Dins de la caixa negra del Teatre Micalet de València, amb una actuació brillant, amb un text excel·lent i un decorat i efectes senzills, però efectistes, s'ha presentat l'obra Les preposicions, que s'ha estrenat hui i repetirà funció demà diumenge.
El Somni Produccions no és la primera vegada que ens sorprén gratament. Al Teatre Micalet ja va distribuir les obres Smiley i Paradís.
L'obra parla de l'amistat entre cinc dones, de la forma d'afrontar la pròpia vida i el treball després del pas per la universitat de "Periodisme i Comunicació Audiovisual", de com els ha afectat el pas del temps després de vint anys i complits els quaranta.
Cinc dones, cinc amigues, una visió feminista, cinc punts de vista diferents sobre un mateix fet, cinc sensibilitats distintes al voltant d'un conflicte i un pensament compartit socialment: la roba bruta es renta a casa.
Un espai diàfan, uns fils d'estendre la roba, 5 rentadores, la celebració d'un aniversari, un regal.
Un conflicte silenciat, somort i soterrat, que torna a aflorar; un secret que ix a la llum vint anys més tard de la primera celebració d'un aniversari. La tensió que creix, el dolor que es passeja i voreja el trencament d'una amistat de grup.
Una actitud de domini, un assetjament persistent per part d'un professor, una actuació punible, un relat repetit per "acceptat socialment?" en un temps diferent: la roba es renta a casa.
Com us he dit, amb una posada en escena senzilla i un text que va de la poesia a la quotidianitat de la conversa per acabar poèticament de nou, cinc actrius, amb la bona direcció de Marta Aran, defensen genialment els seus personatges amb molta credibilitat.
El tema de l'assetjament i l'abús de poder arriba molt bé al pati de butaques perquè l'actuació resulta molt creïble. La senzillesa i les metàfores es fan evidents i s'entenen tant com entenem les frases fetes i dites en castellà que es van deixant caure al llarg de l'obra. Per això, l'estructura de l'obra manté els espectadors atents perquè sempre queda un espai d'ombra en la interpretació del sentit de l'escena. Al mateix temps que s'avança en l'argument, en la història de la dona al camp de roselles, de la dona del vestit de gira-sols, es competa i quadra el relat.
De nou, una bona ocasió per a contemplar teatre fet des de Mallorca. Una obra que ens desmunta el masclisme existent en les institucions i la presa de consciència sobre les actuacions del passat. I, en un "valencià" molt entenedor.
Direcció : Marta Aran
il·luminació: Albert V.O.
Espai escènic: Alberto Cubillo.
Espai Sonor: Sara Mingolla
Fotografia: Luca Rocchi.
Ajudantia de producció: Laura Porcel
Assesoria de moviment: Marga Salas
Assessorament vestuari: Joan Porcel.
Ajudant de direcció i producció executiva: Luis Baró
Distribució: El Somni Produccions
Coproducció: Teatre Principal de Palma i El Somni Produccions.
Col·laboració: Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Andratx
Agraïments: Lluki Portas, Ben Net Lavanderia (Andratx).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.