dimecres, 5 d’octubre de 2022

'El Publico', a l'ombra de Lorca


Avui s'ha estrenat, al Teatre Principal de València, la nova producció de dansa de  l'Institut Valencià de Cultura creada a Alacant. L'obra, El Público, és un espectacle basat en el text de Federico García Lorca que ha estat adaptat per Gustavo Ramírez Sansano. Adaptar un text ja complicat, on la paraula és l'element essencial i pertorbador, al llenguatge gestual i la dansa no és gens fàcil. La companyia ha hagut de treballar el text dramàtic i múltiples interpretacions per crear els diferents personatges i els temes que preocupaven Lorca en un moment de la seua vida i de la seua obra on buscava l'essència del teatre, les arrels soterrades (allò que anomenava teatre arena); és a dir, allò que conformen els budells i l'essència de la veu de la persona dins del gènere. I és ahí on aflora l'onirisme en relació a l'homosexualitat del poeta, present a través de la dansa en escenes on el morbo, la sexualitat furtiva, l'odi al diferent, el rebuig, l'angoixa i, en ocasions, la passió i l'amor estan presents. I és en eixe punt d'honestedat on es troben els dos creadors (F. G. Lorca i Gustavo R.S.) plantejant els seus treballs per a un públic que pot ser l'element més castrador o l'incentiu més apropiat per al treball en directe d'actors i actrius que estan en procés creatiu. 



Amb uns decorats que potencien la idea de treballar sota l'arena, per baix de les arrels del teatre, imatge present en escena a través de les files de butaques que omplen l'escenari durant la primera part (especialment quan les butaques es mantenen elevades i mostren les arrels), amb uns cortinatges que deixen veure el que passa en l'interior d'alguns espais personals i tancats, amb unes imatges que ens remeten al pensament del protagonista... l'espectador pot anar fent-se una idea de les tensions que afloren des del propi pensament a través de la tensió que es viu en algunes escenes i reconéixer detalls des les entranyes surrealites de Lorca, allò que crearà el revulsiu necessari en el públic perquè la representació esdevinga reflexió, rebuig o complaença. Aquestes emocions, que afloren també des dels elements plàstics dels decorats, es reforcen amb una partitura musical que recrea o provoca eixos sentiments i emocions que ballen i mimen els actors per mostrar-nos allò que oculta la foscor, sota la mirada en ocasions morbosa, i la complicitat, en ocasions desfogada, d'altres personatges com el seu. 

En paraules del propi Lorca, citades en la seua obra: "cal destruir el teatre des de dins o viure en ell". La representació és una oportunitat per descobrir la passió d'un Lorca surrealista vista des d'un punt de vista diferent, el de la dansa.

 I el públic, com s'ho mira?

Al programa de mà pot llegir la fitxa tècnica i el text, que clarifica intencions i finalitats. Diu el següent: 

"En aquesta obra considerada una de les més important del segle XX, el poeta granadí es va desprendre de les màscares i va parlar de si mateix com a minoria per la seua condició homosexual. El seu és un viatge literari sense èxit, on s'exposa l'existència d'un teatre a l'aire lliure o comercial, i un altre sota l'arena, en el qual tracta temes personals, dels quals no se sol parlar, perquè incomoden. 

El coreògraf alacantí exposa aqueixes inquietuds en el seu ball, que és un cant a la llibertat des de la coerció que exerceixen els espectadors, tant del teatre, com del carrer". 

FITXA TÈCNICA

Direcció: Gustavo Ramírez Sansano 

Coreografia: Gustavo Ramírez Sansano en col·laboració amb els ballarins i Melodía García 

Intèrprets: Javier De La Asunción, Seth Buckley, Giulia Cenni, Diana Huertas Cegarra, Javier Pérez Pérez, Eduard Turull Montells, Itxa Sai Mediavilla, Eduardo Zuñiga, József Forró (cover), Cristina Reolid (cover). 

Producció: INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA 

Durada: 1 h i 25 min aprox. (més un descans de 10 minuts).

Edat +16 anys 


Fotos del col·loqui:  

  

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.