Albena Teatre celebra enguany el seu 30 aniversari al
Teatre Micalet de València amb els tres monòlegs estrenats al llarg de la seua trajectòria:
Waterloo,
Currículum i
Ficció. Una mostra més de la seua estima pel teatre valencià i en valencià i, la proposta que ens presenten, tot un regal per al públic.
El primer, estrenat aquest dijous, s'hi representarà entre hui i el diumenge 29 de setembre. En ell, Carles Alberola es converteix en el guardià de la memòria familiar que està representada en una fotografia de quan tenia uns 10 anys. Aquest punt de partida del monòleg li permet el joc amb l'espectador sobre la comprensió o no de l'espectacle, una broma que es converteix en un punt de reflexió perquè l'espectador, especialment el d'unes determinades generacions, s'hi trobe identificat amb alguns dels relats que s'hi conten i, especialment, amb la idea que cal guardar la memòria de les famílies i els secrets que un dia guardaren.
Waterloo, representat i dirigit pel propi Carles Alberola, és una obra divertida amb un cert transfons felinià que la fa més interessant. El text, escrit a quatre mans entre Pasqual Alapont i el propi Carles Alberola, va ser publicat per l'editorial Bromera. Es tracta d'una obra sobre la memòria i el pas d'un temps que ens posa trampes sobre les vivències i els propis records. La parella Alberola-Alapont ja ens han regalat, en altres ocasions, el seu enginy i bon sentit de l'humor i com de bé funcionen els seus relats i gags en escena; en ells no s'estalvien, entre d'altres, les inconveniències ni, tangencialment, aspectes sobre l'educació sentimental d'una època o les conseqüències polítiques del franquisme i la transició. El llenguatge desimbolt i l'humor socarró allibera el discurs de caure en una nostalgia cursi, en la xafarderia, en el moralisme o en l'autocomplaença. I Waterloo és un dels seus millors exemples.
Durant l'obra, l'espectador esbrinarà algunes anècdotes i aspectes de la biografia i del caràcter dels personatges de la fotografia (extreta com d'un àlbum familiar, que podria ser -o no- el de qualsevol espectador o d'algun dels autors) En ella es veu una família després d'un dinar de diumenge de Pasqua. Els records del xiquet que fou obren el meló de la memòria familiar sobre el que passà aquell dia. La importància dels records rau en la construcció d'un text verosímil i molt ben contat on transita l'estima o el rebuig cap a aquelles persones que compartiren l'àpat de l'any 1974 (just un dia després que el grup ABBA guanyara el Festival d'Eurovisió amb la cançó 'Waterloo') i dels fets que els marcaren la vida.
Com és habitual en les obres d'Alberola i d'Alapont, la comèdia va unida a la reflexió; i les situacions dramàtiques, o menys agradables, a l'anecdotari més divertit. Al llarg de l'hora i mitja d'espectacle es va dibuixant el retrat d'una època a partir de la "intrahistòria" d'aquella familia que hi apareix fotografiada. Quan els records, que romanen en la memòria dels éssers vius, es comparteixen, gran part de les vegades la presència dels qui ja no viuen deixa de ser anècdota per esdevenir història i afecte.
Si encara no heu vist l'obra, no us podeu perdre l'actuació de Carles Alberola que reviu cadascun dels 16 personatges de la fotografia amb la convivència extraordinària del drama, l'humor, el sarcasme i la tendresa.
Una bona manera de celebrar amb els integrants d'Albena Teatre el seu 30è aniversari i, especialment, amb Carles Alberola, Pasqual Alapont o Toni Benavent que hi seran presents. Un detall merescut i un agraïment per un treball teatral d'anys tan ben fet i en valencià.
Enhorabona i que en siguen molts més!
Programa de mà
Comentaris i informació en altres webs:
- Nel Diago
- Verlanga
- Valencia City
- Saó
- Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.