dijous, 27 d’octubre de 2022

'Estimats pares', la comèdia d'aquesta tardor

 

 La Companyia de Teatre Micalet estrenà el passat dimecres, 26 d'octubre, l'obra Estimats pares, una adaptació encertada, feta per Ximo Solano, de la divertida comèdia d'Emmanuel Patron i Armelle Patron que ha triomfat a París. Es tracta d'una comèdia agredolça amb un ritme ràpid que té a l'espectador en suspens davant el canvi de posició dels personatges segons van produint-se nous esdeveniments. Els germans Patron, acostumats a treballar en guions per a cinema i televisió, generen un seguit de situacions amb diàlegs àgils on manifesten un gran sentit de la forma i del ritme per posar en joc la importància que tenen els diners en relació als sentiments; i aquesta agilitat i bon ritme també s'ha traslladat al guió en la versió valenciana.

 
 Estimats pares
 parla de la família, de l'educació dels fills, de la relació entre germans, de les obligacions entre pares i fills, dels sentiments de les persones i de com canvien els principis morals quan hi ha interessos personals de per mig.

 Quan Pere, Juli i Lluïsa, els tres fills d'Anna i de Vicent, arriben al domicili familiar es nota l'estima pels pares i la preocupació que els provoca la precipitació de la convocatòria tan urgent que els havien fet els pares. La seua preocupació els fa pensar en el pitjor. 

 Encara que la cosa no anirà, en principi, per on ells es pensaven, la notícia que rebran trastocarà completament la situació familiar dels Gomis-Gomar, una família d'esquerres i molt unida, i destaparà certes tensions que estaven soterrades sota les formes políticament correctes de persones que s'estimen. La gelosia, les formes de pensar, el plantejament de vida, la situació laboral i, fins i tot, l'avarícia, poden obrir la caixa dels trons. Tan sols la unió familiar i l'estima podrien evitar-ho. Sabran resoldre el conflicte? 


 

 La comèdia té uns girs molt interessants que requereixen d'una gran precisió dramàtica per mantenir l'espectador atent al llarg de tota l'obra. En una situació aparentment senzilla, calia una posada en escena molt arrelada al context valencià com la de la Companyia de Teatre Micalet tan dinàmica com discreta, intel·ligent i divertida. Tota informació, aparentment decorativa, ens aporta també detalls sobre l'actitud i el pensament dels pares i dels fils de la família: el menjador és un espai ampli on podem trobar elements moderns i productes heretats, familiars o d'antiquari, com el bagul, l'aparador art decó o els cortinatges de randa que ens remeten a la comoditat i a l'estima per les tradicions; el quadre de "Salvem l'Horta" o la cançó de Lluís Llach, ens aporten la preocupació social i la lluita per unes determinades causes justes; les botelles de vi car o l'escopeta de caçar, a una determinada forma de vida burguesa o snob que quadra molt bé amb un vestuari que ens dona pistes del model de vida de cada personatge. 

Com podreu comprovar, els elements tècnics i la il·luminació i distribució de la casa també juguen un paper important que permet a l'espectador establir el contrast entre el que passa al menjador i el que passa a la resta de la casa, fora d'escena. Per tant, entre d'altres tasques que fan que el producte acabe de lluir per tots els costats, és destacable el disseny de decorat de La Reina o el vestuari d'Isabel Requena.

 Estem davant d'una obra molt ben tramada que requereix d'una interpretació sublim, com és el cas, per portar al públic del drama cap a la comèdia, un espai difícil que requereix de la bona direcció, a càrrec de Joan Peris, i de la naturalitat dels actors i les actrius, que fan que l'argument siga creïble. Toni Agustí, Manuel Canchal i Laura Romero, els fills dels extraordinaris Anna (Pilar Almeria) i Vicent (Enric Juezas), passen per diferents estats: del temor a l'exaltació, de la preocupació a la ràbia, de la calma a l'enveja o de l'alegria a l'egoisme, actituds que estaven ben lluny del que havien aprés en família al llarg de la seua infantesa i joventut. Res no feia pensar que aquells tres joves educats i preocupats pels pares passarien en tan poc de temps per tants estats d'ànim contradictoris, fet que permet mantenir en suspens els espectadors. Per on m'eixiran ara?




 Gaudiu de l'entreteniment, la diversió i el saber fer que ens garanteix la Companyia de Teatre Micalet, tot un regal que, a més a més, comporta una reflexió sobre la hipocresia, sobre l'amor i l'estima familiars, sobre els diners i, entre rialles i tensions, ens mostra la fragilitat de l'ésser humà i les contradiccions en que pot navegar eixe "discret encant de la burgesia" del que parlava Buñuel.

Recordeu: estarà en cartell entre el 26 d'octubre i el 27 de novembre al Teatre Micalet de València. 

No us la perdeu!

Entrevista a Enric Juezas i Manu Canchal del programa Hoy por Hoy Locos por Valencia de la Cadena SER.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.