dissabte, 20 de novembre de 2021

La novel·la puja a l'escenari: 'Júlia' d' Isabel-Clara Simó

Júlia és una interessant proposta de la companyia de teatre La Dependent, que es mostra fidel a la història de la primera novel·la d'Isabel-Clara Simó. L'obra centra el seu argument en l'ascensió de classe social de Júlia, una de les obreres de la fàbrica tèxtil del senyor Romeu, en plena Revolució del Petroli a l'Alcoi del 1873. Isabel-Clara Simó fa un retrat del món industrial alcoià i de les condicions laborals de la classe obrera cru i verosímil que també es veu en l'obra de teatre. El pas d'obrera a senyora de la casa, per a Júlia, no serà fàcil, haurà de lluitar per no ser una possessió més del patró. Ser la dona de l'amo l'obligarà a sobreviure gràcies a la seua intel·ligència i tenacitat. 

Amb una bona adaptació de la segona part de la novel·la i l'encertada direcció de l'espectacle per part de Gemma Miralles s'aconsegueix mantenir l'essència d'un text, basat en fets reals segons adverteix la pròpia novel·lista, que reviu un temps complicat de l'Alcoi industrial. A través de les diferents escenes representades se'ns mostren els canvis en la vida de Júlia, la protagonista que ha de lluitar molt perquè els fills i la sogra del marit li reconeguen el lloc que li correspon en la família. 



Contribueix a crear l'ambient apropiat per a l'epectacle el disseny d'escenografia aparentment senzill d'Eduardo Moreno, qui reflecteix sobre la forja un detall del modernisme característic de la ciutat d'Alcoi. Júlia Cambra aporta senzillesa al moviment i coreografia que requereixen els canvis d'escena i els actes tumultuosos. També, a través del disseny de vestuari, Alícia Navajas potencia el contrast entre el món obrer i el senyorial. Un altre encert que reforça el context és la creació de la banda sonora de Carles Arnal a partir de cançons populars, revolucionàries o del repertori reivindicatiu d'Ovidi Montllor, elements que contribueixen a la contextualització d'un espectacle que el text narratiu situa en els segles XIX i XX. La il·luminació, de Víctor Anton, genera encara més eixe entorn apropiat perquè lluïsca la representació, amb detalls brillants que generen un seguit de canvis d'escena, com ara el de la imatge de les obreres als telers de la fàbrica o les siluetes, a contrallum sobre la croma, que ens recreen els viatges de la família o l'ambient de les festes a la casa familiar.



Entre uns i altres es va construint l'univers on es mouen uns personatges molt ben defensats per un elenc d'onze actors i actrius que permeten potenciar el treball de la protagonista i mostrar-nos una Júlia (molt solvent Glòria Román en les diferents arestes que ha de mostrar del personatge de Júlia) treballadora, segura, valenta, ambiciosa, polida i neta, honesta, sincera... que reconeix l'esforç de sa mare i les ganes de surar (genial Pepa Miralles) i recorda la mort de son pare -a mans de Pelleta- i les seues mans rasposes, producte de la faena; una dona de classe obrera que haurà de renunciar a moltes satisfaccions per guanyar-se el lloc que li pertoca com a esposa de l'amo i entre l'alta societat alcoiana. Amb la protagonista, destaquen també: en el paper de marit enamorat, un excel·lent Joan Manuel Gurillo; en el d'amiga, a la fàbrica o de criada a la casa, una entusiasta Marta Chiner; en el de Corts o de Ridaura, un encertat Joan Gadea; en el de l'àvia i sogra Dolors, una resolta Pilar Martínez. 



L'obra està en cartell al Teatre Principal de València des del divendres 19 fins al diumenge 28 de novembre. Si gaudíreu amb la lectura de la novel·la, ara teniu una extraordinària ocasió per rememorar el text i passar-ho bé. Els qui no heu llegit la novel·la encara també gaudireu de l'espectacle; segur que us contagia eixa necessitat de saber alguna cosa més sobre els orígens de les revoltes a Alcoi i sobre els antecedents de la família Romeu.

L'Enhorabona, La Dependent.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.