Demà diumenge serà la darrera funció de El testament de Maria al Teatre Micalet de València, una obra que mereix la pena ser vista.
- El tema: se centra en els evangelis des d'un altre punt de vista, el d'una mare que pateix pel fill, cosa que permet deixar de banda el 'proselitisme' que puga haver-hi als textos bíblics.
- El muntatge: la senzillesa i l'acompanyament de llums i música creen el clima apropiat perquè el monòleg, recolzat per la imatge i pel text, esdevinga poesia durant la representació de Pepa Miralles, mesurada i enèrgica quan cal, sempre creïble.
- El personatge: Maria, atemorida i vigilada pels deixebles del seu fill i aquells que expliquen els fets com a extraordinaris i miraculosos, conversa amb la imatge de la deessa Àrtemis. Ella només veu fets misteriosos, incomprensibles, que la porten a pensar en la utilització i manipulació que va sofrir Jesús i que ella no va poder evitar.
- L'actriu: destaca del drama allò més honest i humà, el més atractiu per a l'espectador que ja coneix els evangelis, en valorar l'estima per damunt de l'admiració, la realitat per sobre de la imaginació, la nostàlgia i no l'adulació, els fets viscuts i rememorats en compte de la seua recreació selectiva i, en ocasions, exagerada.
- La finalitat: l'honradesa del discurs permet que Maria (una humil dona, que no la Verge) s'explique els misteris (que no els miracles) que generen la cridòria interessada al voltant de la figura de Jesús i s'allunyen del fanatisme que ha portat el fill a la mort. Aquest fet pot generar empatia en l'espectador o rebuig, però mai desinterés.
Felicitats a la Cia la Dependent i a l'equip del Teatre Micalet per la seua programació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.