dimecres, 22 de juny de 2022

Cruïlles, dramatització teatral amb molt de seny i sensibilitat




 Programa de mà

Cruïlles és la lectura dramatitzada que s'ha presentat hui al Saló d'Actes de l'Octubre CCC. Es tracta d'una obra col·lectiva, nascuda a partir del taller de teatre Amorescena4.0 de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València. La seua alma mater, l'antiga professora del centre Anna Gascon, és capaç de traure l'essència de la paraula d'unes adolescents que, en escena, són veritat i deixen que les seues preocupacions siguen el reflex de les que tenen altres companys i companyes, amb qui han parlat per completar el text i adquirir recursos per a defensar-lo millor. 

Les lectores, alumnes d'ESO, són actrius molt joves que tenen molt de nervi i molta veritat en les veus i en la presència. Elles s'atreveixen a plantejar amb claredat quin futur els interessa, per això no temen a la paraula i busquen diàleg i solucions, orientació i consell, llibertat i comprensió. 

 Com en un “creuer de camins” la solució a les seues preocupacions no és única ni immediata. Abans, cada personatge s'ha d'enfrontar a una certa catarsi, a la decisió de quin camí vol seguir o quina senda li pot ser més planera, o quina ruta podrà ser la que la porte al millor destí. I aquest fet, veure's davant del dubte, de la inexperiència i de les dificultats, comporta una certa angoixa... Però ser valentes i prendre una decisió, o demanar un consell, o dialogar per entendre el que li produeix la inseguretat, ja és encetar tot un camí d'èxit vital. 

Moltes felicitats a les quinze persones que han passat pel taller i, en especial, a les deu que defensaren en escena el seu text (les teniu esmentades al programa de mà). 

Enhorabona pel treball i per la representació als qui, en companyia d'Anna Gascon, també han orientat aquest taller i han ajudat a que el text i el grup siga coherent amb el muntatge: Andreu Romero i Carles Monclús. 

La mateixa Anna, en la presentació, destacà el treball de Jesús Muñoz (Pont Flotant) que col·laborà en la dramatització dels textos escrits per les alumnes i en la forma de defensar-lo en escena. 

No és gens fàcil aquesta tasca dels tallers escolars i que el resultat siga tan reeixit.

Esperarem el seu proper treball.

_____________________________

Mentrestant, no deixeu de veure el muntatge Dones basat en la novel·la de Gemma Pasqual Viure perillosament i representat pel Teatre Lliure de Benimaclet sota la direcció d'Anna Gascon. Teniu una ocasió el proper dia 29 de juny a Artea Espai Teatre. Les entrades les podeu aconseguir a... https://pasenyvean.com/events/dones-en-artea-espai




I més informació al Facebook del grup
https://www.facebook.com/groups/476273865747697/user/100043958236855/




dimecres, 8 de juny de 2022

'Vesània', una metàfora distòpica sobre la societat capitalista




Segueix el Cicle de Companyies Valencianes programat per l'IVC al Teatre Rialto de València amb un espectacle de Contrahecho Produccions. 

Fotos del dossier de la Companyia

El teatre sempre té un component d'entreteniment, que es presenta sota formes ben variades. De vegades prima l'element comèdia, que convida a riure i mou l'ànima del públic des d'unes sensibilitats concretes; altres és el drama el qui domina en el text i, com a espectadors, ens posa davant situacions complicades, més a menys límits. Però, a més a més, el teatre, generalment, té un component de reflexió que convida als homes i dones a plantejar-se temes que preocupen la societat o dels que convé encetar algun debat. 

Aquest és el cas de Vesànial'estrena de hui, que s'esdevé en un espai de distopia  emparada sota el mantell de la bogeria, uns hòmens i dones que, en ocasions, poden ser tan lúcids com  la més sabuda de les persones, però que en altres ocasions, mostren l'ànima i les seues debilitats amb molta facilitat i, per això, es tornen més fràgils. Ací és on rau un dels elements cabdals de Vesània, una obra interessant on els actors passen per estats molt mediatitzats per l'estigma que els hi ha portats. Aquesta mena de manicomi on s'ha reclòs als quatre personatges ens descobreix l'ànima de quatre joguets trencats, dels molts que hi hagué temps enrere, en el tauler d'una societat capitalista que els classificà d'inadaptats.



Sota aquest rol tan complicat de les malalties mentals, els personatges analitzaran la situació de la civilització de la qual ja no en formen part i de la societat on ja no poden retornar. De boca dels personatges escoltarem crítiques que configuren les causes de la malaltia d'una societat consumista que devora la terra, les aigües i a les persones que en formaven part.

Gran treball actoral, en què els papers estan molts equilibrats com en una peça coral. 

L'obra estarà en cartell fins al diumenge 12 de juny de 2022. Si podeu, aconseguiu les entrades centrades o de la part dreta, tindreu millor perspectiva que en els extrems de la part esquerra.


Fitxa tècnica




Text: Marcos Luis Hernando 
Direcció: Eva Zapico 
Intèrprets: Rosanna Espinós, Alberto Baño, Pilu Fontán, Vicent Pastor
Espai escènic: Luis Crespo 
Vestuari i ajudantia de producció: María Poquet 
Il·luminació: Mingo Albir 
Espai sonor: Víctor Lucas 
Imatge i disseny gràfic: Assad Kassab 
Traducció i assessorament lingüístic: Neus Alborch 
Fotografia: Vicente A. Jiménez 
Vídeo: Bolet Produccions 
Oficina: Rocío Ladrón de Guevara 
Premsa i xarxes socials: Abasedebé 
Tècnics en gira: Rubén Aranda, Sergio González, Grupo Luna 
Producció: Contrahecho Producciones

Comentaris sobre l'obra: Los locos siempre dicen la verdad


dimecres, 18 de maig de 2022

Teatre musical: 'Qué sabe nadie o les cançons de Penelope'

Al Teatre Micalet, hui, Lara Salvador Peydro, molt ben acompanyada al vibràfon per son pare, Jesús Salvador Chapi, ens ha oferit Qué sabe nadie o les cançons de Penelope, un espectacle de teatre musical intimista que estarà en cartell fins al diumenge 29 de maig i que ve reconegut per multitud de premis i el nomenament als MAX d'enguany com a autora revelació. 

Lara construeix l'obra a partir de cançons, poemes, monòlegs que parteixen de la literatura o de records familiars. Hi està present la intenció d'explorar sobre la memòria familiar, i per tant sobre la pròpia, per trobar la curació de les ferides heretades. És per això que el personatge de Lara ens parla d'un temps d'espera, de solitud, de pèrdua i d'esperança; és a dir, de la tensió comuna a les dones que confiaven en l'arribada de l'home o del fill que havia marxat de casa un dia i mai no hi tornà.



La selecció del format de cabaret per a l'espectacle és apropiat per explicar el drama familiar perquè li permet trencar la tensió acumulada en qualsevol moment, tan sols amb una referència al propi espectacle que es gesta o mitjançant una melodia coneguda o cançó, interpretada en directe, amb la intenció de generar un moment de calma o de contenció de les emocions ofegades i dels records de la pròpia protagonista.

Les cançons, molt ben executades per Lara, són també una manera d'universalitzar una tragèdia que no és només seua, sinó de totes les dones de la família materna. Els records s'entrecreuen amb les lletres seleccionades i l'espectador completa el context i les referències a un temps passat des del primer monòleg, que comença amb la llarga espera de Penélope, qui aguarda Ulises, el seu marit,  que marxà a Ítaca. Aquest primer monòleg li permet entrar de ple, a continuació, en el drama familiar on totes les dones (àvia, mare, ties, cosines i ella mateix) pateixen per la desaparició d'un oncle, el germà major de sa mare.

El personatge comparteix amb el públic una experiència única, íntima, que encara manté aquell dolor al cor de la família, per això cal compartir-lo en públic, manera amb què esdevé un exercici de sanament amb la intenció d'apaivagar definitivament el dolor que ocasiona l'espera i convertir-lo, simplement, en un fet del passat.

Una il·luminació ajustada permet, en ocasions, enfocar el personatge que es mou i canta en un atractiu jardí ple de roses. El decorat, però, el presideix un extraordinari cortinatge de fils que evoca la fàbrica de filatura on treballaven les dones de Vinalesa. 

Només per escoltar les versions que canta Lara de manera desgarrada i segura ja mereix la pena ananr a veure l'espectacle. A més, hi ha el relat, la història i la manera interessant de comunicar-la a l'espectador. Aprofiteu que teniu només uns dies i la companyia i el Teatre Micalet us ofereixen les entrades els primers dies a un preu especial. 
 

dimecres, 4 de maig de 2022

Rubén Aparisi tanca la gira de 'L'espill'

 


Rubén Aparisi presenta de nou l'espectacle L'espill, que estrenà al Teatre Micalet durant la temporada 2019. Ara, tanca la gira després d'uns anys on les actuacions de proximitat eren prou complicades de fer per les normes de la pandèmia. De l'espectacle original, Rubén Aparisi ha mantingut la major part dels números. Només uns quants presenten una lleugera variació (per exigències del guió que imposaven les normes esmentades). 

Si us agrada la màgia i el bon humor no podeu deixar passar esta ocasió; com podeu llegir al cartell, es tracta de la "Gira d'acomiadament de l'espectacle" on podreu veure números clàssics i números molt personals d'aquest campió d'apnea.  Rubén es guanya el públic amb la seua "màgia d'autor"; no li fa res exposar els seus defectes, errors i superacions perquè dels errors naixen els millors números. 

La proposta divertida, fruit del diàleg amb l'espectador, trenca amb la imatge elitista del mag "estrella" i acosta la màgia a l'espectador des de la proximitat i la familiaritat més còmplice. L'espectacle t'atrapa des que comença perquè Rubén ho fa de forma quasi personal, com aquells trucs que ens feien els adults de casa quan érem menuts i ens deixaven els ulls com a plats! O com el iaio de Rubén li ensenyà amb les monedes que apareixien i desapareixien en el camí de les mans a la butxaca. 





Com us deia, Rubén mostra de prop els números i distrau amb el diàleg, es mou per l'escenari i va implicant a tort i a dret joves i grans, amics i desconeguts en els diferents números que formen la representació. Superat el número, la persona convidada a participar de prop se sent especial perquè ha estat part de la màgia davant la resta del públic, perquè s'ha sentit més pròxima que la resta per participar en algun dels trucs. 

L'espill, el present en escena i el figurat, és la manera de posar-nos davant una realitat, que saps que no és certa del tot però de la qual no traus on està el truc, quan s'ha produït l'engany. Aneu a veure'l i deixeu-vos atrapar per l'engany; supereu la por de pujar a un escenari i gaudiu, com ho feia Alícia, de l'altra part de l'espill. 

Hui, Rubén Aparisi, no ha generat la por amb la corbella de la foto, però sí amb la vareta d'acer. Què què és això? No vos ho puc explicar, forma part del truc. Aneu a veure'l!

L'espill estarà al Teatre Micalet de València entre el 4 i el 8 de maig. 


dissabte, 23 d’abril de 2022

'El tocadiscos de Joan Fuster', magnífic homenatge a Fuster i a la cançó

Aquesta vesprada El tocadiscos de Joan Fuster tornarà a girar al Teatre Principal de València per homenatjar l'assagista de Sueca en el centenari del seu naixement. L'obra és també un homenatge a la Nova Cançó que tant va significar per a la recuperació del català en una època tan ofegadora com la dictadura franquista. 

Ahir, l'estrena a València comptà amb un públic molt entregat que va aplaudir cada cançó, considerada com un himne per als qui ja tenim una certa edat. Les cançons, molt ben seleccionades, caracteritzen una època, tot un procés històric del segle passat que ara sembla reviscolar a través de la cançó d'autor. Es tracta d'una obra, amb música en rigorós directe, que compta amb la participació del mateix Pau Alabajos i les col·laboracions extraordinàries de Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort


FOTO: En la fotografia Alfred Picó, que fa el personatge de Joan Fuster, 
i Lara Salvador, que fa el paper de la periodista que l'entrevista. 
Les fotos d'aquesta entrada han sigut extretes del twitter de Pau Alabajos

El text de Pau Alabajos ha esdevingut un espectacle teatral interessant des de diverses vessants: la teatral, la musical i la literària, a través de la recuperació de la paraula de Joan Fuster centrada en les opinions que en tenia el suecà sobre la música. La imatge i l'actuació brillant d'Alfred Picó en té molt a veure amb la credibilitat que se li donen a les paraules del propi Fuster, extretes a partir de les seues múltiples publicacions. Tota una selecció de textos fusterians molt ben cohesionats que permet fer-se una idea del pensament de l'autor respecte a la música i recordar la importància que tingué el moviment cultural de la Nova Cançó. 

A partir d'aquest element es construeix tot el trencaclosques sobre l'evolució posterior de la Nova Cançó. Pensaments, reflexions, aforismes i dissertacions serveixen com a base per a una entrevista fictícia que es converteix en conversa o tertúlia, una de les tantes que, a  la casa de Fuster a Sueca, degueren donar-se. La interpretació desenfadada (molt ben resolta per l'actriu Lara Salvador) de la jove periodista amb qui dialoga Fuster sobre el paper que van jugar els Setze Jutges en la lluita antifranquista, sobre la importància de la Nova Cançó durant la transició democràtica i sobre altres qüestions socials, polítiques i culturals que afecten la nostra història recent, arredoneix el cercle dels homenatges que inclou l'obra El tocadiscos de Joan Fuster



FOTO: d'esquerra a dreta, Pau Alabajos, Sandra Monfort, Mireia Vives i Feliu Ventura.

Les cançons de Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Al Tall o Pi de la Serra, al·ludides durant l'entrevista, conformen la banda sonora de l'espectacle.
 

 


Pau Alabajos, autor del text, representa en l'obra el paper del fotògraf de la revista; també interpreta la major part de les cançons i s'ha encarregat de la direcció musical de l'espectacle. Tot un encert de Barnasants produir l'obra i portar als escenaris el text i les versions de Pau Alabajos, Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort.


FITXA TÈCNICA

ACTORS: Alfred Picó i Lara Salvador 
MÚSICS: Laura Navarro, Enrique Jerónimo "Gus", Adriana Sena, David Barberà i Anaís Bueno 
VEUS: Feliu Ventura, Mireia Vives, Sandra Monfort i Pau Alabajos 
DIRECCIÓ ESCÈNICA: Gabriel Ochoa 
DIRECCIÓ MUSICAL I TEXT TEATRAL: Pau Alabajos 
ESCENOGRAFIA I DISSENY DE LLUMS: Los Reyes del Mambo 
SONORITZACIÓ: Produccions Metrònom 
VESTUARI: Maria Almudever 
GRAFISMES I CARTELLERIA: Cesc Roca 
FOTOGRAFIA I AUDIOVISUALS: Xepo WS 
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Barnasants Cançó d'Autor 
DURACIÓ: 90’

dijous, 21 d’abril de 2022

Tramvia, número 12, un entreteniment amb molta marxa

Segueix el Cicle de Companyies Valencianes programat per l'IVC al Teatre Rialto de València amb un espectacle de circ molt atractiu per al públic familiar. Una molt bona ocasió perquè els menuts de casa també s'ho passen bé a través d'un viatge que no acaba d'arrancar però mou els passatgers a interactuar, mentre esperen l'eixida del tramvia, a jugar i mostrar les seues habilitats de circ: Tramvia nº 12

L'espectacle es podrà contemplar des del 21 al 24 d'abril al Teatre Rialto. Alguns elements a destacar són l'entreteniment, la bona música en directe, els malabars, acrobàcies, equilibris, moviments aeris i, els clowns que generen vitalitat i desperten les rialles i l'aplaudiment del públic. El muntatge, a més, ve avalat pel premi al millor espectacle de circ dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2021 i, segur, que no us deixarà indiferents lhora d'espectacle.



 FITXA TÈCNICA



DIRECCIÓ ESCÈNICA: Pablo Meneu 
ARTISTES DE CIRC: Dayne Álvarez, Ventura Cano, Elena Donzel, David Sessarego, Alberto Vidal
MÚSICS: Abraham Gómez, Sergi Renovell, Toni Martínez 
ARGUMENT: cinc diferents personatges es troben en una peculiar estació, estan nerviosos i desubicats, volen fugir però el tramvia mai ix. Esperen... Aquesta emoció col·lectiva provocarà en ells una forma inesperada de relacionar-se, una necessitat de compartir l'experiència, descobrint tot el talent, la creativitat, el sentit de l'humor i les habilitats que els uneixen. 
DURADA: 60 min 
EDAT RECOMANADA: tots els públics 
GÈNERE: teatre, circ, musical

dimecres, 20 d’abril de 2022

"Fils de vida", emotiva proposta d'Iguana Teatre

Amb una interessant direcció de Pere Fullana, Marina Nicolau, Salvador Oliva i Irene Soler defensen, de manera excel·lent, un muntatge molt interessant amb l'escenografia ocurrent de Jordi Banal i la il·luminació subtil de Toni Gómez per potenciar alguns dels moments dramàtics i poètics de Fils de vida.

Iguana Teatre ha retornat al Teatre Micalet de València amb una història sobre l'estigma xueta (jueus conversos) a l'illa de Mallorca; un viatge per les emocions narrat a través dels records familiars. En el relat s'entrecreuen vivències, relacions i sentiments des de tres punts de vista: l'emocional, l'històric i l'anecdòtic. Sensibilitat, ràbia, records i un poc de bon humor van trenant les històries personals de cada família a través de fotografies i d'un narrador en primera persona. Una bona manera de recordar el passat des del present i recuperar la memòria històrica per no tornar a cometre les injustícies i discriminacions del passat que ocasionaren l'assetjament, en aquest cas, de les quinze famílies marcades pels seus cognoms: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls. 

Especialment durant les festes religioses, i sobretot per Setmana Santa,  la pressió sobre eixes famílies s'hi intensificava perquè, després de l'expulsió dels jueus de l'illa, seguien sent identificades com a descendents dels jueus a l'illa de Mallorca i, malgrat que havien estat obligats a convertir-se al cristianisme, continuaven fent-los culpables de la mort de Crist molts segles després.

Des del segle XVII, la recerca de la felicitat no ha estat un camí fàcil per als xuetes mallorquins perquè eren 15 llinatges marcats, perseguits, arraconats en barris puntuals i obligats a una certa segregació i a l'endogàmia durant segles. Per això, el recurs dels tòpics torna a aflorar quan es relaten els greuges que han rebut les diferents generacions: assassins, gasius i usurers, mala gent...

L'obra, que va ser estrenada el 2020, coincidí amb la celebració del 75è aniversari de l'alliberament dels supervivents d'Auschwitz. En les tres històries que concentren el moll de l'argument de Fils de vida veiem com es repeteixen i s'entrecreuen els noms i cognoms, els oficis o els matrimonis per exemplificar l'arraconament, la marginació i la pressió social a què van ser sotmeses les famílies considerades despectivament pels "cristians vells" de xuetons.




Com podeu llegir si amplieu la imatge anterior, un parell de testimonis resumeixen les dificultats patides per aquestes persones: "Totes les famílies persegueixen la felicitat, però naltros (nosaltres) l'hem haguda de cercar entre els cruis (clevills) i les escletxes del menyspreu."  o "Ser xueta era una lluita constant, encara que a vegades era tan subtil que ni te'n temies (te n'adonaves)".

Fins al proper diumenge, 24 d'abril, podreu gaudir d'aquest interessant muntatge ací a València.