dissabte, 19 de gener del 2019

Teatre amb interés: 'Carola' al Teatre Micalet

A qui no li agrada escoltar històries relatades amb paciència, amb la serenor que toca però la intensitat que cal? El teatre té la màgia que encisa menuts i grans amb històries redones on la paraula es torna serenor, malgrat el dramatisme dels fets, i la intensitat de les emocions es manifesta a través de la veu i la brillantor d'ulls que, hui, Anna Güell ha lluït en escena.

Aquesta vesprada s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'obra Carola, un text adaptat (de la novel·la "Feliçment, jo sóc una dona" de Maria Aurèlia Capmany) per Anna Güell, Lurdes Barba i Manel Dueso, representat per la Companyia Q-ARS Teatre i dirigit per Francesca Piñón. 


L'obra ens mostra una dona a qui se li ha suggerit que escriga les seues memòries. Mentre organitza les seues idees i decideix allò que hauria de contar, va exposant el relat cronològic de les seues vivències. I ho fa des del record i des de la tranquil·litat que dóna la superació d'uns fets dramàtics. Allunyada de Catalunya, des del restaurant que té obert a París, ha pogut refer la seua vida i decidir què ha de fer amb ella sense que cap home li l'organitze ni li munte cap gàbia daurada. 

Anna Güell defensa amb molta mestria un personatge amb una vida complicada. Presenta a l'espectador de forma senzilla el drama d'una dona condemnada ja pel fet d'haver nascut de mare fadrina i de família pobra. Tot i amb això, l'espectador viu els fets des de la narració biogràfica de la protagonista, una dona que ha superat els cinquanta i que relativitza la tragèdia i la mostra des del contrast de les seues petites victòries i esdeveniments feliços: un clau en trau un altre. Aquesta tasca, farcida de naturalitat i versemblança no és gens fàcil de fer si no hi ha una gran força interior, si l'actriu no creguera en allò que fa i s'ho estimara. 


Però qui és Carola? Carola és una de tantes dones catalanes que relatant-nos les seues vivències ens acosta un bocí de la història compartida durant la primera meitat del segle XX a Catalunya.

Aleshores, Carola és una biografia a l'ús? No, Carola és un bon retaule de la societat catalana d'una època on està present la lluita de classes, la lluita per la llibertat absoluta i pel dret a ser dona.

I tot això s'esdevé en un escenari senzill: un espai on la protagonista escriu les seues memòries i el lloc que ha triat per gaudir de la seua llibertat vivint del seu propi treball, un menut restaurant a París. Ací, Carola ens mostra la seua relació amb el passat (l'espill on mirar-se) i amb el futur (la finestra que sa mare deixà oberta en fugir de casa dels pares) amb una il·luminació encertada i una música que potencia els sentiments i ens situa en l'època dels fets.

De vegades les coses senzilles i l'estima cal buscar-les allà on l'espai i les relacions no ens oprimeixen ni ens roben la personalitat. Això sí, cal guanyar-se-les cada dia.

70 minuts de poesia, una estona apassionada! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.