Ahir diumenge poguérem gaudir a València, per tercer dia consecutiu, d'un Teatre Principal ple i ben entregat al grup Dagoll Dagom, que s'acomiadava amb L'alegria que passa dels espectadors valencians.
Gràcies a la Companyia per tantes hores de teatre musical de qualitat i per la professionalitat i l'estima per la llengua que sempre han demostrat. Un espectacle brillant, carregat d'energia i de referències literàries i cinematogràfiques. L'inici de l'obra, amb el moviment escènic de l'entrada a la fàbrica, ens retorna a la memòria la imatge potent de la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang. L'abús de poder, el discurs de l'alcalde i la grisor amb què es descriu el poble i el treball constant en una fàbrica (que és tot el poble i no pot parar ni de nit ni de dia) arreplega la idea de l'ús del temps i, per tant, dels hòmens de gris que, a la novel·la Momo de Michael Ende, consumien el temps de les persones corrents.
Però l'Alegria és més que reflexió de l'abús de poder i de l'explotació dels individus perquè també explora en els sentiments humans, en l'estima, en les relacions pare/fill... El control de l'alegria que proporciona la música, el ball i el teatre es concentra amb la visita al poble de L'Arca del Talent que l'alcalde emprarà per fer la nova campanya electoral. La visita dels còmics és tota una reflexió sobre el propi teatre i el paper dels còmics en la societat.
L'alegria que passa és un espectacle complet que, en els temps polítics que corren, convida a l'espectador perquè faça un pensament sobre el seu paper en la tria dels qui governen.
El musical compta amb la dramatúrgia i producció artística d'Anna Rosa Cisquella, de qui va partir la idea de posar en peu l'obra teatral L'alegria que passa de Santiago Rusiñol, tot i que de l'obra de Rusinyol només en queda el títol i la idea del poeta, de l'artista, que vol eixir del poble gris i deixar lliure la seua creativitat.
La companyia, dirigida encertadament per Marc Rosich, torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre amb l'adaptació del text del propi Rosich, les lletres de M. Rosich i Andreu Gallén i la magistral direcció coreogràfica d'Ariadna Peya.
Dagoll Dagom desperta consciències i torna a atrapar l'espectador perquè la selecció de professionals que formen l'equip, el seu talent i el treball intens, després de quasi 50 anys, no defrauda.
Idea: Anna Rosa Cisquella
A partir de l'obra de: Santiago Rusiñol
PRODUCCIÓ: Dagoll Dagom
Podeu ampliar la informació amb la visita als enllaços que teniu a Youtube:
- L'alegria que passa L'inici
- L'alegria que passa Tràiler
- L'alegria que passa Destacats
- L'alegria que passa Com s'ha fet
- L'alegria que passa: les cançons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.