divendres, 13 de novembre del 2026
Dissolució d'un cos. 230
dimecres, 14 d’octubre del 2026
La Seqüència a l'EspaiCTM
Del problema a la possible solució pot haver-hi només una passa o una distància inabastable.
La seqüència, de Francesc Cuéllar i Triangle Teatre, posa l'espectador davant d'un dilema que busca una solució pactada que no perjudique cap dels dos personatges, defensats per Maria Almudéver (l'actriu) i per Borja López Collado (el director de la pel·lícula) al nou ESPAICTM fins al 25 d'octubre.
Els problemes que comporta la filmació d'una pel·lícula, els motius que mouen l'homenatge a una mare, la conversa sobre l'honestedat amb què s'enfronta una seqüència de la pel·lícula són el transfons del conflicte que enfronta l'actriu amb el director.
Què passa quan evitem parar la voràgine del dia a dia? Què passa quan no parar t'aporta una mínima satisfacció amb què acallar el cuc interior? Què ens aqueta el pensament i la urgència de no parar? Qui es para a reflexionar realment?
Quin revulsiumou els personatges a renogociar el que realment és important per al treball artístic? Quines conseqüències porta no parar-se a reflexionar a temps?
Una actuació que ens manté en tensió, que ens atrapa com a espectadors amb una actuació brillant de Maria Almudéver i un text de Francesc Cuellar, adaptat per al teatre per Borja López Collado, molt ben tramat que calibra la intensitat i la tensió al llarg de tota conversa i ens sorprén amb una tercera veu al final. Poc més d'una hora de bon teatre i entreteniment que conviden a la reflexió sobre la societat que construïm i les relacions que establim quan ens deixem arrabassar.
________________________________
I no us priveu de conéixer el nou espai acollidor i pròxim on la Companyia de Teatre Micalet ens ofereix una interessant temporada.
Podeu AMPLIAR INFORMACIÓ de 'La Seqüència' a:
- Entrevistas Verlanga: "Lo que es y lo que no es 'La Seqüència'" on Borja López Collado s'explica.
- Sit and see on trobareu detalls a partir de la documentació que s'enllaça (vídeos, fotografies i textos).
- Vimeo un tràiler de l'obra.
dilluns, 21 de setembre del 2026
Homenatge a Fuster al Teatre Micalet. Comença bé la temporada!
La Companyia de Teatre Micalet obre ESPAICTM,
una nova sala al carrer Torn de l'Hospital, núm. 41.
Una Sala acollidora i familiar on reestrenarà,
el proper dimecres 23 de setembre,
‘Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster’
amb Laura Sanchis, Guille Zavala i Pere Mallol
El 2022 us deia sobre l'obra i la representació:
dilluns, 23 de febrer del 2026
"Hoy no estrenamos", teatre en acció!
Ahir diumenge, 22 de febrer, tornaren a la Sala Russafa de València L'Om Imprebís amb Hoy no estrenamos. Es tracta d'una comèdia on alguns personatges populars parlen valencià i la resta en castellà; un exemple de virtuosisme i enginy en la interpretació i la trama i una declaració d'amor al teatre.
L'argument, aparentment senzill, s'enceta amb l'entrada d'n home a l'escenari que estava buit. Crida a Antonio, que no hi està i se’n va. Entra un altre home; i una dona.. Però en escena són només quatre actors que representen una deliciosa comèdia que gira al voltant del tema dels cursos de teatre, de la finalitat amb què l'alumnat matriculat assisteix al curs, del procés de formació, del treball de fi de curs on els canvis es fan evidents. Però el que subjau és la vida i el canvi que experimenten les persones a partir de l'experiència teatral. En escena es juga entre la realitat i la ficció mentre circulen els dotze personatges que representen Carles Castillo i Carles Montoliu. Canvi rere canvi ambdós defensen el rol de cada personatge i ens presenten un seguit de temes i interessos personals. I tots eixos vertiginosos canvis ocorren sota la mirada de Santiago Sánchez, que n'és el professor del curs, i amb l'ajuda d'un becari, Víctor Lucas, que fa les funcions de tècnic de la sala en pràctiques.
L’Om Imprebís ens sorpren de nou amb el seu saber fer per acostar la comèdia al públic. Es tracta d'una obra que estrenaren després de la pandèmia i que, a la Sala Russafa, estos dies se'ns informa de la seua fi. Amb ella acomiaden també un magnífic Carles Castillo, que es jubila en plena forma.
Hoy no estrenamos és un clar exemple de com es pot fer teatre amb pocs mitjans quan els personatges estan ben defensats per uns actors que ens fan sentir uns diàlegs perfectament enfilats i uns personatges que distingim per la veu, l'actitud personal i algun mínim element que els catracteritza. Un veritable espill social que l'espectador observa amb bon humor i saber fer.
Si en voleu gaudir, no us deuríeu perdre l'obra abans del 15 de març. L'Om Imprebis no us decebrà.
_______________________
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICAALGUNES NOTES DE LA CRÍTICA
«Solamente una compañía como Imprebís podría llevarlo al escenario de forma tan sorprendente y con el propio arte teatral omnipresente. Sí, hay esperanza. Todavía existe teatro que sorprende de verdad y para bien» El Independiente
«No solo son actores magníficos, sino que además su calidad humana resulta fundamental para afrontar un espectáculo como el que nos ocupa, derrochando empatía y generosidad, palpable al mirarles a los ojos. No se lo pierdan» 20 minutos
«Un reencuentro conmovedor después de verles crecer recorriendo mundo y representando en más de veinte países. Nuestro emocionado aplauso mechado de ¡bravos! para una idea brillante con un resultado encomiable» Culturamas
«Tanto si eres un consumado amante del escenario como si esta es tu primera vez, encuentra en esta crítica una recomendación sin reservas. Es más, si es tu primera vez no encontrarás mejor introducción» Enplatea
“Hacía mucho tiempo que un espectáculo no me provocaba tanta felicidad!!! Hay que ir al teatro Alfil y disfrutar con estos artistazos» Atrápalo
dissabte, 21 de febrer del 2026
El goig d'una troballa: 'Guitón Onofre, el pícaro perdido'
- Pepe Viyuela recorda la casualitat de trobar la referència al text en el metro, en un moment en què arreplegava informació sobre sor Ana de la Trinidad i els seus sonets per a un futur recital de poesia.- El text és l'essència de la novel·la centrada en les accions del personatge. L'obra teatral respecta l'univers barroc i, en escena, estan un còmic i una música que toca l'arpa. Onofre apareix en escena a través del desdoblament que en fa el còmic.
- Pepe Viyuela destaca la importància de la música en aquest muntatge. I és Sara Águeda l'encarregada d'assenyalar la importància de l'arpa, de la seua dolçor. Aquesta musicalitat dona pas a la samfoina quan hi ha un canalla en escena i també reforça la transició entre escenes violentes o escatològiques. De vegades, amb la música sublim de l'arpa o la cançó, es permet descarregar la tensió de l'escena anterior amb tonalitats que transiten de la part humana o la part divina (amb música sacra, original de l'època). La recerca musical de Sara multiplica un imaginari que compartix bellesa i pertinença a l'escena, com s'ha fet amb la selecció del material literari en la trasposició de la novel·la a la representació teatral per part de la Companyia.
- El desdoblament entre l'heroi i l'antiheroi queden desdibuixats entre el personatge d'Onofre i el del bonhomiós còmic. La vida del canalla que, amb la venjança, creu que fa proeses, contada pel còmic adquireix un altre sentit. Aquesta és una idea que afegix a l'obra el director Luis Dolç per evitar que el públic no s'identifique amb el protagonista sinó amb el còmic que ens conta la història d'un canalla; l'antiherois esdevé el propi còmic de la llegua que sobreviu pels camins contant el relat. Així, Onofre, el canalla que pot caure malament al públic, manté una vinculalació diferent a la del protagonista de la representació que posa cara i veu a cadascun dels personatges.
- L'obra parla de coses, que hui en dia perduren, de la paraula que provoca imatges a l'espectador, de la imaginació al poder. El teatre segueix viu gràcies a la paraula que recrea usos ancentrals com la necessitat de connectar amb altres persones, d'escoltar històries. Necessitem que ens conten històries i el teatre ens les proporciona. Entre les característiques del text, es manté un castellà que s'aproxima a l'actualitat però respecta algunes característiques pròpies del Barroc, elements que no distorsionen la comprensió sinó que l'enriquixen; és el cas de l'abundància de refranys; per exemple: "Ai miedo que aprovechable resultas".
- Pel que fa a la temàtica o caracterització dels personatges i la connexió del text amb l'actualitat, podem comprovar que els humans de hui en dia podem ser tan sublims com miserables.
dijous, 23 d’octubre del 2025
Iguana Teatre celebra els 40 anys al Teatre Micalet
Iguana Teatre recupera Twist&Txékhov per a celebrar el seu 40é aniversari. La companyia mallorquina defensa com a mètode un teatre físic i compromés on el cos, el moviment i la paraula són instruments que generen emocions.
Amb un decorat d'objectes que no sempre tenen el sentit literal (armari-amagatall-porta-balconada; butaca-seient; maleta-taula-amagatall, banyera-vehicle-llit, escala-talaia-balcó...) perquè es carreguen de sentit amb l'ús i simbolisme que se'n fa i una il·luminació encertada, s'hi recrea o tranforma el decorat que requereix cada conte. La caracterització dels diferents personatges es fa mitjançant un vestuari i atrezzo variats que transmeten a l'espectador el conjunt que completa la màscara del personatge en cadascun dels 9 contes, relats que serveixen de base per a l'adaptació de Pere Fullana i Carme Planells.
L'obra, que fou clau en la trajectòria del grup, es basa en els contes d'Anton Txèkhov adaptats amb llibertat i interpretats amb molta energia i bon ritme per a fer reflexionar a l'espectador sobre sentiments universals com són, entre d'altres, la solidaritat, la col·laboració, l'arrelament dels costums i les tradicions o l'estima mitjançant les actituds d'uns personatges que han passat a formar part del teatre i s'atreveixen, fins i tot, a parlar sobre el teatre des de dins del teatre recordant els canvis experimentats en les motivacions dels espectadors.
Una obra col·lectiva on els papers dels dos actors i l'actriu, a diferència de la presència en els contes, estan equilibrats. Per a la defensa de cada personatge, els tres es deixen la pell perquè lluesca i siga verosímil dins del gran ball -fantàstic- de desdoblaments constants on el control de la gestualitat és fa necessari. Sobta agradablement l'efecte còmic de la reproducció de les onomatopeies per a completar la descripció d'alguns escenaris, com per exemple, en el castell de focs artificials. L'actuació de conjunt ha estat brillant. Catalina Florit, lluny del que cabria esperar si atenem als contes on la dona jugava un paper ornamental, té un rol significatiu en cada escena; Xavier Frau, el seu cotrapunt en moltes ocasions, i l'actriu representen la nova fornada d'Iguana amb molta energia; i Carles Molinet, el més veterà, demostra les taules i saber fer al mateix temps que és el nexe amb els orígens del grup.
L'espectacle, que representa situacions quotidianes amb una mirada crítica i propera, transforma la narrativa de Txèkhov en un joc teatral viu i enèrgic, amb una posada en escena dinàmica, plena de ritme i expressivitat. Un homenatge a l'escriptor rus revestit de modernitat; un teatre físic i visual fet amb bon humor i molta ironia per transmetre sentiments i actituds universals en la literatura: l'estima, el paper davant la mort, la col·laboració...
Una bona ocasió per assistir al Teatre Micalet de València i gaudir amb el grup mallorquí.
SINOPSI
Twist & Txékhov es va estrenar l’any 1995, poc després que la companyia completàs la seva formació a l’Escola Lecoq. La proposta parteix de nou contes d’Anton Txékhov adaptats amb llibertat, i presenta una galeria diversa de personatges, situacions i atmosferes que permeten explorar emocions universals des d’un llenguatge escènic proper i contemporani.
L’espectacle transforma la narrativa txekhoviana en un joc teatral viu i enèrgic, aprofitant al màxim la seva naturalesa dramàtica per construir una posada en escena dinàmica, plena de ritme i expressivitat. D’aquesta manera, la companyia ret homenatge a la sensibilitat literària de Txèkhov alhora que aposta per un teatre modern, físic i visual.
L’estrena de Twist & Txékhov va coincidir amb una etapa de profunds canvis socials, culturals i polítics a Espanya, especialment a Catalunya. Aquesta adaptació, que combina el clàssic amb el contemporani i connecta l’universal amb allò local, va saber llegir el moment i captar l’interès d’un públic ampli. Amb el seu estil propi i original, l’espectacle es consolidà com una de les peces més representatives del teatre català dels anys noranta.
FITXA ARTÍSTICA
Intèrprets: Catalina Florit, Xavier Frau i Carles Molinet
Dramatúrgia i direcció: Pere Fullana
Adaptació: Pere Fullana i Carme Planells
il·luminació: Toni Gómez
Escenografia: Jordi Banal
Construcció decortats: Didac Roig
Vestuari: Maria Torres i Iguana Teatre
Tècnic de llums y so: Juanro Campos
Fotografia: Naiara Yerobi
Promoció i comunicació: Alícia Simón
Producció executiva: Jordi Banal
Disseny de producció: Carles Molinet
divendres, 17 d’octubre del 2025
'Z/B', una actuació brillant per a un text excepcional
Ahir dijous,16 d'octubre, s'estrenà al Teatre Micalet de València l'obra Z|B (Zweig-Bernanos) del manacorí Jaume Capó Frau; un text molt interessant que reflexiona sobre la cultura, la religió, el paper de l'intel·lectual i les dificicultats de l'exili. Una història fascinant que, tot i l'aparença de pensaments i fets que ens són llunyans, ens fan retrobar-nos amb l'actualitat més rabiosa sobre les coseqüències de les guerres i els genocidis: sobre el comportament de la humanitat.
Dos personatges exiliats al Brasil, l'austríac Stefan Zweig i el francés Georges Bernanos, s'hi troben per a conversar, tot i que no es coneixien personalment. Durant la conversa, l'espectador assisteix a l'acostament de dos personalitats antagòniques que comparteixen l’humanisme i l'honradesa d'expressar-se en llibertat durant una trobada que dura una hora.
Óscar Intente i Joan Gomila defensen de forma magistral el cansament dels dos personatges, dos escriptors, dos intel·lectuals amb actituds vitals ben diferents, però amb platejaments humanístics semblants. Dos personatges d'estractes socials distints i de religions confrontades, un jueu i l'altre ultracatòlic, amb diferent consciència sobre el que suposen els seus escrits, dos perdedors esperançats, s'apropen en el pitjor moment que travessa Europa durant la dècada dels anys '40 del segle passat. Ambdós es troben ocasionalment una sola vegada durant el seu exili al Brasil i, ara, durant l'hora que dura l'espectacle, els veiem dialogar sobre la desesperança i la dignitat, la pròpia i del qualsevol ser humà davant les desfetes que ocasionà el nazisme i el contuberni de l'església catòlicala amb la dictadura franquista. Un element a tenir en compte en el procés de recuperació de la memòria històrica a Mallorca perquè ambdós personatges, un austríac i l'altre francés, passaren per l'illa de Mallorca i, especialment Bernanos, visqueren de primera mà eixe període i l'auge del nazisme a Europa.
La il·luminació i el decorat ens remeten a un ambient vespertí, un espai íntim i de tranquil·litat que conté representa l'exhuberancia vegetal d'un pati i l'escriptori de la casa de Bernanos.
En un moment en que l'espectador vol entreteniment, no està de més que ens desperten i ens traguen 'els vels'. Per això, agraïm a la La Fornal d'espectacles (un segell de garantia com podeu trobar en altres entrades del blog) l'atreviment de muntar un espectacle de risc on les paraules i el diàleg tenen una gran importància; on la intenció de cada frase no ens deixa indiferents; on el geni i la llibertat de pensament estan presents i no defugen l'autocrítica dels personatges sobre els propis escrits publicats i els comportaments manifestats anteriorment (per exemple, el silenci de Zweig davant el nazisme o el suport a Falange per part de Bernanos en l'alçament de Mallorca). I haver-ho fet des del coneixement dels personatges amb sensibilitat i respecte per cada biografia.
L'obra estarà en cartell fins al diumenge 19 i és una bona ocasió per tornar a veure el bon teatre que es fa a Mallorca.
PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ:
Podcast d'À Punt on s'entrevista a Joan Gomila.
Sobre Stefan Zweig: I si només fos una paràbola de Tomàs Llopis
































