dijous, 9 de setembre de 2021

El Teatre Micalet comença nova temporada amb Atirohecho i l'obra "A galopar"

Amb 'A GALOPAR', l'obra que s'estrenà el darrer dimecres al Teatre Micalet de València, el teatre es presenta "com un mitjà capaç de despertar anhels, inquietuds, reflexió, passions o converses entre semblants": la revolució s'esdevindrà tard o prompte. La recuperació de la memòria històrica passa per revisitar moments de la nostra història que ens han deixat un llegat cultural i social molt important a través de poemes i de cançons que estan en l'ideari col·lectiu de moltes generacions; és el cas de cançons com "Si las cosas no fueran" de Chicho Sánchez Ferlosio o "Los caminos" de Pablo Milanés. 



La companyia Atirohecho, en el seu desè aniversari, aposta de nou per recuperar un teatre físic, fet per actrius i actors joves, dirigits encertadament per Carla Chillida, un segell de garantia de la pròpia companyia. Amb A galopar recuperen el seu segon muntatge: Ladran, luego cabalgamos; ara, revisat i representat en valencià per un grup de joves que es manifesten dalt l'escenari com "idealistes, enamorats, utòpics, divertits, compromesos i lluitadors".




Es tracta d'una obra centrada en el moviment escènic, la dansa i la força de la paraula, elements que esdevenen el motor dels canvis que comporta qualsevol revolució: joventut, energia, poesia, cançó i renovació/revisió d'idees. 

En la línia del teatre polític de Bertolt Brecht, l'obra ens planteja imatges estètiques que ens recorden en ocasions algun quadre de Genovés o els moviments de la dansa de Pina Bausch. Elements estètics que se sumen a la interpretació en directe de 'Cançons de la Resistència', una banda sonora ben particular que ens retrotrau al clima reivindicatiu i revolucionari de la Segona República i als moments d'indignació i desig de canvi que suposà el 15M, en temps més recents. 

Un clar exemple d'aquest model de teatre polític, que combina revolució i cultura, és la utilització i dramatització del discurs de la Passionària on estan presents les qüestions polítiques, la força de la paraula i de la joventut i l'estètica del teatre.




La recuperació de la veu dels poetes que canten a la llibertat (ASSUMIRÀS de Vicent Andrés Estellés, A GALOPAR de Rafael Alberti, VIENTOS DEL PUEBLO de Miguel Hernández, LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO de Gabriel Celaya CANTARES d'Antonio Machado) ens aporta l'element cultural i literari, que ja es manifestava a través de les cançons i de la presència dels llibres que obren camins, i tanca l'obra en el sentit que la cultura ens farà lliures perquè és l'element clau que permetrà que els canvis siguen persistents i a favor dels ciutadans.

L'encertat grafisme, la imatge i l'animació, enriqueixen més encara el muntatge; són un nou reforç de la paraula i el moviment dels actors que s'esdevé en una gran pantalla que presideix l'escena. Especialment destaca l'animació centrada en la lletra de la cançó de Chicho Sánchez Ferlosio, "Gallo rojo, gallo negro" o la dramatització de "Grandola, vila morena".




Crec que el treball del grup d'actrius i actors i el resultat final obtingut, amb un espectacle amb moltes arestes interessants, es mereix que aquest mes ens desplacem al Teatre Micalet, que ha fet una aposta pel teatre fet per joves valencians molt interessant.

Amb A GALOPAR teniu assegurada hora i mitja d'entreteniment en un espai on la cultura és segura.

L'obra estarà en cartell al Teatre Micalet de València entre el 8 i el 26 de setembre. 

         * Les fotografies d'aquesta entrada del blog són d'Anna Gascon fetes el dia de l'estrena.

FITXA ARTÍSTICA

- RepartimentMarc Estrellat, Carmen Asecas, Arantxa Cortés, María Covadonga, Francesc Romeu Ferrer, Rubén Cerdà-Bacete, Hu Zhao 
- DireccióCarla Chillida 
- DramatúrgiaRafa Segura i Carla Chillida 
- TraduccióMargarida Mateos
- Ajudant de direcció: Manuel Climent i Canchal
- Grafismes: Elías Taño
- Il·luminació: Carla Chillida
- Vestuari i merchandising: La miliciana serigrafia
- Producció: Atirohecho

dimecres, 7 de juliol de 2021

Imprescindible 'Quan les vinyes ploren' de Fum Teatre al Teatre Micalet

Quan les vinyes ploren s'estrenà ahir al Teatre Micalet de València per la companyia Fum Teatre. Es tracta d'una obra creada i dirigida per Laura Sanchis, qui interpreta també a un familiar més dels Vidal. En l'obra se'ns presenta una situació límit amb un pare prostrat al llit, una mare que lluita contra el càncer, unes vinyes malaltes i uns fills amb una personalitat molt marcada. 

Un secret i l'estat terminal del pare obliga la mare a convocar els fills a la casa familiar des d'on es divisen les vinyes de la propietat que mantenen a Agres. A partir d'aquest moment, l'espectador descobrirà un seguit de problemes mai no resolts per la pròpia família. La tensió creixerà al llarg de l'obra i la intriga per descobrir eixos secrets mantindrà el públic en alerta gràcies a un text molt ben construït, a una interpretació poderosa i molt creïble de Pilar Almeria Serrano (Berta, una mare coratge, adicta als calmants i defensora a ultrança del negoci familiar), i el treball tan encertat de la resta del repartiment: Guille Zavala Lloret (fill major de la família, burgés, urbanita i anestesista de professió que tracta de comprendre i de calmar el dolor dels altres però mai no repara en el seu), Pedro Mallol (Xavier, informàtic, jove de caràcter hermètic, és fill menor dels Vidal; un personatge de gènere no binari que no ha estat mai ben acceptat pel seu pare) i Laura Sanchis (una cosina dels Vidal). 

Fum Teatre naix al si de la Companyia de Teatre Micalet i en la seua primera producció han encertat amb aquest drama que tracta temes de molta actualitat al temps que reprèn temes universals com ara la defensa de la terra i els conreus biològics, les aparences, la cura dels pacients, les solucions front al dolor físic i psicològic, l'acceptació de les persones i dels seus sentiments tal com se senten... I, en un temps de pandèmia, que ho complica tot encara més. 

Com us deia, una genial interpretació per a un bon muntatge; un text molt interessant de Laura Sanchis que, com 'El jardí dels cirerers', ens mostra l'interior d'una família en crisi, la cruesa de la vida al si d'una família que treballa la vinya i fa vi, que viu de la terra i cara als camps, en aquest cas unes vinyes que ploren perquè estan tan malaltes com la pròpia família. Una història que no us deixarà indiferents.


FITXA TÈCNICA:
Autora: Laura Sanchis 
 Direcció: Laura Sanchis 
 Repartiment: Pilar Almeria, Laura Sanchis, Guille Zavala i Pedro Mallol 
 Ajudant de direcció: Jose E. Linares Maqueda 
 Regidor: Jose E. Linares Maqueda 
 Disseny d'escenografia: Laura Sanchis 
 Disseny audiovisual: Jose E. Linares Maqueda 
 Disseny d'il·luminació: Jordi Carcelén 
 Construcció d'escenografia: Espacio ODEON S.L. 
 Atrezzo, utilleria i mobiliari: Jose E. Linares Maqueda 
 Producció executiva: Pedro Mallol 
 Assessorament de direcció: Joan Peris 
 Veus en off: Ramón Rodenas Martín


_____________________________________________________________

ATENCIÓ 

RECTIFICACIÓ: El Teatre Micalet informa que aquest cap de setmana serà l'últim que podrem veure l'obra en aquesta temporada.
 
ÚLTIMES REPRESENTACIONS DE LA TEMPORADA
🌱
‘Quan les vinyes ploren’, de Fum Teatre
📌
17 i 18 de juliol / 20:30
_____________________________________________________________


Confiem que tornem a veure programada Quan les vinyes ploren en la propera temporada. L'obra i el treball dels tècnics i dels actors s'ho mereix molt. Jo no m'esperaria i trauria l'entrada per al dia 17 o el 18. No us  perdeu l'ocasió de veure bon teatre al cor de la ciutat i amb una frescoreta tan poderosa que, així a l'estiu, fa goig poder gaudir de la #CulturaSegura i del bon teatre en valencià. 

dimarts, 6 de juliol de 2021

Fum Teatre tanca la temporada d'enguany del Teatre Micalet

     Quan les vinyes ploren s'estrenarà demà al Teatre Micalet de València i estarà en cartell fins al 25 de juliol. Amb aquesta producció de Fum Teatre, grup gestat al si de la Companyia de Teatre Micalet, es clourà una temporada que ha comptat, malgrat les dificultats que la pandèmia afegia, amb produccions molt interessants.


Des d'ací, el meu agraïment al Teatre Micalet i a la Societat Coral per donar-nos la tranquil·litat de poder assistir al teatre i als concerts amb plena garantia de seguretat i fer possible l'eslògan de la "Cultura és Segura". Amb esforços com el vostre feu que la cultura del nostre poble cresca (i, per tant, la salut). L'entreteniment ens ha tret de la sopor del tancament pel qual havíem hagut de passar des del març del 2020.

Quan les vinyes ploren  és una obra escrita i dirigida per Laura Sanchis. L'obra és la presentació com a grup de Fum Teatre. La proposta, que reflexiona al voltant dels problemes de família, planteja el fet de tornar a casa i les conseqüències que genera donar l'esquena als conflictes pendents de solució. 

Aquesta és una bona ocasió per als espectadors de poder gaudir i donar la cara en favor del Teatre Micalet i del treball de professionals joves amb gran futur, com han demostrat ja amb la seua participació en obres com El malfet d’Inishmaan. L'obra compta amb la col·laboració de Pilar Almeria, Guille Zabala, Pedro Mallol i Laura Sanchis.

A més a més, per celebrar l'estrena, ens ofereixen una OFERTA DE LLANÇAMENT interessant que encara podríeu aprofitar.



divendres, 11 de juny de 2021

"Un tal Shakespeare ", el millor entreteniment per al cap de setmana al Teatre Micalet de València




Hui s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Un tal Shakespeare de Cascai Teatre, una obra de 'petit format', carregada de sorpreses i molt bon humor que gira al voltant de la pregunta "Si Shakespeare visqués encara, de què escriuria?". La resposta la trobem en el mateix espectacle on l'enginy i l'humor provoquen la rialla de l'espectador pel tractament dels tòpics  que tothom recorda del gran autor teatral anglès. 




Els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano, els únics que funcionen sense cap GPS dins de la companyia, saben bé la resposta i la transmeten en diverses ocasions a un públic que mai no queda indiferent davant del que passa a l'escenari. "Ficaria la mà al foc - ens diu Marcel Tomàs al dossier que trobareu enllaçat a la Fitxa tècnica- que seguiria parlant sense embuts de temes universals com la traïció, la venjança, la gelosia i, com no, de la mort i del suïcidi en particular". I sobre aquests elements es va construint l'espectacle: la visió dels reis, la dels malvats, la dels enamorats, la dels gelosos, la dels personatges secundaris, la dels arguments de les obres, la dels escenaris on passen els fets... que poblaren les obres de Shakespeare. I tot, fet des de la senzillesa i la modernitat a través del bolo d'una companyia que viatja a València per representar Un tal Shakespeare al Teatre Micalet i acaben perdent-se-li part dels integrants pel camí. Déu sap les peripècies que hauran de passar en eixe camí, la de fets inversemblants que els passaran als que han arribat a temps i han d'anar divertint el públic mentrestant els altres van  perduts pel món, però encara confien arribar en algun moment de la representació. 

 



Dit açò, el meu consell és que aneu al Teatre Micalet dissabte o diumenge per averiguar-ho i riure-vos amb aquest parell de còmics que connecten amb el públic des del minut u de manera directa i actual, al més pur estil Rubianes, i creen moments màgics: com el de la càmera que ens mostra en pantalla les batalles, les temors i els monstres d'alguns personatges shakespearians; o l'escena en què diferents emocions inunden l'ànima d'Otelo (El mercader de Venècia), per esmentar algun exemple.



NO us quedeu a casa, el teatre és cultura i és segur. Demà i diumenge, teniu una ocasió magnífica per riure amb aquesta parella d'actors còmics, que ens diverteixen amb gràcia i sentit de l'humor al temps que, amb les seues escenes i cançons, lloen la figura i l'obra d'un dels grans escriptors teatrals més reconeguts mundialment. Això sí, aneu protegits que són un tall d'embolicadors que us captiven i sedueixen i, després de la funció, no parareu de recordar-los.

 
FITXA TÈCNICA 

Un tal Shakespeare (dossier)

 


Creació i direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret 
Intèrprets: Marcel Tomàs i Toni Escribano 
Il·luminació: Gerard Canadell 
Composició musical: Carles Serras 
Fotografía i disseny gràfic: Marcel Asso 
Vestuari: Belmondo 
Escenografia: Dungi 
Veu en Off: Txe Arana 
Vídeo: Arian Botey 
Producció: Cascai Teatre

Fotografies dels actors extretes del web de Cascai Teatre

dimecres, 28 d’abril de 2021

"Ai, Carmela ", d'imprescindible visió!


Amb èxit de públic, hui dimecres s'ha estrenat, al Teatre Micalet de València, l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela, dirigida molt encertadament per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Josep Manel Casany. 

Amb una aparent i senzilla escenografia (d'Eduardo Díaz) que ens recorda un teatre buit amb la boca habitual dels teatres modernistes d'alguns pobles valencians, el pati de butaques del teatre Micalet es transforma per donar pas a una brillant representació on el drama, la comèdia i l'esperit de la revista van de la mà. Contribueix a crear el clima que busca Joan Peris, el disseny d'il·luminació de Jordi Carcelen per permet la distinció entre l'oníric i el present.

L'obra forma part ja de l'ideari teatral de molts valencians que l'han pogut veure representada en teatre des del 1987 o en la versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura. La mateixa Companyia de Teatre Micalet ja la va estrenar amb èxit al setembre del 1997. Des d'aleshores han passat vint-i-quatre anys, però els personatges i la representació han guanyat en excel·lència gràcies a l'experiència, la complicitat i el saber fer de tres dels grans professionals que tenim a l'escena valenciana. Un  gran goig notar la direcció de Joan Peris i veure a l'escenari Pilar Almeria i Josep Manel Casany que broden els personatges.



Es tracta d'una obra construïda sobre metàfores i personatges poètics que traslladen a l'espectador les emocions, les reflexions i les anècdotes durant la tragèdia de la guerra civil. En línies generals, no s'abandona la gràcia que se suposa a dos còmics de revista, Paulino i Carmela. "Variedades a lo fino" simbolitza als humils perdedors de la guerra: l'idealista Paulino, sensat, temorenc a voltes, sempre enamorat i orgullós de l'atrevida, graciosa, solidària i valenta Carmela. Ell intenta posar seny, marcat pel temor i el desig de poder tornar a la zona republicana, llevant-li importància i frenant l'ímpetu de Carmela; ella, tot cor, deixa veure la seua profunda humanitat solidaritzant-se amb els condemnats presents a qui no vol infringir-los cap mal.

Aquesta parella d'artistes que actuaven en la frontera de la guerra, dins de territori republicà, són sorpresos per l'exèrcit vencedor i obligats a representar la seua funció davant de la tropa "nacional" i d'uns brigadistes republicans que havien de ser afusellats al dia següent. Aquest fet, que marca les seues vides, transporta l'espectador a un món fantàstic i a la reflexió sobre el que ens podem trobar després de la mort on el caos de la guerra també pot estar-hi present.

L'obra esdevé una reivindicació del culte a la llibertat i un recordatori imprescindible en aquests moments on encara és necessària la lluita per dignificar la memòria històrica.

_____________________

Al web del Teatre Micalet podeu trobar més informació, com les línies següents en què la companyia i, en especial, Joan Peris amb la direcció de l'espectacle destaca alguns aspectes de l'obra.

1. 'Ai, Carmela!' és un cant a la memòria, un exercici contra l'oblit, però també és un homenatge al teatre i als artistes de varietés que havien de recórrer els pobles per guanyar-se la vida. 

2. Per expandir aquest homenatge, Joan Peris ha remodelat la distribució del Teatre Micalet per recrear l'ambientació d'un teatre clàssic, incloent-hi una embocadura inspirada en la de l'històric Teatro Ruzafa, espai ja desaparegut, que va ser un punt de referència per als artistes de varietés.

3. L'obra, construïda amb la tècnica del flashback a partir dels records de Paulino, després de la mort de Carmela, reflexiona sobre un dels episodis de la nostra història, com va ser la Guerra Civil. Un espectacle en el qual es troben tots els ingredients per connectar amb l'espectador.

dijous, 15 d’abril de 2021

Hipocondriart, una comèdia àcida

   Amb un text molt suggeridor i interessant (guanyador del IV Torneig de dramaturgia valenciana 2020) i una entregada i encertada actuació, Triangle Teatre ha presentat hui al Teatre Micalet de València l'obra Hipocondriart, dirigida i escrita per Borja López Collado i interpretada per Carles Sanjaime, Glòria Román i Bruno Tamarit.

  En què s'assemblen l'art i la vida? Quina diferència hi ha entre la sordesa i la incomunicació? No heu tingut cap moment dels que voldríeu que tot reventara per tornar a començar? Potser en les coincidències i els desitjos hi ha el motor del veritable canvi. Però quin serà? Amb sentit de l'humor és parla de temes quotidians i d'altres que no ho són tant, però interessen també.



    El decorat reprodueix un dels espais del museu on s'inaugura la nova exposició neofigurativa de Paula, una jove promesa de l'art. En aquest espai, on una escultura és l'únic element que complementa les blanques parets on pengen els quadres, el pare de l'artista intenta explicar el significat d'un dels quadres que conté l'abstracció d'una vagina a un dels visitants que, lluny del que aquest intenta explicar-li està més preocupat per uns tèrbols objectius que pretén perpetrar. Aquesta situació donarà lloc a una reflexió sobre l'art i sobre les relacions humanes, sobre la solitud i la falta d'empatia, enteniment i comunicació que sol produir-se en la nostra societat i sobre el valor de la crítica.  

    En  aquesta comèdia destaca:

 - un interessant text carregat de referències a l'actualitat i a les relacions personals que ens convida a mirar cap endins d'un mateix i a pensar en les segones oportunitats, 

- la defensa de tres personatges per grans professionals del teatre com són Carles Sanjaime, Gloria Roman i Bruno Tamarit que ens desvetllen una realitat individualista a través de les reflexions que suscita l’art. 

    Fins al diumenge 18 al Teatre Micalet. Una ocasió per gaudir d'un bon espectacle en valencià. 

    

Recordeu que la cultura és segura a les sales de teatre perquè posen totes les garanties perquè així siga en cada representació. 
A més a més, en aquest temps que ens ha tocat viure, necessitem de bon entreteniment i el teatre n'és un dels millors llocs on trobar-ne

divendres, 9 d’abril de 2021

Interessant 'El mercader de Venècia' per Dau al Sec al Teatre Micalet

Aquesta versió de El mercader de Venècia, nua d'ornaments escenogràfics, posa el seu èmfasi en l'ús i la força de la paraula, la interpretació dels actors i actrius i la llum com a únics elements expressius de l'acció dramàtica. Les referències a la usura i a l'abús en certes transaccions econòmiques ens remeten metafòricament als crèdits no abusius (que ho són) i a la lletra menuda d'algunes hipoteques i contractes. Les mencions a la intervenció de la justícia per subsanar els conflictes que generen certs contractes abusius són un altre dels elements que justifica el subtítol amb què la Companyia Dau al Sec  ens presenta el text de Shakespeare: "El mercader de Venècia. Els inicis del capitalisme".   

L'obra, estrenada hui divendres, estarà en cartell fins al diumenge dia 11 d'abril al Teatre Micalet de València.  

Amb una taula coberta per una tela, uns quants objectes d'attrezzo i l'ajuda d'una il·luminació molt cuidada per centrar el foco d'atenció i contribuir al dramatisme del text, la Companyia Dau al Sec defensa l'obra de Shakespeare amb la força teatral de la interpretació i la paraula. Els dos actors i les  dues actrius encarnen diversos personatges magistralment i ho fan a partir de la caracterització de vestuari, sense decorats, només amb el bon treball i professionalitat que són capaços de realitzar per atrapar l'espectador en una història on s'han suprimit les trames secundàries però s'ha respectat fidelment la prosa i el vers de l'original.

El subtítol de l'obra (L'inici del capitalisme) i el vestuari dels personatges ens recorda la roba pròpia de finals del segle  XIX, detall que actualitza el conflicte del s. XVI i el trasllada i el manté a través dels segles, segons ho mireu, a un passat menys remot, el de la industrialització, que haguera pogut ser també el de la depredació existent al llarg de les moltes crisis econòmiques esdevingudes durant els segles XX i XXI.

La usura i la venjança són el punt de partida i d'arribada d'una obra escrita a finals del segle XVI però que, a més del que ja hem dit, té la vigència que representa sempre un text de W. Shakespeare. Cal entendre l'obra, per tant, escrita dins d'una cultura fortament cristiana i que practica un cert antisemitisme centrat exclusivament en el personatge de Shylok (magistralment defensat per Mercè Managuerra), el prestamista usurer que ha de veure com, primer, el criat se'n va de sa casa per treballar amb un noble cristià i pobre; i, després, com sa filla fuig per casar-se amb Lorenzo, un jove cristià. Aquest personatge serà, a més, l'objectiu d'una utilització perversa de la llei i el centre del conflicte entre dos cultures enfrontades en moltes ocasions i que conviuen en l'espai i en el temps al llarg dels segles.

Crec que és molt bona ocasió per refrescar o conéixer el text de William Shakespeare i la versió excel·lent de Dau al Sec.


FITXA TÈCNICA

Argument: "La rica ciutat estat de Venècia, centre d'una prosperitat sense precedents a partir del segle XIV, brinda a Shakespeare un marc excel·lent on situar l'engranatge dels temes que vol aplegar. Amb 'El mercader de Venècia' Shakespeare salta de la comèdia a la tragèdia de manera vertiginosa, amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del sistema social i la irrupció d'una societat individualista dominada pel poder econòmic. 

 La usura, la riquesa, l'odi recíproc de cultures que conviuen, la vulnerabilitat de l'estranger i la utilització perversa de la llei conformen una mirada sobre la gènesi del sistema capitalista i el naixement de la banca."


Equip artístic 

Versió: Konrad Zschiedrich 
Traducció: Miquel Desclot 
Direcció: Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols 
Repartiment 
       Sílvia Forns: Salarino, Jèssica, Pòrcia 
      Àlvar Triay: Antonio, Lancelot, Salanio 
      Mercè Managuerra: Salanio, Shylock 
      Damià Plensa: Bassanio, Salarino 
Espai escènic: Damià Plensa 
Disseny il·luminació: Alberto Rodríguez 
Vestuari: Georgina Viñolo 
Espai Sonor: Joanjo Rubio i Mingo Ràfols 
Fotografia programa de mà: Guillem Medina 
Fotografia espectacle: Maria Alzamora 
Video: Arian Botey Videostudi 

Equip Dau al Sec 
     Cap de Producció: Sylvie Lorente
     Comunicació: Laia Roigé
     Producció: Eix 49
     Companyia: Dau al Sec Arts Escèniques

dijous, 25 de març de 2021

Xavi Castillo contraataca de nou amb "Jordiet!! al Teatre Micalet


A "Jordiet" li queda corda!

Veure Xavi Castillo, per als seus incondicionals, sempre és una festa. Hui, i durant els propers tres dies, la festa és farà al Teatre Micalet de València.

Per als qui no coneixen Xavi Castillo encara, són tres funcions més i una ocasió per gaudir de la riquesa del seu atreviment, de la improvisació, si cal, al voltant d'una història que recorda els tebeos (còmics) carregats de fantasia que es reviuen com quan els conta un xiquet o xiqueta entusiastes a les seues amistats.

Que la companyia Pot de Plom Teatre retorne als seus orígens amb un dels primers monòlegs, a priori, semblava un atreviment. Però, no. "Jordiet" té molta vitalitat encara i Xavi Castillo molta energia per defensar el seu personatge. Hi ha hagut gent que s'ha encanat rient-se durant l'estrena de l'obra hui al Teatre Micalet.

Amb una simfonia d'onomatopeies i sons, una gran habilitat per a caracteritzar física i literàriament cada personatge que forma part de la seua història esbojarrada sobre el Nadal a Alcoi, Xavi Castillo ens manté pendents del seu relat al temps que reacciona davant els comentaris o gestos del públic. No se li escapa res!

Hui hem vist de nou un Xavi Castillo que gaudeix en escena i és capaç de portar al públic cap al terreny que, a d'ell, li interesse. Es riu, abans que tot, d'ell mateix quan recorda el físic que tenia fa vint anys i el que té ara mateix; per tant, no us sorprenga res de les coses que és capaç de riure's i de fer riure els demés. Com a mostra, teniu l'enllaç a l'escena de la pescatera ací


 


Jordiet contraataca!! torna a estar ben viu amb un actiu Xavi Castillo que us entretindrà i amb qui passareu una estona que mai no se sap quan pot durar, perquè tot dependrà de les reaccions del públic i de les notícies que porten els periòdics del dia.

Xe, no us dic res més. Aneu a veure'l al Teatre Micalet de València i jutgeu vosaltres. L'espectacle es representarà fins al proper diumenge 28 de març.

dijous, 11 de març de 2021

'Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora'

Deixeu-vos atrapar per un conte; aneu al Teatre Micalet de València per a gaudir d'una història carregada de la sensibilitat amb que, als xiquets i les xiquetes, se'ls contaven les històries de por. Descobriu la llegenda i el personatge del maqui anomenat "La Pastora"...

 La por es transmet a les persones des de menuts amb contes o llegendes que, per posar algun exemple, parlen d'éssers malèfics que s'emporten els xiquets dins d'un sac, els trauen la sang o se'ls mengen per no obeir els pares. Aquestes històries, quan no hi havia televisió, solien reunir les famílies al voltant de la llar, lloc on se'n contaven per passar l'estona i alliçonar els infants de casa perquè no se n'anaren amb desconeguts, ni agafaren res de ningú amb qui no tingueren prou confiança. Calia tindre molta gràcia per crear el clímax apropiat i que l'auditori es quedara embadalit. També, a les persones adultes, se'ls feia por perquè foren més dòcils amb el règim o amb els senyors per a qui treballaven, però això és una altra història. 


Amb aquestes premisses la Cia. La Ravalera representa un text interessant sobre el valor de la veritat i la importància de la memòria històrica com a mitjà per a restituir a les persones allò que s'havia dit i convertit en una ficció, en un conte de por.

Hui, Laia Porcar i Núria Vizcarro han fet molt bé eixe paper de contadores de llegendes; concretament,  d'una que circula encara per la comarca dels Ports, la de la Pastora, una dona o un home a qui, des que va nàixer, se li va carregar una llegenda negra que poc tenia a veure amb la realitat. I aquest relat, aparentment senzill, permet a les actrius anar traient pinzellades de veritat que hi havia a la llegenda i que havien quedat desdibuixades de la biografia: les pressions que un infant hagué de patir, l'aïllament a que va ser sotmès perquè se'l veia diferent i la seua marginació, per exemple. 

Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, dirigida encertadament per Joan M. Albinyana i estrenada hui al Teatre Micalet, estarà en cartell fins al diumenge. Es tracta d'un espectacle modern que barreja la dramatúrgia amb la projecció d'imatges documentals que reforcen la idea de com es va generar la llegenda negra que pesava sobre la persona de Teresa/Florencio. El text, carregat de poesia, afecte i sensibilitat en molts moments, es reforça amb imatges de testimonis que donen verosimilitud al que les dues actrius ens conten sobre la persona i sobre la por 'al diferent'. 

En el transfons del relat sobre la llegenda de la Pastora que es cuidava de les ovelles des dels cinc anys hi ha temes interessants sobre els que s'haguera pogut incidir molt més, com ara, la importància de la memòria oral (tan present en l'espectacle a través dels àudios i dels vídeos), el discurs sobre el gènere i el sexe de la persona o sobre la lluita i l'actitud política durant la dictadura, però això, potser, li haguera restat la càrrega emocional amb què es va construint la biografia del personatge i desmuntant la llegenda negra sobre una història aparentment senzilla, però amb tantes arestes que podrien convidar-nos a la reflexió.

Gran treball de documentació i audiovisuals sobre un text que juga amb les emocions; encertada interpretació i direcció; magnífica la cançó que tanca l'espectacle. 

Us anime a que acudiu al Teatre Micalet aquest cap de setmana o, si no podeu, en qualsevol altre teatre on s'hi represente l'obra i us pille més a prop.

FITXA TÈCNICA

Autoria: Núria Vizcarro 
Creació i interpretació: Laia Porcar i Núria Vizcarro 
Direcció: Joan M. Albinyana 
Disseny d'escenografia i d'espai sonor: Joan M. Albinyana 
Audiovisuals, vídeo promocional: Marta Negre i Andreu Signes 
Disseny gràfic: Marta Negre 
Disseny de llums i tècnic: Manu Silva 
Cançó “Petenera de la memòria”: Laia Porcar, Carles Porcar i Toni Porcar 
Producció executiva: Laia Porcar/ La Ravalera Teatre 
Distribució: Empar Capilla

divendres, 5 de març de 2021

Un extraordinari 'Joanot' per Esclafit Teatre


Ahir dijous es va estrenar al Teatre Micalet de València l'obra Joanot per la companyia Esclafit Teatre. Es tracta d'una obra molt interessant que, a més, us farà riure; conéixer o reconéixer aventures de personatges del Tirant lo Blanc, el clàssic de la literatura medieval; i saber alguns aspectes de la vida el seu autor, Joanot Martorell. 

L'obra està basada en el text, publicat per l'Editorial Bromera, del que n'és autor el mateix Joan Nave. L'argument se situa en una nit de pluja i fred durant l'hivern de l'any 1464. El cavaller valencià Joanot Martorell, vell i pobre, ja ha finalitzat el llibre en què havia treballat els darrers quatre anys de la seua vida. En ell es barregen alguns esdeveniments viscuts amb desitjos que no ha pogut complir com a cavaller. Satisfet del seu treball, la necessitat el porta a empenyorar el manuscrit a ca Martí Joan de Galba per 100 reals. La batalla que haurà de lluitar aquella nit no serà en el camp de batalla sinó amb ell mateix i els seus propis dimonis.

La representació de l'obra compta amb un vestuari i una ambientació minimalista, però molt efectiva, de Joanmi Reig. Amb ella queda palés la pobresa que travessa un personatge que ha de cremar a poc a poc els seus mobles per calfar-se o menjar pa dur i vi roín per omplir la panxa; la presència del cavaller Tirant o l'espai per on transiten la princesa Carmesina i les seues dames. 



L'encertada banda sonora de Javier Pinto acompanya l'acció en alguns moments significatius i es complementa amb una il·luminació senzilla d'Òscar Cerdeiriña que contribueix a centrar els diferents ambients dels relats del personatge.

El pes fonamental de la representació recau en el treball actoral. Joan Nave s'encarrega de fer-nos entrar en la màgia que té el text i és en la seua execució, extraordinària per cert, que el  personatge Joanot es carrega de matisos i, per tant, de sentit al llarg dels 70 minuts que dura l'obra. Els canvis de registre que requereixen els personatges de ficció dels quals ens parla Joanot i l'estat emocional del propi personatge van des de la verificació de la ruïna familiar de l'escriptor, que es veu obligat a vendre el treball de quatre anys per a poder sobreviure, fins a jugar el paper d'una Carmesina i un Tirant enamorats, del cosí que taca l'honor d'una germana o del cunyat interessat en la dot de l'altra germana, entre d'altres.

El monòleg de Joanotdirigit per Juanmi Reig, ens permet conéixer alguns esdeveniments històrics, com anticipava abans, presents també en la biografia dels Martorell i en la pròpia novel·la escrita per Joanot. Esdeveniments que són presentats en clau de comèdia quan autor i personatge dialoguen sobre alguns aspectes del contingut de la novel·la Tirant lo Blanch

Entre els encerts de l'obra, el resum d'alguns esdeveniments cabdals en la novel·la de cavalleries més important de les lletres catalanes i en el contrast amb les pròpies vivències de l'autor, que ací esdevé personatge singular, de vegades, a l'ombra del protagonista de la seua obra.

No us perdeu aquest espectacle que us entretindrà i despertarà les ganes de conéixer millor la biografia d'aquest personatge, un dels grans escriptors valencians del Segle d'Or. 

I, si no heu tingut ocasió d'assistir a alguna de les representacions del Teatre Micalet, estigueu alerta a la cartellera teatral del vostre entorn per si es representa l'obra. No hauríeu de perdre-vos-la.


diumenge, 31 de gener de 2021

Gran treball i anàlisi etnològica: 'El malfet d'Inishmaan'.

 Us heu preguntat mai com es vivia a principis del segle XX? Les dificultats laborals, la lluita diària, la convivència, l'alimentació, l'enginy d'alguns, la maldat o la bonhomia d'altres, el sentit de l'humor, la parla? Heu pensat com encara ens pica la curiositat la possibilitat de veure en directe com es filma una pel·lícula ni que siga per veure de prop als famosos que la puguen fer? 

 La Companyia de Teatre Micalet, amb El malfet d'Inishmaan ens regala el privilegi de descobrir-ho i contemplar en directe el retrat d'alguns hòmens i dones de les Illes d'Aran (Irlanda). L'humor àcid que desprén el text de Martin McDonagh i la representació valenta dels personatges permet a l'espectador gaudir tant del teatre com ho pogueren fer, a principis dels anys trenta, els encuriosits habitants d'Inishmaan per la filmació de la pel·lícula Man of Aran (Robert J. Flaherty, 1934) prop de les seues cases.


 I tot això, escenificat i representat amb la garantia de la Companyia Teatre Micalet, sota l'encertada direcció de Joan Peris. A bon segur que no us decebrà el gran treball de conjunt de l'equip actoral i dels tècnics per contar, des del naturalisme, una història on els personatges mostren les seues entranyes i justifiquen la seua parla aspra. 

 Malgrat que es tracta d'una comèdia coral, no puc estar-me de nomenar el treball de Pilar Almeria i Pilar Matas que interpreten magistralment el paper de dues germanes, Kate i Eileen Osbourne, carregades de senzillesa i que, amb la seua actuació, ens transporten al cor de les seues emocions mostrant-nos els canvis emocionals que han de suportar des de la seua botiga per superar el dia a dia amb el patiment de veure feliç el nebot 'malfet' de qui es feren càrrec en morir els pares. 



 En la mateixa línia, Josep Manel Casany torna a meravellar-nos amb l'energia que traspua en escena i que traspassa al seu personatge, Johnnypateenmike. Es nota com gaudeix dalt l'escenari i reviu cada xafardeig, cada història que conta, així com la relació que manté en aquesta ocasió amb sa mare, una Isabel Requena (encarregada també del vestuari) que defensa el paper de Mammy O'Dougal, una vella borratxa (però ben lúcida davant del que l'envolta) dona que enyora el marit mort i és mereix un bon reconeixement. 

 Bruno Tamarit fa de Billy Claven, un jove malfet que viu amb les seues ties; és l’espill que reflecteix el millor i el pitjor de la comunitat on viu. Com diu el seu personatge: "és l'actor que representa millor el paper que un vertader malfet". Mantenir el seu personatge no és gens fàcil perquè requereix esforç físic i emocional, fins i tot quan juga a sentir-se per damunt de la resta, al mateix temps que aguanta l'embat de l'assetjament que pateix des que era menut.
 
 



 La resta del repartiment dóna vida a personatges interessants que completen el ventall d'una societat apartada del món i que aporten força dramàtica a la història: Héctor Fuster, Babbybobby Bannett, el mariner que ha perdut la dona; Dani Machancoses, Doctor McSharry, el metge entregat als seus pacients; Guille Zavala, Bartley, l'adolescent que rep tots els colps de la germana major, Helen McKormick, una xica dura, malparlada, enèrgica i divertida al mateix temps defensada per Laura Sanchis.

 Si no teniu ocasió de veure l'obra aquest cap de setmana, al febrer (entre el 3 i el 28 de febrer) tornaran de nou al Teatre Micalet de València. No us la perdeu! 

Fotos: Santiago Carreguí

Enllaç al programa de mà


Article publicat anteriorment el 19 de novembre de 2020

dissabte, 16 de gener de 2021

Família Normal de l'Horta Teatre

   Entre el 15 i 31 de gener, L'Horta Teatre representarà al Teatre Micalet de València l'obra de Núria Vizcarro 'Família normal', dirigida encertadament per Pau Pons.

  Dues generacions d’una mateixa família romanen atrapades entre els trastos vells de la casa de poble que han heretat i podrien vendre. El ben cert és que el parer de mare, filla i germana no és massa coincident i els seus caràcters són un tant particulars. Quina família tan poc normal la García Normal! 

 Com diríeu que són les tres protagonistes de l'obra i per què val la pena conèixer-les? Mireu-les a la foto i us en faig cinc cèntims.

  

 Cal anar a conèixer-les i vore com s'estimen les coses que formaven part del seu passat (que potser també s'assembla un poc al vostre pel que fa a la música, la roba, els esdeveniments viscuts...); cal vore com els records els poden jugar males passades quan afloren amb motiu de la visita a la casa pairal on ja no quedava ningú (o sí?) després de la mort de la mare; cal anar per descobrir el contrast de caràcters i, també, les desavinences i l'estima que es tenen aquestes dues germanes defensades extraordinàriament per Verònica Andrés i Rosanna Espinós. Cal anar per riure amb les anècdotes divertides que ens relaten i per descobrir el que veritablement amaguen cadascuna amb les seues silenciades intencions respecte a la venda de la casa. 

 Però aneu en compte perquè potser en alguns moments us interpel·laran i no podreu quedar-vos indiferents davant els seus plantejaments de futur, de la visió que tenen de la depredació immobiliària, de la família i la relació entre mares i filles, de la propietat, del pas del temps, de la soledat i de la desesperació de no estimar-se... 

 Deixeu-vos atrapar, però aneu alerta també amb la filla, defensada amb energia per Laura Pellicer, que també té molt a dir o a callar, segons es mire, sobre el pas del temps i l'evolució de la dona i els plantejaments del feminisme actuals. 




 "En Família Normal vorem com tres dones s’enfronten al seu passat però també al seu futur a través dels objectes i dels records que habiten la casa familiar, la casa on s’han criat, una casa de poble, gran i difícil de mantindre. Vendre o no vendre l’únic patrimoni que els queda de l’herència és el fil conductor d’aquesta comèdia amb regust agredolç on uns personatges excessius i, sovint, insegurs, protagonitzen situacions imprevisibles, hilarants i alhora tendres". 

  Fitxa tècnica i artística 

  Sinopsi: "Un pare que perviu en les tassetes del café, una mare que no acaba d’anar-se’n, unes germanes que no s’entenen i una filla perduda. Si poguérem rescindir el contracte familiar o incloure l’opció de renovar-lo… Si poguérem triar la família, tot seria tan diferent, tan normal".

  Autora: Núria Vizcarro 
  Direcció: Pau Pons 
  Intèrprets: Verònica Andrés, Rosanna Espinós i Laura Pellicer
 Ajudant de direcció: Núria Vizcarro
 Escenografia: Los Reyes del Mombo
 Disseny de vestuari: María Poquet
 Disseny de llums: Marc Gonzalo
 Ambient sonor: Josep Ferrer 
 Producció executiva: Alfred Picó

divendres, 15 de gener de 2021

Mariana Pineda de Federico García Lorca


Estrenada a Toledo el 2019, ha arribat al Teatre Principal de València, aquest cap de setmana, una interessant versió basada en el text Mariana Pineda de Federico García Lorca. L'encertada direcció de Javier Hernández-Simón, la il·luminació apropiada i un decorat aparentment senzill, però molt efectista, generen quadres escènics de gran bellesa plàstica i permeten als intèrprets defensar un text versificat, o cantat en ocasions, al més pur estil del teatre clàssic.

Un treball magnífic centrat en la figura de Mariana Pineda, que acabà sent un símbol de la defensa de la llibertat, defensada extraordinàriament per Laia Marull, que passa per multitud de registres en un escenari simbòlic on unes teles, aparentment trenades, van generant espais i decorant-los al temps que unes portes van adquirint  moviment per insinuar els diferents espais de la casa i presentar-nos els personatges amb els quals conviu Mariana i, també, amb aquells que visiten la casa perquè l'estimen o la utilitzen per aconseguir els seus fins.



 
Amb un vers fluït es van desvetllant les preocupacions d'aquesta dona singular que, per amor i per la defensa d'uns ideals que propugnaven la llibertat, es posa del costat dels qui pretenien 'modernitzar' un país que estava en mans de l'absolutisme de Ferran VII i del qui fora la seua mà de ferro a Granada. 

Mariana és la representació de l'honestedat, l'entrega i la fidelitat als seus ideals; és pur sentiment i, per això, al programa de mà defineixen el seu poèticament: "En ocasions l'amor és una mar profunda on morim ofegats, un lloc que al mateix temps és presó i horitzó, un temps parat on ni l'aire succeeix. En ocasions l'amor és un estiu nevat… una quimera, un conte que ens contem, a nosaltres mateixa per a poder seguir vivint. L'amor de Mariana Pineda es així". 

Un  espectacle ben fet del que cal gaudir estèticament i professionalment.

Fitxa artística i tècnica 

Duració:  90 minuts 
Tots els públics
Dates i lloc: 15, 16 i 17 de gener al Teatre Principal de València
Horaris: divendres i dissabte a les 19 h i diumenge a les 18 h

Autor: Federico García Lorca
Direcció i versió: Javier Hernández-Simón 
Producció: GG Producción Escénica, Teatro del Nómada y Saga Producciones 
Intèrprets: Aurora Herrero - Marta Gómez - Silvana Navas - Sara Cifuentes - LAIA MARULL - Óscar Zafra - Álex Gadea - Fernando Huesca - José Fernández 
Disseny d'il·luminació: Juan Gómez-Cornejo /Ion Aníbal
Escenografia: Bengoa Vázquez
Realització d'escenografia: Mambo Decorados
Disseny de vestuari: Beatriz Robledo
Realització de vestuari: Peris Costumes
Direcció musical, composició i espai sonor: Álvaro Renedo


Dinamarca, un gran colofó per a una trilogia sobre Europa

Des de hui i fins al dia 31 de gener

____________________________________

La direcció magnífica de Carles Alfaro i els treballs extraordinaris de Rebeca Valls, Cristina García, Sergio Caballero, Enric Juezas, Paula Braguinsky i Raül Navarro ens deixen entreveure la riquesa del text de Josep Lluís i Rodolf Sirera i el selecte equip que hi participa en la producció de l'espectacle Dinamarca de l'IVC

 

L'obra, situada en el context bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, comença amb una música estrident que ens recorda l'esclat llunyà d'una bomba; aquest so es barreja amb el d'una caixa de música que ens suggereix l'ambient familiar, però aviat es trenca quan una certa estridència rítmica s'empasta amb la projecció d'una data, 1945, que contextualitza el possible final de la guerra i l'inici de la reconstrucció de Dinamarca

La presentació de la trama va unida a la projecció d'imatges poètiques i a l'estructuració del temps que es projecta en pantalla i permet a l'espectador l'organització del trencaclosques que construeix la narració a través de diferents flashback mantenint la intriga sobre el passat. Eixa informació, presentada a través de la paraula o de les pantalles, aclareix també la relació existent entre els distints personatges i la degradació moral, els secrets, les mentides i els conflictes existents entre ells.

Les febleses i contradiccions dels personatges queden estereotipades en alguns d'ells. Així:
- Solvej arrossega una neurosi destructiva originada per la mala relació amb el pastor, el seu pare, i amb la seua madrastra; estableix una complicada relació sentimental amb la jove escriptora i admiradora; i es mostra capriciosa i exigent davant la gelosia i els interessos de l'empresari teatral. Rebeca Valls defensa aquest paper de forma potent i admirable davant un mesurat Sergio Caballero, l'empresari que es venjarà de l'actriu amb la traïció.
- La necessitat d'expiar la culpa està present en el relat de manera interessant a través del personatge del rígid pastor protestant, que interpreta amb reeiximent Enric Juezas, un home turmentat que ha perdut la primera muller i és víctima de Brita, la segona esposa que representa l'arribisme. Es tracta d'una dona ordinària i de caràcter fort, segura i dominadora, que és defensada magistralment per Cristina García atorgant-li una càrrega de matisos al personatge que generen el contrapunt apropiat amb el pastor amb qui representa escenes sublims com el moment de la confessió.
- El personatge d'una brillant Paula Braguinsky representa la seducció i la ingenuïtat de la jove escriptora que perdé els pares de ben menuda. L'admiració que sent per la famosa actriu acabarà sent, després de col·laborar amb la Resistència, el parany que la farà caure en mans de la barbàrie nazi, representada pel personatge de Raül Navarro.

Ací i allà tots els personatges tenen alguna cosa a amagar que els mou a canviar d'estat com a conseqüència de les tensions interiors i de les externes que genera també la guerra.
La degradació moral que observem en els personatges també hi és present en una part de la societat danesa, començant per la rigidesa de la norma religiosa i l'actuació de l'església protestant, continuant per la deixadesa dels polítics i, en especial, la de la burgesia i de la corona. Tots evitaren l'enfrontament i veren l'ocupació nazi com un gest pacífic perquè no alterà, fins al 1943, la governació del país. Eixa degradació no deixarà de ser la cimentació sobre la qual es construirà la nova Dinamarca després de la Segona Guerra Mundial on trobarem molts 'joguets trencats' i alguns arribistes que aprofiten qualsevol vent de cua per eixir-se'n bé; com en qualsevol guerra, els guanyadors i els vençuts!

No deixeu de veure la interessant Dinamarca que es representa fins al 3 de novembre al Teatre Rialto. Aprofiteu també els altres actes que l'IVC organitza al voltant de l'obra, especial interés tindrà la lectura dramatitzada dels altres dos texts que formen la trilogia "Europa en guerra": Silenci de negra (dimarts, 22 d'octubre) i Benedicat (dimarts, 29 d'octubre).


Publicat anteriorment el 16/10/19

divendres, 8 de gener de 2021

'T'estimo si he begut' per Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre

 

T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005) és una antologia de 13 contes de la qual n'és autora Empar Moliner. La pròpia autora ha adaptat els relats per al teatre i, amb la col·laboració de Dagoll DagomLa Brutal i T de Teatre, sota la direcció eixerida de David Selvas i la interpretació convincent de l'elenc d'actrius i actors, les històries i els personatges han cobrat corporeïtat i s'ha aconseguit un espectacle dinàmic, àcid, entretingut, en alguns moments brillant i amb referències a l'actualitat.

 L'obra de teatre T'estimo si he begut respecta el clímax de les històries d'Empar Moliner i ens conta aspectes de la vida moderna de personatges singulars, poc agraciats i, sovint, contradictoris per crear una comicitat que li trau ferro als problemes que planteja la dificultat de la vida en parella, la lactància materna, la gelosia, l'assetjament escolar, la pèrdua de l'autoestima o, entre d'altres, la superficialitat de les relacions en el món actual. Es tracta d'un espectacle coral on actors i actrius es van repartint el protagonisme en cadascun dels diferents esquetxos.

 La companyia ha aconseguit un treball amb coreografies animades i el cinisme i l'acidesa de l'autora que ha mantingut els retrats, entre còmics i amargs, de gent corrent, d'uns personatges que se la juguen com qui participa en un joc d'atzar per tirar endavant (amb coherència o no) el dia a dia. Les històries esbojarrades i contradictòries que formen part de l'espectacle, hui, s'han representat al Teatre Principal de València amb èxit de públic, bones veus, bon ritme i molta professionalitat per part dels intèrprets: David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Rosa Gàmiz i Ernest Villegas. 


 

 La interessant proposta d'escenografia d'Alejandro Andújar reprodueix inicialment una sala de bingo, espai on treballen les actrius que s'han quedat sense faena i tampoc poden 'teletreballar' com a conseqüència de la pandèmia. El vestuari de Maria Armengol, encertat i colorista, reprodueix un uniforme, ajustat i cenyit al cos, de treballadors de bingo i permet la caracterització dels clients tal com en trobaríem tants passejant pel carrer hui en dia. L'equilibri entre històries i les cançons basades en els contes de l'Empar Moliner i la música de l'Andreu Gallén requerien també d'una il·luminació (Jaume Ventura) i un so (Roger Àvalos) brillants i apropiats perquè l'actuació fora reeixida. I, en pràcticament totes les escenes, ho han aconseguit.

 En resum, en els moments de desavinences i crítiques desmesurades que patim, val la pena contemplar un espectacle que ens mostra algunes misèries menors de la gent i ens demostra el talent de l'autora, del director i d'un grup extraordinari d'actors i actrius amb molta bis còmica que ens expliquen històries amb un punt de realisme fantàstic i amb crítiques velades al racisme, al masclisme i a la hipocresia d'un món políticament correcte però buit de sentiments. 

Tres sessions amb entreteniment i diversió assegurades. 

 Enhorabona!



Enllaços a vídeos de promoció: Empar Moliner, Spot 50, David Selvas i Carme Pla


Fitxa artística

Autoria Empar Moliner 
Direcció David Selvas 
Música original Andreu Gallén 
Intèrprets David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Rosa Gàmiz i Ernest Villegas 
Escenografia Alejandro Andújar 
Vestuari Maria Armengol 
Il·luminació Jaume Ventura 
So Roger Àvalos 
Coreografia Pere Faura 
Ajudant de direcció Daniel Meyer 
Producció executiva Anna Rosa Cisquella i Daniel López-Orós

 Una coproducció de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre amb el suport de l'Institut Català d'Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.