Plaça de l'Ajuntament de València (2016)
divendres, 23 de desembre del 2016
divendres, 16 de desembre del 2016
Two ladies or not two ladies
De nou tenim la sort de comptar a València amb una obra divertida i brillant on Noèlia Pérez i Josep Zapater s'ho passen la mar de bé i fan que la pròpia diversió traspasse la barrera de l'escenari i arribe al públic. Aquests dos actors, amb la seua comèdia gamberra i unes veus prodigioses, creuen sovint el terreny del que es considera masculí o femení i ens dibuixen dos personatges interessants del món del musical de la nit valenciana.
La música i les cançons són interpretades en directe per Noèlia i Josep que, amb les lletres i la presentació de cada número musical, de forma irònica o tendra, despullen les seues emocions i mostren les entranyes de dos éssers ben particulars que podrien ser capaços de sacrificar-ho tot l'un per l'altre.
En Two Ladies or Not Two Ladies, a la manera del millor cabaret de Bertol Brecht, el món interior de la diva i del músic que l'acompanya cada dia aniran aflorant davant el públic, des del més reprimit silenci, per descobrir a l'espectador l'ànima, els desigs i les emocions més callades.
La música i les cançons són interpretades en directe per Noèlia i Josep que, amb les lletres i la presentació de cada número musical, de forma irònica o tendra, despullen les seues emocions i mostren les entranyes de dos éssers ben particulars que podrien ser capaços de sacrificar-ho tot l'un per l'altre.
En Two Ladies or Not Two Ladies, a la manera del millor cabaret de Bertol Brecht, el món interior de la diva i del músic que l'acompanya cada dia aniran aflorant davant el públic, des del més reprimit silenci, per descobrir a l'espectador l'ànima, els desigs i les emocions més callades.
L'espectacle estarà al Teatre Micalet de València des del 22 de desembre al 8 de gener. No us el perdeu i repetiu si ja l'heu vista perquè en aquesta ocasió, a més, presenta novetats gràcies també a la col·laboració de Rodolf Sirera i de Carles Alfaro.
dijous, 8 de desembre del 2016
Odisseu al Teatre Micalet de València
Amb un muntatge intel·ligent i senzill en què uns plàstics es transformen en el velam d'un vaixell, en les cortines d'un palau o en el refugi d'un fugitiu, el muntatge cobra interés per veure com es planteja el problema dels refugiats i l'èxode d'unes persones que fugen d'una guerra i busquen asil en terres més tranquil·les.
Sovint, com és el cas que planteja l'obra, algun membre de la família comença l'itinerari i la resta de la família roman a prop de la frontera per poder ser rescatats més tard, quan el primer consolide el seu destí, el seu estat de refugiat. El valor que destaca el muntatge és el suport que no deuen negar els déus (llegiu els europeus) a qui demana ajuda en arribar a les seues terres. Qualsevol foraster té dret a ser tractat com a hoste.
Aquest relat, que obre i tanca l'obra amb lluïment per part de l'actor Jordi Ballester, es veu més apagat quan el refugiat narra a l'espectador un resum apressat de l'Odissea. El personatge fa gala de l'ofici a què es dedicava, però el treball de l'actor, malgrat la força amb què representa algunes accions de la pròpia Odissea, sembla quedar un tant apagat en aquest procés, com si es tractara d'un monòleg aprés, d'un treball rutinari que ha repetit milers de vegades davant dels turistes.
Potser aquest passatge de la representació arrossega el pes didàctic o escolar amb què va nàixer l'obra: mostrar qui era Odisseu i quines van ser les seues desventures des de la fugida de Troia fins al retorn a la seua llar. És en aquesta part on, al meu parer, queda pobra la defensa d'un actor que narra més que interpreta. Per sort, l'obra torna a cobrar verisme quan aquest aspecte se sobreposa i el pes de la història torna a enllaçar la idea d'una mar comuna, d'una història relacionada, d'un camí ple d'entrebancs que hui veu com milers de persones es juguen la vida de manera semblant a com ho feren els hòmens que acompanyaven Odisseu per aconseguir el gran desig de llibertat, encara que siga a força de cobrar-se vides mentre creix la indiferència i l'estat policial europeu.
Un text per recobrar el debat sobre la hipocresia europea quan no es tracta tant de parlar de refugiats com d'aplicar la solidaritat necessària a persones innocents.
Sovint, com és el cas que planteja l'obra, algun membre de la família comença l'itinerari i la resta de la família roman a prop de la frontera per poder ser rescatats més tard, quan el primer consolide el seu destí, el seu estat de refugiat. El valor que destaca el muntatge és el suport que no deuen negar els déus (llegiu els europeus) a qui demana ajuda en arribar a les seues terres. Qualsevol foraster té dret a ser tractat com a hoste.
Aquest relat, que obre i tanca l'obra amb lluïment per part de l'actor Jordi Ballester, es veu més apagat quan el refugiat narra a l'espectador un resum apressat de l'Odissea. El personatge fa gala de l'ofici a què es dedicava, però el treball de l'actor, malgrat la força amb què representa algunes accions de la pròpia Odissea, sembla quedar un tant apagat en aquest procés, com si es tractara d'un monòleg aprés, d'un treball rutinari que ha repetit milers de vegades davant dels turistes.
Potser aquest passatge de la representació arrossega el pes didàctic o escolar amb què va nàixer l'obra: mostrar qui era Odisseu i quines van ser les seues desventures des de la fugida de Troia fins al retorn a la seua llar. És en aquesta part on, al meu parer, queda pobra la defensa d'un actor que narra més que interpreta. Per sort, l'obra torna a cobrar verisme quan aquest aspecte se sobreposa i el pes de la història torna a enllaçar la idea d'una mar comuna, d'una història relacionada, d'un camí ple d'entrebancs que hui veu com milers de persones es juguen la vida de manera semblant a com ho feren els hòmens que acompanyaven Odisseu per aconseguir el gran desig de llibertat, encara que siga a força de cobrar-se vides mentre creix la indiferència i l'estat policial europeu.
Un text per recobrar el debat sobre la hipocresia europea quan no es tracta tant de parlar de refugiats com d'aplicar la solidaritat necessària a persones innocents.
dilluns, 5 de desembre del 2016
Tria la teua opció i prepara't per a gaudir al Teatre Micalet de València!
Sota la direcció de Sergio Villanueva, dimecres 7 de desembre s'estrena al Teatre Micalet l'obra Odisseu, representada per Jordi Ballester i la Companyia La Manflota.
L'obra, que ja va ser representada els darrers 23 i 24 de novembre dins de la Campanya de teatre escolar, presenta un monòleg, basat en l’Odissea.
El text va acompanyat de projeccions sobre el llarg viatge dels refugiats per la Mediterrània Occidental i ens mostra la proximitat d'un i d'altre èxodes.
El monòleg dit per Jordi Ballester ens fa comprendre l'actualitat de l'obra d'Homer i les contrarietats que s'esdevenen hui en dia a la nostra mar.
Funcions:
Dimecres 7, dijous 8 i divendres 9 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 10 de desembre i diumenge 11 no hi haurà funció.
Dijous 15 i divendres 16 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre a les 19h.
La quinzena, a més a més, ve carregada amb estrenes com:
- L'espectacle de màgia MIRACLES, A LOURDES el 10 de desembre i el 4 de gener a les 19h.
- L'espectacle musical PLAERDEMAVIDA ENSEMBLE presenta AZULÃO, diumenge 11 de desembre a les 19h
- L'espectacle teatral ELS MOTS I LA COSA amb Ricard Borràs i Elena Barbero, dilluns 12 de desembre a les 20.30h
L'obra, que ja va ser representada els darrers 23 i 24 de novembre dins de la Campanya de teatre escolar, presenta un monòleg, basat en l’Odissea.
El text va acompanyat de projeccions sobre el llarg viatge dels refugiats per la Mediterrània Occidental i ens mostra la proximitat d'un i d'altre èxodes.
El monòleg dit per Jordi Ballester ens fa comprendre l'actualitat de l'obra d'Homer i les contrarietats que s'esdevenen hui en dia a la nostra mar.
Funcions:
Dimecres 7, dijous 8 i divendres 9 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 10 de desembre i diumenge 11 no hi haurà funció.
Dijous 15 i divendres 16 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre a les 19h.
La quinzena, a més a més, ve carregada amb estrenes com:
- L'espectacle de màgia MIRACLES, A LOURDES el 10 de desembre i el 4 de gener a les 19h.
- L'espectacle musical PLAERDEMAVIDA ENSEMBLE presenta AZULÃO, diumenge 11 de desembre a les 19h
- L'espectacle teatral ELS MOTS I LA COSA amb Ricard Borràs i Elena Barbero, dilluns 12 de desembre a les 20.30h
Tria la teua opció i prepara't per a gaudir!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)