El Teatre Micalet ja ha començat una temporada interessant i ha posat en cartell a Maria Juan i Eugeni Alemany; a Patrícia Pardo que compleix enguany els seus 20 anys dalt l'escenari (en destaque especialment el seu "Cos mortal"), i la representació de l'obra "Els darrers dies de la Catalunya republicana", adaptació del text original de Rovira i Virgili.
Dijous, 5 d'octubre, s'estrenà FUITA I MARTIRI DE SANT ANDREU MILÀ, espectacle basat en un text de Miquel Àngel Riera, dirigit per Frederic Roda i representat per la companyia La Fornal amb Joan Gomila i Sebastià Adrover.
Andreu Milà i dues persones més han comès un crim. Fugen amb un cotxe a tota velocitat. Hi duen segrestada la filla de la dona assassinada. En un revolt del camí el cotxe es despenya per un barranc i els ocupants s'hi queden atrapats durant dos dies. Andreu sobreviu a l'accident, encara que tenia les cames atrapades pel cotxe; els altres van morint. A Milà li suposarà una caiguda als inferns mentre recorda la seua vida anterior: la manca d'estima dels pares, l'aridesa de la geografia de la Mallorca on vivia, la coneixença dels plaers solitaris del cos i la primera vegada que va conèixer dona, la decisió de fer-se frare i entrar al convent i el descobriment de la seua veritable sexualitat. És així com coneixerem, en una fugida desesperada, com abandona el convent i s'entrega a la maldat del delicte. I des d'aquest record surt, immensa, la bellesa de la seua ànima fins al punt d'immolar-se, per no perjudicar ningú més.
Joan Gomila és un entusiasta del teatre que connecta amb el públic perquè creu en allò que fa i posa tot el lleu perquè resulte un espectacle estètic, interessant i ben fet. El seu compromís passa per la direcció i la producció d'espectacles i, fins i tot, per la gestió d'una sala de teatre a Manacor. Des del seu començament i, com a membre fundador del grup Capcigranys allà pels anys huitanta, ha estat un veritable promotor de les obres d'autors mallorquins i, especialment, de Miquel Àngel Riera.
No és massa freqüent comptar amb les produccions dels grups mallorquins entre nosaltres i és també per això que us recomane acostar-vos al Teatre Micalet. Deixeu-vos portar per una obra intimista, a partir d'un escenari senzill i efectista, ben il·luminat i que aconsegueix fer creïbles, gràcies també a la pantalla que ens recorda el cinema, la multiplicitat d'espais a què fa referència el relat de l'Andreu Milà.
La recreació de la Mallorca rural del 1960 ens trasllada a una visió ben allunyada del tòpic tan idíl·lic que el turisme ha potenciat durant dècades: existia una altra Mallorca. Ací se'ns mostra en cru l'aridesa del terreny, el Pedregar, i com aquest va configurant el caràcter introvertit i tosc dels seus personatges.
Els intèrprets són uns grans professionals, tant Gomila com Adrover representen magistralment el seu paper. El de Sebastià A. li permet acaparar majorment el protagonisme i riquesa de registres perquè interpreta a l'Andreu Milà. Però és Joan G. qui n'ofereix el contrapunt que permet que l'obra avance a la manera d'un thriller clàssic o d'una novel·la policíaca on la intriga està relacionada amb la investigació d'un fet delictiu, del propi assassinat. És ací també on l'obra de Miquel Àngel Riera reïx i esdevé extraordinària perquè harmonitza el format del thriller i el caràcter més intimista del teatre on cap la reflexió del paper que juga el destí d'una persona marcada pels actes i les circumstàncies de la seua vida anterior.
No m'estranya que, com podeu llegir a la pàgina del Micalet, públic i crítica coincidisquen amb la següent opinió: "Obra mestra per la qualitat literària de l'obra del manacorí Miquel Àngel Riera, per les interpretacions i les imatges que visualitzes en tant que espectador, com si estiguessis al cine però, són pura narració."
No us la perdeu!
La recreació de la Mallorca rural del 1960 ens trasllada a una visió ben allunyada del tòpic tan idíl·lic que el turisme ha potenciat durant dècades: existia una altra Mallorca. Ací se'ns mostra en cru l'aridesa del terreny, el Pedregar, i com aquest va configurant el caràcter introvertit i tosc dels seus personatges.
Els intèrprets són uns grans professionals, tant Gomila com Adrover representen magistralment el seu paper. El de Sebastià A. li permet acaparar majorment el protagonisme i riquesa de registres perquè interpreta a l'Andreu Milà. Però és Joan G. qui n'ofereix el contrapunt que permet que l'obra avance a la manera d'un thriller clàssic o d'una novel·la policíaca on la intriga està relacionada amb la investigació d'un fet delictiu, del propi assassinat. És ací també on l'obra de Miquel Àngel Riera reïx i esdevé extraordinària perquè harmonitza el format del thriller i el caràcter més intimista del teatre on cap la reflexió del paper que juga el destí d'una persona marcada pels actes i les circumstàncies de la seua vida anterior.
No m'estranya que, com podeu llegir a la pàgina del Micalet, públic i crítica coincidisquen amb la següent opinió: "Obra mestra per la qualitat literària de l'obra del manacorí Miquel Àngel Riera, per les interpretacions i les imatges que visualitzes en tant que espectador, com si estiguessis al cine però, són pura narració."
No us la perdeu!
FITXA TÈCNICA
Disseny escenografia: Teatre de Ponent Espai de So: Xavier Gelabert Projecció: Domènec Boronat Il·luminació: Pep Pérez i Salvador Miralles Escenografia: Felip Forteza Ajudant de direcció: Cristina Brunet Fotografia i grafisme: Marina Cànaves Producció executiva: Joana Serra Producció: La Fornal d’espectacles