La Ventafocs, un muntatge ben curiós!

Les Arts Volant és un projecte nascut el 2016, fruit de la col·laboració entre el Palau de les Arts i diferents administracions valencianes (la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport; la Diputació i l'Ajuntament de València) a través del qual es promou l'estima per la música i es promociona la interpretació i el treball de joves que comencen a fer-se una carrera en la lírica. 

Enguany és la vuitena edició del projecte, que es podrà veure a Petrés, L'Eliana, Tuéjar, La Font d'en Carròs, Riola, Ademuz, Fontanar dels Alforins, Benifaió, Emperador i l'Alcúdia de Crespins. 

Al més pur estil de les companyies ambulants o de varietats que lluïen en les festes dels pobles, amb un camió/escenari, s'acosta l'òpera a les valencianes. En aquesta obra,  la interpretació corre a càrrec d'un repartiment de veus i músics prodigiosos. A saber: El baró de Picornut, Marcelo Solís; Ventafocs, Rosa Dávila / Elena Zamudio; Armelina, Mariana Sofía / Laura Orueta; Magalona, Iria Goti/ Federica di Trapani; La Fada, Saray García; El Príncep, Álvaro Diana / Gonzalo Manglano; El comte Barigol, Maximiliano Spósito / Marc Sala. I al piano: Ignacio Aparisi / José Alberto Sancho. 

L'obra seleccionada es basa en el conte Cendrillon de Charles Perrault, adaptada al valencià per Enedina Lloris. Sota el títol de La Ventafocs es posa en peu l'adaptació del llibret de Pauline Viardot (1821-1910), dirigida excel·lentment per Joan Font. 

A qui no li agrada que li conten un bon conte? A qui no li agrada que li canten una història i amb bones veus?  A qui no li agrada que, dins de la tensió del drama, s'hi incloguen moments còmics per relaxar un poc la tensió del moment? Doncs, amb La Ventafocs ho tenim tot i ho podem contemplar a la fresca, cosa que s'agraeix en els dies d'estiu. Doble goig!

La Ventafocs és una història que no us sorprendrà per l'argument; n'estic segur que ja coneixeu de sobres la història de l'enveja (que no l'admiració) entre persones i de l'abús i marginació a què es pot sotmetre a hòmens i dones que, per respecte, exerceixen i actuen amb bondat o debilitat. L'abús del poder és més vell que l'anar a peu; per això l'obra deixa constància d'aquest fet mentre un grup de persones, que formen part d'una companyia de mudances, decideixen jugar a representar un conte; tot és un joc d'amics i amigues. I ací és on rau la modernitat del muntatge:

- En les estratègies brillants per a canviar-se ràpidament de roba dins o fora d'escena amb un vestuari atrevit de José María Adame. Molt divertits els dels ratolins/cavall/patge, el muntatge dels vestits de festa de les germanastres o els que intercanvien el príncep i el seu majordom de cambra.

- En les transformacions enginyoses del decorat en cadascun dels quadros, intel·ligent escenografia de Manuel Zuriaga que transforma la casa que cal desmuntar per mudança, plena de caixes i fardells, en una llar humil on viuen Ventafocs i la família. Les muntanyes de caixes/armari, dibuixades apilades com en una il·lustració de conte, permeten obrir i desplegar l'interior per mostrar-nos espais nous com el que requereix la celebració de la festa reial on, amb algun quadre i els aparells d'il·luminació, com de cristall de Murano, trobem la referència a la riquesa del palau. I no acaba ací el bon ofici de Manuel Zuriaga, la transformació d'uns objectes en altres amb pocs materials és sublim quan, com en la màgia del conte, l'espectador contempla la transformació de l'escala en un carruatge digne d'un quadre de Goya quan Ventafocs s'hi puja.

- En la il·luminació ajustada de Nadia García que ajuda a la transformació dels espais i potencia els moviments coreogràfics generats per  la interessant coreografia de Fátima Sanlés.

- En uns diàlegs àgils i divertits (no us perdeu detall en l'escena dels saragüells o en la de la prova de la sabata on la paraula esdevé només onomatopeia i gest) en la dramaturgia d'Antonio Alonso-Soriano. 

- En les veus i en la tria i varietat de gèneres de la cançó (alguna masurca, cuplé o vodevil) amb un format de teatre líric on no falta el divertiment, ni la gràcia, ni l'enginy.  

És així com la història s'ha actualitzat a través d'una posada en escena interessant. I, per això, crec, us fareu un bon regal si teniu ocasió de veure alguna de les funcions amb què les ARTS Volant ens acosta la lírica i rememora la importància de l'òpera a la fresca.

Bon estiu!