Paraules en carn viva, magnífica selecció de textos

Un nou homenatge a Joan Fuster, en el centenari del seu naixement, a través d'un recital al teatre. Paraules en carn viva és un espectacle d'una hora que ha estat representat en diverses ocasions, amb una selecció de textos semblant i, hui, amb les veus d'actors i actriu diferents.

La representació que ha tingut lloc al Teatre Micalet de València ha permés a l'espectador fer-se una composició del retrat parcial de l'escriptor a través dels poemes, aforismes i textos del propi Fuster. L'encertada selecció de textos i la dramatúrgia de l'espectacle feta per Manuel Molins així ho permet.

A més a més, Enric Majó, el propi Molins i Rosana Pastor posen veu a la paraula de l'intel·lectual suecà i reciten, planerament o dramàtica, uns textos (extraordinari final a càrrec d'Enric Majó amb l'«Elegia a Rabelais» *) que ens acosten el pensament més íntim de l'autor, reflexions personals i la seua anàlisi del món, lúcida i moderna per a l'època. 

L'extraordinària dicció i dramatització d'aforismes, narracions i poemes ens acosten breument a un Joan Fuster polièdric i a la seua obra, extensa i intensa, que ens parla d'ell mateix i dels molts i variats temes que li interessaren i l'ocuparen. Fuster, sovint, mantingué una mirada apassionada, àcida, mordaç i desinhibida que completa la idea d'ell mateix i de la identitat col·lectiva dels valencians, fet que també està present a través de l'elegant i aparentment senzill (centrant-se en l'homenatjat i el contingut de la seua obra sense buscar el lluïment personal) treball actoral de Paraules en carn viva. 

La música, que acompanya les veus, està interpretada per Arcadi Valiente.

 

La representació tindrà lloc fins al proper dissabte, dia 24 de setembre. Una bona ocasió per seguir celebrant l'Any Fuster fusterianament, com diria l'amic Isidre Crespo! 

_____________________________

* L’obra poètica de Joan Fuster completa els llibres publicats amb altres poemes solts que publicà, per encàrrec, en llibres col·lectius i en premsa, però l'«Elegia a Rabelais» amb què es tanca l'espectacle la podeu trobar al seu Diari 1952-1960. Per cert, Salvador Ortells i Miralles, director de l'Espai Fuster a Sueca, té publicada una tesi La poesia de Joan Fuster on dedica un apartat al poema esmentat a partir de la pàgina 345.

Compartir, enraonar sobre "Complex maternity", una proposta plàstica

     COMPLEX MATERNITY és una proposta teatral interessant; dirigida, escrita i interpretada per Inma Haro i la companyia A3 CALLES. Es representa, al Teatre Micalet de València, el dissabte i el diumenge (17 i 18 de setembre) a les 19,00 h.

Estem davant d'un espectacle que tracta el tema de la maternitat des de les vivències, els processos, els complexos, els traumes... que es generen en algunes dones com a conseqüència del part, la lactància, els dubtes, el cansament de la criança o l'angoixa de ser o no una bona mare... La plasticitat de les imatges que es creen, tant a l'escenari com a l'audiovisual (imatges reals construïdes a partir de la pròpia experiència d'Inma Haro), permet treballar les metàfores que transformen la vida quotidiana en obra artística. 

 Amb la plasticitat de la dansa, la sensualitat de la música i la força de les imatges del part i la criança que fan alguns mamífers es generen sentiments (positius, com la tendresa, o negatius, com el dolor), que es veuen reforçats amb les veus i imatges de dones que parlen de les pròpies experiències com a mares. 

 L'obra defuig les versions amables i edulcorades de la maternitat que la societat planteja, per exemple, a través de la publicitat i trau a la llum de l'espectador els silencis que genera: les hores difícils causades per la rutina, el cansament, les preocupacions o l'estrès, habitualment silenciades. 

Tot i que l'obra se centra en les vivències del personatge que pretén no perdre's en l'angoixa personal, la necessitat de superació i de compartir el trencament del silenci i de les pors, acosta el fet individual a l'universal i el transforma en un element més en la lluita per la igualtat des del moviment feminista. 

Després de l'estrena de l'obra, Conxa Ros ha encetat un col·loqui amb la pròpia Inma Haro i amb Elvira Ongil, la creadora de l'encertat univers audiovisual que completa els textos, poètics o testimonials, projectats durant la representació. Al col·loqui també es convida a participar als espectadors. 

 Una molt bona ocasió per aprofundir en un tema que ens toca a totes les persones, ja siga en el rol de mares/pares, com en el de fills/filles.

Homenatge a Fuster al Teatre Micalet. Comença bé la temporada!

 

Teatre Micalet de València

Dies 11 i 16 de setembre 

‘Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster’ 

Una ocasió important per a visitar el teatre i visionar una espectacle teatral que ens permet, a més a més, descobrir un episodi en la vida de Joan Fuster. L'alumnat i el professorat podrà aproximar-se a l'obra de Joan Fuster d'una manera molt digna i entendre la personalitat dels millors assagistes que ha tingut el s. XX al País Valencià.

El text es representarà al Teatre Micalet de València també el proper divendres dia 16 i, posteriorment, en sessions per a instituts. Els i les docents encara esteu a temps d'incloure la visita al teatre en la vostra programació i no deixar passar una ocasió com aquesta que us permetrà avançar en el treball d'aula sobre l'escriptor. 

Per què recomane "Bomba va, Bomba ve; Joan Fuster" al públic en general?

 

Perquè coneixerà detalls de l'atemptat que tingué lloc a Sueca un 11 de setembre de 1981 contra Joan Fuster i es farà una breu idea del pensament de l'intel·lectual suecà i d'un bri de la seua extensa obra. Tambe descobrirà com d'impune va ser l'actuació policial en un dels esdeveniments negres de la nostra democràcia, que declarà el "cas tancat" sense una investigació en profunditat i pertinent. Mireu l'article de Francesc Viadel al respecte de l'atemptat i la censura que exercí la televisió (RTVE) del moment sobre unes imatges i un fet que haguera pogut acabar en greu tragèdia.

L'obra està dirigida encertadament per Joan Peris sobre una selecció de textos (feta a partir de diversos documents, entre d'altres el llibre Matar Joan Fuster de Francesc Bayarri) dramatitzats per Laura Sanchis. Quaranta-un anys després de l'atemptat se'ns recorden aquells fets esdevinguts a Sueca la nit de l'11 de setembre, en plenes festes locals, i s'aporta llum sobre la veritat que s'havia silenciat. 

La interpretació dramatitzada dels textos i la narració dels fets es completa amb veus en off. La presència de Pilar Almeria Serrano completa la narració i ens recita alguns aforismes, poemes o pensaments escrits per Fuster. La seua veu i presència en escena es reforça amb la dramatització del moment en què, el 2022, dos joves (Pedro Mallol i Guille Zavala) troben el primer informe de la Brigada d'Informació de la Policia de València i es plantegen nombrosos dubtes sobre el que va ocórrer aquella nit realment. 41 anys després d'aquell atemptat terrorista, encara no han detingut cap responsable de l'acte.

Aquest breu "univers Fuster" es completa a través d'una pantalla de fons on es reprodueixen textos de l'intel·lectual suecà i algunes imatges. Potser, de cara a un públic escolar, es podrien afegir algunes imatges més per identificar i enriquir el retrat de la fisonomia de l'escriptor en diferents moments de la seua vida. La segmentació del discurs en parts i la utilització de cançons per tancar cadascun dels apartats ens remet encertadament al context d'una època i uns cantautors com Ovidi o Raimon que foren amics de Fuster i aporten a l'espectador referències d'una lluita pacífica, però feta amb fermesa, per defensar la nostra llengua i un País Valencià més modern, lliure i avançat del qual Joan Fuster ens dibuixà un bon model a través dels seus discursos en actes públics i en els escrits publicats en diferents mitjans de comunicació.

Per tot això i perquè és una bona manera de recuperar part de la nostra història, mereix la pena acostar-se al Teatre Micalet el proper divendres (o en funcions posteriors per a escolars) i contemplar una hora d'espectacle que es fa curta.  

Cruïlles, dramatització teatral amb molt de seny i sensibilitat

 Programa de mà

Cruïlles és la lectura dramatitzada que s'ha presentat hui al Saló d'Actes de l'Octubre CCC. Es tracta d'una obra col·lectiva, nascuda a partir del taller de teatre Amorescena4.0 de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València. La seua alma mater, l'antiga professora del centre Anna Gascon, és capaç de traure l'essència de la paraula d'unes adolescents que, en escena, són veritat i deixen que les seues preocupacions siguen el reflex de les que tenen altres companys i companyes, amb qui han parlat per completar el text i adquirir recursos per a defensar-lo millor. 

Les lectores, alumnes d'ESO, són actrius molt joves que tenen molt de nervi i molta veritat en les veus i en la presència. Elles s'atreveixen a plantejar amb claredat quin futur els interessa, per això no temen a la paraula i busquen diàleg i solucions, orientació i consell, llibertat i comprensió. 

 Com en un “creuer de camins” la solució a les seues preocupacions no és única ni immediata. Abans, cada personatge s'ha d'enfrontar a una certa catarsi, a la decisió de quin camí vol seguir o quina senda li pot ser més planera, o quina ruta podrà ser la que la porte al millor destí. I aquest fet, veure's davant del dubte, de la inexperiència i de les dificultats, comporta una certa angoixa... Però ser valentes i prendre una decisió, o demanar un consell, o dialogar per entendre el que li produeix la inseguretat, ja és encetar tot un camí d'èxit vital. 

Moltes felicitats a les quinze persones que han passat pel taller i, en especial, a les deu que defensaren en escena el seu text (les teniu esmentades al programa de mà). 

Enhorabona pel treball i per la representació als qui, en companyia d'Anna Gascon, també han orientat aquest taller i han ajudat a que el text i el grup siga coherent amb el muntatge: Andreu Romero i Carles Monclús. 

La mateixa Anna, en la presentació, destacà el treball de Jesús Muñoz (Pont Flotant) que col·laborà en la dramatització dels textos escrits per les alumnes i en la forma de defensar-lo en escena. 

No és gens fàcil aquesta tasca dels tallers escolars i que el resultat siga tan reeixit.

Esperarem el seu proper treball.

_____________________________

Mentrestant, no deixeu de veure el muntatge Dones basat en la novel·la de Gemma Pasqual Viure perillosament i representat pel Teatre Lliure de Benimaclet sota la direcció d'Anna Gascon. Teniu una ocasió el proper dia 29 de juny a Artea Espai Teatre. Les entrades les podeu aconseguir a... https://pasenyvean.com/events/dones-en-artea-espai

I més informació al Facebook del grup

https://www.facebook.com/groups/476273865747697/user/100043958236855/

'Vesània', una metàfora distòpica sobre la societat capitalista

Segueix el Cicle de Companyies Valencianes programat per l'IVC al Teatre Rialto de València amb un espectacle de Contrahecho Produccions. 

Fotos del dossier de la Companyia

El teatre sempre té un component d'entreteniment, que es presenta sota formes ben variades. De vegades prima l'element comèdia, que convida a riure i mou l'ànima del públic des d'unes sensibilitats concretes; altres és el drama el qui domina en el text i, com a espectadors, ens posa davant situacions complicades, més a menys límits. Però, a més a més, el teatre, generalment, té un component de reflexió que convida als homes i dones a plantejar-se temes que preocupen la societat o dels que convé encetar algun debat. 

Aquest és el cas de Vesània, l'estrena de hui, que s'esdevé en un espai de distopia  emparada sota el mantell de la bogeria, uns hòmens i dones que, en ocasions, poden ser tan lúcids com  la més sabuda de les persones, però que en altres ocasions, mostren l'ànima i les seues debilitats amb molta facilitat i, per això, es tornen més fràgils. Ací és on rau un dels elements cabdals de Vesània, una obra interessant on els actors passen per estats molt mediatitzats per l'estigma que els hi ha portats. Aquesta mena de manicomi on s'ha reclòs als quatre personatges ens descobreix l'ànima de quatre joguets trencats, dels molts que hi hagué temps enrere, en el tauler d'una societat capitalista que els classificà d'inadaptats.

Sota aquest rol tan complicat de les malalties mentals, els personatges analitzaran la situació de la civilització de la qual ja no en formen part i de la societat on ja no poden retornar. De boca dels personatges escoltarem crítiques que configuren les causes de la malaltia d'una societat consumista que devora la terra, les aigües i a les persones que en formaven part.

Gran treball actoral, en què els papers estan molts equilibrats com en una peça coral. 

L'obra estarà en cartell fins al diumenge 12 de juny de 2022. Si podeu, aconseguiu les entrades centrades o de la part dreta, tindreu millor perspectiva que en els extrems de la part esquerra.

Fitxa tècnica

Text: Marcos Luis Hernando 
Direcció: Eva Zapico 
Intèrprets: Rosanna Espinós, Alberto Baño, Pilu Fontán, Vicent Pastor
Espai escènic: Luis Crespo 
Vestuari i ajudantia de producció: María Poquet 
Il·luminació: Mingo Albir 
Espai sonor: Víctor Lucas 
Imatge i disseny gràfic: Assad Kassab 
Traducció i assessorament lingüístic: Neus Alborch 
Fotografia: Vicente A. Jiménez 
Vídeo: Bolet Produccions 
Oficina: Rocío Ladrón de Guevara 
Premsa i xarxes socials: Abasedebé 
Tècnics en gira: Rubén Aranda, Sergio González, Grupo Luna 
Producció: Contrahecho Producciones

Comentaris sobre l'obra: Los locos siempre dicen la verdad

Teatre musical: 'Qué sabe nadie o les cançons de Penelope'

Al Teatre Micalet, hui, Lara Salvador Peydro, molt ben acompanyada al vibràfon per son pare, Jesús Salvador Chapi, ens ha oferit Qué sabe nadie o les cançons de Penelope, un espectacle de teatre musical intimista que estarà en cartell fins al diumenge 29 de maig i que ve reconegut per multitud de premis i el nomenament als MAX d'enguany com a autora revelació. 

Lara construeix l'obra a partir de cançons, poemes, monòlegs que parteixen de la literatura o de records familiars. Hi està present la intenció d'explorar sobre la memòria familiar, i per tant sobre la pròpia, per trobar la curació de les ferides heretades. És per això que el personatge de Lara ens parla d'un temps d'espera, de solitud, de pèrdua i d'esperança; és a dir, de la tensió comuna a les dones que confiaven en l'arribada de l'home o del fill que havia marxat de casa un dia i mai no hi tornà.

La selecció del format de cabaret per a l'espectacle és apropiat per explicar el drama familiar perquè li permet trencar la tensió acumulada en qualsevol moment, tan sols amb una referència al propi espectacle que es gesta o mitjançant una melodia coneguda o cançó, interpretada en directe, amb la intenció de generar un moment de calma o de contenció de les emocions ofegades i dels records de la pròpia protagonista.

Les cançons, molt ben executades per Lara, són també una manera d'universalitzar una tragèdia que no és només seua, sinó de totes les dones de la família materna. Els records s'entrecreuen amb les lletres seleccionades i l'espectador completa el context i les referències a un temps passat des del primer monòleg, que comença amb la llarga espera de Penélope, qui aguarda Ulises, el seu marit,  que marxà a Ítaca. Aquest primer monòleg li permet entrar de ple, a continuació, en el drama familiar on totes les dones (àvia, mare, ties, cosines i ella mateix) pateixen per la desaparició d'un oncle, el germà major de sa mare.

El personatge comparteix amb el públic una experiència única, íntima, que encara manté aquell dolor al cor de la família, per això cal compartir-lo en públic, manera amb què esdevé un exercici de sanament amb la intenció d'apaivagar definitivament el dolor que ocasiona l'espera i convertir-lo, simplement, en un fet del passat.

Una il·luminació ajustada permet, en ocasions, enfocar el personatge que es mou i canta en un atractiu jardí ple de roses. El decorat, però, el presideix un extraordinari cortinatge de fils que evoca la fàbrica de filatura on treballaven les dones de Vinalesa. 

Només per escoltar les versions que canta Lara de manera desgarrada i segura ja mereix la pena ananr a veure l'espectacle. A més, hi ha el relat, la història i la manera interessant de comunicar-la a l'espectador. Aprofiteu que teniu només uns dies i la companyia i el Teatre Micalet us ofereixen les entrades els primers dies a un preu especial. 

 

Rubén Aparisi tanca la gira de 'L'espill'

 

Rubén Aparisi presenta de nou l'espectacle L'espill, que estrenà al Teatre Micalet durant la temporada 2019. Ara, tanca la gira després d'uns anys on les actuacions de proximitat eren prou complicades de fer per les normes de la pandèmia. De l'espectacle original, Rubén Aparisi ha mantingut la major part dels números. Només uns quants presenten una lleugera variació (per exigències del guió que imposaven les normes esmentades). 

Si us agrada la màgia i el bon humor no podeu deixar passar esta ocasió; com podeu llegir al cartell, es tracta de la "Gira d'acomiadament de l'espectacle" on podreu veure números clàssics i números molt personals d'aquest campió d'apnea.  Rubén es guanya el públic amb la seua "màgia d'autor"; no li fa res exposar els seus defectes, errors i superacions perquè dels errors naixen els millors números. 

La proposta divertida, fruit del diàleg amb l'espectador, trenca amb la imatge elitista del mag "estrella" i acosta la màgia a l'espectador des de la proximitat i la familiaritat més còmplice. L'espectacle t'atrapa des que comença perquè Rubén ho fa de forma quasi personal, com aquells trucs que ens feien els adults de casa quan érem menuts i ens deixaven els ulls com a plats! O com el iaio de Rubén li ensenyà amb les monedes que apareixien i desapareixien en el camí de les mans a la butxaca. 

Com us deia, Rubén mostra de prop els números i distrau amb el diàleg, es mou per l'escenari i va implicant a tort i a dret joves i grans, amics i desconeguts en els diferents números que formen la representació. Superat el número, la persona convidada a participar de prop se sent especial perquè ha estat part de la màgia davant la resta del públic, perquè s'ha sentit més pròxima que la resta per participar en algun dels trucs. 

L'espill, el present en escena i el figurat, és la manera de posar-nos davant una realitat, que saps que no és certa del tot però de la qual no traus on està el truc, quan s'ha produït l'engany. Aneu a veure'l i deixeu-vos atrapar per l'engany; supereu la por de pujar a un escenari i gaudiu, com ho feia Alícia, de l'altra part de l'espill. 

Hui, Rubén Aparisi, no ha generat la por amb la corbella de la foto, però sí amb la vareta d'acer. Què què és això? No vos ho puc explicar, forma part del truc. Aneu a veure'l!

L'espill estarà al Teatre Micalet de València entre el 4 i el 8 de maig.