divendres, 21 d’abril del 2023

Largo y Társilo

 


Largo y Társilo s'inspira en un record familiar de l'autor, Gabriel Ochoa, i permet a l'espectador recuperar aspectes de la història de la família , i la dels valencians, acallada durant massa temps.
 
Ochoa indaga en la figura del president de la II República,  i analitza una part de la història recent. El net de Társilo només coneix retalls de la història del seu avi lligat al rellotge i l'anell que sa mare li dóna perquè tinguera un record d'ell. Però, realment coneix ben poc de l'anècdota que visquè durant els primers mesos de la Guerra Civil quan, per seguretat, el govern de la República i el seu president, Francisco Largo Caballero, es traslladen a València. 

L'actuació interessant dels dos actors permeten a l'espectador viatjar en la memòria des de l'actualitat fins a novembre de 1936; en concret, als tres dies en què Társilo Peris i la seua família hostatgen al qui era president de la II República en sa casa. La convivència de l'avi de l'autor amb el polític sindicalista ens anirà desvetllant detalls de la família valenciana i de l'actuació del Govern per generar un retrat amable del qui fora aleshores president del país, un home preocupat pel futur de la nació i pels esdeveniments de la guerra.

L'espai on s'ha representat l'obra ha servit d'excusa per  mostrar el monestir als espectadors i associar un espai físic tan potent i lligat a la memòria històrica dels valencians amb el relat familiar. Els escenaris per on passen els personatges (des de la casa dels Peris Caruana fins als locals de l'Ajuntament i dels ministeris) es representen en diferents dependències del monestir de Sant Miquel dels Reis i permeten viure les distintes escenes dins l'església dessacralitzada, els passadissos que donen al claustre o l'escala interior que dóna a l'horta d'Alboraia. 

L'argument gira al voltant de com es produí la coneixença de l'avi d'Ochoa amb qui fora el president de la II República i com, un jove servicial, conversa amb ell de tu a tu i n'extrau les idees fonamentals que es desprenen de les actuacions i decisions del Govern d'aleshores i, a través de les cartes del germà major de la família, detalls de l'actuació dels sublevats al llarg del primer període de la confrontació bèl·lica. 

De l'obra se n'extrau una reflexió: la idea del paral·lelisme existent entre el context i la realitat d'aquells mesos de 1936 i determinades situacions que s'observen en la societat actual i que pretenen que el retorn a temps més grisos ja superats en democràcia. 


Fitxa tècnica i artística


Direcció: Carlos Martín 
Actors: Mariano Anós (Largo Caballero) i Borja López Collado (Társilo Peris Caruana)
Veus en off: Paula Llorens, Nacho López Murria i Rosa María Villanueva
Text: Gabriel Ochoa amb la col·laboració d'Alfonso Plou 
Coproducció: La República del lápiz i Teatro del Temple
Ajudant de direcció i coordinació tècnica: Alfonso Plou 
Música: Laura Miñarro i Eva Gómez 
Escenografia: Oscar Sanmartín 
Il·luminació: Mingo Albir 
Vestuari: Ana Sanagustín 
Fotografia: Marcos Cebrián 
Vídeo: Víctor Izquierdo
Projecte de mediació: Teatro del Temple i Lartefacta
Disseny gràfic: Patricia Bolinches
Equip de producció: Pilar Mayor i Pilara Pinilla 
Tècnics en gira: Antonio Fernández Garza i Pablo Catalá 

Crítica a Madrid en pdf

dimarts, 4 d’abril del 2023

Gran treball i anàlisi etnològica: 'El malfet d'Inishmaan'

Del 19 d'abril al 14 de maig torna al Teatre Micalet de València

El malalt d'Inishmaan





Us heu preguntat mai com es vivia a principis del segle XX? Les dificultats laborals, la lluita diària, la convivència, l'alimentació, l'enginy d'alguns, la maldat o la bonhomia d'altres, el sentit de l'humor, la parla? Heu pensat com encara ens pica la curiositat la possibilitat de veure en directe com es filma una pel·lícula ni que siga per veure de prop als famosos que la puguen fer? 

 La Companyia de Teatre Micalet, amb El malfet d'Inishmaan ens regala el privilegi de descobrir-ho i contemplar en directe el retrat d'alguns hòmens i dones de les Illes d'Aran (Irlanda). L'humor àcid que desprén el text de Martin McDonagh i la representació valenta dels personatges permet a l'espectador gaudir tant del teatre com ho pogueren fer, a principis dels anys trenta, els encuriosits habitants d'Inishmaan per la filmació de la pel·lícula Man of Aran (Robert J. Flaherty, 1934) prop de les seues cases.


 I tot això, escenificat i representat amb la garantia de la Companyia Teatre Micalet, sota l'encertada direcció de Joan Peris. A bon segur que no us decebrà el gran treball de conjunt de l'equip actoral i dels tècnics per contar, des del naturalisme, una història on els personatges mostren les seues entranyes i justifiquen la seua parla aspra. 

 Malgrat que es tracta d'una comèdia coral, no puc estar-me de nomenar el treball de Pilar Almeria i Pilar Matas que interpreten magistralment el paper de dues germanes, Kate i Eileen Osbourne, carregades de senzillesa i que, amb la seua actuació, ens transporten al cor de les seues emocions mostrant-nos els canvis emocionals que han de suportar des de la seua botiga per superar el dia a dia amb el patiment de veure feliç el nebot 'malfet' de qui es feren càrrec en morir els pares. 



 En la mateixa línia, Josep Manel Casany torna a meravellar-nos amb l'energia que traspua en escena i que traspassa al seu personatge, Johnnypateenmike. Es nota com gaudeix dalt l'escenari i reviu cada xafardeig, cada història que conta, així com la relació que manté en aquesta ocasió amb sa mare, una Isabel Requena (encarregada també del vestuari) que defensa el paper de Mammy O'Dougal, una vella borratxa (però ben lúcida davant del que l'envolta) dona que enyora el marit mort i és mereix un bon reconeixement. 

 Bruno Tamarit fa de Billy Claven, un jove malfet que viu amb les seues ties; és l’espill que reflecteix el millor i el pitjor de la comunitat on viu. Com diu el seu personatge: "és l'actor que representa millor el paper que un vertader malfet". Mantenir el seu personatge no és gens fàcil perquè requereix esforç físic i emocional, fins i tot quan juga a sentir-se per damunt de la resta, al mateix temps que aguanta l'embat de l'assetjament que pateix des que era menut.
 
 



 La resta del repartiment dóna vida a personatges interessants que completen el ventall d'una societat apartada del món i que aporten força dramàtica a la història: Héctor Fuster, Babbybobby Bannett, el mariner que ha perdut la dona; Dani Machancoses, Doctor McSharry, el metge entregat als seus pacients; Guille Zavala, Bartley, l'adolescent que rep tots els colps de la germana major, Helen McKormick, una xica dura, malparlada, enèrgica i divertida al mateix temps defensada per Laura Sanchis.

 Si no teniu ocasió de veure l'obra aquest cap de setmana, al febrer (entre el 3 i el 28 de febrer) tornaran de nou al Teatre Micalet de València. No us la perdeu! 




Fotos: Santiago Carreguí

Enllaç al programa de mà


Article publicat anteriorment el 19 de novembre de 2020