dimecres, 22 de juny de 2022
Cruïlles, dramatització teatral amb molt de seny i sensibilitat
dimecres, 8 de juny de 2022
'Vesània', una metàfora distòpica sobre la societat capitalista
Aquest és el cas de Vesània, l'estrena de hui, que s'esdevé en un espai de distopia emparada sota el mantell de la bogeria, uns hòmens i dones que, en ocasions, poden ser tan lúcids com la més sabuda de les persones, però que en altres ocasions, mostren l'ànima i les seues debilitats amb molta facilitat i, per això, es tornen més fràgils. Ací és on rau un dels elements cabdals de Vesània, una obra interessant on els actors passen per estats molt mediatitzats per l'estigma que els hi ha portats. Aquesta mena de manicomi on s'ha reclòs als quatre personatges ens descobreix l'ànima de quatre joguets trencats, dels molts que hi hagué temps enrere, en el tauler d'una societat capitalista que els classificà d'inadaptats.
Sota aquest rol tan complicat de les malalties mentals, els personatges analitzaran la situació de la civilització de la qual ja no en formen part i de la societat on ja no poden retornar. De boca dels personatges escoltarem crítiques que configuren les causes de la malaltia d'una societat consumista que devora la terra, les aigües i a les persones que en formaven part.
Gran treball actoral, en què els papers estan molts equilibrats com en una peça coral.
L'obra estarà en cartell fins al diumenge 12 de juny de 2022. Si podeu, aconseguiu les entrades centrades o de la part dreta, tindreu millor perspectiva que en els extrems de la part esquerra.
Fitxa tècnica
Text: Marcos Luis Hernando
Direcció: Eva Zapico
Intèrprets: Rosanna Espinós, Alberto Baño, Pilu Fontán, Vicent Pastor
Espai escènic: Luis Crespo
Vestuari i ajudantia de producció: María Poquet
Il·luminació: Mingo Albir
Espai sonor: Víctor Lucas
Imatge i disseny gràfic: Assad Kassab
Traducció i assessorament lingüístic: Neus Alborch
Fotografia: Vicente A. Jiménez
Vídeo: Bolet Produccions
Oficina: Rocío Ladrón de Guevara
Premsa i xarxes socials: Abasedebé
Tècnics en gira: Rubén Aranda, Sergio González, Grupo Luna
Producció: Contrahecho Producciones
Comentaris sobre l'obra: Los locos siempre dicen la verdad
dimecres, 18 de maig de 2022
Teatre musical: 'Qué sabe nadie o les cançons de Penelope'
Al Teatre Micalet, hui, Lara Salvador Peydro, molt ben acompanyada al vibràfon per son pare, Jesús Salvador Chapi, ens ha oferit Qué sabe nadie o les cançons de Penelope, un espectacle de teatre musical intimista que estarà en cartell fins al diumenge 29 de maig i que ve reconegut per multitud de premis i el nomenament als MAX d'enguany com a autora revelació.
Lara construeix l'obra a partir de cançons, poemes, monòlegs que parteixen de la literatura o de records familiars. Hi està present la intenció d'explorar sobre la memòria familiar, i per tant sobre la pròpia, per trobar la curació de les ferides heretades. És per això que el personatge de Lara ens parla d'un temps d'espera, de solitud, de pèrdua i d'esperança; és a dir, de la tensió comuna a les dones que confiaven en l'arribada de l'home o del fill que havia marxat de casa un dia i mai no hi tornà.
Les cançons, molt ben executades per Lara, són també una manera d'universalitzar una tragèdia que no és només seua, sinó de totes les dones de la família materna. Els records s'entrecreuen amb les lletres seleccionades i l'espectador completa el context i les referències a un temps passat des del primer monòleg, que comença amb la llarga espera de Penélope, qui aguarda Ulises, el seu marit, que marxà a Ítaca. Aquest primer monòleg li permet entrar de ple, a continuació, en el drama familiar on totes les dones (àvia, mare, ties, cosines i ella mateix) pateixen per la desaparició d'un oncle, el germà major de sa mare.
dimecres, 4 de maig de 2022
Rubén Aparisi tanca la gira de 'L'espill'
dissabte, 23 d’abril de 2022
'El tocadiscos de Joan Fuster', magnífic homenatge a Fuster i a la cançó
Aquesta vesprada El tocadiscos de Joan Fuster tornarà a girar al Teatre Principal de València per homenatjar l'assagista de Sueca en el centenari del seu naixement. L'obra és també un homenatge a la Nova Cançó que tant va significar per a la recuperació del català en una època tan ofegadora com la dictadura franquista.
Ahir, l'estrena a València comptà amb un públic molt entregat que va aplaudir cada cançó, considerada com un himne per als qui ja tenim una certa edat. Les cançons, molt ben seleccionades, caracteritzen una època, tot un procés històric del segle passat que ara sembla reviscolar a través de la cançó d'autor. Es tracta d'una obra, amb música en rigorós directe, que compta amb la participació del mateix Pau Alabajos i les col·laboracions extraordinàries de Mireia Vives, Feliu Ventura i Sandra Monfort.
El text de Pau Alabajos ha esdevingut un espectacle teatral interessant des de diverses vessants: la teatral, la musical i la literària, a través de la recuperació de la paraula de Joan Fuster centrada en les opinions que en tenia el suecà sobre la música. La imatge i l'actuació brillant d'Alfred Picó en té molt a veure amb la credibilitat que se li donen a les paraules del propi Fuster, extretes a partir de les seues múltiples publicacions. Tota una selecció de textos fusterians molt ben cohesionats que permet fer-se una idea del pensament de l'autor respecte a la música i recordar la importància que tingué el moviment cultural de la Nova Cançó.
A partir d'aquest element es construeix tot el trencaclosques sobre l'evolució posterior de la Nova Cançó. Pensaments, reflexions, aforismes i dissertacions serveixen com a base per a una entrevista fictícia que es converteix en conversa o tertúlia, una de les tantes que, a la casa de Fuster a Sueca, degueren donar-se. La interpretació desenfadada (molt ben resolta per l'actriu Lara Salvador) de la jove periodista amb qui dialoga Fuster sobre el paper que van jugar els Setze Jutges en la lluita antifranquista, sobre la importància de la Nova Cançó durant la transició democràtica i sobre altres qüestions socials, polítiques i culturals que afecten la nostra història recent, arredoneix el cercle dels homenatges que inclou l'obra El tocadiscos de Joan Fuster.
dijous, 21 d’abril de 2022
Tramvia, número 12, un entreteniment amb molta marxa
Segueix el Cicle de Companyies Valencianes programat per l'IVC al Teatre Rialto de València amb un espectacle de circ molt atractiu per al públic familiar. Una molt bona ocasió perquè els menuts de casa també s'ho passen bé a través d'un viatge que no acaba d'arrancar però mou els passatgers a interactuar, mentre esperen l'eixida del tramvia, a jugar i mostrar les seues habilitats de circ: Tramvia nº 12.
L'espectacle es podrà contemplar des del 21 al 24 d'abril al Teatre Rialto. Alguns elements a destacar són l'entreteniment, la bona música en directe, els malabars, acrobàcies, equilibris, moviments aeris i, els clowns que generen vitalitat i desperten les rialles i l'aplaudiment del públic. El muntatge, a més, ve avalat pel premi al millor espectacle de circ dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2021 i, segur, que no us deixarà indiferents lhora d'espectacle.
dimecres, 20 d’abril de 2022
"Fils de vida", emotiva proposta d'Iguana Teatre
Amb una interessant direcció de Pere Fullana, Marina Nicolau, Salvador Oliva i Irene Soler defensen, de manera excel·lent, un muntatge molt interessant amb l'escenografia ocurrent de Jordi Banal i la il·luminació subtil de Toni Gómez per potenciar alguns dels moments dramàtics i poètics de Fils de vida.
Iguana Teatre ha retornat al Teatre Micalet de València amb una història sobre l'estigma xueta (jueus conversos) a l'illa de Mallorca; un viatge per les emocions narrat a través dels records familiars. En el relat s'entrecreuen vivències, relacions i sentiments des de tres punts de vista: l'emocional, l'històric i l'anecdòtic. Sensibilitat, ràbia, records i un poc de bon humor van trenant les històries personals de cada família a través de fotografies i d'un narrador en primera persona. Una bona manera de recordar el passat des del present i recuperar la memòria històrica per no tornar a cometre les injustícies i discriminacions del passat que ocasionaren l'assetjament, en aquest cas, de les quinze famílies marcades pels seus cognoms: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls.
Especialment durant les festes religioses, i sobretot per Setmana Santa, la pressió sobre eixes famílies s'hi intensificava perquè, després de l'expulsió dels jueus de l'illa, seguien sent identificades com a descendents dels jueus a l'illa de Mallorca i, malgrat que havien estat obligats a convertir-se al cristianisme, continuaven fent-los culpables de la mort de Crist molts segles després.
Des del segle XVII, la recerca de la felicitat no ha estat un camí fàcil per als xuetes mallorquins perquè eren 15 llinatges marcats, perseguits, arraconats en barris puntuals i obligats a una certa segregació i a l'endogàmia durant segles. Per això, el recurs dels tòpics torna a aflorar quan es relaten els greuges que han rebut les diferents generacions: assassins, gasius i usurers, mala gent...
L'obra, que va ser estrenada el 2020, coincidí amb la celebració del 75è aniversari de l'alliberament dels supervivents d'Auschwitz. En les tres històries que concentren el moll de l'argument de Fils de vida veiem com es repeteixen i s'entrecreuen els noms i cognoms, els oficis o els matrimonis per exemplificar l'arraconament, la marginació i la pressió social a què van ser sotmeses les famílies considerades despectivament pels "cristians vells" de xuetons.