Largo y Társilo

 

Largo y Társilo s'inspira en un record familiar de l'autor, Gabriel Ochoa, i permet a l'espectador recuperar aspectes de la història de la família , i la dels valencians, acallada durant massa temps.

 

Ochoa indaga en la figura del president de la II República,  i analitza una part de la història recent. El net de Társilo només coneix retalls de la història del seu avi lligat al rellotge i l'anell que sa mare li dóna perquè tinguera un record d'ell. Però, realment coneix ben poc de l'anècdota que visquè durant els primers mesos de la Guerra Civil quan, per seguretat, el govern de la República i el seu president, Francisco Largo Caballero, es traslladen a València. 

L'actuació interessant dels dos actors permeten a l'espectador viatjar en la memòria des de l'actualitat fins a novembre de 1936; en concret, als tres dies en què Társilo Peris i la seua família hostatgen al qui era president de la II República en sa casa. La convivència de l'avi de l'autor amb el polític sindicalista ens anirà desvetllant detalls de la família valenciana i de l'actuació del Govern per generar un retrat amable del qui fora aleshores president del país, un home preocupat pel futur de la nació i pels esdeveniments de la guerra.

L'espai on s'ha representat l'obra ha servit d'excusa per  mostrar el monestir als espectadors i associar un espai físic tan potent i lligat a la memòria històrica dels valencians amb el relat familiar. Els escenaris per on passen els personatges (des de la casa dels Peris Caruana fins als locals de l'Ajuntament i dels ministeris) es representen en diferents dependències del monestir de Sant Miquel dels Reis i permeten viure les distintes escenes dins l'església dessacralitzada, els passadissos que donen al claustre o l'escala interior que dóna a l'horta d'Alboraia. 

L'argument gira al voltant de com es produí la coneixença de l'avi d'Ochoa amb qui fora el president de la II República i com, un jove servicial, conversa amb ell de tu a tu i n'extrau les idees fonamentals que es desprenen de les actuacions i decisions del Govern d'aleshores i, a través de les cartes del germà major de la família, detalls de l'actuació dels sublevats al llarg del primer període de la confrontació bèl·lica. 

De l'obra se n'extrau una reflexió: la idea del paral·lelisme existent entre el context i la realitat d'aquells mesos de 1936 i determinades situacions que s'observen en la societat actual i que pretenen que el retorn a temps més grisos ja superats en democràcia. 

Fitxa tècnica i artística

Direcció: Carlos Martín 
Actors: Mariano Anós (Largo Caballero) i Borja López Collado (Társilo Peris Caruana)
Veus en off: Paula Llorens, Nacho López Murria i Rosa María Villanueva
Text: Gabriel Ochoa amb la col·laboració d'Alfonso Plou 
Coproducció: La República del lápiz i Teatro del Temple
Ajudant de direcció i coordinació tècnica: Alfonso Plou 
Música: Laura Miñarro i Eva Gómez 
Escenografia: Oscar Sanmartín 
Il·luminació: Mingo Albir 
Vestuari: Ana Sanagustín 
Fotografia: Marcos Cebrián 
Vídeo: Víctor Izquierdo
Projecte de mediació: Teatro del Temple i Lartefacta
Disseny gràfic: Patricia Bolinches
Equip de producció: Pilar Mayor i Pilara Pinilla 
Tècnics en gira: Antonio Fernández Garza i Pablo Catalá 

Crítica a Madrid en pdf