dissabte, 4 de desembre del 2021

La Fornal, amb 'L'home de vol vertical', poua en el record de la història de les persones que persegueixen somnis

 Amb un text del propi Joan Gomila i l'encertada direcció de Frederic Roda, L'home de vol vertical repassa la biografia de Pere Sastre, pagès de Llucmajor i hereu de Son Gall, un home entusiasmat per l'aviació i dissenyador del que ell va anomenar cometagiroavió

 Gomila, en moltes de les seues obres, segueix la línia de la història mallorquina centrada entre els finals del segle XIX i el començament del s. XX: mirar el passat per entendre el present, veure les constants que es repeteixen per lloar-les o evitar-les. Ara ho fa amb un nou personatge, un home amb una biografia molt interessant pel que suposà de lluita personal, malgrat la marginalitat amb què el mirava la gent que el veia com un boig quan ell perseguia una utopia. 

 L'obra se centra principalment en el monòleg de Gabriel Moragues, interpretat pel propi Gomila, un veí que admira al propi Pere Sastre. Gomila es creix amb els matissos de les múltiples veus, dotze, que interpreta al llarg del diàleg que manté amb l'espectador i amb el propi Sastre quan ja jau prostrat en un llit de l'hospici al final de la seua vida.


 La interpretació brillant de Joan Gomila aconsegueix que allò que fa i explica Gabriel et captive des de bon començament. A poc a poc, va descabdellant la informació existent sobre Pere Sastre i els punts de vista i actituds dels diferents personatges que influïren en les decisions que hagué de prendre el fadrí de son Gall quan cercava la llibertat que el podria lliurar de la llosa que li suposava l'herència. La lluita per aconseguir les pròpies ambicions i per materialitzar el somni del seu invent va ser intensa, malgrat que els resultats li van ser adversos. 

El text, que cal interpretar en clau del que aporta el passat al present, convida a la reflexió sobre el pes de l'herència familiar en una Mallorca rural que viu apegada a les tradicions i que, malgrat els progressos exteriors, no accepta massa segons quins canvis. El criteri del mestre no pesarà molt de temps sobre el futur d'un bon estudiant i inventor; tampoc la manca de suport familiar ni les ajudes institucionals ni econòmiques que li hagueren permès materialitzar el seu invent de forma més apropiada i, encara molt menys, la participació d'alguna autoritat militar ni ministerial que potser li va entrebancar més que ajudar davant dels tràmits fets.

De tant en tant notem lleugeres pinzellades en el text que convida a la crítica; és el cas, per exemple, de la doble moral de l'església: caritat a canvi d'heretat, que recau principalment en el paper de la mare superiora, un personatge que defensa amb encert una mesurada Xesca Forteza. 

El paper de Pere Sastre, defensat per Joan Aguiló, requereix control i disciplina perquè ha d'ocupar l'escena recordant-nos el seu estat i el contrast amb què, de vegades, les paraules de Gabriel aporten a la seua història. 

Les pauses generades per la projecció d'audiovisuals sobre la paret d'una habitació humil ajuden a contextualitzar alguns esdeveniments sobre la importància de l'aviació durant aquella època: referències històriques al començament de la primera guerra mundial, cites sobre l'aviador Lindbergh o sobre els germans Wright, coincidències amb els de la Cierva, pare i fill, o, fins i tot, a la poesia de Joan Salvat-Papasseit. Aquella degué ser una cursa per la competència de vèncer un problema físic que podria superar l'elevació vertical d'un aparell volador que resolguera al mateix temps l'aterratge en espais reduïts.

No us desvetlle més detalls de l'argument, la màgia del teatre us permetrà entrar en la història de Pere Sastre i la companyia La Fornal segur que ho aconsegueix si us deixeu seduir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.