Dinamarca, un gran colofó per a una trilogia sobre Europa

Des de hui i fins al dia 31 de gener

____________________________________

La direcció magnífica de Carles Alfaro i els treballs extraordinaris de Rebeca Valls, Cristina García, Sergio Caballero, Enric Juezas, Paula Braguinsky i Raül Navarro ens deixen entreveure la riquesa del text de Josep Lluís i Rodolf Sirera i el selecte equip que hi participa en la producció de l'espectacle Dinamarca de l'IVC. 

 

L'obra, situada en el context bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, comença amb una música estrident que ens recorda l'esclat llunyà d'una bomba; aquest so es barreja amb el d'una caixa de música que ens suggereix l'ambient familiar, però aviat es trenca quan una certa estridència rítmica s'empasta amb la projecció d'una data, 1945, que contextualitza el possible final de la guerra i l'inici de la reconstrucció de Dinamarca. 

La presentació de la trama va unida a la projecció d'imatges poètiques i a l'estructuració del temps que es projecta en pantalla i permet a l'espectador l'organització del trencaclosques que construeix la narració a través de diferents flashback mantenint la intriga sobre el passat. Eixa informació, presentada a través de la paraula o de les pantalles, aclareix també la relació existent entre els distints personatges i la degradació moral, els secrets, les mentides i els conflictes existents entre ells.

Les febleses i contradiccions dels personatges queden estereotipades en alguns d'ells. Així:
- Solvej arrossega una neurosi destructiva originada per la mala relació amb el pastor, el seu pare, i amb la seua madrastra; estableix una complicada relació sentimental amb la jove escriptora i admiradora; i es mostra capriciosa i exigent davant la gelosia i els interessos de l'empresari teatral. Rebeca Valls defensa aquest paper de forma potent i admirable davant un mesurat Sergio Caballero, l'empresari que es venjarà de l'actriu amb la traïció.
- La necessitat d'expiar la culpa està present en el relat de manera interessant a través del personatge del rígid pastor protestant, que interpreta amb reeiximent Enric Juezas, un home turmentat que ha perdut la primera muller i és víctima de Brita, la segona esposa que representa l'arribisme. Es tracta d'una dona ordinària i de caràcter fort, segura i dominadora, que és defensada magistralment per Cristina García atorgant-li una càrrega de matisos al personatge que generen el contrapunt apropiat amb el pastor amb qui representa escenes sublims com el moment de la confessió.

- El personatge d'una brillant Paula Braguinsky representa la seducció i la ingenuïtat de la jove escriptora que perdé els pares de ben menuda. L'admiració que sent per la famosa actriu acabarà sent, després de col·laborar amb la Resistència, el parany que la farà caure en mans de la barbàrie nazi, representada pel personatge de Raül Navarro.

Ací i allà tots els personatges tenen alguna cosa a amagar que els mou a canviar d'estat com a conseqüència de les tensions interiors i de les externes que genera també la guerra.

La degradació moral que observem en els personatges també hi és present en una part de la societat danesa, començant per la rigidesa de la norma religiosa i l'actuació de l'església protestant, continuant per la deixadesa dels polítics i, en especial, la de la burgesia i de la corona. Tots evitaren l'enfrontament i veren l'ocupació nazi com un gest pacífic perquè no alterà, fins al 1943, la governació del país. Eixa degradació no deixarà de ser la cimentació sobre la qual es construirà la nova Dinamarca després de la Segona Guerra Mundial on trobarem molts 'joguets trencats' i alguns arribistes que aprofiten qualsevol vent de cua per eixir-se'n bé; com en qualsevol guerra, els guanyadors i els vençuts!

No deixeu de veure la interessant Dinamarca que es representa fins al 3 de novembre al Teatre Rialto. Aprofiteu també els altres actes que l'IVC organitza al voltant de l'obra, especial interés tindrà la lectura dramatitzada dels altres dos texts que formen la trilogia "Europa en guerra": Silenci de negra (dimarts, 22 d'octubre) i Benedicat (dimarts, 29 d'octubre).

Publicat anteriorment el 16/10/19

El testament de Maria per la Cia. de teatre la Dependent

Demà diumenge serà la darrera funció de El testament de Maria al Teatre Micalet de València, una obra que mereix la pena ser vista.

- El tema: se centra en els evangelis des d'un altre punt de vista, el d'una mare que pateix pel fill, cosa que permet deixar de banda el 'proselitisme' que puga haver-hi als textos bíblics. 

- El muntatge: la senzillesa i l'acompanyament de llums i música creen el clima apropiat perquè el monòleg, recolzat per la imatge i pel text, esdevinga poesia durant la representació de Pepa Miralles, mesurada i enèrgica quan cal, sempre creïble. 

- El personatge: Maria, atemorida i vigilada pels deixebles del seu fill i aquells que expliquen els fets com a extraordinaris i miraculosos, conversa amb la imatge de la deessa Àrtemis. Ella només veu fets misteriosos, incomprensibles, que la porten a pensar en la utilització i manipulació que va sofrir Jesús i que ella no va poder evitar. 

- L'actriu: destaca del drama allò més honest i humà, el més atractiu per a l'espectador que ja coneix els evangelis, en valorar l'estima per damunt de l'admiració, la realitat per sobre de la imaginació, la nostàlgia i no l'adulació, els fets viscuts i rememorats en compte de la seua recreació selectiva i, en ocasions, exagerada. 

- La finalitat: l'honradesa del discurs permet que Maria (una humil dona, que no la Verge) s'explique els misteris (que no els miracles) que generen la cridòria interessada al voltant de la figura de Jesús i s'allunyen del fanatisme que ha portat el fill a la mort. Aquest fet pot generar empatia en l'espectador o rebuig, però mai desinterés. 

Felicitats a la Cia la Dependent i a l'equip del Teatre Micalet per la seua programació.

Brillant interpretació de 'El testament de Maria'

Al Teatre Micalet de València es representarà entre el 10 i el 13 d'octubre l'obra de teatre basada en la novel·la de Colm Tóibín. El testament de Maria, interpretada per Pepa Miralles i dirigida per Jordi Ballester, és una producció molt cuidada de la Cia. de teatre la Dependent que ha rebut el suport de la crítica.

A partir de la novel·la El testament de Maria de Colm Tóibín es crea una breu però molt intensa història versionada per Jordi Ballester i adaptada al valencià per Ricard Herrero. En el text, Maria ens explica la seua percepció dels fets allunyada de la religiositat més fanàtica. La història de Jesús, ara, és contada des del punt de vista d'una mare, d'una dona humil que gaudeix celebrant el sàbat en companyia de la família i que s'enutja si algú vol seure en la cadira que venera perquè l'ocupà Josep, el seu marit ja mort.

Durant el monòleg es construeix una visió més humana de la Verge Maria que rememora, amb certa incomprensió, la vida del fill i la d'aquells que el guiaren, l'influenciaren i el 'perderen', uns apòstols que, encara ara, durant la seua vellesa, la vigilen de prop.

El diàleg de Maria amb la deessa Àrtemis és el d'una dona dolguda, la mare de Jesús de Natzaret que, lluny del relat bíblic, es mostra més propera i qüestiona els miracles i el soroll que es creà al voltant de la vida i mort del seu fill.

Durant l'obra s'expliquen els fets com ella els va viure i s'assenyala el ressentiment que sentia quan notava que perdia Jesús i veia que podia acabar malament perquè aquells que l'adulaven i es declaraven els seus deixebles i seguidors es feien massa de notar i generaven molta cridòria al seu voltant.

Amb sensibilitat i sense estridències, en un decorat senzill que ens recorda el que serien els béns d'una casa del segle I d.C., encertant en cada moment el to apropiat, Pepa Miralles defensa el text teixint cada episodi amb canvis subtils de registre per manifestar el dramatisme d'una mare que, temps després de la mort del seu fill, recorda com va perdre'l des que marxà de casa i els seus seguidors el convertiren en el líder que s'havia de sacrificar per tots aquells que ara conten el relat com els interessa, un tant allunyat de la veritat que ella recorda.

Caldrà aprofitar aquests quatre dies i no perdre's una ocasió tan interessant de gaudir d'aquesta obra.