Al Teatre Micalet de València es representarà entre el 10 i el 13 d'octubre l'obra de teatre basada en la novel·la de Colm Tóibín. El testament de Maria, interpretada per Pepa Miralles i dirigida per Jordi Ballester, és una producció molt cuidada de la Cia. de teatre la Dependent que ha rebut el suport de la crítica.
A partir de la novel·la El testament de Maria de Colm Tóibín es crea una breu però molt intensa història versionada per Jordi Ballester i adaptada al valencià per Ricard Herrero. En el text, Maria ens explica la seua percepció dels fets allunyada de la religiositat més fanàtica. La història de Jesús, ara, és contada des del punt de vista d'una mare, d'una dona humil que gaudeix celebrant el sàbat en companyia de la família i que s'enutja si algú vol seure en la cadira que venera perquè l'ocupà Josep, el seu marit ja mort.
Durant el monòleg es construeix una visió més humana de la Verge Maria que rememora, amb certa incomprensió, la vida del fill i la d'aquells que el guiaren, l'influenciaren i el 'perderen', uns apòstols que, encara ara, durant la seua vellesa, la vigilen de prop.
El diàleg de Maria amb la deessa Àrtemis és el d'una dona dolguda, la mare de Jesús de Natzaret que, lluny del relat bíblic, es mostra més propera i qüestiona els miracles i el soroll que es creà al voltant de la vida i mort del seu fill.
Durant l'obra s'expliquen els fets com ella els va viure i s'assenyala el ressentiment que sentia quan notava que perdia Jesús i veia que podia acabar malament perquè aquells que l'adulaven i es declaraven els seus deixebles i seguidors es feien massa de notar i generaven molta cridòria al seu voltant.
Amb sensibilitat i sense estridències, en un decorat senzill que ens recorda el que serien els béns d'una casa del segle I d.C., encertant en cada moment el to apropiat, Pepa Miralles defensa el text teixint cada episodi amb canvis subtils de registre per manifestar el dramatisme d'una mare que, temps després de la mort del seu fill, recorda com va perdre'l des que marxà de casa i els seus seguidors el convertiren en el líder que s'havia de sacrificar per tots aquells que ara conten el relat com els interessa, un tant allunyat de la veritat que ella recorda.
Caldrà aprofitar aquests quatre dies i no perdre's una ocasió tan interessant de gaudir d'aquesta obra.
Durant el monòleg es construeix una visió més humana de la Verge Maria que rememora, amb certa incomprensió, la vida del fill i la d'aquells que el guiaren, l'influenciaren i el 'perderen', uns apòstols que, encara ara, durant la seua vellesa, la vigilen de prop.
El diàleg de Maria amb la deessa Àrtemis és el d'una dona dolguda, la mare de Jesús de Natzaret que, lluny del relat bíblic, es mostra més propera i qüestiona els miracles i el soroll que es creà al voltant de la vida i mort del seu fill.
Durant l'obra s'expliquen els fets com ella els va viure i s'assenyala el ressentiment que sentia quan notava que perdia Jesús i veia que podia acabar malament perquè aquells que l'adulaven i es declaraven els seus deixebles i seguidors es feien massa de notar i generaven molta cridòria al seu voltant.
Amb sensibilitat i sense estridències, en un decorat senzill que ens recorda el que serien els béns d'una casa del segle I d.C., encertant en cada moment el to apropiat, Pepa Miralles defensa el text teixint cada episodi amb canvis subtils de registre per manifestar el dramatisme d'una mare que, temps després de la mort del seu fill, recorda com va perdre'l des que marxà de casa i els seus seguidors el convertiren en el líder que s'havia de sacrificar per tots aquells que ara conten el relat com els interessa, un tant allunyat de la veritat que ella recorda.
Caldrà aprofitar aquests quatre dies i no perdre's una ocasió tan interessant de gaudir d'aquesta obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.