'Spoiler' de Xavi Castillo

Pot de Plom Teatre ha estrenat aquesta nit al Teatre Micalet de València l'obra  'Spoiler', un repàs de la importància del cinema en la vida de les persones, en la infància i joventut de Xavi Castillo i en les produccions anteriors de la pròpia companyia. Estarà en cartell fins al diumenge 11 de juny i, si ja coneixeu al personatge i el seu humor, riureu i ho passareu bé dins del teatre i, en eixir, se vos hauran passat les penes si és que en teníeu alguna. Ahir, l'obra durà aproximadament dues hores i quart i el Sr. Castillo ens donà una lliçó de nou del que significa improvisar quan dialoga amb el seu públic.

La seua capacitat d'improvisació és tan gran que només necessita un fil per aconseguir que, un públic tan entregat com té, note que li toquen la fibra sensible quan fa, per exemple, que jugue com ell i recorde algunes bandes sonores o alguna de les escenes que parodia dalt l'escenari amb l'ajuda de voluntàris.

Anar a una estrena de Xavi Castillo, com ahir va ser la d'Spoiler, és com anar a una cinema de sessió contínua en un diumenge de vesprada d'aquells anys seixanta o setanta. Hi entraves amb la pel·lícula començada i, quan tornaven a passar-la de nou -després de les altres dos pel·lícules que incloïa el paquet-, et quedaves amb l'excusa de veure el principi només, però t'hi esperaves fins que acabava. Hi estaves a gust tiraren el que et tiraren. 

Les obres de Castillo, un dia d'estrena, poden durar tant com el públic aguante i s'ho passe bé; ell no té aturador perquè també s'ho passa "en gran" -crec- provant com funcionen els gags, prenent notes mentals per ajustar algun detallet dels que tenia per polir. I uns i l'altre veuen passar el temps com si res, mentre no arriba l'hora de l'últim transport públic o la de tancar el pàrquing on havies deixat el cotxe. Aleshores exclames: "fill de puta i damunt plou!" En realitat, el gest de Xavi és d'una generositat que només s'entén si el propi actor "s'ho passa pipa"; és com aquells gestos d'algunes criatures amb la pilota nova o aquelles altres entremaliades, amigues de la broma, que estan pensant quina en faran mentre ja endevinen el resultat final. 

Tot i que he esmentat les dos dècades més pròximes a la meua, cal dir que la generació dels millennials també van veure molt de cinema, especialment infantil i d'acció, perquè era una manera d'evasió i un lloc d'encontre on la pantalla t'atrapava; als primers per la força que tenien les pròpies imatges en moviment i a aquests altres, per la fantasía i efectes especials que et feien somiar també. 

Gràcies Xavi per aquesta paròdia on repasses tant de cinema, per fer-nos jugar com quan érem xiquets i xiquetes que imitaven les pel·lícules, per no abandonar el teu segell completament i deixar caure, de tant en tant, algun aspecte de la realitat que ens envolta i que ha format part de tants dels teus personatges ("reals o reials" portats a la ficció de la comèdia?), per mostrar-nos el que, en altres muntatges anterors, havies agafat d'aquell menut que es passava molts dies a Alcoi en algun dels seus múltiples cines.

Iéeee, ja ho teniu bé; si en voleu més, torneu quialsevol dia que segur que serà diferent o escolteu l'entrevista de la SER on Xavi Castillo promociona l'obra. 

Això sí, si voleu riure, ¿on millor que al Teatre Micalet i amb 'Spoiler' de Pot de Plom? 

Ara, compte! També hi ha pel·lícules de por on et cagues...