dimecres, 18 de maig de 2022

Teatre musical: 'Qué sabe nadie o les cançons de Penelope'

Al Teatre Micalet, hui, Lara Salvador Peydro, molt ben acompanyada al vibràfon per son pare, Jesús Salvador Chapi, ens ha oferit Qué sabe nadie o les cançons de Penelope, un espectacle de teatre musical intimista que estarà en cartell fins al diumenge 29 de maig i que ve reconegut per multitud de premis i el nomenament als MAX d'enguany com a autora revelació. 

Lara construeix l'obra a partir de cançons, poemes, monòlegs que parteixen de la literatura o de records familiars. Hi està present la intenció d'explorar sobre la memòria familiar, i per tant sobre la pròpia, per trobar la curació de les ferides heretades. És per això que el personatge de Lara ens parla d'un temps d'espera, de solitud, de pèrdua i d'esperança; és a dir, de la tensió comuna a les dones que confiaven en l'arribada de l'home o del fill que havia marxat de casa un dia i mai no hi tornà.



La selecció del format de cabaret per a l'espectacle és apropiat per explicar el drama familiar perquè li permet trencar la tensió acumulada en qualsevol moment, tan sols amb una referència al propi espectacle que es gesta o mitjançant una melodia coneguda o cançó, interpretada en directe, amb la intenció de generar un moment de calma o de contenció de les emocions ofegades i dels records de la pròpia protagonista.

Les cançons, molt ben executades per Lara, són també una manera d'universalitzar una tragèdia que no és només seua, sinó de totes les dones de la família materna. Els records s'entrecreuen amb les lletres seleccionades i l'espectador completa el context i les referències a un temps passat des del primer monòleg, que comença amb la llarga espera de Penélope, qui aguarda Ulises, el seu marit,  que marxà a Ítaca. Aquest primer monòleg li permet entrar de ple, a continuació, en el drama familiar on totes les dones (àvia, mare, ties, cosines i ella mateix) pateixen per la desaparició d'un oncle, el germà major de sa mare.

El personatge comparteix amb el públic una experiència única, íntima, que encara manté aquell dolor al cor de la família, per això cal compartir-lo en públic, manera amb què esdevé un exercici de sanament amb la intenció d'apaivagar definitivament el dolor que ocasiona l'espera i convertir-lo, simplement, en un fet del passat.

Una il·luminació ajustada permet, en ocasions, enfocar el personatge que es mou i canta en un atractiu jardí ple de roses. El decorat, però, el presideix un extraordinari cortinatge de fils que evoca la fàbrica de filatura on treballaven les dones de Vinalesa. 

Només per escoltar les versions que canta Lara de manera desgarrada i segura ja mereix la pena ananr a veure l'espectacle. A més, hi ha el relat, la història i la manera interessant de comunicar-la a l'espectador. Aprofiteu que teniu només uns dies i la companyia i el Teatre Micalet us ofereixen les entrades els primers dies a un preu especial. 
 

dimecres, 4 de maig de 2022

Rubén Aparisi tanca la gira de 'L'espill'

 


Rubén Aparisi presenta de nou l'espectacle L'espill, que estrenà al Teatre Micalet durant la temporada 2019. Ara, tanca la gira després d'uns anys on les actuacions de proximitat eren prou complicades de fer per les normes de la pandèmia. De l'espectacle original, Rubén Aparisi ha mantingut la major part dels números. Només uns quants presenten una lleugera variació (per exigències del guió que imposaven les normes esmentades). 

Si us agrada la màgia i el bon humor no podeu deixar passar esta ocasió; com podeu llegir al cartell, es tracta de la "Gira d'acomiadament de l'espectacle" on podreu veure números clàssics i números molt personals d'aquest campió d'apnea.  Rubén es guanya el públic amb la seua "màgia d'autor"; no li fa res exposar els seus defectes, errors i superacions perquè dels errors naixen els millors números. 

La proposta divertida, fruit del diàleg amb l'espectador, trenca amb la imatge elitista del mag "estrella" i acosta la màgia a l'espectador des de la proximitat i la familiaritat més còmplice. L'espectacle t'atrapa des que comença perquè Rubén ho fa de forma quasi personal, com aquells trucs que ens feien els adults de casa quan érem menuts i ens deixaven els ulls com a plats! O com el iaio de Rubén li ensenyà amb les monedes que apareixien i desapareixien en el camí de les mans a la butxaca. 





Com us deia, Rubén mostra de prop els números i distrau amb el diàleg, es mou per l'escenari i va implicant a tort i a dret joves i grans, amics i desconeguts en els diferents números que formen la representació. Superat el número, la persona convidada a participar de prop se sent especial perquè ha estat part de la màgia davant la resta del públic, perquè s'ha sentit més pròxima que la resta per participar en algun dels trucs. 

L'espill, el present en escena i el figurat, és la manera de posar-nos davant una realitat, que saps que no és certa del tot però de la qual no traus on està el truc, quan s'ha produït l'engany. Aneu a veure'l i deixeu-vos atrapar per l'engany; supereu la por de pujar a un escenari i gaudiu, com ho feia Alícia, de l'altra part de l'espill. 

Hui, Rubén Aparisi, no ha generat la por amb la corbella de la foto, però sí amb la vareta d'acer. Què què és això? No vos ho puc explicar, forma part del truc. Aneu a veure'l!

L'espill estarà al Teatre Micalet de València entre el 4 i el 8 de maig. 


dissabte, 23 d’abril de 2022

'El tocadiscos de Joan Fuster', magnífic homenatge a Fuster i a la cançó

Aquesta vesprada El tocadiscos de Joan Fuster tornarà a girar al Teatre Principal de València per homenatjar l'assagista de Sueca en el centenari del seu naixement. L'obra és també un homenatge a la Nova Cançó que tant va significar per a la recuperació del català en una època tan ofegadora com la dictadura franquista. 

Ahir, l'estrena a València comptà amb un públic molt entregat que va aplaudir cada cançó, considerada com un himne per als qui ja tenim una certa edat. Les cançons, molt ben seleccionades, caracteritzen una època, tot un procés històric del segle passat que ara sembla reviscolar a través de la cançó d'autor. Es tracta d'una obra, amb música en rigorós directe, que compta amb la participació del mateix Pau Alabajos i les col·laboracions extraordinàries de Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort


FOTO: En la fotografia Alfred Picó, que fa el personatge de Joan Fuster, 
i Lara Salvador, que fa el paper de la periodista que l'entrevista. 
Les fotos d'aquesta entrada han sigut extretes del twitter de Pau Alabajos

El text de Pau Alabajos ha esdevingut un espectacle teatral interessant des de diverses vessants: la teatral, la musical i la literària, a través de la recuperació de la paraula de Joan Fuster centrada en les opinions que en tenia el suecà sobre la música. La imatge i l'actuació brillant d'Alfred Picó en té molt a veure amb la credibilitat que se li donen a les paraules del propi Fuster, extretes a partir de les seues múltiples publicacions. Tota una selecció de textos fusterians molt ben cohesionats que permet fer-se una idea del pensament de l'autor respecte a la música i recordar la importància que tingué el moviment cultural de la Nova Cançó. 

A partir d'aquest element es construeix tot el trencaclosques sobre l'evolució posterior de la Nova Cançó. Pensaments, reflexions, aforismes i dissertacions serveixen com a base per a una entrevista fictícia que es converteix en conversa o tertúlia, una de les tantes que, a  la casa de Fuster a Sueca, degueren donar-se. La interpretació desenfadada (molt ben resolta per l'actriu Lara Salvador) de la jove periodista amb qui dialoga Fuster sobre el paper que van jugar els Setze Jutges en la lluita antifranquista, sobre la importància de la Nova Cançó durant la transició democràtica i sobre altres qüestions socials, polítiques i culturals que afecten la nostra història recent, arredoneix el cercle dels homenatges que inclou l'obra El tocadiscos de Joan Fuster



FOTO: d'esquerra a dreta, Pau Alabajos, Sandra Monfort, Mireia Vives i Feliu Ventura.

Les cançons de Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Al Tall o Pi de la Serra, al·ludides durant l'entrevista, conformen la banda sonora de l'espectacle.
 

 


Pau Alabajos, autor del text, representa en l'obra el paper del fotògraf de la revista; també interpreta la major part de les cançons i s'ha encarregat de la direcció musical de l'espectacle. Tot un encert de Barnasants produir l'obra i portar als escenaris el text i les versions de Pau Alabajos, Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort.


FITXA TÈCNICA

ACTORS: Alfred Picó i Lara Salvador 
MÚSICS: Laura Navarro, Enrique Jerónimo "Gus", Adriana Sena, David Barberà i Anaís Bueno 
VEUS: Feliu Ventura, Mireia Vives, Sandra Monfort i Pau Alabajos 
DIRECCIÓ ESCÈNICA: Gabriel Ochoa 
DIRECCIÓ MUSICAL I TEXT TEATRAL: Pau Alabajos 
ESCENOGRAFIA I DISSENY DE LLUMS: Los Reyes del Mambo 
SONORITZACIÓ: Produccions Metrònom 
VESTUARI: Maria Almudever 
GRAFISMES I CARTELLERIA: Cesc Roca 
FOTOGRAFIA I AUDIOVISUALS: Xepo WS 
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Barnasants Cançó d'Autor 
DURACIÓ: 90’

dijous, 21 d’abril de 2022

Tramvia, número 12, un entreteniment amb molta marxa

Segueix el Cicle de Companyies Valencianes programat per l'IVC al Teatre Rialto de València amb un espectacle de circ molt atractiu per al públic familiar. Una molt bona ocasió perquè els menuts de casa també s'ho passen bé a través d'un viatge que no acaba d'arrancar però mou els passatgers a interactuar, mentre esperen l'eixida del tramvia, a jugar i mostrar les seues habilitats de circ: Tramvia nº 12

L'espectacle es podrà contemplar des del 21 al 24 d'abril al Teatre Rialto. Alguns elements a destacar són l'entreteniment, la bona música en directe, els malabars, acrobàcies, equilibris, moviments aeris i, els clowns que generen vitalitat i desperten les rialles i l'aplaudiment del públic. El muntatge, a més, ve avalat pel premi al millor espectacle de circ dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2021 i, segur, que no us deixarà indiferents lhora d'espectacle.



 FITXA TÈCNICA



DIRECCIÓ ESCÈNICA: Pablo Meneu 
ARTISTES DE CIRC: Dayne Álvarez, Ventura Cano, Elena Donzel, David Sessarego, Alberto Vidal
MÚSICS: Abraham Gómez, Sergi Renovell, Toni Martínez 
ARGUMENT: cinc diferents personatges es troben en una peculiar estació, estan nerviosos i desubicats, volen fugir però el tramvia mai ix. Esperen... Aquesta emoció col·lectiva provocarà en ells una forma inesperada de relacionar-se, una necessitat de compartir l'experiència, descobrint tot el talent, la creativitat, el sentit de l'humor i les habilitats que els uneixen. 
DURADA: 60 min 
EDAT RECOMANADA: tots els públics 
GÈNERE: teatre, circ, musical

dimecres, 20 d’abril de 2022

"Fils de vida", emotiva proposta d'Iguana Teatre

Amb una interessant direcció de Pere Fullana, Marina Nicolau, Salvador Oliva i Irene Soler defensen, de manera excel·lent, un muntatge molt interessant amb l'escenografia ocurrent de Jordi Banal i la il·luminació subtil de Toni Gómez per potenciar alguns dels moments dramàtics i poètics de Fils de vida.

Iguana Teatre ha retornat al Teatre Micalet de València amb una història sobre l'estigma xueta (jueus conversos) a l'illa de Mallorca; un viatge per les emocions narrat a través dels records familiars. En el relat s'entrecreuen vivències, relacions i sentiments des de tres punts de vista: l'emocional, l'històric i l'anecdòtic. Sensibilitat, ràbia, records i un poc de bon humor van trenant les històries personals de cada família a través de fotografies i d'un narrador en primera persona. Una bona manera de recordar el passat des del present i recuperar la memòria històrica per no tornar a cometre les injustícies i discriminacions del passat que ocasionaren l'assetjament, en aquest cas, de les quinze famílies marcades pels seus cognoms: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls. 

Especialment durant les festes religioses, i sobretot per Setmana Santa,  la pressió sobre eixes famílies s'hi intensificava perquè, després de l'expulsió dels jueus de l'illa, seguien sent identificades com a descendents dels jueus a l'illa de Mallorca i, malgrat que havien estat obligats a convertir-se al cristianisme, continuaven fent-los culpables de la mort de Crist molts segles després.

Des del segle XVII, la recerca de la felicitat no ha estat un camí fàcil per als xuetes mallorquins perquè eren 15 llinatges marcats, perseguits, arraconats en barris puntuals i obligats a una certa segregació i a l'endogàmia durant segles. Per això, el recurs dels tòpics torna a aflorar quan es relaten els greuges que han rebut les diferents generacions: assassins, gasius i usurers, mala gent...

L'obra, que va ser estrenada el 2020, coincidí amb la celebració del 75è aniversari de l'alliberament dels supervivents d'Auschwitz. En les tres històries que concentren el moll de l'argument de Fils de vida veiem com es repeteixen i s'entrecreuen els noms i cognoms, els oficis o els matrimonis per exemplificar l'arraconament, la marginació i la pressió social a què van ser sotmeses les famílies considerades despectivament pels "cristians vells" de xuetons.




Com podeu llegir si amplieu la imatge anterior, un parell de testimonis resumeixen les dificultats patides per aquestes persones: "Totes les famílies persegueixen la felicitat, però naltros (nosaltres) l'hem haguda de cercar entre els cruis (clevills) i les escletxes del menyspreu."  o "Ser xueta era una lluita constant, encara que a vegades era tan subtil que ni te'n temies (te n'adonaves)".

Fins al proper diumenge, 24 d'abril, podreu gaudir d'aquest interessant muntatge ací a València. 



dijous, 31 de març de 2022

'Els Villalonga', excel·lent interpretació

                       


Escenografia de Los Reyes del Mambo

L’HORTA TEATRE ens torna a sorprendre gratament amb un nou espectacle, intel·ligent i ben resolt (i en van quasi quaranta produïts des de la seua fundació fa 45 anys). Hem d'agrair el paper que la companyia també juga en la difusió del teatre per a escolars, un sector que permet atendre les famílies amb menuts i adolescents i que ajuda a la formació d'espectadors a futur. 

L'estrena al Teatre Rialto de València de Els Villalonga ha tingut lloc hui dijous (31 de març) a les 19.00 h. dins del Cicle de Companyies Valencianes. Es tracta d'un nou encert en la selecció d'espectacles feta per l'IVC per al Teatre Rialto.

Els Villalonga és el segon text de Ramon Madaula que la companyia L'Horta porta a escena. Durant la passada temporada, Alfred Picó i Josep Manel Casany, dirigits també per Carles Sanjaime i amb adaptació del text feta per Juli Disla, representaren amb molt d'èxit L'electe, que plantejava el tema de l'ànsia de poder dins del món de la política.  En el muntatge d'enguany, tornen a retratar en clau de comèdia l'ànsia de poder, però dins d'un altre context: una família burgesa que porta més de cinc generacions explotant recursos i persones de manera poc exemplar des del món de l'empresa. El muntatge, repartit en tres actes, també deixa al descobert les contradiccions entre el que es diu i el que es fa, la hipocresia de les persones quan es tracta d'aconseguir l'ascens en l'escala social, comoditats i, sovint, diners.

L'adaptació de Els Brugarol estrenada a Catalunya, ara Els Villalonga a València, ha patit lleus canvis sense que es perda el sentit de l'original, encerts que Juli Disla empra per contextualitzar els acudits amb la finalitat d'aconseguir una major complicitat amb el públic valencià. Aquesta comèdia sobre el món de la família conté dosis importants d'humor àcid i intel·ligent que mostra les contradiccions importants entre dues generacions i llur particular manera d'entendre el món. Un i l'altre es creuen el paradigma d'actuar amb coherència, però qui serà capaç de mantenir-se coherent més temps i no descobrir a temps les pròpies contradiccions? Com es diu al programa de mà, en paraules de Grouxo Marx: "Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d'altres".

L'obra compta amb l'encertada direcció de Carles Sanjaime i la magnífica actuació d'Alfred Picó i de Bruno Tamarit que, en clau de comèdia, provoquen la rialla de l'espectador i el conviden a reflexionar sobre la fermesa de les conviccions i els elements que generen alguns canvis d'actitud significatius en les persones. El tàndem Picó  i Tamarit funciona, i molt bé. Alfred, en ocasions, es mostra seré i natural i, en altres, tan histriònic com correspon a un personatge que està jugant la seua pròpia partida d'escacs, amanyada des del començament de l'obra, i que no vol amostrar-li les seues 'armes' al gendre; aquest replica al sogre generalment de manera educada però amb senyals gestuals tan ben col·locades que mostra la veritable intenció de la relació que mantenen l'un i amb l'altre. Qui guanyarà la partida i com? això haureu d'anar a veure-ho al teatre on hi descobrireu també l'encertada actuació de Lucía Poveda. Un treball excel·lent el d'aquests dos actors i actriu.

Els Villalonga només estarà en cartell al Rialto fins al proper diumenge 3 d'abril; després confiem que la gira seguirà amb èxit per altres indrets del País Valencià; el treball bé s'ho mereix. 

Així que, si teniu ganes de divertir-vos i ocasió de fer de públic en alguna representació, no us ho perdeu. Conèixer als Villalonga, una família que se la juga per conservar el pedigrí de la família a tota costa, potser no té preu!







Altres informacions i comentaris:


diumenge, 27 de març de 2022

El teatre d'autor i el petit format, una proposta fantàstica: 'Germans'

Molt bon començament per al "cicle de companyies valencianes" que portarà al Rialto deu propostes, des de març fins a juny, de teatre, dansa i circ. El programa de l'IVC comença en alt: un regal amb Esclafit Teatre en la producció; Paqual Alapont responsable d'un text on ens demostra novament la seua professionalitat i gran coneixement del teatre; Alberto Baño i Morgan Blasco donant formidablement cos i veu a uns personatges que tenen alhora moltes coses agres i tendres dins seu i que no s'havien dit mai abans; i l'encertada direcció d'Iván Jiménez en clau de comèdia. Un muntatge aparentment senzill però molt efectiu on, a través de la música, la il·luminació i d'algun flashback, un personatge absent, el del pare, va prenent forma en l'ideari de l'espectador pel pes que representa en la vida dels dos germans.


Fotos del programa de l'IVC

És interessant veure que les obres de petit format de moltes companyies valencianes donen eixida a textos intel·ligents i a obres amb què atrauen nous espectadors. Per a moltes companyies teatrals ha estat una solució per a la pervivència del grup des de començaments de les crisis patides al llarg del s. XXI i, en especial, la del Covid. Calia ja una iniciativa com la de l'IVC per donar visibilitat a alguns dels seus nous treballs. Només amb iniciatives com aquesta (¡I en calen moltes més!) per part de les institucions, companyies com Esclafit Teatre poden salvar un poc els mobles fent un gran esforç de producció i mobilitat que els permet mantenir en cartell, al mateix temps, diversos espectacles. Aquest fet: pocs actors o actrius, decorats senzills i algun tècnic amb qui puguen rodar l'obra, requereix de textos amb interés i d'actors i actrius molt solvents professionalment, com és el cas d'aquest espectacle. És probablement per això que en Germans Esclafit Teatre ha optat novament per un text molt intel·ligent i redó (segona col·laboració de la companyia d'Elx amb Pasqual Alapont) i dos actors molt encertats que fan una magnífica representació: Morgan Blasco i Alberto Baño.


Paco i Gaspar són dos germans que feia més de vint anys que no es veien. El repartiment de l'herència familiar els torna a ajuntar i decideixen passar una jornada de pesca per recordar el lloc on son pare els portava de menuts. Al llarg del dia, no veurem cap peix, però hi afloraran tots els sentiments que tenien amagats i apareixeran històries, que creien soterrades, on els ressentiments i la tendresa entre els dos germans trauran a la llum també les formes d'un pare autoritari i castrador amb qui mantenien una relació d'amor-odi. Els personatges van traient de forma anecdòtica molts dels temes, que aparentment s'abandonen, per anar aprofundint sobre ells i passar de l'anècdota a la catarsi. En això té molt a veure el text de Pasqual Alapont que va deixant algunes "perles", retrets que generen la comèdia, com si foren masclets de retard que més tard esclafiran. I, com l'autor no pega puntada sense fil, al final de l'obra tot quadra i no queda res per aclarir perquè els dos personatges han despullat la seua ànima davant l'espectador que ha rigut i ha patit quan tocava, amb un tema tant universal com són les relacions humanes, gràcies a l'encert d'actors, direcció i producció.


Enhorabona, ahir va ser una manera molt apropiada de celebrar el Dia Mundial del Teatre i la funció fluïa amb màgia. Us mereixeu que l'obra rode pel nostre territori i que els programadors no li traguen la mirada per poder incloure-la en els seus projectes.


Tràiler de Germans 
Altres informacions sobre l'autor i l'obra: MAKMA