Per Cap d'any, brindarem per un bon any

QUE LA CULTURA ES MANIFESTE AMB LA 

LECTURA, LA MÚSICA, EL CINEMA, LA DANSA 

I EL TEATRE DE QUALITAT,

QUE SIGUEN TOTES LES ARTS 

UN BON ENTRETENIMENT 

I QUE DONEN

 NORMALITAT A LA NOSTRA LLENGUA.

La Fornal, amb 'L'home de vol vertical', poua en el record de la història de les persones que persegueixen somnis

 Amb un text del propi Joan Gomila i l'encertada direcció de Frederic Roda, L'home de vol vertical repassa la biografia de Pere Sastre, pagès de Llucmajor i hereu de Son Gall, un home entusiasmat per l'aviació i dissenyador del que ell va anomenar cometagiroavió. 

 Gomila, en moltes de les seues obres, segueix la línia de la història mallorquina centrada entre els finals del segle XIX i el començament del s. XX: mirar el passat per entendre el present, veure les constants que es repeteixen per lloar-les o evitar-les. Ara ho fa amb un nou personatge, un home amb una biografia molt interessant pel que suposà de lluita personal, malgrat la marginalitat amb què el mirava la gent que el veia com un boig quan ell perseguia una utopia. 

 L'obra se centra principalment en el monòleg de Gabriel Moragues, interpretat pel propi Gomila, un veí que admira al propi Pere Sastre. Gomila es creix amb els matissos de les múltiples veus, dotze, que interpreta al llarg del diàleg que manté amb l'espectador i amb el propi Sastre quan ja jau prostrat en un llit de l'hospici al final de la seua vida.

 La interpretació brillant de Joan Gomila aconsegueix que allò que fa i explica Gabriel et captive des de bon començament. A poc a poc, va descabdellant la informació existent sobre Pere Sastre i els punts de vista i actituds dels diferents personatges que influïren en les decisions que hagué de prendre el fadrí de son Gall quan cercava la llibertat que el podria lliurar de la llosa que li suposava l'herència. La lluita per aconseguir les pròpies ambicions i per materialitzar el somni del seu invent va ser intensa, malgrat que els resultats li van ser adversos. 

El text, que cal interpretar en clau del que aporta el passat al present, convida a la reflexió sobre el pes de l'herència familiar en una Mallorca rural que viu apegada a les tradicions i que, malgrat els progressos exteriors, no accepta massa segons quins canvis. El criteri del mestre no pesarà molt de temps sobre el futur d'un bon estudiant i inventor; tampoc la manca de suport familiar ni les ajudes institucionals ni econòmiques que li hagueren permès materialitzar el seu invent de forma més apropiada i, encara molt menys, la participació d'alguna autoritat militar ni ministerial que potser li va entrebancar més que ajudar davant dels tràmits fets.

De tant en tant notem lleugeres pinzellades en el text que convida a la crítica; és el cas, per exemple, de la doble moral de l'església: caritat a canvi d'heretat, que recau principalment en el paper de la mare superiora, un personatge que defensa amb encert una mesurada Xesca Forteza. 

El paper de Pere Sastre, defensat per Joan Aguiló, requereix control i disciplina perquè ha d'ocupar l'escena recordant-nos el seu estat i el contrast amb què, de vegades, les paraules de Gabriel aporten a la seua història. 

Les pauses generades per la projecció d'audiovisuals sobre la paret d'una habitació humil ajuden a contextualitzar alguns esdeveniments sobre la importància de l'aviació durant aquella època: referències històriques al començament de la primera guerra mundial, cites sobre l'aviador Lindbergh o sobre els germans Wright, coincidències amb els de la Cierva, pare i fill, o, fins i tot, a la poesia de Joan Salvat-Papasseit. Aquella degué ser una cursa per la competència de vèncer un problema físic que podria superar l'elevació vertical d'un aparell volador que resolguera al mateix temps l'aterratge en espais reduïts.

No us desvetlle més detalls de l'argument, la màgia del teatre us permetrà entrar en la història de Pere Sastre i la companyia La Fornal segur que ho aconsegueix si us deixeu seduir.

'Andanzas y entremeses de Juan Rana' al Principal, un divertiment assegurat, un homenatge als generes teatrals de l'Edat d'Or

Andanzas y entremeses de Juan Rana és una successió de divertides peces breus amb música en directe que ens permeten fer una reflexió sobre els límits de l'humor i un homenatge a les peces curtes que tant es representaven durant el Segle d'Or espanyol. Amb una molt bona direcció, un excel·lent treball actoral i un destacat disseny de vestuari, il·luminació, so i escenografia, l'obra no us decebrà si us agraden el teatre del Segle d'Or, els musicals o el bon humor. 

La Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá no és la primera vegada que treballen junts. L'èxit d'ocasions anteriors ha contribuït a la realització d'aquesta interessant producció. En Andanzas y entremeses de Juan Rana destaca el format de peces curtes que es van entrellaçant al voltant del personatge a qui vol jutjar l'inquisidor i li donen unitat. És molt important la càrrega d'humor i l'ús de la música en directe a l'estil de les murgues o "xirigotas" de Carnaval que carreguen la lletra de crítica, en aquest cas, clarament en referència a l'actualitat social i política. 

L'argument gira al voltant del judici que la Santa Inquisició celebra en secret per acusar el célebre comediant Cosme Pérez, popularment reconegut com a Juan Rana, un artista que fa riure el públic de diverses generacions i ciutats espanyoles amb el seu humor irreverent i punyent. En el judici, en contra d'ell s'empraran una selecció d'entremesos de grans autors del segle XVII que havia protagonitzat l'actor. L'acusen de blasfèmia, desacato, irreverència, provocació, esperit crític, heretgia… i, per tot això, la Santa Inquisició el condemna a la foguera. 

Llig en el web de Ron Lalá que l'obra inclou els entremesos: Los dos Juan Ranas, El toreador i El triunfo de Juan Rana de Pedro Calderón de la Barca; Los galeotes de Jerónimo de Cáncer; El retrato vivo de Agustín Moreto; El infierno, anónimo. I fragments dels entremesos El doctor Juan Rana, El ventero, Los muertos vivos i Al cabo de los bailes mil de Luis Quiñones de Benavente; La noche de san Juan i La boda de Juan Rana de Jerónimo de Cáncer; Juan Rana poeta de Antonio de Solís; Los locos, anónimo, i Mojiganga de las visiones de la muerte, de Calderón de la Barca. 

Els espectacles de Ron Lalá han recorregut una vintena de països de tres continents amb èxit de crítica i públic. Una mostra del seu èxit és el reconeixement en premis; entre ells, els Premis Max: Millor Musical del 2017 per Cervantina (coproduïda amb el CNTC) i Millor Empresa d'Arts Escèniques del 2013 per Siglo de Oro, siglo de ahora. La companyia ha demostrat en diverses ocasions el domini del seu ofici: saben unir la festa a les idees i emprar els diferents recursos que el teatre els proporciona per generar espectacles de qualitat i entretinguts. És per això que val la pena que aprofiteu els tres dies que representaran l'obra al Teatre Principal de València (entre el 3 i el 5 de desembre només).

Un nou encert de l'IVC amb la selecció que s'agraeix.

Fitxa tècnica

INTÈRPRETS: Juan Cañas, Íñigo Echevarría, Daniel Rovalher, Fran García, Miguel Magdalena

TEXTOS: Calderón de la Barca, Agustín Moreto i altres 

VERSIÓ I DRAMATÚRGIA: Álvaro Tato 

DIRECCIÓ: Yayo Cáceres 

IDEA ORIGINAL I CREACIÓ COL·LECTIVA: Ron Lalá 

COMPOSICIÓ I ARRANJAMENTS: Yayo Cáceres, Juan Cañas, Miguel Magdalena 

DIRECCIÓ MUSICAL: Miguel Magdalena 

IL·LUMINACIÓ: Miguel Á. Camacho 

ESCENOGRAFIA: Carolina González Sanz 

VESTUARI: Tatiana de Sarabia 

DISSENY DE SO: Eduardo Gandulfo 

CAP TÈCNIC: Eduardo Gandulfo 

TÈCNIC DE LLUMS: Javier Bernat 

MAQUINISTA: Elena Cañizares 

FOTOGRAFIA I DISSENY: David Ruiz 

PREMSA: María Díaz 

COPRODUCCIÓ: Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá

'L'home de vol vertical' ens parla de canvis i del preu que ha hagut de pagar la societat mallorquina per ells

 Al Teatre Micalet de València torna La Fornal, del 2 al 5 de desembre, amb un nou espectacle 'L'home de vol vertical' basada en la biografia d'en Pere Sastre i de la qual és autor Joan Gomila. 

'L'home del vol vertical' és una història que va més enllà d'aquest esdeveniment, és una proposta que rasca el segle XX des del cor dels anys 20 i fins a finals de la Segona República, una època vertiginosa d'idees i progrés, marcada també per una carrera aeronàutica en la qual, de la mà de Pere de Son Gall, l'illa de Mallorca també va formar part.

 

 Una peça que, lluny de buscar una creació anecdòtica i decimonònica, serveix a la Fornal d'Espectacles per parlar de Mallorca i dels temes que els han desdibuixat com a societat i atorgat el segell de terra conservadora que va passar de l'activitat primària al turisme, deixant-se pel camí, l'herència cultural, rebutjant la innovació tecnològica i abocant-se a les desigualtats socials.

Fitxa tècnica:

AUTOR: Joan Gomila 

INTÈRPRETS: Joan Gomila, Xesca Forteza i Joan Aguiló. 

DIRECCIÓ ACTORAL: Frederic Roda 

AJUDANTIA DIRECCIÓ: Francina G. Ars.

Comentaris del públic

Un escrit de Monserrat Alcaraz

La novel·la puja a l'escenari: 'Júlia' d' Isabel-Clara Simó

Júlia és una interessant proposta de la companyia de teatre La Dependent, que es mostra fidel a la història de la primera novel·la d'Isabel-Clara Simó. L'obra centra el seu argument en l'ascensió de classe social de Júlia, una de les obreres de la fàbrica tèxtil del senyor Romeu, en plena Revolució del Petroli a l'Alcoi del 1873. Isabel-Clara Simó fa un retrat del món industrial alcoià i de les condicions laborals de la classe obrera cru i verosímil que també es veu en l'obra de teatre. El pas d'obrera a senyora de la casa, per a Júlia, no serà fàcil, haurà de lluitar per no ser una possessió més del patró. Ser la dona de l'amo l'obligarà a sobreviure gràcies a la seua intel·ligència i tenacitat. 

Amb una bona adaptació de la segona part de la novel·la i l'encertada direcció de l'espectacle per part de Gemma Miralles s'aconsegueix mantenir l'essència d'un text, basat en fets reals segons adverteix la pròpia novel·lista, que reviu un temps complicat de l'Alcoi industrial. A través de les diferents escenes representades se'ns mostren els canvis en la vida de Júlia, la protagonista que ha de lluitar molt perquè els fills i la sogra del marit li reconeguen el lloc que li correspon en la família. 

Contribueix a crear l'ambient apropiat per a l'epectacle el disseny d'escenografia aparentment senzill d'Eduardo Moreno, qui reflecteix sobre la forja un detall del modernisme característic de la ciutat d'Alcoi. Júlia Cambra aporta senzillesa al moviment i coreografia que requereixen els canvis d'escena i els actes tumultuosos. També, a través del disseny de vestuari, Alícia Navajas potencia el contrast entre el món obrer i el senyorial. Un altre encert que reforça el context és la creació de la banda sonora de Carles Arnal a partir de cançons populars, revolucionàries o del repertori reivindicatiu d'Ovidi Montllor, elements que contribueixen a la contextualització d'un espectacle que el text narratiu situa en els segles XIX i XX. La il·luminació, de Víctor Anton, genera encara més eixe entorn apropiat perquè lluïsca la representació, amb detalls brillants que generen un seguit de canvis d'escena, com ara el de la imatge de les obreres als telers de la fàbrica o les siluetes, a contrallum sobre la croma, que ens recreen els viatges de la família o l'ambient de les festes a la casa familiar.

Entre uns i altres es va construint l'univers on es mouen uns personatges molt ben defensats per un elenc d'onze actors i actrius que permeten potenciar el treball de la protagonista i mostrar-nos una Júlia (molt solvent Glòria Román en les diferents arestes que ha de mostrar del personatge de Júlia) treballadora, segura, valenta, ambiciosa, polida i neta, honesta, sincera... que reconeix l'esforç de sa mare i les ganes de surar (genial Pepa Miralles) i recorda la mort de son pare -a mans de Pelleta- i les seues mans rasposes, producte de la faena; una dona de classe obrera que haurà de renunciar a moltes satisfaccions per guanyar-se el lloc que li pertoca com a esposa de l'amo i entre l'alta societat alcoiana. Amb la protagonista, destaquen també: en el paper de marit enamorat, un excel·lent Joan Manuel Gurillo; en el d'amiga, a la fàbrica o de criada a la casa, una entusiasta Marta Chiner; en el de Corts o de Ridaura, un encertat Joan Gadea; en el de l'àvia i sogra Dolors, una resolta Pilar Martínez. 

L'obra està en cartell al Teatre Principal de València des del divendres 19 fins al diumenge 28 de novembre. Si gaudíreu amb la lectura de la novel·la, ara teniu una extraordinària ocasió per rememorar el text i passar-ho bé. Els qui no heu llegit la novel·la encara també gaudireu de l'espectacle; segur que us contagia eixa necessitat de saber alguna cosa més sobre els orígens de les revoltes a Alcoi i sobre els antecedents de la família Romeu.

L'Enhorabona, La Dependent.

'Julia: apagar el foc amb petroli' de Manuel Pérez i Muñoz, article publicat a la revista Lletraferit #27 

Estrena de 'Les tres germanes' al Teatre Micalet, un veritable goig

 Ahir dijous, 28 d'octubre, la Companyia de Teatre Micalet (CTM) estrenà 'Les tres germanes' d'Anton Txèkhov, una proposta que, sota l'encertada direcció de Joan Peris "reflexiona al voltant de la condició humana, dels seus somnis i del sentit de viure i transcendir". Com ja passà amb El jardí dels cirerers, Les tres germanes esdevé una al·legoria de la vida on està ben present el discurs sobre la confiança en un millor futur per a la Humanitat. 

 L'adaptació del text al valencià feta per Juli Disla li dona un cert aspecte de contemporaneïtat que acosta l'obra de Txèkhov a l'espectador. I, a més, com podeu veure al programa de mà, la representa un repartiment de luxe format per Pilar Almeria, Laura Romero, Pepa Juan, Bruno Tamarit, Laura Sanchis, Toni Agustí, Héctor Fuster, Enric Juezas, Miguel Seguí, Guille Zavala i Isabel Requena. 

 Les tres germanes ens parla de temes com l'esperança, l'amor, l'odi, l'avorriment o el desig d'aconseguir la felicitat. El text conta la història d'Olga, Maixa i Irina, tres germanes amb moltes ganes de viure però atrapades en una ciutat russa de províncies on l'únic estímul és la vida social que es pot fer gràcies a la presència d'una guarnició de brigada d'artilleria. El somni de les tres és poder tornar a Moscou, lloc on van nàixer i on va residir un temps la família Pròzorov. Però què passarà  si el temps passa i el viatge no es possible? S'esvairan les il·lusions? Acabaran conformant-se amb el que tenen? Lluitaran per fer realitat els somnis? 

 En entrar al teatre, ja l'escenografia ens trasllada a la gran casa d'una família de classe social alta on les primeres accions ens situen en un ambient burgés, el de la celebració d'un sant. En aquell saló, el públic contemplarà el pas del temps, la celebració de l'amor i de la vida amb les alegries, els plors i les inquietuds dels quatre germans. La comparació de la festa inicial amb les d'anys anteriors ja ens dona a entendre que l'esplendor de les grans celebracions havia passat un poc. El recuperaran?

 Tot el repartiment reïx en algun moment en l'obra de manera especial. Però vull destacar la naturalitat i l'energia que desprenen dalt l'escenari alguns personatges en plasmar emocions contrariades i canvis de registre que han de transmetre en breus instants perquè l'espectador se'n faça una idea de la vida decadent que imperava en el món rural entre les classes privilegiades i de desig de retornar a un idealitzat Moscou. I és, moltes vegades, el gest més que la paraula i la contenció més que la força, la que ens fa creure en uns personatges atrapats en un temps de canvis i de crisi. 

 Les tres germanes em captivaren des del principi de l'obra i, també, el germà i el doctor. Pilar Almeria per la contenció i la mesura en descobrir-nos el món interior d'Olga, la germana major que cuida de la resta i n'està pendent de les visites; és la que ansia, des de la protecció i el silenci, un reconeixement laboral que li retorne el prestigi i l'esperança d'una vida millor. Pepa Juan, Maixa, va teixint un canvi d'estat, un viatge que fa des de l'apatia a la passió, un procés que camina des de la quasi invisibilitat de la butaca on llig inicialment un llibre fins a la recuperació d'un espai central en una història passional que ara no té. Laura Romero, Irina, ens mostra la innocència, l'alegria i la ràbia que conté la joventut, l'energia d'una dona que somia, que busca la felicitat, fins i tot a través del treball, però, com la resta, no està exempta tampoc d'un cert conformisme. Bruno Tamarit, el germà Andrei, ens descobreix la timidesa del seu personatge, la capacitat d'acceptar el que s'espera d'ell, la possibilitat d'estimar una dona que, inicialment, no encaixa en el seu món i la necessitat de rebel·lar-se o fracassar definitivament. Enric Juezas, el doctor inquilí de la casa, ens mostra subtilment l'afabilitat amb Irina i la mella que li ha fet el pas del temps en la vida ociosa que porta i en la professió. 

 L'obra estarà en cartell fins al diumenge 28 de novembre, per tant teniu la possibilitat de programar-vos amb temps l'assistència al Teatre Micalet i gaudir d'aquest clàssic del teatre rus, una obra de gran format i amb una factura excel·lent i una interpretació impecable.

Fragment de text

Un muntatge interessant: 'Fes-me un lloc' sobre les inquietuds i preocupacions dels joves de la generació Z

“Tant si vostè ho permet o com si no 

aquest és el meu lloc, 

aquest és el meu lloc i el lloc dels meus”
Del poema 'Amb la dignitat amarga dels pobres', de V. A. Estellés

Programa de mà

Estem davant un espectacle coral en el qual intervenen deu joves intèrprets que formen part de la generació Z. Marina Alegre, Anaïs Doménech, Júlia Fortaña, Carme Giner, Paula López Collado, Tamara Martínez, Anna Nácher, Ana Olcina, Miguel Torrecilla i Tomàs Verdú són les actrius i actors que han defensat de forma valenta els personatges que formen part d'un grup idealista que s’uneix en la defensa d'un projecte que té com a objectiu recuperar la terra, evitar el despoblament d'una zona de l'interior i donar alternatives a la fugida de talents. La tasca no els resultarà fàcil perquè les dificultats de finançament i les tensions entre algunes persones encetaran un camí ple de pedres per poder demostrar que allò perquè lluiten val la pena. Aquest cant a la vida i a la possibilitat de la utopia té un transfons estellesià que es manifesta en directe a través d'algun dels seus poemes inclosos al text, molt ben construït i dirigit per  Isabel Martí. 

Foto: IVC

Tot i que per a alguns protagonistes ha estat la seua primera participació en un espectacle professional, el valor i la professionalitat han estat la tònica de les seues actuacions. El muntatge de l'IVC i d'Isabel Martí, ens planteja diversos temes que giren al voltant d'un de sol: com sobreviure amb honestedat, conservant l'amistat al temps que s'aborden dificultats de la nostra societat com la moralitat, l'habitatge, el treball i els salaris, la qualitat de vida, el despoblament i l'abandó de la terra de forma sostenible... 

Cal destacar també el treball dels tècnics, com ara el d'Abel Martí per les coreografies i el moviment escènic i l'escenografia dissenyada per Aaron Jara Calabuig, amb referències a d'altres espectacles d'èxit com Cadiram de la Dependent i la Cassola o SIT de la Companyia Teatral el Tricicle. La modernitat del disseny d'Assad Kassab i la sonoritat individual i coral de les cançons de Carme Giner i Rafel Arnal són un altre element a destacar.

Foto: IVC

Un muntatge que caldria recuperar en la propera temporada.

Quadern escènic

El Club de Debats en Arts Escèniques, dins del programa Habitem el Rialto.

En el format matinal, l'IVC inclou la possibilitat d'assistir a un debat (posterior la representació de l'obra) que permet al públic (fonamentalment estudiants d'institut o d'universitat) aprofundir en la comprensió de l'espectacle. Cal dir que, dimecres passat, hi assistí l'alumnat de l'institut del Carme i que un grup dels seus alumnes havia preparat aquest debat amb Isabel Martí i les 8 actrius i els 2 actors de l'espectacle. He de felicitar el professorat, l'alumnat del Centre i l'organització de l'IVC de la GV perquè amb les preguntes del públic i les respostes dels equips artístics de les produccions es van arribar al fons d'alguns detalls de l'obra interessants. Enhorabona!

Torna el cabaret. Cashalada Cia presenta 'Divina aberració'

"El Cabaret és un tipus d'espectacle de varietats, generalment nocturn, que combina cançons i textos diversos. Pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars." 

Amb Divina Aberració, Cashalada Cia recupera la tradició d'èxit, que tingué a començament del segle XX i que ens ha arribat també a través de l'espectacle de varietats de les festes populars de molts pobles. Seguint el gènere, el darrer muntatge de Noèlia Pérez i Josep Zapater, dirigits per Joan Font fundador dels Comediants, és una obra en la qual se succeeixen els números musicals, la dramatització de textos literaris (poema de sor Juana Inés de la Cruz o  el soliloqui de Segismundo en La vida és sueño de Calderón de la Barca) i te, de transfons, el relat de la creació del món que ens han contat dins de la civilització judeocristiana: la de la poma que la serp lliurà a Eva -i ella a Adam- quan estaven al Paradís Terrenal i les conseqüències que ha tingut un acte, aparentment intranscendent (la desobediència als déus), que ha condicionat la humanitat i que encara cueja. 

L'obra no defuig els aspectes irreverents que tant agradaven al públic afecte al gènere: pinzellades sexuals, crítica social vetlada i no sempre subtil, notes sobre l'actualitat social... Els dos protagonistes juguen amb l'humor i la ironia durant la seua actuació i enriqueixen la funció amb les seues veus i habilitats musicals -que són moltes i molt bones-, de manera que tot esdevé un concert interessant que inclou diversos gèneres (líric, pop, rock).

Seguint amb les estridències que el gènere teatral exigeix, cal destacar l'encert del vestuari, ric i cridaner, que Esther García Ruiz ha dissenyat i que aconsegueix donar-li 'glamour' amb les lluentors que donen les teles coloristes, sedoses i d'imitació a les pells d'animals exòtics. Aquest element es completa amb un maquillatge efectista, com podeu apreciar en la següent imatge, i no gens discret. 

 

Amb aquesta parella de músics i actors transgressors tenim garantida una estona d'entreteniment i bon cabaret amb teatre, música i poesia on les estridències també juguen un paper rellevant per a la dramatització de la cruesa, el vici i el qüestionament dels fonaments de la nostra societat. A través de la música i d'una actuació i unes veus molt interessants, Noèlia i Zapater van teixint, amb la suma dels números individuals, un cant a la debilidad humana; un concert en què dos artistes un tant bojos qüestionen la teoria sobre "el bé i el mal" i trenquen amb l'herència "que ens llegaren Adam i Eva". 

Amb una clara influència de les propostes de Bertolt Brecht, Divina aberració  recull el dinamisme, el caràcter popular i l'absència d'elitisme del cabaret. Per això, Divina aberració és un bon exemple de l'actualització del gènere  musical que podem trobar en els escenaris valencians ara mateix. 

Si sou fans de Noèlia i de Zapater, ara teniu una ocasió per veure'ls i escoltar-los en directe i de prop al Teatre Micalet de València on anit s'estrenà l'obra que estarà en cartell fins al 17 d'octubre. 

El Teatre Micalet comença nova temporada amb Atirohecho i l'obra "A galopar"

Amb 'A GALOPAR', l'obra que s'estrenà el darrer dimecres al Teatre Micalet de València, el teatre es presenta "com un mitjà capaç de despertar anhels, inquietuds, reflexió, passions o converses entre semblants": la revolució s'esdevindrà tard o prompte. La recuperació de la memòria històrica passa per revisitar moments de la nostra història que ens han deixat un llegat cultural i social molt important a través de poemes i de cançons que estan en l'ideari col·lectiu de moltes generacions; és el cas de cançons com "Si las cosas no fueran" de Chicho Sánchez Ferlosio o "Los caminos" de Pablo Milanés. 

La companyia Atirohecho, en el seu desè aniversari, aposta de nou per recuperar un teatre físic, fet per actrius i actors joves, dirigits encertadament per Carla Chillida, un segell de garantia de la pròpia companyia. Amb A galopar recuperen el seu segon muntatge: Ladran, luego cabalgamos; ara, revisat i representat en valencià per un grup de joves que es manifesten dalt l'escenari com "idealistes, enamorats, utòpics, divertits, compromesos i lluitadors".

Es tracta d'una obra centrada en el moviment escènic, la dansa i la força de la paraula, elements que esdevenen el motor dels canvis que comporta qualsevol revolució: joventut, energia, poesia, cançó i renovació/revisió d'idees. 

En la línia del teatre polític de Bertolt Brecht, l'obra ens planteja imatges estètiques que ens recorden en ocasions algun quadre de Genovés o els moviments de la dansa de Pina Bausch. Elements estètics que se sumen a la interpretació en directe de 'Cançons de la Resistència', una banda sonora ben particular que ens retrotrau al clima reivindicatiu i revolucionari de la Segona República i als moments d'indignació i desig de canvi que suposà el 15M, en temps més recents. 

Un clar exemple d'aquest model de teatre polític, que combina revolució i cultura, és la utilització i dramatització del discurs de la Passionària on estan presents les qüestions polítiques, la força de la paraula i de la joventut i l'estètica del teatre.

La recuperació de la veu dels poetes que canten a la llibertat (ASSUMIRÀS de Vicent Andrés Estellés, A GALOPAR de Rafael Alberti, VIENTOS DEL PUEBLO de Miguel Hernández, LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO de Gabriel Celaya i CANTARES d'Antonio Machado) ens aporta l'element cultural i literari, que ja es manifestava a través de les cançons i de la presència dels llibres que obren camins, i tanca l'obra en el sentit que la cultura ens farà lliures perquè és l'element clau que permetrà que els canvis siguen persistents i a favor dels ciutadans.

L'encertat grafisme, la imatge i l'animació, enriqueixen més encara el muntatge; són un nou reforç de la paraula i el moviment dels actors que s'esdevé en una gran pantalla que presideix l'escena. Especialment destaca l'animació centrada en la lletra de la cançó de Chicho Sánchez Ferlosio, "Gallo rojo, gallo negro" o la dramatització de "Grandola, vila morena".

Crec que el treball del grup d'actrius i actors i el resultat final obtingut, amb un espectacle amb moltes arestes interessants, es mereix que aquest mes ens desplacem al Teatre Micalet, que ha fet una aposta pel teatre fet per joves valencians molt interessant.

Amb A GALOPAR teniu assegurada hora i mitja d'entreteniment en un espai on la cultura és segura.

L'obra estarà en cartell al Teatre Micalet de València entre el 8 i el 26 de setembre. 

         * Les fotografies d'aquesta entrada del blog són d'Anna Gascon fetes el dia de l'estrena.

FITXA ARTÍSTICA

- Repartiment: Marc Estrellat, Carmen Asecas, Arantxa Cortés, María Covadonga, Francesc Romeu Ferrer, Rubén Cerdà-Bacete, Hu Zhao 

- Direcció: Carla Chillida 

- Dramatúrgia: Rafa Segura i Carla Chillida 

- Traducció: Margarida Mateos

- Ajudant de direcció: Manuel Climent i Canchal

- Grafismes: Elías Taño

- Il·luminació: Carla Chillida

- Vestuari i merchandising: La miliciana serigrafia

- Producció: Atirohecho

Imprescindible 'Quan les vinyes ploren' de Fum Teatre al Teatre Micalet

Torna Fum Teatre amb l'obra que tancà la temporada 2020-2021 del Teatre Micalet: Quan les vinyes ploren. Estarà en cartell des del 14 de gener fins al proper 30 de gener.

_____________________________________________________________

Quan les vinyes ploren s'estrenà ahir al Teatre Micalet de València per la companyia Fum Teatre. Es tracta d'una obra creada i dirigida per Laura Sanchis, qui interpreta també a un familiar més dels Vidal. En l'obra se'ns presenta una situació límit amb un pare prostrat al llit, una mare que lluita contra el càncer, unes vinyes malaltes i uns fills amb una personalitat molt marcada. 

Un secret i l'estat terminal del pare obliga la mare a convocar els fills a la casa familiar des d'on es divisen les vinyes de la propietat que mantenen a Agres. A partir d'aquest moment, l'espectador descobrirà un seguit de problemes mai no resolts per la pròpia família. La tensió creixerà al llarg de l'obra i la intriga per descobrir eixos secrets mantindrà el públic en alerta gràcies a un text molt ben construït, a una interpretació poderosa i molt creïble de Pilar Almeria Serrano (Berta, una mare coratge, adicta als calmants i defensora a ultrança del negoci familiar), i el treball tan encertat de la resta del repartiment: Guille Zavala Lloret (fill major de la família, burgés, urbanita i anestesista de professió que tracta de comprendre i de calmar el dolor dels altres però mai no repara en el seu), Pedro Mallol (Xavier, informàtic, jove de caràcter hermètic, és fill menor dels Vidal; un personatge de gènere no binari que no ha estat mai ben acceptat pel seu pare) i Laura Sanchis (una cosina dels Vidal). 

Fum Teatre naix al si de la Companyia de Teatre Micalet i en la seua primera producció han encertat amb aquest drama que tracta temes de molta actualitat al temps que reprèn temes universals com ara la defensa de la terra i els conreus biològics, les aparences, la cura dels pacients, les solucions front al dolor físic i psicològic, l'acceptació de les persones i dels seus sentiments tal com se senten... I, en un temps de pandèmia, que ho complica tot encara més. 

Com us deia, una genial interpretació per a un bon muntatge; un text molt interessant de Laura Sanchis que, com 'El jardí dels cirerers', ens mostra l'interior d'una família en crisi, la cruesa de la vida al si d'una família que treballa la vinya i fa vi, que viu de la terra i cara als camps, en aquest cas unes vinyes que ploren perquè estan tan malaltes com la pròpia família. Una història que no us deixarà indiferents.

FITXA TÈCNICA:

Autora: Laura Sanchis 

 Direcció: Laura Sanchis 

 Repartiment: Pilar Almeria, Laura Sanchis, Guille Zavala i Pedro Mallol 

 Ajudant de direcció: Jose E. Linares Maqueda 

 Regidor: Jose E. Linares Maqueda 

 Disseny d'escenografia: Laura Sanchis 

 Disseny audiovisual: Jose E. Linares Maqueda 

 Disseny d'il·luminació: Jordi Carcelén 

 Construcció d'escenografia: Espacio ODEON S.L. 

 Atrezzo, utilleria i mobiliari: Jose E. Linares Maqueda 

 Producció executiva: Pedro Mallol 

 Assessorament de direcció: Joan Peris 

 Veus en off: Ramón Rodenas Martín

Confiem que tornem a veure programada Quan les vinyes ploren en la propera temporada. L'obra i el treball dels tècnics i dels actors s'ho mereix molt. No us  perdeu l'ocasió de veure bon teatre al cor de la ciutat i amb una frescoreta que, al ple de l'estiu, convida a gaudir de #CulturaSegura i de bon teatre en valencià. 

Fum Teatre tanca la temporada d'enguany del Teatre Micalet

Torna Fum Teatre amb l'obra que tancà la temporada 2020-2021 del Teatre Micalet: Quan les vinyes ploren. Estarà en cartell des del 14 de gener fins al proper 30 de gener.

_____________________________________________________________    

 Quan les vinyes ploren s'estrenarà demà al Teatre Micalet de València i estarà en cartell fins al 25 de juliol. Amb aquesta producció de Fum Teatre, grup gestat al si de la Companyia de Teatre Micalet, es clourà una temporada que ha comptat, malgrat les dificultats que la pandèmia afegia, amb produccions molt interessants.

Des d'ací, el meu agraïment al Teatre Micalet i a la Societat Coral per donar-nos la tranquil·litat de poder assistir al teatre i als concerts amb plena garantia de seguretat i fer possible l'eslògan de la "Cultura és Segura". Amb esforços com el vostre feu que la cultura del nostre poble cresca (i, per tant, la salut). L'entreteniment ens ha tret de la sopor del tancament pel qual havíem hagut de passar des del març del 2020.

Quan les vinyes ploren  és una obra escrita i dirigida per Laura Sanchis. L'obra és la presentació com a grup de Fum Teatre. La proposta, que reflexiona al voltant dels problemes de família, planteja el fet de tornar a casa i les conseqüències que genera donar l'esquena als conflictes pendents de solució. 

Aquesta és una bona ocasió per als espectadors de poder gaudir i donar la cara en favor del Teatre Micalet i del treball de professionals joves amb gran futur, com han demostrat ja amb la seua participació en obres com El malfet d’Inishmaan. L'obra compta amb la col·laboració de Pilar Almeria, Guille Zabala, Pedro Mallol i Laura Sanchis.

"Un tal Shakespeare ", el millor entreteniment per al cap de setmana al Teatre Micalet de València

Hui s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Un tal Shakespeare de Cascai Teatre, una obra de 'petit format', carregada de sorpreses i molt bon humor que gira al voltant de la pregunta "Si Shakespeare visqués encara, de què escriuria?". La resposta la trobem en el mateix espectacle on l'enginy i l'humor provoquen la rialla de l'espectador pel tractament dels tòpics  que tothom recorda del gran autor teatral anglès. 

Els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano, els únics que funcionen sense cap GPS dins de la companyia, saben bé la resposta i la transmeten en diverses ocasions a un públic que mai no queda indiferent davant del que passa a l'escenari. "Ficaria la mà al foc - ens diu Marcel Tomàs al dossier que trobareu enllaçat a la Fitxa tècnica- que seguiria parlant sense embuts de temes universals com la traïció, la venjança, la gelosia i, com no, de la mort i del suïcidi en particular". I sobre aquests elements es va construint l'espectacle: la visió dels reis, la dels malvats, la dels enamorats, la dels gelosos, la dels personatges secundaris, la dels arguments de les obres, la dels escenaris on passen els fets... que poblaren les obres de Shakespeare. I tot, fet des de la senzillesa i la modernitat a través del bolo d'una companyia que viatja a València per representar Un tal Shakespeare al Teatre Micalet i acaben perdent-se-li part dels integrants pel camí. Déu sap les peripècies que hauran de passar en eixe camí, la de fets inversemblants que els passaran als que han arribat a temps i han d'anar divertint el públic mentrestant els altres van  perduts pel món, però encara confien arribar en algun moment de la representació. 

 

Dit açò, el meu consell és que aneu al Teatre Micalet dissabte o diumenge per averiguar-ho i riure-vos amb aquest parell de còmics que connecten amb el públic des del minut u de manera directa i actual, al més pur estil Rubianes, i creen moments màgics: com el de la càmera que ens mostra en pantalla les batalles, les temors i els monstres d'alguns personatges shakespearians; o l'escena en què diferents emocions inunden l'ànima d'Otelo (El mercader de Venècia), per esmentar algun exemple.

NO us quedeu a casa, el teatre és cultura i és segur. Demà i diumenge, teniu una ocasió magnífica per riure amb aquesta parella d'actors còmics, que ens diverteixen amb gràcia i sentit de l'humor al temps que, amb les seues escenes i cançons, lloen la figura i l'obra d'un dels grans escriptors teatrals més reconeguts mundialment. Això sí, aneu protegits que són un tall d'embolicadors que us captiven i sedueixen i, després de la funció, no parareu de recordar-los.

 

FITXA TÈCNICA 

Un tal Shakespeare (dossier)

 

Creació i direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret 

Intèrprets: Marcel Tomàs i Toni Escribano 

Il·luminació: Gerard Canadell 

Composició musical: Carles Serras 

Fotografía i disseny gràfic: Marcel Asso 

Vestuari: Belmondo 

Escenografia: Dungi 

Veu en Off: Txe Arana 

Vídeo: Arian Botey 

Producció: Cascai Teatre

Fotografies dels actors extretes del web de Cascai Teatre

Hipocondriart, una comèdia àcida

   Amb un text molt suggeridor i interessant (guanyador del IV Torneig de dramaturgia valenciana 2020) i una entregada i encertada actuació, Triangle Teatre ha presentat hui al Teatre Micalet de València l'obra Hipocondriart, dirigida i escrita per Borja López Collado i interpretada per Carles Sanjaime, Glòria Román i Bruno Tamarit.

  En què s'assemblen l'art i la vida? Quina diferència hi ha entre la sordesa i la incomunicació? No heu tingut cap moment dels que voldríeu que tot reventara per tornar a començar? Potser en les coincidències i els desitjos hi ha el motor del veritable canvi. Però quin serà? Amb sentit de l'humor és parla de temes quotidians i d'altres que no ho són tant, però interessen també.

    El decorat reprodueix un dels espais del museu on s'inaugura la nova exposició neofigurativa de Paula, una jove promesa de l'art. En aquest espai, on una escultura és l'únic element que complementa les blanques parets on pengen els quadres, el pare de l'artista intenta explicar el significat d'un dels quadres que conté l'abstracció d'una vagina a un dels visitants que, lluny del que aquest intenta explicar-li està més preocupat per uns tèrbols objectius que pretén perpetrar. Aquesta situació donarà lloc a una reflexió sobre l'art i sobre les relacions humanes, sobre la solitud i la falta d'empatia, enteniment i comunicació que sol produir-se en la nostra societat i sobre el valor de la crítica.  

    En  aquesta comèdia destaca:

 - un interessant text carregat de referències a l'actualitat i a les relacions personals que ens convida a mirar cap endins d'un mateix i a pensar en les segones oportunitats, 

- la defensa de tres personatges per grans professionals del teatre com són Carles Sanjaime, Gloria Roman i Bruno Tamarit que ens desvetllen una realitat individualista a través de les reflexions que suscita l’art. 

    Fins al diumenge 18 al Teatre Micalet. Una ocasió per gaudir d'un bon espectacle en valencià. 

    

Recordeu que la cultura és segura a les sales de teatre perquè posen totes les garanties perquè així siga en cada representació. 

A més a més, en aquest temps que ens ha tocat viure, necessitem de bon entreteniment i el teatre n'és un dels millors llocs on trobar-ne. 

Interessant 'El mercader de Venècia' per Dau al Sec al Teatre Micalet

Aquesta versió de El mercader de Venècia, nua d'ornaments escenogràfics, posa el seu èmfasi en l'ús i la força de la paraula, la interpretació dels actors i actrius i la llum com a únics elements expressius de l'acció dramàtica. Les referències a la usura i a l'abús en certes transaccions econòmiques ens remeten metafòricament als crèdits no abusius (que ho són) i a la lletra menuda d'algunes hipoteques i contractes. Les mencions a la intervenció de la justícia per subsanar els conflictes que generen certs contractes abusius són un altre dels elements que justifica el subtítol amb què la Companyia Dau al Sec  ens presenta el text de Shakespeare: "El mercader de Venècia. Els inicis del capitalisme".   

L'obra, estrenada hui divendres, estarà en cartell fins al diumenge dia 11 d'abril al Teatre Micalet de València.  

 

Amb una taula coberta per una tela, uns quants objectes d'attrezzo i l'ajuda d'una il·luminació molt cuidada per centrar el foco d'atenció i contribuir al dramatisme del text, la Companyia Dau al Sec defensa l'obra de Shakespeare amb la força teatral de la interpretació i la paraula. Els dos actors i les  dues actrius encarnen diversos personatges magistralment i ho fan a partir de la caracterització de vestuari, sense decorats, només amb el bon treball i professionalitat que són capaços de realitzar per atrapar l'espectador en una història on s'han suprimit les trames secundàries però s'ha respectat fidelment la prosa i el vers de l'original.

El subtítol de l'obra (L'inici del capitalisme) i el vestuari dels personatges ens recorda la roba pròpia de finals del segle  XIX, detall que actualitza el conflicte del s. XVI i el trasllada i el manté a través dels segles, segons ho mireu, a un passat menys remot, el de la industrialització, que haguera pogut ser també el de la depredació existent al llarg de les moltes crisis econòmiques esdevingudes durant els segles XX i XXI.

La usura i la venjança són el punt de partida i d'arribada d'una obra escrita a finals del segle XVI però que, a més del que ja hem dit, té la vigència que representa sempre un text de W. Shakespeare. Cal entendre l'obra, per tant, escrita dins d'una cultura fortament cristiana i que practica un cert antisemitisme centrat exclusivament en el personatge de Shylok (magistralment defensat per Mercè Managuerra), el prestamista usurer que ha de veure com, primer, el criat se'n va de sa casa per treballar amb un noble cristià i pobre; i, després, com sa filla fuig per casar-se amb Lorenzo, un jove cristià. Aquest personatge serà, a més, l'objectiu d'una utilització perversa de la llei i el centre del conflicte entre dos cultures enfrontades en moltes ocasions i que conviuen en l'espai i en el temps al llarg dels segles.

Crec que és molt bona ocasió per refrescar o conéixer el text de William Shakespeare i la versió excel·lent de Dau al Sec.

FITXA TÈCNICA

Argument: "La rica ciutat estat de Venècia, centre d'una prosperitat sense precedents a partir del segle XIV, brinda a Shakespeare un marc excel·lent on situar l'engranatge dels temes que vol aplegar. Amb 'El mercader de Venècia' Shakespeare salta de la comèdia a la tragèdia de manera vertiginosa, amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del sistema social i la irrupció d'una societat individualista dominada pel poder econòmic. 

 La usura, la riquesa, l'odi recíproc de cultures que conviuen, la vulnerabilitat de l'estranger i la utilització perversa de la llei conformen una mirada sobre la gènesi del sistema capitalista i el naixement de la banca."

Equip artístic 

Autor: William Shakespeare 

Versió: Konrad Zschiedrich 

Traducció: Miquel Desclot 

Direcció: Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols 

Repartiment 

       Sílvia Forns: Salarino, Jèssica, Pòrcia 

      Àlvar Triay: Antonio, Lancelot, Salanio 

      Mercè Managuerra: Salanio, Shylock 

      Damià Plensa: Bassanio, Salarino 

Espai escènic: Damià Plensa 

Disseny il·luminació: Alberto Rodríguez 

Vestuari: Georgina Viñolo 

Espai Sonor: Joanjo Rubio i Mingo Ràfols 

Fotografia programa de mà: Guillem Medina 

Fotografia espectacle: Maria Alzamora 

Video: Arian Botey Videostudi 

Equip Dau al Sec 

     Cap de Producció: Sylvie Lorente

     Comunicació: Laia Roigé

     Producció: Eix 49

     Companyia: Dau al Sec Arts Escèniques

Xavi Castillo contraataca de nou amb "Jordiet!! al Teatre Micalet

A "Jordiet" li queda corda!

Veure Xavi Castillo, per als seus incondicionals, sempre és una festa. Hui, i durant els propers tres dies, la festa és farà al Teatre Micalet de València.

Per als qui no coneixen Xavi Castillo encara, són tres funcions més i una ocasió per gaudir de la riquesa del seu atreviment, de la improvisació, si cal, al voltant d'una història que recorda els tebeos (còmics) carregats de fantasia que es reviuen com quan els conta un xiquet o xiqueta entusiastes a les seues amistats.

Que la companyia Pot de Plom Teatre retorne als seus orígens amb un dels primers monòlegs, a priori, semblava un atreviment. Però, no. "Jordiet" té molta vitalitat encara i Xavi Castillo molta energia per defensar el seu personatge. Hi ha hagut gent que s'ha encanat rient-se durant l'estrena de l'obra hui al Teatre Micalet.

Amb una simfonia d'onomatopeies i sons, una gran habilitat per a caracteritzar física i literàriament cada personatge que forma part de la seua història esbojarrada sobre el Nadal a Alcoi, Xavi Castillo ens manté pendents del seu relat al temps que reacciona davant els comentaris o gestos del públic. No se li escapa res!

Hui hem vist de nou un Xavi Castillo que gaudeix en escena i és capaç de portar al públic cap al terreny que, a d'ell, li interesse. Es riu, abans que tot, d'ell mateix quan recorda el físic que tenia fa vint anys i el que té ara mateix; per tant, no us sorprenga res de les coses que és capaç de riure's i de fer riure els demés. Com a mostra, teniu l'enllaç a l'escena de la pescatera ací. 

 

Jordiet contraataca!! torna a estar ben viu amb un actiu Xavi Castillo que us entretindrà i amb qui passareu una estona que mai no se sap quan pot durar, perquè tot dependrà de les reaccions del públic i de les notícies que porten els periòdics del dia.

Xe, no us dic res més. Aneu a veure'l al Teatre Micalet de València i jutgeu vosaltres. L'espectacle es representarà fins al proper diumenge 28 de març.

'Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora'

Deixeu-vos atrapar per un conte; aneu al Teatre Micalet de València per a gaudir d'una història carregada de la sensibilitat amb que, als xiquets i les xiquetes, se'ls contaven les històries de por. Descobriu la llegenda i el personatge del maqui anomenat "La Pastora"...

 La por es transmet a les persones des de menuts amb contes o llegendes que, per posar algun exemple, parlen d'éssers malèfics que s'emporten els xiquets dins d'un sac, els trauen la sang o se'ls mengen per no obeir els pares. Aquestes històries, quan no hi havia televisió, solien reunir les famílies al voltant de la llar, lloc on se'n contaven per passar l'estona i alliçonar els infants de casa perquè no se n'anaren amb desconeguts, ni agafaren res de ningú amb qui no tingueren prou confiança. Calia tindre molta gràcia per crear el clímax apropiat i que l'auditori es quedara embadalit. També, a les persones adultes, se'ls feia por perquè foren més dòcils amb el règim o amb els senyors per a qui treballaven, però això és una altra història. 

Amb aquestes premisses la Cia. La Ravalera representa un text interessant sobre el valor de la veritat i la importància de la memòria històrica com a mitjà per a restituir a les persones allò que s'havia dit i convertit en una ficció, en un conte de por.

Hui, Laia Porcar i Núria Vizcarro han fet molt bé eixe paper de contadores de llegendes; concretament,  d'una que circula encara per la comarca dels Ports, la de la Pastora, una dona o un home a qui, des que va nàixer, se li va carregar una llegenda negra que poc tenia a veure amb la realitat. I aquest relat, aparentment senzill, permet a les actrius anar traient pinzellades de veritat que hi havia a la llegenda i que havien quedat desdibuixades de la biografia: les pressions que un infant hagué de patir, l'aïllament a que va ser sotmès perquè se'l veia diferent i la seua marginació, per exemple. 

Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, dirigida encertadament per Joan M. Albinyana i estrenada hui al Teatre Micalet, estarà en cartell fins al diumenge. Es tracta d'un espectacle modern que barreja la dramatúrgia amb la projecció d'imatges documentals que reforcen la idea de com es va generar la llegenda negra que pesava sobre la persona de Teresa/Florencio. El text, carregat de poesia, afecte i sensibilitat en molts moments, es reforça amb imatges de testimonis que donen verosimilitud al que les dues actrius ens conten sobre la persona i sobre la por 'al diferent'. 

En el transfons del relat sobre la llegenda de la Pastora que es cuidava de les ovelles des dels cinc anys hi ha temes interessants sobre els que s'haguera pogut incidir molt més, com ara, la importància de la memòria oral (tan present en l'espectacle a través dels àudios i dels vídeos), el discurs sobre el gènere i el sexe de la persona o sobre la lluita i l'actitud política durant la dictadura, però això, potser, li haguera restat la càrrega emocional amb què es va construint la biografia del personatge i desmuntant la llegenda negra sobre una història aparentment senzilla, però amb tantes arestes que podrien convidar-nos a la reflexió.

Gran treball de documentació i audiovisuals sobre un text que juga amb les emocions; encertada interpretació i direcció; magnífica la cançó que tanca l'espectacle. 

Us anime a que acudiu al Teatre Micalet aquest cap de setmana o, si no podeu, en qualsevol altre teatre on s'hi represente l'obra i us pille més a prop.

FITXA TÈCNICA

Autoria: Núria Vizcarro 
Creació i interpretació: Laia Porcar i Núria Vizcarro 
Direcció: Joan M. Albinyana 
Disseny d'escenografia i d'espai sonor: Joan M. Albinyana 
Audiovisuals, vídeo promocional: Marta Negre i Andreu Signes 
Disseny gràfic: Marta Negre 
Disseny de llums i tècnic: Manu Silva 
Cançó “Petenera de la memòria”: Laia Porcar, Carles Porcar i Toni Porcar 
Producció executiva: Laia Porcar/ La Ravalera Teatre 
Distribució: Empar Capilla

Un extraordinari 'Joanot' per Esclafit Teatre

Ahir dijous es va estrenar al Teatre Micalet de València l'obra Joanot per la companyia Esclafit Teatre. Es tracta d'una obra molt interessant que, a més, us farà riure; conéixer o reconéixer aventures de personatges del Tirant lo Blanc, el clàssic de la literatura medieval; i saber alguns aspectes de la vida el seu autor, Joanot Martorell. 

L'obra està basada en el text, publicat per l'Editorial Bromera, del que n'és autor el mateix Joan Nave. L'argument se situa en una nit de pluja i fred durant l'hivern de l'any 1464. El cavaller valencià Joanot Martorell, vell i pobre, ja ha finalitzat el llibre en què havia treballat els darrers quatre anys de la seua vida. En ell es barregen alguns esdeveniments viscuts amb desitjos que no ha pogut complir com a cavaller. Satisfet del seu treball, la necessitat el porta a empenyorar el manuscrit a ca Martí Joan de Galba per 100 reals. La batalla que haurà de lluitar aquella nit no serà en el camp de batalla sinó amb ell mateix i els seus propis dimonis.

La representació de l'obra compta amb un vestuari i una ambientació minimalista, però molt efectiva, de Joanmi Reig. Amb ella queda palés la pobresa que travessa un personatge que ha de cremar a poc a poc els seus mobles per calfar-se o menjar pa dur i vi roín per omplir la panxa; la presència del cavaller Tirant o l'espai per on transiten la princesa Carmesina i les seues dames. 

L'encertada banda sonora de Javier Pinto acompanya l'acció en alguns moments significatius i es complementa amb una il·luminació senzilla d'Òscar Cerdeiriña que contribueix a centrar els diferents ambients dels relats del personatge.

El pes fonamental de la representació recau en el treball actoral. Joan Nave s'encarrega de fer-nos entrar en la màgia que té el text i és en la seua execució, extraordinària per cert, que el  personatge Joanot es carrega de matisos i, per tant, de sentit al llarg dels 70 minuts que dura l'obra. Els canvis de registre que requereixen els personatges de ficció dels quals ens parla Joanot i l'estat emocional del propi personatge van des de la verificació de la ruïna familiar de l'escriptor, que es veu obligat a vendre el treball de quatre anys per a poder sobreviure, fins a jugar el paper d'una Carmesina i un Tirant enamorats, del cosí que taca l'honor d'una germana o del cunyat interessat en la dot de l'altra germana, entre d'altres.

El monòleg de Joanot, dirigit per Juanmi Reig, ens permet conéixer alguns esdeveniments històrics, com anticipava abans, presents també en la biografia dels Martorell i en la pròpia novel·la escrita per Joanot. Esdeveniments que són presentats en clau de comèdia quan autor i personatge dialoguen sobre alguns aspectes del contingut de la novel·la Tirant lo Blanch. 

Entre els encerts de l'obra, el resum d'alguns esdeveniments cabdals en la novel·la de cavalleries més important de les lletres catalanes i en el contrast amb les pròpies vivències de l'autor, que ací esdevé personatge singular, de vegades, a l'ombra del protagonista de la seua obra.

No us perdeu aquest espectacle que us entretindrà i despertarà les ganes de conéixer millor la biografia d'aquest personatge, un dels grans escriptors valencians del Segle d'Or. 

I, si no heu tingut ocasió d'assistir a alguna de les representacions del Teatre Micalet, estigueu alerta a la cartellera teatral del vostre entorn per si es representa l'obra. No hauríeu de perdre-vos-la.