més enllà d'aquest esdeveniment, és una proposta que rasca el segle XX des del cor dels anys 20 i fins a finals de la Segona República, una època vertiginosa d'idees i progrés, marcada també per una carrera aeronàutica en la qual, de la mà de Pere de Son Gall, l'illa de Mallorca també va formar part.
Una peça que, lluny de buscar una creació anecdòtica i decimonònica, serveix a la Fornal d'Espectacles per parlar de Mallorca i dels temes que els han desdibuixat com a societat i atorgat el segell de terra conservadora que va passar de l'activitat primària al turisme, deixant-se pel camí, l'herència cultural, rebutjant la innovació tecnològica i abocant-se a les desigualtats socials.
Fitxa tècnica:
AUTOR: Joan Gomila INTÈRPRETS: Joan Gomila, Xesca Forteza i Joan Aguiló.
DIRECCIÓ ACTORAL: Frederic Roda
AJUDANTIA DIRECCIÓ: Francina G. Ars.
dissabte, 20 de novembre de 2021
La novel·la puja a l'escenari: 'Júlia' d' Isabel-Clara Simó
Júlia és una interessant proposta de la companyia de teatre La Dependent, que es mostra fidel a la història de la primera novel·la d'Isabel-Clara Simó. L'obra centra el seu argument en l'ascensió de classe social de Júlia, una de les obreres de la fàbrica tèxtil del senyor Romeu, en plena Revolució del Petroli a l'Alcoi del 1873. Isabel-Clara Simó fa un retrat del món industrial alcoià i de les condicions laborals de la classe obrera cru i verosímil que també es veu en l'obra de teatre. El pas d'obrera a senyora de la casa, per a Júlia, no serà fàcil, haurà de lluitar per no ser una possessió més del patró. Ser la dona de l'amo l'obligarà a sobreviure gràcies a la seua intel·ligència i tenacitat.
Amb una bona adaptació de la segona part de la novel·la i l'encertada direcció de l'espectacle per part de Gemma Miralles s'aconsegueix mantenir l'essència d'un text, basat en fets reals segons adverteix la pròpia novel·lista, que reviu un temps complicat de l'Alcoi industrial. A través de les diferents escenes representades se'ns mostren els canvis en la vida de Júlia, la protagonista que ha de lluitar molt perquè els fills i la sogra del marit li reconeguen el lloc que li correspon en la família.
Contribueix a crear l'ambient apropiat per a l'epectacle el disseny d'escenografia aparentment senzill d'Eduardo Moreno, qui reflecteix sobre la forja un detall del modernisme característic de la ciutat d'Alcoi. Júlia Cambra aporta senzillesa al moviment i coreografia que requereixen els canvis d'escena i els actes tumultuosos. També, a través del disseny de vestuari, Alícia Navajas potencia el contrast entre el món obrer i el senyorial. Un altre encert que reforça el context és la creació de la banda sonora de Carles Arnal a partir de cançons populars, revolucionàries o del repertori reivindicatiu d'Ovidi Montllor, elements que contribueixen a la contextualització d'un espectacle que el text narratiu situa en els segles XIX i XX. La il·luminació, de Víctor Anton, genera encara més eixe entorn apropiat perquè lluïsca la representació, amb detalls brillants que generen un seguit de canvis d'escena, com ara el de la imatge de les obreres als telers de la fàbrica o les siluetes, a contrallum sobre la croma, que ens recreen els viatges de la família o l'ambient de les festes a la casa familiar.
Entre uns i altres es va construint l'univers on es mouen uns personatges molt ben defensats per un elenc d'onze actors i actrius que permeten potenciar el treball de la protagonista i mostrar-nos una Júlia (molt solvent Glòria Román en les diferents arestes que ha de mostrar del personatge de Júlia) treballadora, segura, valenta, ambiciosa, polida i neta, honesta, sincera... que reconeix l'esforç de sa mare i les ganes de surar (genial Pepa Miralles) i recorda la mort de son pare -a mans de Pelleta- i les seues mans rasposes, producte de la faena; una dona de classe obrera que haurà de renunciar a moltes satisfaccions per guanyar-se el lloc que li pertoca com a esposa de l'amo i entre l'alta societat alcoiana. Amb la protagonista, destaquen també: en el paper de marit enamorat, un excel·lent Joan Manuel Gurillo; en el d'amiga, a la fàbrica o de criada a la casa, una entusiasta Marta Chiner; en el de Corts o de Ridaura, un encertat Joan Gadea; en el de l'àvia i sogra Dolors, una resolta Pilar Martínez.
L'obra està en cartell al Teatre Principal de València des del divendres 19 fins al diumenge 28 de novembre. Si gaudíreu amb la lectura de la novel·la, ara teniu una extraordinària ocasió per rememorar el text i passar-ho bé. Els qui no heu llegit la novel·la encara també gaudireu de l'espectacle; segur que us contagia eixa necessitat de saber alguna cosa més sobre els orígens de les revoltes a Alcoi i sobre els antecedents de la família Romeu.
L'Enhorabona, La Dependent.
'Julia: apagar el foc amb petroli' de Manuel Pérez i Muñoz, article publicat a la revista Lletraferit #27
divendres, 29 d’octubre de 2021
Estrena de 'Les tres germanes' al Teatre Micalet, un veritable goig
Ahir dijous, 28 d'octubre, la Companyia de Teatre Micalet (CTM) estrenà 'Les tres germanes' d'Anton Txèkhov, una proposta que, sota l'encertada direcció de Joan Peris "reflexiona al voltant de la condició humana, dels seus somnis i del sentit de viure i transcendir". Com ja passà amb El jardí dels cirerers, Les tres germanes esdevé una al·legoria de la vida on està ben present el discurs sobre la confiança en un millor futur per a la Humanitat.
L'adaptació del text al valencià feta per Juli Disla li dona un cert aspecte de contemporaneïtat que acosta l'obra de Txèkhov a l'espectador. I, a més, com podeu veure al programa de mà, la representa un repartiment de luxe format per Pilar Almeria, Laura Romero, Pepa Juan, Bruno Tamarit, Laura Sanchis, Toni Agustí, Héctor Fuster, Enric Juezas, Miguel Seguí, Guille Zavala i Isabel Requena.
Les tres germanes ens parla de temes com l'esperança, l'amor, l'odi, l'avorriment o el desig d'aconseguir la felicitat. El text conta la història d'Olga, Maixa i Irina, tres germanes amb moltes ganes de viure però atrapades en una ciutat russa de províncies on l'únic estímul és la vida social que es pot fer gràcies a la presència d'una guarnició de brigada d'artilleria. El somni de les tres és poder tornar a Moscou, lloc on van nàixer i on va residir un temps la família Pròzorov. Però què passarà si el temps passa i el viatge no es possible? S'esvairan les il·lusions? Acabaran conformant-se amb el que tenen? Lluitaran per fer realitat els somnis?
En entrar al teatre, ja l'escenografia ens trasllada a la gran casa d'una família de classe social alta on les primeres accions ens situen en un ambient burgés, el de la celebració d'un sant. En aquell saló, el públic contemplarà el pas del temps, la celebració de l'amor i de la vida amb les alegries, els plors i les inquietuds dels quatre germans. La comparació de la festa inicial amb les d'anys anteriors ja ens dona a entendre que l'esplendor de les grans celebracions havia passat un poc. El recuperaran?
Tot el repartiment reïx en algun moment en l'obra de manera especial. Però vull destacar la naturalitat i l'energia que desprenen dalt l'escenari alguns personatges en plasmar emocions contrariades i canvis de registre que han de transmetre en breus instants perquè l'espectador se'n faça una idea de la vida decadent que imperava en el món rural entre les classes privilegiades i de desig de retornar a un idealitzat Moscou. I és, moltes vegades, el gest més que la paraula i la contenció més que la força, la que ens fa creure en uns personatges atrapats en un temps de canvis i de crisi.
L'obra estarà en cartell fins al diumenge 28 de novembre, per tant teniu la possibilitat de programar-vos amb temps l'assistència al Teatre Micalet i gaudir d'aquest clàssic del teatre rus, una obra de gran format i amb una factura excel·lent i una interpretació impecable.
dimarts, 26 d’octubre de 2021
Un muntatge interessant: 'Fes-me un lloc' sobre les inquietuds i preocupacions dels joves de la generació Z
“Tant si vostè ho permet o com si no
aquest és el meu lloc,
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus”
Del poema 'Amb la dignitat amarga dels pobres', de V. A. Estellés
Del poema 'Amb la dignitat amarga dels pobres', de V. A. Estellés
Estem davant un espectacle coral en el qual intervenen deu joves intèrprets que formen part de la generació Z. Marina Alegre, Anaïs Doménech, Júlia Fortaña, Carme Giner, Paula López Collado, Tamara Martínez, Anna Nácher, Ana Olcina, Miguel Torrecilla i Tomàs Verdú són les actrius i actors que han defensat de forma valenta els personatges que formen part d'un grup idealista que s’uneix en la defensa d'un projecte que té com a objectiu recuperar la terra, evitar el despoblament d'una zona de l'interior i donar alternatives a la fugida de talents. La tasca no els resultarà fàcil perquè les dificultats de finançament i les tensions entre algunes persones encetaran un camí ple de pedres per poder demostrar que allò perquè lluiten val la pena. Aquest cant a la vida i a la possibilitat de la utopia té un transfons estellesià que es manifesta en directe a través d'algun dels seus poemes inclosos al text, molt ben construït i dirigit per Isabel Martí.
Foto: IVC
Tot i que per a alguns protagonistes ha estat la seua primera participació en un espectacle professional, el valor i la professionalitat han estat la tònica de les seues actuacions. El muntatge de l'IVC i d'Isabel Martí, ens planteja diversos temes que giren al voltant d'un de sol: com sobreviure amb honestedat, conservant l'amistat al temps que s'aborden dificultats de la nostra societat com la moralitat, l'habitatge, el treball i els salaris, la qualitat de vida, el despoblament i l'abandó de la terra de forma sostenible...
Cal destacar també el treball dels tècnics, com ara el d'Abel Martí per les coreografies i el moviment escènic i l'escenografia dissenyada per Aaron Jara Calabuig, amb referències a d'altres espectacles d'èxit com Cadiram de la Dependent i la Cassola o SIT de la Companyia Teatral el Tricicle. La modernitat del disseny d'Assad Kassab i la sonoritat individual i coral de les cançons de Carme Giner i Rafel Arnal són un altre element a destacar.
Foto: IVC
Un muntatge que caldria recuperar en la propera temporada.
El Club de Debats en Arts Escèniques, dins del programa Habitem el Rialto.
En el format matinal, l'IVC inclou la possibilitat d'assistir a un debat (posterior la representació de l'obra) que permet al públic (fonamentalment estudiants d'institut o d'universitat) aprofundir en la comprensió de l'espectacle. Cal dir que, dimecres passat, hi assistí l'alumnat de l'institut del Carme i que un grup dels seus alumnes havia preparat aquest debat amb Isabel Martí i les 8 actrius i els 2 actors de l'espectacle. He de felicitar el professorat, l'alumnat del Centre i l'organització de l'IVC de la GV perquè amb les preguntes del públic i les respostes dels equips artístics de les produccions es van arribar al fons d'alguns detalls de l'obra interessants. Enhorabona!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)