dimarts, 30 d’abril del 2019

D'imprescindible visió: 'El nom' al Teatre Micalet


Torna El nom, del 2 de maig  al 9 de juny al TEATRE MICALET de València

El nom és una obra teatral creada pels francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière que, en el nostre context, ha estat també adaptada, primer per al teatre i després per a la televisió (TV3), per Jordi Galceran. L'adaptació que es representa al Teatre Micalet és de Miquel Aparisi i inclou alguns detalls puntuals que ens remeten a l'actualitat política. 

L'escena se situa en l'ampli menjador d'un pis on prestatges amb llibres i records de viatge ens donen pistes sobre la professió i la classe social dels amfitrions d'un sopar. En aquest cas, a més, el decorat té de fons una gran fotografia que situa el menjador en un pis del centre de la ciutat de València.



UNA COMÈDIA ÀCIDA QUE ET FARÀ RIURE

Un sopar familiar i una conversa quotidiana, en aparença sense importància, acabarà destapant tot un seguit de contradiccions, inseguretats, frustracions i misèries que us faran riure i reflexionar sobre el comportament humà i les relacions d'amistat i familiars. La disputa que es genera entre els convidats a un sopar pel nom del futur fill d'un d'ells acabarà posant damunt la taula els vells rancors i alguns sentiments soterrats.

Malgrat la vehemència amb què els personatges arriben a defensar les seues idees, estem davant d'una comèdia que us farà riure; la clau, potser, està en la interpretació realista del text que s'allunya de buscar l'acudit i la gracieta fàcils. És en aquest punt on rau la importància del treball actoral, tan ben defensat per la Companyia Teatre Micalet, entre la contenció i la naturalitat. Ningú no es fa el graciós sinó que tendeix a reproduir el seu caràcter natural, i el geni amagat que apareixerà a poc a poc, creïble dins d'una relació familiar i d'amistat de tota la vida. L'espectador riurà de les situacions, però els temes que apareixen en els diàlegs, aparentment insignificants, porten una gran càrrega de profunditat que acaba fent mal als personatges que trauen, finalment, allò que se'ls ha fet agre al llarg del temps. Els retrets d'uns i altres durant la reunió acabaran per eixir de la pitjor de les maneres o en moments poc apropiats. I ja sabeu com és de fàcil riure dels demés, però com és de delicat si riuen d'un mateix i no es té prou cotna per suportar-ho.



Estem davant d'una comèdia imprescindible, amb una magnífica direcció de Joan Peris, que no us decebrà.
A més, l'actuació excel·lent de Pilar Almeria (Isabel, una dona entregada als altres que un bon dia no podrà més), Josep Manuel Casany (Vicent, el germà, llest, triomfador en els negocis i provocador a qui li agrada ser sempre el centre d'atenció), Ferran Gadea (Carles, l'amic de tota la vida, músic de professió, reservat, correcte i bonàs), Cristina Garcia (Anna, la cunyada embarassada, espontània, sincera, independent i sofisticada, que sempre arriba tard, fins i tot als sopars familiars) i Ximo Solano (Pere, el marit, un home queixós que no agraeix prou tot el treball que fa la seua dona) us mantindran atents al que passa en aquell menjador. Cadascun dels personatges té el seu moment de glòria per manifestar el millor i el pitjor d'una 'classe mitjana' ben preparada que trau a passejar els seus prejudicis. Però, potser, és Isabel qui, amb el seu monòleg final, aconsegueix traure la ràbia que té dins pel paper injust que li ha tocat defensar en la vida. És ella que acaba guanyant-se la simpatia del públic per la seua rebel·lió -molt aplaudida el dia de l'estrena.

En resum, aquest text, aquesta comèdia agredolça sobre la família i l’amistat, us farà reflexionar sobre les converses intranscendents que s'empren en sopars d'amics o familiars i prendre bon exemple per si, en alguna ocasió, no voleu caure en els mateixos paranys que els protagonistes de l'obra, tot i que el temps ho acabe curant tot.

Aquest muntatge sobre la sinceritat i les seues conseqüències es fa imprescindible hui en dia i ens ofereix una bona ocasió per veure bon teatre i en valencià; una ocasió que no us podeu perdre!

Publicat anteriorment en aquest blog l'11 d'abril de 2018

divendres, 12 d’abril del 2019

Homer: l'Odissea al Palau de la Música


Homer: l'Odissea és un espectacle audiovisual on es reciten poemes al ritme d'una música en directe i la projecció de làmines dibuixades dels diferents personatges de l'obra.

El proper dimecres, 17 d'abril, a les 10,00 h., es presentarà de nou al Palau de la Música de València. L'espectacle està basat en la traducció de Joan Francesc Mira de l'Odissea d'Homer. Els espectadors es veuran embolicats en el viatge de tornada a Ítaca d'Ulisses, sent partícips del seu pas per escenes fantàstiques i insòlites. 

El tècnic d'imatges, Ambros Carrió, projectarà les il·lustracions del text dibuixades per Joan Castejón. Al mateix temps, per guiar el públic en el viatge a Ítaca, Tomàs Llopis recitarà una selecció de versos de l'Odissea, acompanyat per la música original de Miquel Pérez Perelló.


El grup de músics Melodemodomies, format per Miquel Pérez Perelló (guitarra), Sandra Alfonso (violí), Maria Jesús Moreno (clarinet i veu) i Francisco Pérez (piano), s'encarregarà de crear l'ambient que situarà els espectadors dins d'aquest clàssic de la literatura.

El concert recrearà l'univers d'Ulisses de forma multidisciplinària, aglutinant literatura, música i pintura.

La duració del programa serà de 50 minuts, distribuïts en els següents apartats:
  • Vídeo introductori 
  • Introducció musical 
  • Calipso 
  • Encontre amb Nàusica 
  • Ciclops 
  • Escil·la i Caribdis 
  • Sirenes 
  • Ulises a Ítaca

divendres, 5 d’abril del 2019

Maria Juan torna al Teatre Micalet de València

Amb les taules i l'energia que caracteritzen Maria Juan, ahir estrenà al Teatre Micalet de València l'obra He tornat.

Com diu el títol, Mariua, la pallassa a qui li agrada jugar amb el públic i fer broma en escena, torna i ho fa amb els seus temes recurrents. Són temes que giren al voltant de l'excessiva pressa amb què vivim les persones i ens prenem el dia a dia, el teatre i la televisió, la maternitat, l'amistat, les vanitats, la nostàlgia per viure i treballar fora, la carestia de la vida a Madrid front a la de València, les mudances, els mitjans de comunicació, què implica ser dona hui en dia... Tot un repàs a temes socials, quotidians o familiars, sense deixar de banda les qüestions més íntimes i escatològiques amb que fa riure al públic perquè les tracta amb naturalitat. L'espectacle gira al voltant d'un monòleg, al més pur estil de 'El Club de la Comedia' on Maria Juan s'ha permés en aquesta ocasió convidar altres actrius.

Efectivament, Mariua tornà al teatre i no ho fa sola. El dia de l'estrena ho feu acompanyada d'una 'tècnica de so' del teatre i d'una 'fan fan' seua (actrius de De cop i Volta). L'argument és senzill, aquestes dues dones es coneixien d'un curset de teatre que havien fet i, casualment, coincideixen al Micalet. Mariua s'estora de veure tanta coincidència però les deixa fer perquè aquest fet li permet parlar de teatre i del fenomen 'seguidors' ara que s'ha fet una figura mediàtica a la 'terreta'.


Però, quan es queda sola en escena, els temes de l'obra es multipliquen. Alguns us resultaran coneguts, especialment a qui ja ha vist al teatre l'actriu o la segueix al programa de monòlegs 'Comediants' en À Punt televisió.

Ara bé, no és el mateix veure Maria Juan a la pantalla que al teatre. Les persones que seguiu només l'actriu a la televisió no podeu prescindir-ne de la visió de l'obra; tot i que la seua vis còmica la porta allà on treballa, veure-la en directe és tot un luxe.



I, a més, Maria Juan ha tornat decidida a interactuar amb el públic que ompli el teatre i fer-lo riure. Aneu al Teatre Micalet i, si no sou fans encara d'aquesta histriònica dona, us en fareu aviat!

A bon segur allò que us he dit potser no coincidirà plenament amb el que veureu perquè cada dia l'espectacle serà lleugerament diferent, però recordeu que teniu temps només fins al diumenge 7 d'abril. A bon segur, que passareu una bona estona.