dimecres, 21 de desembre de 2022

La màgia del teatre: la paraula. Nadal a casa els Cupiello

Enguany torna al Teatre Micalet de València l'obra Nadal a casa els Cupiello, una comèdia que us entretindrà i us farà començar les festes amb diversió i alegria; és per això que us deixe l'escrit publicat el 2017 amb motiu de la reestrena de l'obra. Enguany s'estaran des del dimecres 21 de desembre fins al diumenge 8 de gener de 2023. En el repartiment intervindran Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.


Publicat anteriorment el 14 de desembre de 2017

Podeu descarregar-vos el programa de mà.


_______________________________________

Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de Nadal a casa els Cupiello vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.

Com ja us deia en l'apunt anterior, es tracta d'una obra escrita el 1931 que va ser ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del 1929. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...



Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.

L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).

Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la Companyia de Teatre Micalet amb Nadal a casa els Cupiello al Teatre Micalet de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.

I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita, ni que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal del gaudi compartit i un gran somriure a la cara. 

No us la perdeu!

dimarts, 20 de desembre de 2022

Torna 'Nadal a casa els Cupiello'

 DEL 21 DE DESEMBRE DE 2022 
AL 8 DE GENER DE 2023

Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet


Per tancar i obrir l'any, la Companyia Teatre Micalet torna a divertir-nos, com des del 2017, amb "Nadal a casa Els Cupiello" al Teatre Micalet de València. Es tracta d'una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris i protagonitzada enguany per Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster,  Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.

Prengueu nota dels horaris: 
Dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores / Dissabtes i diumenges a les 19:00 hores / *Dia 24 desembre no hi ha funció / *Dia 25 de desembre la funció serà a les 20:00h / *Dimarts 27 de desembre funció a les 20:00h / *Dia 31 desembre ‘Especial nit de Cap d’Any’ a les 23:00h.


Publicat anteriorment el 4 de desembre de 2017



Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.

Natale in Casa Cupiello és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. 



Mentre Luca Cupiello, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona Concetta, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, Tommassino, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle Pasqualí, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, Ninuccia, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, Nicolino, un home gelós i avorrit; aquesta vegada Ninuccia està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio

Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. 

L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 8 de gener i, coneixent l'èxit en temporades anteriors i el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.

Amplieu informació.

dilluns, 19 de desembre de 2022

'Aforismats', l'entusiasme pels aforismes de Joan Fuster

Si heu passat per la Plaça de l'Ajuntament de València i, més en concret, per davant de l'edifici Rialto, haureu vist que, a la façana principal, llueix un provocador, divertit i canavalesc cartell amb la caricatura de Joan Fuster, rialler i irònic, lluint unes particulars ulleres per anunciar l'obra Aforismats




Si us atreviu a passar-ho bé, aneu a la Sala Rialto; contemplareu danses urbanes i escoltareu els textos, el dispositiu sonor i la música electrònica a càrrec del DJ Tusfer i cinc intèrprets extraordinaris. Irreverents, irònics, provocatius, encertats com Fuster? Comproveu-ho vosaltres.


*


L'obra estarà en cartell del 19 fins al 29 de desembre de 2022. Al teatre Rialto gaudireu de l'interessant treball col·lectiu de l'equip de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) que promociona textos, intèrprets i muntatges per arribar a tots els públics. En aquest cas, a bon segur que atraurà també el públic juvenil (de 12 a 99 anys) i li descobrirà detalls divertits i intel·ligents de l'intel·lectual valencià més reconegut per la seua poesia, els seus assajos i, especialment, pels seus aforismes punyents i certers que us faran rascar-vos la closca.


*

Fa goig veure ballar, dir i moure's per l'escenari amb energia al grup de 5 intèrprets (Álvaro D. Río "Tidra", Ángel Lara, Victoria Mínguez, Inka Romaní i Sílvia Sahuquillo) tan ben coordinats i auxiliats per DJ Tusfer, que posa música a la dansa i al text. Dóna gust veure gent jove amb codis i llenguatges actuals que transmet amb senzillesa i gràcia els textos de Fuster. 

No ens sorprén gens que la proposta de l'IVC siga trencadora i que, fins i tot, puga colpir d'entrada els espectadors menys joves. No ens sorprén que els alumnes de Secundària i Batxillerat puguen gaudir del muntatge i, divertint-se, aprenguen de nou o repassen -ara a través d'un codi teatral- allò que ja sabien: quatre notes biogràfiques sobre Joan Fuster, uns pocs aforismes i les preferències més quotidianes de l'autor suecà. 

Sigueu grans o joves, aprofiteu els pocs dies que s'hi representarà a la 7a. planta del Teatre Rialto l'espectacle Aforismats, us divertirà i sorprendrà el mestissatge del treball en conjunt. Les coses senzilles són les més complicades d'aconseguir i Aforismats ho encerta amb la seua efectista i, aparentment, senzilla proposta que sap a poc; un treball brillant que convida a llegir Fuster o a rellegir-lo i conéixer millor la seua obra; un treball que et despabila amb la paraula i els seus bons ritmes. 

__________________________


Consulta la proposta didàctica.

* Fotografies: IVC

divendres, 16 de desembre de 2022

Sensacional 'Big Drums': pura energia, ritme, força, sensibilitat i bon humor!

Big Drums, de Camut Band, es presenta al Teatre Micalet  de València el proper cap de setmana. 



Amb una molt bona il·luminació per crear art sobre el clar obscur que genera el negre del fons i del propi vestuari (escena de l'arena en blaus o el roig per als ritmes africans) i un so extraordinari, comença l'espectacle a to de xiulet i creix en comunicació, sensibilitat, energia i força, tant pel que fa als intèrprets de dansa com als que els acompanyen amb la música. La coordinació del grup, la compenetració en la realització simètrica del ball, l'harmonia i complicitat entre els músics i els ballarins i la ballarina fan d'aquest espectacle un goig que genera pura adrenalina quan notes que els peus et comencen a ballar assegut a la cadira. Sort que, en algun moment, et conviden a participar amb les mans o la veu en el propi espectacle i se te'n va eixa necessitat de compartir els ritmes de percussió tan potents que generen. 

 
Aquest ritme , aparentment tan tranquil, va in crescendo al llarg de l'espectacle fins atrapar-te els sentits!



Crec que val la pena mirar algun vídeo de fragments de l'espectacle perquè és un bon convit per a passar-ho bé. Però no ho haureu de pensar massa, només tindreu ocasió de gaudir de l'espectacle, basat en el ball, el ritme i la veu, dissabte 17 i diumenge 18 de desembre. 

Jo no m'ho pensaria, Camut Band són bon ritme, percussió africana, tap dance, veu i ball sobre sorra, bon humor. Els intèrprets juguen amb els seus papers, intercanvien habilitats i ritmes per a aconseguir un espectacle sorprenent i ple d’energia.


 


Si hi aneu, com us he dit abans, segur que us entraran ganes de moure els peus i seguir els ritmes amb les mans. Accepteu les propostes que us faran per participar en l'espectacle i en gaudireu doblement; Camut Band ha rodat Big Drums amb el reconeixement de tots els públics d'arreu del món on s'ha presentat i és perquè connecten amb tot tipus de públic que s'estime la música i el ball.

NO US EL PERDEU aquest espectacle per a tots els públics!


FITXA TÈCNICA

Producció: Kiting Kita S.L. 
Creació i direcció: Camut Band 
Intèrprets: Lluís Méndez, Toni Español, Estefanía Porqueras, Guillem Alonso, Sharon Lavi, Néstor Busquets 
Música i coreografia: Lluís Méndez, Toni Español, Guillem Alonso, Jordi Satorra 
Instruments: Tap Agut, Tap Mig, Tap Greu, Djembe, Thioungs, Udú Calaix, Bongos, Muxutxs, veu, Sorra 
Vestuari: Uli Maciel
Tècnic so: Pau Bosch 
Tècnic llums: Evarist Valera
Durada: 1 hora aproximadament.

diumenge, 27 de novembre de 2022

CONTRAllums, contes de Víctor Català

Com és important recuperar la màgia dels contes en la veu d'altres persones que posen la intenció i l'emoció en cada paraula i et fan gaudir de les històries del passat, sentir-te com quan eres una persona menuda que, embadalida, escoltaves relats de la boca d'algun familiar i et quedaves en ganes de més. Això em passà ahir al Teatre Micalet on vaig fruir d'escoltar la literatura i les narracions d'una dona que les signava sota el pseudònim de Víctor Català. 

 *



La dicció i el calor de les veus de Tània Banús i d'Anna Güell, una contrapunt de l'altra, et feien sentir la lectura i seguir la pròpia narració des del començament, malgrat certa dificultat que es podria observar per la riquesa lèxica d'un món rural i muntanyenc quasi desaparegut (i allunyat de l'Horta valenciana) que inunda algunes parts dels textos originals de la Caterina Albert i Paradís. Una sensació que et desapareix en breu quan la màgia del teatre, el treball de les dues actrius, et fan entendre cada personatge i cada gest de les tres històries amb la simplicitat d'uns cossos que prenen forma a través de la paraula. 



Contrallums és un espectacle creat a partir de les narracions breus** de na Caterina Albert "La pua de rampí", "Carnestoltes" i "Dionissos", dels prefacis dels seus llibres i d’algun poema seu. Ahir, 1 de desembre, es va estrenar l'obra al Teatre Micalet de València i estarà en cartell només fins al proper diumenge, 4 de desembre.


Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una escriptora catalana que, entre d'altres obres, va escriure Solitud, una de les novel·les més característiques del modernisme. És per això que Q-Ars Teatre, al cartell de la seua obra, ho especifica amb l'article LA: Contes de LA Víctor Català. 


Sobre el seu treball i l'obra de Caterina AlbertQ-ars ha dit: "Ens hem centrat bàsicament en els seus contes i n'hem fet una tria que s'ajustés als temes que ens interessaven: Parlem de la part fosca dels éssers humans, de la violència, dels febles que la reben i de qui, com i perquè s'exerceix. Conèixer, rellegir i redescobrir els contes i l'obra completa de la Víctor Català ens empeny en la seva lluita per posar en peu textos literaris de qualitat, escrits per dones i en llengua catalana, a fer-ne un espectacle elaborat amb profunditat i perspectiva que ens permet, encara avui, enfrontar-nos a fets d'una actualitat que posa els pèls de punta".


*


Teniu una ocasió extraordinària d'acostar-vos als textos de la Caterina Albert per gaudir d'un llenguatge ric en les descripcions i en la construcció psicològica dels personatges; una narració molt cuidada que, teatralment, en alguns moments, ens acosta a l'actualitat els fets narrats també a través de la música i dels sons que embolcallen la veu de les actrius que, com ja he dit al començament, et fan sentir tan bé com quan de menuts escoltaven els contes de boca d'algun familiar al caliu de la llar. Cada conte permet entrar a través d'un canal del temps on la riquesa lèxica et fa l'efecte de ser una complicació que les dues actrius resolen magníficament en carregar d'intencions i gestos subtils eixes paraules i fer-nos comprensibles uns textos literaris de finals del segle XIX i començaments del s. XX. 


Amb un escenari basat en la caixa negra, dos seients, dos faristols, una tauleta, una jaqueta roja (com la de la Caputxeta del conte), dos textos per llegir i quatre llibres que inclouen l'obra de la Víctor Català, les dues actrius ens captiven amb la seua lectura que rep només una il·luminació senzilla i una banda sonora que permet generar certs paral·lelismes entre el paisatge feréstec que descriu la Caterina Albert i el trànsit que colapsa les ciutats.

FITXA TÈCNICA 

Autoria: Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) 
Dramatúrgia: Associació Q-ars Teatre 
Direcció conjunta: Anna Güell i Daniela Feixas 
Actrius: Tània Banús, Tilda Espluga i Anna Güell 
Assistent a la direcció: Marta Amat 
Assessorament lingüístic: Roser Güell 
Espai escènic i Vestuari: Associació Q-ars teatre 
Espai sonor: Bárbara Granados 
Realització Vídeo: Albert Miret 
Il·luminació: Xavi Valls 
Cap Tècnic: Xavi Valls

___________________________________________________

Més informació a la revista Mirall
 

* Fotografies d'Anna Gascon 

** Si teniu interés en la seua obra, el Club Editor ha publicat en tres volums Tots els contes i Edicions Vitel·la el Llibre blanc. Poesies.

dimecres, 23 de novembre de 2022

Cent de Fuster, una gala excel·lent!

 Cent de Fuster és l'homenatge que ahir, dimecres 23 de novembre, se li reté a Joan Fuster al teatre Principal de València. El motiu, la commemoració del centenari del seu naixement durant la celebració de l'Any Joan Fuster. El contingut, entrevistes de persones que conegueren Joan Fuster, la interpretació de versions musicades de textos de Fuster (aforismes, poemes, declaracions...) i la teatralització d'una breu biografia de l'autor de Sueca.



 La direcció escènica i el guió de l’homenatge van ser d'Emili Chaqués, qui ha mesurat molt bé temps i emocions per oferir un espectacle equilibrat i sentit. Se li suma l'excel·lent direcció musical de Borja Penalba que ha mantingut l'equilibri en la tria i qualitat de les veus i de nou extraordinaris músics de diferents generacions. La direcció audiovisual de Rafa Piqueras inclou el grafisme, la cançó de Lluís Llach i les entrevistes que, a través d'anècdotes personals, perfilen la biografia d'un generós Joan Fuster. 


 L'espectacle començà amb una fabulosa obertura a càrrec de Sandra Monfort Oliver a la qual seguiren l'actuació reeixida d'Andreu Valor, l'aparició excepcional i emotiva de Toti Soler, acompanyat de les actrius Victòria Salvador i Núria Herrero, i la de l'extraordinària Maria del Mar Bonet, sovint acompanyats per un poderós Borja Penalba a la veu i la guitarra. 



El paper de Joan Fuster corre a càrrec de l’actor Alfred Picó, qui s'ha convertit enguany en la imatge viva de Fuster als escenaris; en aquesta ocasió està acompanyat pels magnífics actriu i actor (també cantants) Noèlia Pérez i Josep Zapater en el paper de presentadors i ànimes dels records aforístics i biogràfics fusterians.




En resum, un espectacle que, supose, podrem contemplar a la televisió valenciana per tornar-lo a gaudir.

dilluns, 7 de novembre de 2022

CORDÈLIA, una proposta interessant

 


Cordèlia és una proposta, un muntatge molt interessant, on es repassen les limitacions i entrebancs que s'esdevenen en el món de la producció teatral, la programació dels teatres públics, el paper rellevant i entrebancador dels tripijocs dels polítics, les dificultats de la creació literària i els problemes de gestionar bé el límit entre les relacions laborals, les personals i les sentimentals. 

L'espectacle s'ha representat, entre el 4 i el 6 de novembre, al Teatre de Patraix de València, on potser ha mancat una difusió més rellevant perquè una obra tan interessant arribara a més públic.




L'escenografia, aparentment senzilla, ens mostra el despatx d'un gestor teatral on, a través dels cartells exposats en una de les parets es fa un homenatge al teatre d'autor (William Shakespeare, Carlo Goldoni, August Strindberg, Harold Pinter, Bertold Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Josep Maria de Sagarra, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal i Alcover, Pere Capellà, Alexandre Ballester...) i un repàs a representacions significatives en la història teatral d'una ciutat mallorquina que podria ser Manacor pel cartell de El regne enmig del mar del grup Capcigranys que ocupa la part inferior dreta (Joan Gomila, autor i actor de Cordèlia i gestor de La Fornal, formà part d'aquest grup en els seus inicis).



La hipocresia de la societat, les pors al que diran, la temor que retornen els fantasmes que turmentaren la vida dels protagonistes en el passat, la memòria interessada i adormida... estan presents a través de les accions i diàlegs: referències a l'homosexualitat i a l'abús de poder... L'autor/actor de Cor dè lia es veié obligat a migrar després d'una projecció de porno homosexual en què hi havia presents algunes persones que, en el moment i vint-i-cinc anys més tard, ocupaven càrrecs i podien seguir bloquejant aquell projecte teatral; l'ascens de l'ultra dreta al govern local podria comportar canvis significatius i conseqüències en el món de la cultura, fins i tot, l'acomiadament del gestor principal dels teatres; l'estima manifestada per l'actriu uns anys abans, quan encara era menor, no justifica de cap manera els abusos comesos aprofitant-se del poder seductor del càrrec de director. És per tot això que projectes interessants com el de Cordèlia o el que, anteriorment, havia presentat l'actriu sobre els abusos pengen sempre del fil de temor o de venjança.



L'obra es també un extraordinari tribut a Shakespeare i un homenatge al teatre que comparteix modernitat i tradició a través de la interrelació textual entre el teatre de Shakespeare i el de Gomila, qui estableix una ficció que parteix del final de l'obra de El rei Lear i que centra la seua atenció en el personatge de Cordèlia (Cor de Lia), la filla del rei que esdevindrà un dia reina davant la ingratitud dels germans amb el pare, una relació paterno-filial epistolar plantejada en termes de distància i de retrobament/perdó entre un pare i una filla (una actriu que necessita el treball i l'autor que li regala el personatge). 




Tres actors dalt l'escenari van desfent els nucs que té la madeixa i descobrint-nos les tensions del cor de cada personatge al mes pur estil del dramaturg americà David Mamet. Tres personatges que retornen als orígens després del relatiu fracàs laboral de la seua aventura i de la seua vida. Tres forces oposades (la del gestor/buròcrata que ha deixat enrere els seus somnis, molt més freda i distant, i la dels creadors/artistes que s'impliquen en la finalització del text i en la construcció dels personatges) que deixen el cor en la interpretació per atrapar l'espectador, especialment quan Joan Gomila i Núria Fiol s'aproximen al públic durant els assajos de l'obra que es va gestant a poc a poc.

En Cordèlia trobareu sensibilitat, estima pel teatre i saber fer. L'obra es representarà el proper cap de setmana a Granollers. Els desitgem molts èxits en el que queda de gira fora de Mallorca!

I, si voleu més informació, després de veure l'obra, podeu descarregar-vos el fitxer amb un dossier sobre l'obra on hi podreu llegir els interessants comentaris de Carles Cabrera al Temps de les Arts i Caterina Veny a IB3 Cultura.