'Andanzas y entremeses de Juan Rana' al Principal, un divertiment assegurat, un homenatge als gèneres teatrals de l'Edat d'Or

Andanzas y entremeses de Juan Rana és una successió de divertides peces breus amb música en directe que ens permeten fer una reflexió sobre els límits de l'humor i un homenatge a les peces curtes que tant es representaven durant el Segle d'Or espanyol. Amb una molt bona direcció, un excel·lent treball actoral i un destacat disseny de vestuari, il·luminació, so i escenografia, l'obra no us decebrà si us agraden el teatre del Segle d'Or, els musicals o el bon humor. 

La Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá no és la primera vegada que treballen junts. L'èxit d'ocasions anteriors ha contribuït a la realització d'aquesta interessant producció. En Andanzas y entremeses de Juan Rana destaca el format de peces curtes que es van entrellaçant al voltant del personatge a qui vol jutjar l'inquisidor i li donen unitat. És molt important la càrrega d'humor i l'ús de la música en directe a l'estil de les murgues o "xirigotas" de Carnaval que carreguen la lletra de crítica, en aquest cas, clarament en referència a l'actualitat social i política. 

L'argument gira al voltant del judici que la Santa Inquisició celebra en secret per acusar el célebre comediant Cosme Pérez, popularment reconegut com a Juan Rana, un artista que fa riure el públic de diverses generacions i ciutats espanyoles amb el seu humor irreverent i punyent. En el judici, en contra d'ell s'empraran una selecció d'entremesos de grans autors del segle XVII que havia protagonitzat l'actor. L'acusen de blasfèmia, desacato, irreverència, provocació, esperit crític, heretgia… i, per tot això, la Santa Inquisició el condemna a la foguera. 

Llig en el web de Ron Lalá que l'obra inclou els entremesos: Los dos Juan Ranas, El toreador i El triunfo de Juan Rana de Pedro Calderón de la Barca; Los galeotes de Jerónimo de Cáncer; El retrato vivo de Agustín Moreto; El infierno, anónimo. I fragments dels entremesos El doctor Juan Rana, El ventero, Los muertos vivos i Al cabo de los bailes mil de Luis Quiñones de Benavente; La noche de san Juan i La boda de Juan Rana de Jerónimo de Cáncer; Juan Rana poeta de Antonio de Solís; Los locos, anónimo, i Mojiganga de las visiones de la muerte, de Calderón de la Barca. 

Els espectacles de Ron Lalá han recorregut una vintena de països de tres continents amb èxit de crítica i públic. Una mostra del seu èxit és el reconeixement en premis; entre ells, els Premis Max: Millor Musical del 2017 per Cervantina (coproduïda amb el CNTC) i Millor Empresa d'Arts Escèniques del 2013 per Siglo de Oro, siglo de ahora. La companyia ha demostrat en diverses ocasions el domini del seu ofici: saben unir la festa a les idees i emprar els diferents recursos que el teatre els proporciona per generar espectacles de qualitat i entretinguts. És per això que val la pena que aprofiteu els tres dies que representaran l'obra al Teatre Principal de València (entre el 3 i el 5 de desembre només).

Un nou encert de l'IVC amb la selecció que s'agraeix.

Fitxa tècnica

INTÈRPRETS: Juan Cañas, Íñigo Echevarría, Daniel Rovalher, Fran García, Miguel Magdalena

TEXTOS: Calderón de la Barca, Agustín Moreto i altres 

VERSIÓ I DRAMATÚRGIA: Álvaro Tato 

DIRECCIÓ: Yayo Cáceres 

IDEA ORIGINAL I CREACIÓ COL·LECTIVA: Ron Lalá 

COMPOSICIÓ I ARRANJAMENTS: Yayo Cáceres, Juan Cañas, Miguel Magdalena 

DIRECCIÓ MUSICAL: Miguel Magdalena 

IL·LUMINACIÓ: Miguel Á. Camacho 

ESCENOGRAFIA: Carolina González Sanz 

VESTUARI: Tatiana de Sarabia 

DISSENY DE SO: Eduardo Gandulfo 

CAP TÈCNIC: Eduardo Gandulfo 

TÈCNIC DE LLUMS: Javier Bernat 

MAQUINISTA: Elena Cañizares 

FOTOGRAFIA I DISSENY: David Ruiz 

PREMSA: María Díaz 

COPRODUCCIÓ: Compañía Nacional de Teatro Clásico i Ron Lalá